La filla del Rei, vocal de la junta rectora de l’institut Nóos i secretària de l’entitat Aizóon, haurà de declarar el 27 d’abril
Cristina de Borbó i Grècia, en una imatge del 2009.
El jutge José Castro ha citat a declarar com a imputada la infanta Cristina el proper 27 d’abril pel ‘cas Nóos’, segons han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears a l’ACN. La decisió arriba després que Diego Torres, l’exsoci del gendre del Rei, Iñaki Urdangarín, hagi entregat diversos correus electrònics amb converses entre la parella sobre els negocis que tenien en comú. La filla del monarca era vocal de la junta rectora de l’institut Nóos i copropietària i secretària de l’entitat Aizóon, dues de les empreses de la trama investigades pel jutge.
Segons la interlocutòria feta pública aquest dimecres, el jutge considera que tant Cristina de Borbó com el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, van donar el seu consentiment perquè fossin utilitzats els seus noms i càrrecs a l’Institut Nóos "amb la pretensió d’aparentar davant d’empreses privades i institucions públiques que les operacions de l’institut eren conegudes i tenien el suport de la Casa Reial".
En aquesta línia, Castro considera "més que dubtós" que les empreses i institucions públiques s’haguessin avingut "tant pacíficament" a les proposicions d’Urdangarin i Torres "sense comptar amb aparent i consensuat reforç de la Casa del Rei", fet que podria ser qualificat de "cooperació necessària" amb els delictes comesos.
A partir de les declaracions del soci d’Urdangarin, Diego Torres, dels correus electrònics que aquest ha aportat a la causa, i de García Revenga, el jutge considera que apareixen "una sèrie d’indicis que fan dubtar" que la infanta "desconeixia l’aplicació que el seu marit donaria a la seva menció com a vocal de la junta directiva" de Nóos i a la seva participació a Aizóon.
"La justícia és igual per a tothom"
Uns dubtes "que convé aclarir" perquè sinó deixaria que "la incògnita es perpetués amb un tancament en fals en descrèdit de la màxima que la justícia és igual per a tothom i una clara contradicció a la pràctica quotidiana dels jutjats i tribunals que en casos similars es molts escassament probable que prescindissin del tràmit".
Castro creu que "difícilment es pot estructurar" que Urdangarin actués d’"esquena" a la seva dona quan la negociació dels convenis amb les Illes Balears Fòrum va tenir lloc al Palau de Marivent o en el Palau de la Zarzuela, tot i que aquest últim emplaçament encara estigui pendent de confirmar-se. El jutge considera que s’arriba a la mateixa conclusió quan Iñaki Urdangarin facilita "com a pròpia a una tercera personal" el compte d’estalvis en el qual la seva dona hi figura com a autoritzada amb l’objectiu que s’hi realitzessin diverses operacions.
El jutge afegeix com a indici que en el currículum d’Urdangarin, per "promocionar econòmicament la seva imatge, apareix com a estat civil ‘Casat’ amb la infanta Cristina a Barcelona el 1997". Castro creu que, més enllà de ser una "dada notòria", en cas de no haver-se tractat d’una família reial, hauria estat "irrellevant".
A més, Castro també creu que no és "fàcilment comprensible" l’argument d’Urdangarin que va incorporar la seva dona a la junta directiva de Nóos perquè volia oferir "la major transparència" possible als seus interlocutors en la constitució de l’institut.
En un altre punt de la interlocutòria, el jutge també destaca que una actitud ara "significativa" és el fet que diversos testimonis han assegurat que Cristina de Borbó va contractar treballadors de la llar "en situació irregular" anunciant-los que "es pagarien els seus salaris amb diners fiscalment opacs perquè després acabessin sent contractats per l’entitat Aizóon". Pel jutge, això revelaria que "no es pot descartar el coneixement" que l’empresa estava sent utilitzada "amb finalitats il·lícites".
El "conjunt" dels indicis
El jutge afirma ser conscient que, aïlladament, els indicis exposats no tenen "pes suficient per sostenir una imputació", sí en "la seva valoració en conjunt", perquè tant la infanta com Revenga haurien consentit que el seu parentiu i càrrec fossin utilitzats per Torres i Urdangarin "sabent que ho feien per propiciar un tracte generós per part d’empreses privades i privilegiat per a les administracions públiques". El jutge sí que admet que no hi ha indicis que sostinguin que Cristina de Borbó i el secretari de les infantes tinguessin una intervenció "activa" i "decidida" a Nóos.
Castro també considera que "no s’acaba d’entendre" que el Rei "no comentés amb la seva filla les crítiques o recomanacions que havia fet arribar o projectava fer al seu marit" o fins i tot que ho consensués amb ella, fet que hauria d’haver-la portat "a la conclusió que les recomanacions del seu pare no s’estaven seguint i qüestionar al respecte l’actitud del seu marit".
