President Puigdemont: “Avui hem signat un acord de país per resoldre el greuge històric que hi havia amb el Ter”
Carles Puigdemont, president de la Generaltiat, al centre, junt amb representants institucionals vinculats amb el pacte. Foto: gencat.
El president ha remarcat que “no podem desatendre Barcelona i, en la mesura en què es pugui contribuir de manera sostenible, ho hem de fer”, però ha reconegut que “la pròpia àrea metropolitana entén que hi ha un greuge i cal fer una millor gestió de l’aigua”
Josep Rull ha afirmat que amb l’acord “es tractava de posar en la balança la solidaritat amb la resta del país” i aconseguir “revertir una situació clarament injusta”
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquesta tarda que l’acord de reducció de l’aportació d’aigua del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona que avui s’ha formalitzat és “un acord de país” que resol “un greuge històric” amb el riu. “S’ha aconseguit conciliar posicions que aparentment eren allunyades però que, gràcies a una condició indispensable de seure a la taula per arribar a acords, s’ha fet una feina en temps record, sense fissures i construint el que és un acord de país”, ha subratllat.
La signatura, que ha tingut lloc aquesta tarda a l’Auditori de Girona, ha oficialitzat les mesures que es van acordar el passat 14 de juliol en el marc de la reunió de la Taula del Ter, organisme creat el 2016 per consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu.
El cap de l’Executiu ha volgut agrair a totes les parts “el treball intens i immens” que s’ha fet per assolir l’entesa i ha subratllat que avui “revertim conjuntament i solidàriament una situació per inaugurar una nova relació amb el Ter més feliç de la que hem tingut en les darreres dècades”. També ha remarcat que a partir d’ara “ensenyem quin model volem per la Catalunya del futur, com volem tractar i relacionar-nos amb les coses més importants de la nostra vida, com l’aigua”.
Durant el seu discurs, Puigdemont ha reivindicat que la reclamació per resoldre aquest greuge històric “ha anat de la mà d’una presa de consciència col·lectiva, gràcies a la feina feta per col·lectius ecologistes, ciutadans i també d’Ajuntaments del Ter en la defensa d’aquest patrimoni”. Alhora que hi ha hagut una “presa de consciència crítica amb el que està passant amb el medi ambient i encara més en relació amb l’aigua”. “Hem estat massa anys relacionant-nos inadequadament amb l’aigua i això ho havíem de corregir”, ha remarcat.
En aquest sentit, ha volgut posar en valor la predisposició mostrada per l’àrea metropolitana de Barcelona perquè ha assegurat que, “sense aquest retorn d’agraïment de la solidaritat del Ter, l’acord no hagués estat complet”. Puigdemont ha reivindicat que “no podem desatendre Barcelona i, en la mesura en què es pugui contribuir de manera sostenible, ho hem de fer”, però ha reconegut que “la pròpia àrea metropolitana entén que hi ha un greuge històric i cal fer una millor gestió de l’aigua”.
Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha afirmat que amb aquest acord s’assoleix “un repte pel qual han treballat generacions de persones de les comarques gironines amb l’objectiu de revertir una situació clarament injusta”. “Es tractava de posar en la balança la solidaritat amb la resta del país, que les comarques gironines mai han qüestionat, i el fet de mantenir els usos socials, ambiental i agrícoles del riu Ter”, ha subratllat.
Rull ha volgut donar les gràcies a totes les parts implicades per “l’altíssim sentit de responsabilitat” que han mostrat durant aquests mesos, i ha remarcat que “les nacions que valen la pena són aquelles que són capaces de treballar els intangibles: la confiança, el sentit de responsabilitat, de transcendència i, sobretot, de generositat intergeneracional”. “I això és el que hem estat capaços de fer amb aquest acord”, ha conclòs.
L’acte també ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; del president de la Diputació de Girona, Pere Vila; del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús; de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, entre d’altres.
Reducció del volum màxim d’aigua cap a Barcelona
La Taula del Ter va crear dues taules tècniques per analitzar les mesures i accions a dur a terme. Després de vuit mesos de trobades, s’han fixat una sèrie de mesures en els propers deu anys, dividides en dues etapes, per reduir de manera progressiva les derivacions del Ter cap a Barcelona en prop del 50% i potenciar els cabals de manteniment del riu amb l’objectiu de recuperar-ne el bon estat ecològic, tal com preveu la Directiva marc de l’aigua.
La Taula del Ter va crear dues taules tècniques per analitzar les mesures i accions a dur a terme. Després de vuit mesos de trobades, s’han fixat una sèrie de mesures en els propers deu anys, dividides en dues etapes, per reduir de manera progressiva les derivacions del Ter cap a Barcelona en prop del 50% i potenciar els cabals de manteniment del riu amb l’objectiu de recuperar-ne el bon estat ecològic, tal com preveu la Directiva marc de l’aigua.
