Els bancs que no posin en lloguer els pisos hauran d’assumir un impost d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge a l’any
El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei per crear un impost sobre els pisos buits, iniciant així els tràmits d’aquest nou gravamen. Aquesta mesura té per finalitat estimular les entitats financeres propietàries d’una important bossa de pisos perquè els posin en lloguer. Es calcula que l’impost afectarà com a mínim 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 70 municipis amb major demanda d’habitatge i s’estima que tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit.
L’Avantprojecte de llei preveu aplicar l’impost en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. Les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector de la xarxa d’inclusió social estaran exemptes de l’aplicació d’aquest gravamen.
La quota d’aquest impost seguirà, segons la superfície construïda dels habitatges buits, l’escala següent:
– Fins a 10.000 m2 d’habitatges buits: entre 3 i 6 euros/m2
– Entre 10.000 m2 i 50.000 m2 d’habitatges buits: entre 7 i 10 euros/m2
– A partir dels 50.000 m2 d’habitatges buits: entre 11 i 20 euros/m2.
L’Avantprojecte preveu un conjunt de bonificacions, en funció de quants pisos vagi posant en lloguer el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació per al lloguer social a les administracions o a les entitats socials. Les bonificacions són les següents:
– Si el titular destina del 5 al 10% dels habitatges a habitatge assequible, obtindrà una bonificació del 10% de la quota.
– Si destina entre el 10 i el 25% a habitatge assequible, es beneficiarà d’una bonificació del 30%.
– Entre el 25 i el 40%, tindrà un 50% de bonificació de la quota.
– Si hi destina més del 40%, la bonificació serà del 75%.
Es preveu que l’Avantprojecte de Llei comenci el seu tràmit parlamentari a principis d’estiu perquè l’impost es pugui començar a aplicar al llarg de 2015.
Una demanda creixent de lloguer social
La situació de crisi econòmica ha reduït fins a mínims històrics la demanda d’habitatges de compra, mentre que s’ha incrementat la de lloguer, especialment a un preu assequible per a la majoria de la població. En aquest sentit, s’estima que a Catalunya hi ha uns 80.000 pisos, només de nova construcció, pendents de vendre.
Una part important d’aquest estoc acumulat es troba en mans d’entitats financeres, a falta de compradors. A més de no contribuir a pal·liar la creixent demanda social d’habitatge de lloguer, aquest fet va acompanyat sovint de problemes de manca de manteniment dels pisos i de la seva ocupació il·legal. Es tracta de situacions conflictives que acaben revertint en els ajuntaments, que són els que les han d’afrontar en primera línia.
És per aquest motiu que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha considerat adient establir un impost destinat a les entitats financeres que tinguin pisos buits durant almenys dos anys en els 70 municipis amb forta demanda d’habitatge.
Incrementar el parc de pisos per a lloguer social
L’impuls a l’establiment d’aquest impost es desprèn de la Llei del dret a l’habitatge, que preveu un seguit de mesures perquè els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d’acreditada demanda, s’incorporin al mercat per mitjà, si escau, de la intervenció de les administracions. D’altra banda, la regulació d’aquest impost complementarà les diverses mesures que s’inclouran en el Pla per al dret a l’habitatge, la tramitació del qual és a punt de finalitzar.
A banda d’aquesta activitat normativa, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), ha impulsat diverses mesures per incentivar la sortida de pisos buits al mercat de lloguer a preus assequibles. Així, l’any passat va signar un conveni amb CatalunyaCaixa per a la cessió de 400 pisos destinats al seu programa de mediació per al lloguer social. Recentment s’ha assolit un acord similar amb Bankia, per 230 pisos més, i properament se signarà la cessió de 600 habitatges per part de la Sareb.
