Esplugues de Llobregat forma part d’aquells municipis de l’àrea metropolitana que intenten treure profis dels avantatges de la proximitat d’una capital com Barcelona però sense perdre la seva personalitat. Amb una desena de barris i un singular centre històric que compta amb espais tan destacats com el Carrer Montserrat o Masies com Can Cortada, on hi va residir el llegendari Baró de Maldà (autor del seu imprescindible “Calaix de Sastre”), Esplugues té també uns notables espais naturals, i la imatge de població industrial que tenia fins fa poc ha canviat per un municipi de serveis.
“Com a diputat acabes tenint contacte amb molts col·lectius i molta gent d’arreu de Catalunya, i quan estàs al capdavant d’una administració local, el teu territori és més petit però també és veritat que és molt més intens”
“Es diu que la política local és la de veritat o la que s’escriu en majúscules, i penso que és cert. Suposo que dedicar-s’hi ha de ser molt vocacional, perquè si no t’agrada, s’aguanta molt poc”
“Tot i la crisi, no renunciem a continuar oferint al ciutadà els serveis als que ja està acostumat, encara que no sigui la nostra competència. Som conscients que som la primera Administració a la que recorre una ciutadà”
És bastant atípic passar del Parlament a l’Alcaldia. Normalment, és al revés.
Però aquest ha estat el pas final. Ja feia molt de temps que estava en política d’una manera diguem més amateur. Però ara fa deu anys, al 99, vaig entrar-hi de ferm, formant part d’una candidatura ben especial: la primera vegada que estava encapçalada per Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya. Aquests anys van ser molt interessants, perquè vaig veure la política des d’una altra vessant i vaig aprendre moltes coses que després m’han acabat resultant essent molt útils.
Per ser Alcaldessa vol dir?
Sí, perquè et trobes que has de relacionar-te amb d’altres administracions, però la diferència amb la política local és molt notable. Com a diputat acabes tenint contacte amb molts col·lectius i molta gent d’arreu de Catalunya, i quan estàs al capdavant d’una administració local, el teu territori és més petit però també és veritat que és molt més intens. Per resumir-ho amb una línia: quan era Diputada la gent no em parava pel carrer, i ara que sóc Alcaldessa sí.
Tot és política però són coses diferents.
Sens dubte, i estar al Parlament és sempre una experiència molt enriquidora. Tot i que li hagi de dir que molt lenta. Jo vinc de la Universitat, i el ritme que hi ha en un grup d’investigació de les comunicacions mòbils, com era el que jo estava, és molt intens. Hi ha convenis amb empreses, i el nivell d’exigència que pots tenir és com en una empresa privada.
Els que defensen la lentitud de la llei apuntaran el tema de la seguretat jurídica i altres qüestions.
Sí, sí, el que vulguis: cal que les coses es facin ben fetes, és clar, sempre hi ha d’haver una garantia d’allò que estàs legislant perquè bàsicament és el que fa el Govern. Però és clar, m’he trobat en que al principi d’una legislatura entrava un projecte de llei i un cop s’acabava, encara no s’havia aprovat.
Quines eren les seves responsabilitats al Parlament?
Al Parlament acostumes a tenir la feina segons els teus coneixements. Jo concretament duia temes d’universitats, tenia contacte amb rectors, amb la comunitat educativa universitària, i amb estudiants. Sí, és veritat que ens reuníem i anàvem pel territori, però no és el mateix que ser alcalde perquè en un municipi hi tens de tot i no és només tractar un sol tema sinó absolutament tots.
És la vida real.
Sí, aquí tens gent de tot nivell: cultural, educatiu, econòmic… Amb només 47.000 habitants hi ha tot el ventall possible de capes socials, perquè aquí tenim barris molt diferenciats i això possiblement no passa en d’altres municipis de l’entorn. Per exemple, tenim el barri de Can Vidalet que és obrer, fet així mateix, al costat del barri de Pubilla Cases, i després tenim un barri com Ciutat Diagonal on hi ha gent amb un nivell econòmic molt elevat. Així que sí, és un contrast molt gran.
I a què és deu aquesta varietat de població?
Penso que és la configuració pròpia del municipi i també la seva història. Ara tenim barris on abans teníem camps, per exemple, i el que ara és tota la zona, que està urbanitzada, fins fa pocs anys, estava aïllada. Hem de tenir en compte que la zona de la muntanya, tant aquí com a Sant Just, és molt apreciada per ser tranquil·la, i a les famílies benestants sempre els ha agradat residir-hi. I llavors, és clar, a mida que t’apropes a L’Hospitalet ja es nota l’immigració que va arribar a la dècada del 60.
Però tot i aquest conglomerat, se senten orgullosos de ser espluguencs.
Sí, sí, aquí hi ha orgull de dir que som d’Esplugues. Tenim, a més, referents, com la Carme Chacón que a l’hora de tenir el seu fill li van preguntar si el tindria a Barcelona o a Madrid i ella va dir que aquí que el tindria a Esplugues. O a la Mercedes Milà que també està contenta d’afirmar els seus orígens. Jo penso que tenim un senyal d’identitat propi, amb una cultura, i unes entitats ben característiques. I encara que som relativament petits, ens costa anar a viure ni que sigui a un altre barri.
