ESMORZARS

EL MARESME: visions des d’una comarca estratègica

novembre 26, 2015

546

Article

Galeria

L’Esmorzar-col·loqui d’Alcaldes.eu ha reunit la major part dels líders municipals a Mataró

Alcaldes reclamen més coordinació per a un Maresme “que mai no ha existit” en la consciència ciutadana

El Maresme pot arribar a ser la ‘Califòrnia catalana

Els líders municipals del Maresme han reconegut que els cal una major entesa entre ells a l’hora de crear estratègies conjuntes i trobar sinèrgies que beneficiïn als seus ciutadans, especialment davant d’una situació definida per David Bote, alcalde de Mataró, com a “d’emergència social”.

“La situació de la comarca és d’emergència social”
David Bote
Alcalde de Mataró

“L’ocupació i la protecció social han de ser el principal eix d’actuació municipal”
Xavier Amor
President de la FMC

“Sempre defenso que el Maresme pot arribar a ser la ‘Califòrnia catalana’”
Miquel Buch
President de l’ACM

“Mataró no ha exercit com a capital comarcal”
Miquel Àngel Martínez
President del Consell Comarcal del Maresme

“El paper dels estats del S.XIX es dissoldrà el S.XXI entre organitzacions supranacionals i organitzacions municipals”
Joan Majó
Exalcalde de Mataró i exministre espanyol

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 25 de novembre

“EL MARESME: visions des d’una comarca estratègica”

El passat 25 de novembre de 2015, a l’hotel Atenea Port de Mataró, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la situació actual de la comarca. S’hi van reunir més d’un centenar de persones, la major part dels quals eren alcaldes i alcaldesses del Maresme, i altres actors de la societat civil. L’acte va servir també per a la presentació de la nova edició Maresme del diari El Punt Avui.

Ponents:
Sr. Joan Majó, exalcalde de Mataró i exministre del Govern d’Espanya, Sr. Miquel Buch, President de l’Associació Catalana de Municipis i Alcalde de Premià de Mar, Sr. David Bote, Alcalde de Mataró, Sr. Xavier Amor, President de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcalde de Pineda de Mar i Sr. Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal del Maresme i Alcalde de St. Vicenç de Montalt. El Sr. Eduard Berraondo, fa de moderador.

Prolegòmens:

El Sr. Eduard Berraondo inicia la sessió donant la benvinguda als presents i agraint-los l’assistència. L’objectiu de l’activitat és fer-se ressò de les inquietuds de les localitats representades i agraeix també als patrocinadors Urbaser, Certis i Zenks! haver fet possible la celebració d’aquest esdeveniment. Tot seguit dóna la paraula al director del Punt Avui, Xevi Xirgo, que explica la presentació de la nova edició Maresme del diari El Punt Avui, que dirigeix.

Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui

Agraeix l’oportunitat d’aprofitar l’esmorzar d’Alcaldes d’avui per a presentar la nova edició del seu diari. Explica que vol ser un diari del Maresme i pel Maresme. Considera que la taula d’avui és molt rica i privilegiada i explica que l’any 95 ja va existir una edició del diari al Maresme, però que va desaparèixer el 2003. L’edició actual existeix des del juliol de 2015 i conté un mínim de 4 pàgines interiors i una portada específiques. Diu que han tornat a venir per a quedar-s’hi i no han tingut pressa per a la presentació formal.

Destaca que El Punt Avui és un diari nacional però amb una gran vocació local i territorial. Per al diari, totes les ciutats “són capitals” i de primera divisió. També parla de la línia editorial i de que cal marcar i identificar clarament la línia ideològica de cadascun. Diu que el seu és un “mitjà des-acomplexat” que jugarà a primera divisió a la comarca.

Anuncia que a partir de gener obriran noves edicions per a altres zones de Catalunya desconnectant-les de l’edició de Barcelona: Catalunya central, Penedès, Vallès i Llobregat. I En els següents anys arribaran a les 25. Igualment anuncia plans per a fer desconnexions informatives en televisions locals, com la del Maresme.

