A 1.144 metres d’alçada, es troba el poble d’Arties. No podem dir que sigui molt poblat, amb prou feines passa dels 400 habitants, però els seus atractius són innegables: en la confluència dels rius Valarties i Garona, ofereix un lloc tranquil, envoltat d’un considerable patrimoni històric i artístic, en el que destaca una església del segle XII, l’antiga casa Portolà, convertida en Parador Nacional, i un campanar del segle XVII. Però el poble té altres atractius.
“En un poble petit com el nostre, l’objectiu en política és tenir temps per anar veient i coneixent el poble, sentir les seves inquietuds i tenir la responsabilitat de poder solucionar les coses”
“La gent espera dels seus alcaldes que els arreglin els problemes, senzillament. Que hi hagi els carrers nets, les escombraries recollides, i que a l’estiu el poble estigui cuidat per a què els visitants que rebem estiguin contents”
“Crec que a les alcaldies s’hi hauria d’estar un màxim de vuit anys i donar pas a noves generacions que tinguin ganes de treballar. No es tracta de perpetuar-se a la trona, perquè arriba un moment en què tot s’endarrereix”
Cóm es gestionen dues alcaldies al mateix temps?
Doncs de la millor manera possible, però pensi que són poblacions molt petites i per tant, és relativament fàcil. Ho fem d’una manera molt equitativa, i delegant funcions. L’important és veure com es resolen els problemes.
Sí, és clar, però vostè no només governa: també regenta un negoci.
Sí, però es poden portar bastant bé les dues coses. Són dues facetes ben diferents, encara que la funció és la mateixa: el servei al ciutadà. No podem oblidar, però, que aquest és un poblet molt petit, que tots ens coneixem, així que tot el que fas acaba influenciant. Pel que fa al tema de la política, penso que el millor és que tinc el dia a dia per anar-lo veient i coneixent, sentint les seves inquietuds i tenint la responsabilitat de poder solucionar les coses.
Suposo que el que s’entén per “política” en el sentit estricte del terme, vostè no en fa massa.
No, no. El que jo intento fer és un servei a la ciutadania i no em considero un alcalde que es dediqui a la política. Si dona una ullada per aquí ja veurà que més allunyats de les grans ciutats no hi podem estar. Així que intento prestar un servei, sentir les inquietuds de la gent, ser equitatiu amb tothom i quan es presenta algun problema, mirar de solucionar-lo de la millor manera possible. Aquesta és la meva manera de treballar.
I què pensa que espera el ciutadà de l’Alcalde?
Doncs que li arreglin els problemes, senzillament. I això passa per tenir els carrers nets, les escombraries recollides, i que a l’estiu el poble estigui cuidat per a què els visitants que rebem estiguin contents d’estar amb nosaltres. ¿Grans obres? Si, és clar, tothom en vol, de grans obres, però tot ha d’anar ajustat a uns pressupostos, que com deu suposar, no ens sobren.
Així que cal buscar prioritats.
És clar. I aquestes passen pel tema del pavimentat dels carrers, de l’enllumenat, de l’aigua. Llavors ja vindrà el tema de l’ornamentació, i de tenir els carrers bonics, perquè al capdavall també es tracta que la gent que rebem se senti bé aquí. Busquem coses atractives pel turisme i quan em dirigeixo a la gent de fora sempre els dic que aquesta és casa seva. La gent que hi ve està molt contenta, així que no podem baixar la guàrdia en cap moment.
Ha parlat abans de pressupostos. D’on ve el finançament a banda dels impostos?
No tenim un finançament propi, sinó que és l’Ajuntament del Naut Aran que és la mare de totes les pedanies de la zona. Sí, tenim el nostre finançament, que és molt reduït i que consta del cànon de les centrals elèctriques, un altre d’una empresa d’extracció d’àrids i també de les pastures de muntanya. Com que la ramaderia s’està perdent el que fem és agafar ramats de fora i subhastar les pastures de les muntanyes: així les mantenim netes i evitem riscos d’incendis.
Interessant.
I després tenim les subhastes forestals, un tema que es fa amb molta cura i en punts molt concrets per a la qualificació de terrenys. Però són temes molt puntuals. És l’Ajuntament de Naut Aran, com li deia, el que ens ajuda en obres de certa envergadura on nosaltres no hi podem arribar.
Com l’escola, que veig que tenen prou gran.
N’estem molt orgullosos, de l’escola. A més, cada any anem creixent i ara el que estem intentant és ampliar-la perquè tenim un equip de mestres del que la gent n’està contenta, que fa que vinguin nanos d’altres pobles. Està molt bé, això, perquè hi ha escoles rurals que han de tancar per falta d’alumnes i nosaltres tenim la sort que en vénen molts. Ara tenim uns 60-70 alumnes.
Està molt bé, això. Vol dir que la població va creixent, pel que es trenca el tòpic que els aranesos sou una societat tancada.
Bé, pensi que la Vall d’Aran tenia aquesta fama perquè antigament estava tancada i l’única comunicació que teníem era pel Port de la Bonaigua. I si es tancava per la neu, quedàvem incomunicats. Però sortosament les coses han canviat, hi ha altres vies de comunicació i la societat moderna ha portat el turisme. Ens esforcem per a què la gent que ve se senti a gust i el millor senyal és que repeteixen. Senyal que anem pel bon camí.
La crisi, però, l’hauran notat d’alguna manera.
Sí, sí, està claríssim. L’atur està afectant sobretot a la construcció, ja ho sap. I aquí ho sentim especialment. Hi ha molts terrenys, però ara està tot molt frenat. De fet, de permisos d’obres no n’hi ha, i això es nota per a les arques municipals. La gent té por per si no es ven. Així que prefereix tenir el terreny i esperar a veure què passa. I no es nota només en la construcció. També en l’hostaleria ho notem.