Hi tenen unes quantes empreses instal·lades a Esplugues.
Sí, tenim un polígon industrial amb unes dimensions mitjanes que ha atret a diverses empreses: aquí sempre hem tingut la Nestlé, per exemple, però també s’hi ha anat posat d’altres, com Codorniu, Cobega o Panrico. I en això estem treballant, perquè volem donar les màximes facilitats per a què d’altres empreses vinguin a instal·lar-se aquí.
Tenen alguns avantatges.
En tenim molts, de punts forts: un és la nostra ubicació, perquè som la porta de Barcelona, i estem a 10 minuts de l’aeroport amb cotxe. I també hi ha la qualitat de vida i una cura de l’espai públic. I també podem presumir de tenir una de les pressions fiscals més baixes de la província. Així que posem molta imaginació per fer amb menys diners més coses.
Sí, perquè el finançament als ajuntaments ja sabem com està.
És l’assignatura pendent d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics. No es va resoldre des del primer dia i sempre acabem rebent. A més, ara estem en un moment d’especials dificultats, i encara que no renunciem a continuar plantejant les nostres exigències, som conscients que som la primera Administració a la que recorre una ciutadà per plantejar les seves queixes i necessitats.
I no sempre pertanyen a competències municipals.
Exacte. Fixi’s que un de cada tres euros que nosaltres gastem els dediquem a competències que no són locals, sinó d’una altra Administració. Així que per poder acabar amb aquesta injustícia, necessitem un bon finançament. També és cert, les coses com siguin, que el pla que hem tingut del govern central ens ha ajudat molt, i sembla que en tindrem un altre. Va ser un anunci valent, encara que crec que l’Estat tenia la urgència per activar l’ocupació i l’economia posant uns diners i una confiança al servei dels Ajuntaments, els únics organismes que avui són capaços de posar immediatament un pla d’obres amb rapidesa.
Quines necessitats i preocupacions té l’espluguenc?
A banda de la seguretat, la convivència ciutadana, l’habitatge, i la mobilitat, és evident que ara, amb l’actual conjuntura, la feina. Tot i que estem en una taxa d’atur que està per sota de la comarca, de Catalunya i Espanya, és un tema que ens preocupa. I suposo que aquesta bona mitjana es produeix perquè està demostrat que en les feines en les que es necessita una preparació, són més competitives. I nosaltres estem apostant per atraure aquest tipus d’activitats, que són les que millor resisteixen la crisi i són capaces de créixer, fins i tot.
I com es pot incentivar això?
Doncs primer apostant per l’educació, començant per l’obligatòria, i a partir d’aquí, millorar les competències, la comprensió lectora, les matemàtiques, els idiomes. I després continuant per l’educació ja no obligatòria. No és veritat que acabes treballant igual tenint una carrera que no tenint-la perquè això es veu.
A banda dels estudis, el gran tema de preocupació dels joves és l’habitatge.
Tenim un pla municipal de 2.000 habitatges, i ara farà un any que en vam sortejar 351. Hi ha la idea de fer un altre sorteig l’any que ve, tot i que amb menys habitatges. També tenim dos projectes en dues àrees residencials estratègiques que ens permetran fer habitatges protegit i assequibles per a la nostra gent. Però som conscients que no podrem créixer gairebé més, perquè som un territori petit i ja el tenim tot ocupat.
De fet, és el que comentàvem: Esplugues ha patit una gran transformació als darrers anys.
Sí, especialment en aquests darrers trenta anys, i la gent està molt contenta. Però penso que el grau de satisfacció dels ciutadans està en les coses quotidianes. No pots basar la teva acció de govern només en grans projectes, però també és veritat que contribueixen als grans canvis que hi ha a les ciutats. Si fa uns anys estàvem molt mal comunicats, per exemple, ara podem dir que estem millor, perquè d’aquí a uns anys ens arribarà el Metro i els Ferrocarrils. També impulsem projectes com el Teatre Auditori, que estarà a la Plaça Catalunya, a tocar d’un gran centre que esperem inaugurar a finals d’any: el de Disseny de la Baronda. I hi ha poliesportius per a les entitats esportives, i projectes socials com la remodelació dels nostres mercats, que en el fons contribueixen a dinamitzar el comerç i el consum.
I de tots aquests projectes quin li fa una especial il·lusió?
Miri, el nostre somni es el soterrament de la B-23. Aquest projecte va entrar quan vam fer el relleu amb l’anterior alcalde. I tot indica que ben aviat podria ser realitat la signatura del protocol, amb uns contactes que estem fent amb el Ministeri de Foment i el Secretari d’Estat.
Pel que ens diu, i com ho diu, em sembla que no la tornarem a veure de Diputada.
Si li he de se sincera, ja tinc prou preocupacions aquí, i a més, és una altra classe de política ben diferent. Sempre es diu que la política local és la de veritat o la que s’escriu en majúscules, i penso que és cert. Suposo que dedicar-s’hi ha de ser molt vocacional, perquè si no t’agrada, s’aguanta molt poc. Perquè sí, hi ha moments molt bons, però també n’hi ha de durs.