Considera que el sentit del periodisme avui en dia és destriar la informació de la palla: tot no pot anar a base de “tuïts” i El Punt Avui estarà fent aquesta feina per molts anys.

El Sr. Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’alcalde de Mataró.

Sr. David Bote, alcalde de Mataró.

Agraeix la paraula i dóna la benvinguda. Posa l’exemple de l’hotel Atenea Port, que va arrencar en temps de crisi en una ciutat industrial i que és un model d’èxit. Comparteix tres idees –seguint el model retòric que el Sr. Majó feia servir anys enrere.

El primer bloc és una pregunta: “vivim plegats, però ens movem plegats?” I la resposta a això és si som o no som solidaris. Ser capaços de concertar polítiques entre els diversos alcaldes de la comarca juntament amb el Consell Comarcal. Diu que hauríem de ser capaços d’aconseguir sinèrgies, que 1+1 fos més que 2. Veient Mataró fa 30 anys, diu, hi havia molta feina a fer encara a nivell de territori, de serveis, de polítiques, etcètera. L’actual Mataró ja està més avançat i l’obligació ara és la de no fer el mateix, sinó buscar la innovació.

El segon: Els problemes actuals d’emergència social de la comarca. Caracteritzats pel major nivell d’atur de les ciutats grans catalanes, una cinquena part de la població en risc d’exclusió social i aquests haurien de ser els objectius de les polítiques. L’alcalde diu que el creixement econòmic sostenible no és possible quan les desigualtats creixen. Davant del panorama, l’alcalde demana canviar de la competició a la complicitat per a innovar i trobar les polítiques necessàries per a resoldre els problemes.

El tercer: la recerca de consensos. Mataró pot decidir mirar cap a Girona o cap a Barcelona, perquè està al mig. Diu que potser l’element innovador és mirar cap al Maresme (ni a un lloc ni a l’altre) i que la resposta és el propi Maresme. Alguns exemples d’això són: la política de l’aigua, la política dels ports, el sector sanitari, les infraestructures i la mobilitat, les polítiques forestals, els incentius als productes de Marca Maresme, la concertació econòmica i social i la formació, amb el Parc Tecnològic al capdavant. Tot això ha de posar-se al servei de la comarca per a enriquir-la.

Bote demana que els diferents alcaldes de la comarca vagin de la mà i de manera coral davant de les institucions per a arribar a grans acords de conjunt que multipliquin l’efecte a l’hora de corregir les situacions que tots vivim.

El Sr. Berraondo dóna la paraula al Sr. Miquel Buch.

Sr. Miquel Buch, President de l’ACM i alcalde de Premià de Mar.

Agraeix el seu torn i recorda que el dia present és el dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere i que se solidaritza amb la causa. També agraeix i reconeix la nova aposta del Punt Avui.

Fa un repàs general de la comarca: diu que hi ha vi, turisme, polígons industrials i espai logístic, que són les especialitats de les comarques limítrofes. Al Maresme no hi ha una especialització concreta, però ho toca tot. Diu que la comarca té tres sub-comarques: l’Alt Maresme, que apunta més cap a Girona, el Maresme Central i el Baix Maresme, que mira cap a Barcelona.

Enumera diverses grans infraestructures, i diu que van servir per a créixer durant molts anys però que ara son “àncores”. També diu que és una de les comarques amb més residències de gent gran per càpita. Si és així és perquè s’hi viu bé: bona situació, mar i muntanya… per tant, explica que sempre la defineix davant tercers com la “Califòrnia catalana”.

