DIÀLEGS ALCALDES.EU
El 22 de juliol de 2021, alcaldes.eu va organitzar el diàleg virtual titulat “El Maresme: reptes nous i pendents després de la crisi”, que va comptar amb la participació de la Il·lma. Sra. Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, l’Il·lm. Sr. Damià del Clot, president del Consell Comarcal del Maresme ialcalde de Vilassar de Mar, l’Il·lm. Sr. Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i l’Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró.
L’acte va ser conduït pel Sr. Eduard Berraondo i va tenir l’impuls d’Urbaser i de Xut Consulting. A continuació, presentem el resum dels temes debatuts.
El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents al webinar i agraeix la presència dels ponents. També fa una breu presentació del projecte d’alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions per oferir una fotografia múltiple de cada localitat. El primer en parlar és el president del Consell Comarcal.
Damià del Clot saluda els presents i agraeix la invitació. Seguidament planteja cinc idees que considera que compten amb el consens dels alcaldes i alcaldesses de la comarca. Són:
- Primer, el repte “pendent” de poder posar en valor la fortalesa de la ubicació estratègica de la comarca, que està pròxima a Barcelona i a d’altres capitals del país, i que li permet comptar amb un front marítim, serralada i diversos paisatges.
- Segon, precisament, les debilitats de la ubicació, en tant que son poblacions molt sensibles a les noves situacions provocades pel canvi climàtic. “Si hi ha cap temporal, som vulnerables”, ha dit.
- En tercer lloc, la importància de la mobilitat i els seus propis reptes. Explica que cal repensar les infraestructures de mobilitat intra-comarcal i la connectivitat amb altres punts. Explica que calen recursos.
- En quart, el dret a l’habitatge. El fet que moltes persones de Barcelona i molts turistes estiguin optant a segones residències fa que s’encareixi el preu del sòl i els immobles i això amenaça la competitivitat i les persones.
- Finalment, la necessitat de coordinar estratègies per captar inversions d’alt valor afegit, així com de crear un relat que basteixi el patrimoni industrial de la comarca.
El fet que moltes persones de Barcelona i molts turistes estiguin optant a segones residències fa que s’encareixi el preu del sòl i els immobles i això amenaça la competitivitat i les persones.
Damià del Clot
De la seva banda, en David Bote saluda els presents i agraeix la invitació. Explica que la comarca té una gran capacitat d’adaptació als canvis, però que també s’ha vist que les oportunitats no estan repartides de manera equitativa i que la pròpia geometria comarcal dificulta el que les infraestructures i la connectivitat siguin bones.
També està d’acord amb el que s’ha dit anteriorment en tant que cal aprofitar el paper impulsor de la indústria i els serveis per recuperar el motor econòmic de la comarca i desenvolupar una visió de governança comuna.
La comarca té una gran capacitat d’adaptació als canvis, però que també s’ha vist que les oportunitats no estan repartides de manera equitativa.
David Bote
En Xavier Amor també saluda els presents i fa palesa la seva gratitud a tots els sectors de la comarca per tot l’esforç fet en els darrers mesos. Coincideix amb els anteriors companys en quant a la idea d’ubicació estratègica com a font d’avantatges, però també, a la vegada, d’inconvenients, en tant que calen més enllaços i més reforços de transport. Explica que la freqüència de trens a Pineda i a Calella no és equiparable i que això provoca diferències entre els ciutadans.
Igualment creu que al Maresme li cal una estratègia conjunta que agrupi millor les tres realitats distintes (alt Maresme, Maresme Sud i Mataró) que avui es reuneixen al debat. A la vegada, entén que els Fons Next Generation podrien ser una bona oportunitat per endegar nous projectes.
Finalment comenta que la comarca pateix una manca d’inversió en matèria d’equipament sanitari i sociosanitari. Explica que actualment Pineda acull gairebé 29.000 persones i que les xifres creixen, perquè moltes persones de Barcelona capital opten per traslladar-se i establir-se a Pineda (i altres llocs del Maresme) i que això crea noves necessitats.