Però Arties és una població gairebé referencial de la Vall d’Aran.
A veure, cadascú tira per casa seva, però penso que Arties-Garòs està de moda. Tenim tots els serveis indispensables: un dispensari sanitari, una petita oficina de correus, farmàcia, restaurants de tot tipus, i força ambient nocturn pel jovent. També és cert que hi ha gent que es queixa pel soroll però amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra intentem que tot estigui controlat i que no hi hagi problemes. Els caps de setmana, a més, hem fet el poble vianalitzat per evitar els embussos.
Sembla que la cosa s’anima.
Sí, i tenim altres projectes en ment. Com per exemple, fer els tràmits per declarar la nostra festa d’àmbit nacional, cosa que sembla que va per bon camí. O posar en marxa els banys termals d’Arties a través d’una empresa on hi podria treballar l’arquitecte japonès Arata Isozaki i que si tirés endavant caldria demanar permisos per adaptar la seva construcció a l’entorn d’aquí; o el Museu de l’Aigua, que volem tirar endavant perquè estem en una zona que considerem privilegiada, al tenir totes les centrals elèctriques i estar a la perifèria amb el Parc Nacional d’Aigüestortes. Ja veu que de projectes n’hi ha.
I alguna cosa no tan voluminosa?
No sé si és menys sonat o no, però hi ha un altre projecte: el futur Parc dels Ossos. A Arties hi havia dos ossos, un es va morir, i la idea que hi ha és comprar ossets que amb el temps, en portaran d’altres.
I pot portar alguna mena de benefici això de tenir uns ossos?
Doncs poca broma, perquè és una atracció com qualsevol altre. Pensi que una de les rutes més visitades a la Vall d’Aran en temporada baixa són les esglésies i els ossos. No és tan fàcil, però. Hem tingut problemes amb els ramats d’ovelles i cabres perquè els ossos els ataquen i el Consell General està fent un pla per controlar les zones on estan els ossos per tal que no hi hagi raons. Però ben enfocat, pensem que el tema pot arribar a resultar molt atractiu pel visitant.
I algun altre atractiu turístic?
Tenim un petit poliesportiu, i l’any passat vam construir una pista de paddle. També hi ha una zona molt maca, la Ribera de Valarties, i un servei d’autobusos de 4×4 que porta a la gent a visitar els llacs. Amb això evitem que hi hagi molts cotxes, pel que tenim cura del turisme, però també del medi ambient. Pensi que cada vegada més tothom està intentant captar clients per la seva zona, i el que està clar és que la promoció s’ha de fer, per augmentar la qualitat i fer que el servei sigui millor. No es tracta que la gent només conegui Vaquèira-Beret, sinó que la gent sàpiga que aquí tenim uns llacs, refugis on es pot menjar molt bé, llocs per acampar, hi ha pesca, rutes nocturnes i potenciar una mica més l’estiu. I a l’hivern cuidar-lo una mica més.
I amb tants projectes i obres, ja li queda temps per a vostè?
Gens, i miri que a mi també m’agrada dedicar-me una mica de temps. M’agrada molt caminar i anar per la muntanya. També, soc vicepresident de l’Aplec del Bolet que es fa a la Vall d’Aran. Vam començar fa sis anys i ja tenim unes sis penyes. La gent va a buscar bolets, els donem premis, fem una festa popular, i ens ve molta gent expressament, fins i tot del País Basc i de València.
Ho viu molt, tot això.
A la política m’hi vaig posar a través d’un amic. Jo no hi entenia res, de política, però hi va haver tanta compenetració que vam estar quatre legislatures amb majoria absoluta. Més tard, es va haver de buscar algú amb experiència per Arties i així va ser com em vaig presentar. I aquí estic.
I malgrat el poc temps del que disposa, la idea és tornar-se a presentar.
També vull temps per a mi i per la meva família. A més, penso que hem de donar pas a la juventut. Crec que a les alcaldies s’hi hauria d’estar un màxim de vuit anys i donar pas a noves generacions que tinguin ganes de treballar. No es tracta de perpetuar-se a la trona, perquè arriba un moment en què tot s’endarrereix. Però també pot passar que els que es vulguin presentar tinguin la idea d’ensorrar tot el que has estat fent durant els anys en què has estat d’alcalde.
I és un error, és clar.
No necessàriament. Tenim la tendència a pensar que ningú pot fer la feina millor que nosaltres i això és una equivocació. La persona abans que jo ho va fer el millor possible. I jo igual. I el que vindrà, igual. El gran error és pensar que la feina que fem com alcaldes és imprescindible. I no és veritat.
I per què el van escollir?
Miri, el que diu la gent és que sóc un alcalde que procura escoltar a tothom i que sóc obert en propostes i suggeriments. El cert és que no em considero gens negatiu i en els temes que es presenten sóc clar: si es tracta de fer les coses, doncs es fan. I si no es poden fer, doncs no es fan. Penso que sóc una persona amb la que es pot dialogar i que intenta resoldre els problemes de la millor manera possible. I això al marge dels partits, és clar. Aquí passa com a tots els pobles: es vota a la persona, no al partit, tot i que també és veritat que aquí hi ha molta gent afí a Convergència i Unió.
Sí, és el que tenen els pobles, sobretot els petits: que es vota a la persona.
Tinc una prova de foc durant quatre anys i potser els propers quatre sóc un desastre. Però de moment sembla que la gent està contenta. I és el que li deia: ser alcalde pedani aquí és intentar solucionar els problemes de la gent, sigui els que som d’aquí com els que vénen de fora. Estem dedicats al turisme i la gent ha d’entendre que hem de col·laborar per a que tot vagi de la millor manera possible.