També diu que històricament Mataró ha fet de gran capital, però no de capital de comarca. No busca culpables, però diu que això ha desunit la comarca històricament. Cap dels alcaldes competeix entre ells, si no és en una competència sana. Però aquest nexe d’unió, que és possible només en el món municipal, no ha ajudat a construir una estratègia forta a la comarca. Ara cal fer un salt i trobar la manera de créixer i prosperar units tots els municipis. Aleshores l’equilibri territorial, la solidaritat, la convivència, etcètera tindran més possibilitats de reeixir.

Considera que “asseure’s i rumiar” tots els agents comarcals, com el dia d’avui, és quelcom que s’hauria de fer més sovint. Diu que puja sovint a la muntanya de St. Mateu, a Premià, i aprofita per a pensar. Reivindica que el pensament és quelcom que sempre queda relegat al darrer lloc per culpa de les urgències. I aquells minuts de pensament li ajuden a entendre més bé les coses que d’altra manera. Recomana el mateix per a tots plegats: aturar el temps, rumiar com són, com han de ser i fer un punt i apart per a construir un nou relat que uneixi en el servei al ciutadà.

El Sr. Berraondo recull la paraula i la cedeix al Sr. Amor.

Xavier Amor, President de la FMC i alcalde de Pineda

Agraeix la invitació a l’esdeveniment i també felicita al Punt Avui per la seva implicació. També als patrocinadors i celebra que el títol de la trobada sigui “visions d’una comarca estratègiques” perquè denota pluralitat i això són bones notícies.

Explica que a tots els que estan a la taula presidencial els uneix la política de carrer. I això és una visió, per bé que molt masculina (no hi ha dones a la taula). Però també hi convindria convidar als empresaris, els ciutadans, els acadèmics, etcètera, que podrien i haurien d’aportar coses a la comarca.

La seva intervenció comença per fer una diagnosi. La crisi econòmica és vigent. Malgrat els titulars favorables, la crisi afecta els ciutadans. I a Pineda hi ha molt d’atur, estacionalitat de l’ocupació, debilitat de les empreses, etcètera. Acaben de presentar el pla d’actuació municipal i el seu primer eix és l’ocupació, lligada a la protecció social. La manca de fenia comporta moltes problemàtiques afegides que després han d’assumir els ajuntaments: menjar, energia, educació…

A banda, hi ha problemàtiques enquistades: infraestructures de molt de temps (la carretera Nacional, l’autopista…) que ja estan obsoletes perquè els manca inversió i manteniment. Ja no són tan útils. També el problema de les platges i les llevantades: quan canvia la corrent del mar, la sorra se’n va. Moltes persones de la comarca marxen a treballar a fora i necessiten connectar-se millor, no sols per carretera sinó per tren. Convé demanar un tren que sigui el “metro” del Maresme amb una freqüència superior. I per a això cal que els alcaldes prenguin en conjunt decisions valentes com la de la instal·lació d’una segona via (que a la vegada farà de barrera de la platja i generarà problemes).

Diu que mai ha existit una consciència de comarca conjunta. I que el que convé és que la unitat administrativa que és el Maresme passi a ser també una unitat territorial.

També considera que s’ha de posar en valor que les administracions locals estan, per fi, sanejades. Han fet els deures, tornen el deute, poden invertir i es pregunta si ara podran fer els ajuntaments inversions compartides. Demanar un crèdit per a l’ajuntament sí, però, “serà possible demanar-la conjuntament?” es pregunta.

Amor recorda que els polígons industrials envellits, els recursos forestals, la platja, les infraestructures privades (especialment el parc comercial, turístic i industrial) i l’envelliment de les ciutats són temes que mereixen l’atenció conjunta dels alcaldes i alcaldesses.

A Pineda, explica, ja estan fetes les inversions d’equipaments (biblioteques, piscines, parcs…) i ara cal posar-hi l’ànima: els programes, les activitats. També els cal treballar en l’àmbit de la transparència i en el de la convivència.