Primer escenari (2018-2022)
Actualment, la concessió per gestionar el servei de la xarxa Ter-Llobregat fixa una dotació màxima de 166 hm3/any provinents del riu Ter. En la primera etapa del procés es contempla reduir la derivació d’aigua del Ter, fixant una mitjana plurianual cap a l’àrea de Barcelona de 140 hm3/any.
Actualment, la concessió per gestionar el servei de la xarxa Ter-Llobregat fixa una dotació màxima de 166 hm3/any provinents del riu Ter. En la primera etapa del procés es contempla reduir la derivació d’aigua del Ter, fixant una mitjana plurianual cap a l’àrea de Barcelona de 140 hm3/any.
Aquesta mesura comportarà incrementar l’aprofitament d’aigua del riu Llobregat i també potenciar l’ús de les plantes dessalinitzadores (tant la de Llobregat com la de Tordera) i de l’aigua regenerada en l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest darrer cas, amb la participació de l’Agència de Salut Pública, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un grup d’experts, es durà a terme una prova de demostració per determinar les condicions per integrar l’aigua regenerada com a recurs prepotable a la conca del Llobregat.
Es potenciaran també millores a les potabilitzadores del sistema Ter-Llobregat per fer més eficient el subministrament d’aigua a 5 milions d’habitants.
Ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera
En la primera fase, l’Agència Catalana de l’Aigua elaborarà els documents tècnics necessaris per a l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, ubicada al terme municipal de Blanes. Aquesta instal·lació, un cop ampliada, tindrà capacitat per produir fins a 80 hm3/any d’aigua, fent possible, així, la reducció d’extraccions del riu Ter.
En la primera fase, l’Agència Catalana de l’Aigua elaborarà els documents tècnics necessaris per a l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, ubicada al terme municipal de Blanes. Aquesta instal·lació, un cop ampliada, tindrà capacitat per produir fins a 80 hm3/any d’aigua, fent possible, així, la reducció d’extraccions del riu Ter.
Paral·lelament, també, s’invertiran prop de 23 milions d’euros a la conca del Ter entre 2017 i 2022 en millores de sanejament, incrementar el bon estat dels ecosistemes fluvials i dur a terme actuacions per millorar l’estat de l’aqüífer del Baix Ter. A més, s’analitzarà la possibilitat de potenciar la reutilització a les depuradores de Torroella de Montgrí, Girona, la Bisbal d’Empordà, l’Escala i Palamós.
Segon escenari (2023-2027)
En aquest segon període de cinc anys s’aplicaran les mesures necessàries per passar de la mitjana plurianual de 140 hm3/any del període 2017-2022 als 90 hm3/any de mitjana plurianual previstos per a l’escenari 2023-2027.
En aquest segon període de cinc anys s’aplicaran les mesures necessàries per passar de la mitjana plurianual de 140 hm3/any del període 2017-2022 als 90 hm3/any de mitjana plurianual previstos per a l’escenari 2023-2027.
Per fer possible aquests volums, es durà a terme l’execució de l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera (60 hm3/any addicionals, que s’afegeixen a la capacitat actual de 20 hm3/any), així com noves instal·lacions de recàrrega i de recuperació d’aqüífers, especialment a la conca del riu Besòs.
Un cop executades aquestes noves infraestructures, es definirà a partir de 2024 la implantació completa dels cabals previstos en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de la conca del riu Ter.
També es duran a terme inversions en sanejament a prop de 80 municipis de la conca del Ter, amb una inversió prevista de 39 milions d’euros, millores en els ecosistemes fluvials, recuperació de l’aqüífer del Baix Ter i potenciar la reutilització a les comarques gironines.
Tercer escenari, a partir del 2028
A l’inici d’aquesta fase es realitzarà una nova revisió de les directrius d’explotació del sistema. La transferència de l’aigua del Ter a l’àrea de Barcelona se situarà en un en un màxim anual del 30% sobre el volum total desembassat al riu, i sense superar el volum plurianual màxim establert en la fase anterior.
A l’inici d’aquesta fase es realitzarà una nova revisió de les directrius d’explotació del sistema. La transferència de l’aigua del Ter a l’àrea de Barcelona se situarà en un en un màxim anual del 30% sobre el volum total desembassat al riu, i sense superar el volum plurianual màxim establert en la fase anterior.
El fet de fixar un percentatge pretén garantir que el 70% de l’aigua desembassada es quedi al Ter, amb independència de quin sigui el cabal del riu en el futur davant l’amenaça del canvi climàtic.
El Govern impulsarà les accions necessàries per assegurar a llarg termini la garantia dels abastaments i la implantació dels cabals ambientals, front els efectes de canvi climàtic i d’eventuals creixements de les demandes d’aigua, tenint en compte les propostes que hagi formulat la Taula de l’Aigua.