La ubicació estratègica de la comarca és una font d’avantatges però, a la vegada, d’inconvenients, en tant que calen més enllaços i més reforços de transport
Xavier Amor
Montserrat Candini també saluda els presents i agraeix la invitació. S’afegeix a la llista d’idees plantejades pels seus companys i explica que a Calella el turisme representa el 85% del PIB, de manera que la pandèmia ha suposat una mena de “desastre” econòmic. Creu que la manera de resoldre’l és buscar sinèrgies amb el món de les empreses i la iniciativa privada, apostar per la digitalització i entendre que el mercat natural ha deixat de ser la comarca o el país i ha passat a ser el món sencer. En aquest sentit, ha dit, calen inversions de connectivitat física i electrònica que actualment manquen.
Igualment ha reclamat un major paper decisori dels ajuntaments a l’hora de planificar el futur. Explica que des de la comarca hi ha la impressió que les decisions es prenen a la capital sense tenir en compte l’opinió del territori i que només s’informa del que es decideix. Creu que caldria un major grau de col·legiació amb els ajuntaments a l’hora de decidir.
Arrel del comentari de Xavier Amor, el conductor demana una mica més de precisió sobre la diferència entre les distintes àrees del Maresme.
A Calella el turisme representa el 85% del PIB, de manera que la pandèmia ha suposat una mena de “desastre” econòmic.
Montserrat Candini
Xavier Amor aclareix que l’Alt Maresme conté les realitats de Santa Susanna, Malgrat, Pineda i Calella, que es basen en el turisme i els serveis. De la seva banda, l’entorn de Mataró té assumptes més industrials i projectes com ara el Tecnocampus. Finalment, les poblacions del sud de la comarca, més properes a la ciutat de Barcelona, tenen encara unes realitats diferents.
Explica que “la clau està en tenir clar on volem arribar i què volem aconseguir” i diu que espera que els nous fons europeus Next Generation suposin una oportunitat per arribar-hi. També diu que, per ara, només es té l’anunci, però no la concreció de com arribaran als municipis.
També opina que els alcaldes i les alcaldesses “gaudeixen poc dels assoliments” i que, en canvi, cal posar en valor les moltes coses que han fet durant la pandèmia i estant “al peu del canó”. En el cas de Pineda s’han mobilitzat 6,5 milions d’euros en dos plans de xoc per ajudar les famílies durant la pandèmia i que això és quelcom que cal dir ben alt.
El conductor pregunta al Consell Comarcal quines són les prioritats de l’entitat actualment.
Damià del Clot explica que el Consell és una entitat que pot i ha de teixir les complicitats que els alcaldes han demanat al llarg del debat. Creu que ha de ser l’espai de deliberació i diàleg, malgrat que “les competències són poques”.
També explica que la crisi recent “ha posat al descobert que l’estat del benestar és més necessari que mai” i que els diversos governs han fet coses molt bé, particularment els ajuntaments. Es refereix al fet d’haver mobilitzat i posat a disposició de la societat diners, personal, diàleg, coordinació.
Posa l’exemple de la ciutat de Mataró que, recentment, va decidir apostar per la idea de Ciutat Cuidadora i que va aconseguir la complicitat del Consell. Creu que aquesta mena d’estratègies i coordinacions són les que el Consell ha de buscar pels seus beneficis.
l Consell Comarcal és una entitat que pot i ha de teixir les complicitats. Ha de ser l’espai de deliberació i diàleg, malgrat que les competències són poques.
Damià del Clot
David Bote aclareix que l’estratègia de “Mataró, Ciutat Cuidadora” té quatre pilars: l’ajut a les persones en una situació complicada (que s’ha materialitzat amb milers de trucades de voluntaris i treballadors per acompanyar les persones necessitades), l’anticipació dels reptes de futur (canvi climàtic, competitivitat, recuperació econòmica, cura de la gent), el cicle de l’aigua i l’economia de les cures, que està utilitzant cinc milions d’euros dels fons FEDER per desenvolupar tecnologies que ajudin les persones grans a no ser dependents i a poder viure més temps a casa. A la vegada, diu, això genera industria i riquesa per a la ciutat.
Creu l’alcalde Bote que aquesta mena de projectes poden impulsar a Mataró a ser una ciutat important en el marc català i a oferir sinèrgies i oportunitats a la resta de la comarca.
El conductor pregunta a l’alcaldessa de Calella sobre la triatló internacional del mes d’octubre, com a gran projecte.
Montserrat Candini explica que l’esport és un sector econòmic que ofereix grans avantatges, com ara uns bons valors i la possibilitat d’internacionalitzar la marca. Explica que la ciutat ha signat un contracte amb els propietaris de la triatló internacional Iron Man fins al 2023 i que al mes d’octubre s’acolliran 6.300 participants, a banda de l’staff i els familiars, cosa que aportarà riquesa i estímul al sector hostaler local. A més, aquest projecte ha requerit de les complicitats de les localitats veïnes (Santa Susana, Malgrat, etc.) per fer les proves esportives i per acollir tantes persones. Amb 43 nacionalitats registrades, de persones d’alt poder adquisitiu, creu que és una manera d’obrir una nova finestra al món i de donar respostes i oxigen a les necessitats de l’economia productiva local.
El conductor s’interessa ara pel paper esperat dels Fons Next Generation en el camp de la mobilitat i la vivenda.
Amb 6.300 participants de 43 països, la Iron Man de Calella és una manera d’obrir una finestra al món i donar respostes a les necessitats de l’economia productiva
Montserrat Candini
Damià Del Clot explica que Vilassar de Mar va trigar molts anys en traspassar la barrera dels 20.000 habitants, però que ara que ho ha fet creix molt ràpid i que ja en són més de 21.000. Diu que això genera molta tensió en els serveis i noves necessitats de planificació i adaptació dels espais i els usos socials. A la vegada, ha generat pressió sobre el preu de les vivendes i, clarament, és un repte a treballar.
David Bote també diu que, amb altres municipis, porten un temps estudiant el creixement de la Regió Metropolitana a partir del despoblament del món rural. Demanen que el creixement sigui ordenat i es faci en les millors condicions per garantir les oportunitats. “El creixement desendreçat genera problemes i cal una mirada conjunta”, ha dit.
El creixement desendreçat genera problemes i cal una mirada conjunta
David Bote
Xavier Amor valora positivament l’augment de la població però reconeix que cal reforçar els serveis i inversions sanitàries i sòcio-sanitàries. Posa l’exemple del passeig marítim, que ha calgut reforçar amb maquinària i instal·lacions esportives per a les persones més actives que han anat arribant a la ciutat en els darrers anys. Moltes d’elles són persones grans que, aviat, necessitaran serveis hospitalaris o mèdics. Creu que els hospitals de Mataró, Calella i Blanes haurien de pensar en espais sociosanitaris més grans.
Igualment diu que durant la pandèmia “no ha ajudat gaire” la inestabilitat en la política catalana. Creu que ara que sembla que en comenci a haver una mica és un bon moment per establir estratègies i teixir aliances entre municipis, Govern de la Generalitat i sector privat. “Si no, tots sols no podrem”, ha dit.
Durant la pandèmia no ha ajudat gaire la inestabilitat en la política catalana. Ara que sembla que n’hi ha una mica és bon moment per establir estratègies i teixir aliances entre municipis, Generalitat i sector privat
Xavier Amor
Montserrat Candini s’ha referit explícitament als fons Next Generation i ha dit que tot el seu èxit passa per poder garantir que arribin als ajuntaments de la manera més adequada i transparent. Diu que hi ha moltes expectatives i que ja s’han creat nombroses oficines, però no hi ha una direcció única.
Creu que és difícil que els ajuntaments rebin els fons si la condició és la de cofinançament dels projectes, perquè els ajuntaments estan “en els ossos” després de tot el que han gastat en pandèmia i si se’ls exigeix posar el 20% de la inversió que els arribi tampoc no podran fer-ho. Al cap i a la fi, si els Next Generation prometen 3 milions i cal que l’ajuntament en posi 600.000 de la seva butxaca, n’hi haurà molts que no podran pagar-ho, i això “va en contra de la recuperació”, ha dit. Cal que els municipis es beneficiïn dels fons.
Una pregunta del públic s’interessava per saber si hi ha algun projecte conjunt de la comarca per demanar fons Next Generation de manera coordinada.
Damià del Clot diu que els ajuntaments han fet tot el possible per posar recursos a l’abast de la ciutadania i que el Consell Comarcal porta temps treballant-hi. En aquest sentit ha explicat quatre línies en les que està coordinant els municipis per demanar els fons europeus. Són: la transició ecològica, la transició digital, una sèrie de sectors econòmics concrets i els projectes socials. Diu que es va encarregar un estudi a una empresa consultora que va detectar fins a 22 necessitats concretes en aquests quatre àmbits i que el Consell està mirant de coordinar municipis i crear sinèrgies en aquests sentits.
Una altra pregunta del públic s’interessa pels peatges obligatoris i la seva eliminació futura.
Damià del Clot diu que els municipis de la comarca comparteixen la idea d’eliminar el peatge, perquè considera que els ciutadans i ciutadanes són “els que més peatges han pagat de l’estat” i volen “ser alliberats”.
Montserrat Candini diu que s’ha avançat, però no prou, perquè, si bé el primer de setembre es deixa de pagar el peatge, a la primavera de 2023 s’implantarà el model de vinyeta per directiva comunitària, així que la gent passarà a pagar pel que consumeix. Ella entén que és un sistema més equitatiu, però a la vegada creu que els ciutadans de la comarca ja han estat pagant durant molts anys.
Xavier Amor coincideix amb Damià del Clot i afegeix la necessitat d’aprofundir en la qüestió del manteniment de les infraestructures, perquè aquestes “mai són gratuïtes”. O les paguen els usuaris o les paguen els impostos de tots els ciutadans. La clau, diu, està en tenir unes vies que donin oportunitats, també, de mobilitat intra-comarcal.
David Bote també diu que cal tenir presents altres projectes com els de la pacificació de la Nacional-II i la seva conversió en “via cívica” que aporti espais a la ciutadania i activitats econòmiques a tots els municipis per on passa. També caldria reforçar la connexió amb els dos vallesos i amb Barcelona. Creu que no s’ha de posar el focus “només” en la qüestió dels peatges.
El conductor pregunta sobre els principals projectes que resten per aquesta legislatura.
Damia del Clot insisteix en els cinc aspectes que ha comentat a l’inici de la seva intervenció d’avui: explotar la ubicació de la comarca dins del país, aprofitar les seves virtuts de clima i orografia, treballar amb institucions referents a la comarca de manera coordinada, reforçar les comunicacions intra-comarcals i extra-comarcals i posar en valor el teixit econòmic i industrial.
Montserrat Candini aprofita per enviar un missatge als empresaris, dient-los que el Maresme és un territori amic de l’economia productiva, ampli, amb diversos entorns i capacitat d’acollida de nombroses activitats econòmiques. També demana més implicació a les institucions superiors perquè no s’ha de tenir la sensació de “manca de coordinació” en matèria de salut, sociosanitat i mobilitat… El Maresme ha tingut dèficits històrics estructurals en aquests temes, sigui quin sigui el Govern que hagi hagut a Catalunya.
Xavier Amor diu que, lamentablement, molts dels projectes esmentats porten dècades al damunt de la taula i no s’han solucionat. Potser, creu, és que “no ho hem sabut reivindicar prou bé”. No obstant aposta per la il·lusió i el potencial de la comarca i la modernització de l’administració pública i fia molts d’aquests èxits als fons Next Generation.
David Bote s’afegeix a la il·lusió de “tirar endavant la comarca després de la pandèmia, per oferir les màximes oportunitats de prosperitat”. Esmenta que Mataró posa en marxa projectes que han de servir per apropar riquesa també a la comarca, no només al municipi.
Fetes aquestes intervencions, el conductor agraeix la participació del tots els presents i dona per tancada la sessió.