I finalment fa una “carta als Reis” reivindicant les diverses mancances: Com a comarca manca coordinació per anar a demanar conjuntament, compartir coneixement i per a gestionar la territorialitat. Cal un acord d’infraestructures amb calendari, pressupost i “tots a una”. Cal promoure l’ús de la bicicleta i la mobilitat, estratègies en l’entorn natural, un mapa cultural comú (amb les diverses fundacions), un bon mapa de festivals que de vegades es trepitgen, un pla de màrqueting comarcal, proves esportives, catàleg de serveis a les empreses, turisme familiar/esportiu/verd, gastronomia, producte de qualitat, mancomunar serveis, promoure les “smart cities”, la neteja conjunta, els espais comercials, els habitatges pels joves i la coordinació dels serveis de promoció econòmica i ocupació.

El Sr. Berraondo dóna la paraula al Sr. Martínez.

Sr. Miquel Àngel Martínez, President del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de St. Vicenç de Montalt.

Recorda que el Maresme és la quarta comarca més poblada del país, amb 418.000 habitants. Que compta amb una climatologia fabulosa, seguida per uns moviments demogràfics clars: la gent que viu al Maresme es desplaça a viure en altres llocs del mateix Maresme. La qualitat de vida és alta, la gastronomia, etc. el corredor entre Girona i Barcelona, i la identitat pròpia.

La gran xacra, insisteix, és l’atur, amb 33.300 persones sense feina (un 16%, que és un 1% superior a la mitja del país). El Maresme no existeix en la conceptualització ciutadana. Aquest és un tòpic que s’ha de trencar sumant esforços, voluntats i iniciatives.

Li diu a l’alcalde Bote que Mataró no exerceix de capital de comarca, perquè no ofereix serveis distints als que les altres ciutats ofereixen. En comarques com la Segarra, els pobles són petits i van a buscar servei a la capital. Aquí no. La comarca és diversa: Alt, Baix i Central. I pobles de mar i pobles de litoral. Martínez diu que això també pot ser una oportunitat que pot ser aprofitada.

El DAFO del Pla Econòmic del Consell Comarcal va dir als alcaldes que si no treballaven conjuntament s’anirien dissolent. I el que s’ha de fer és posar tots els actius en comú i créixer.

Davant d’una crisi econòmica, explica, no s’ha de deixar d’atendre les necessitats bàsiques del ciutadà ni deixar de potenciar el sector empresarial: si es vol que les persones que estan en atur trobin solució, cal que les empreses funcionin.

Els tres pilars fonamentals de la comarca fins ara han estat, tradicionalment: el tèxtil, la construcció i el turisme. Però el Maresme també és emprenedor. Hi ha moltes iniciatives i voluntat d’endegar coses. La majoria són micro-empreses i que re-financen l’atur i busquen noves solucions. Per tant, diu, calen centres de negocis, vivers d’empreses i recuperar la mobilitat laboral. Però per a tot això calen quatre coses: assessorament (que el centre de negocis del Consell Comarcal i el Tecnocampus ja proporcionen), formació, foment a la cultura emprenedora i l’allotjament (centres d’empreses, co-workings, etc.).

No s’ha de perdre, diu, el turisme com a actiu. Hi ha aproximadament 55.000 llits per a oferir, amb 1.3 milions de pernoctes anuals. Això suposa el 14% del PIB comarcal. La major part de gent que ve de fora són dels Països Baixos, Anglesos i del nord. Venen en avió. Per tant és importantíssim que l’aeroport de Girona funcioni millor i que hi hagi un tren directe que hi vagi. Actualment cal anar de Mataró a Sants i d’allà una llançadora per arribar a l’aeroport.

El sector primari cal potenciar-lo amb producte de proximitat: que el pagès pugui vendre al consumidor sense intermediaris. Maduixa, pèsol, molts productes que cal posar en valor.

No s’ha de permetre que el territori es fragmenti. Cal major connectivitat per als municipis d’interior.

En darrer lloc destaca el paper del Tecnocampus, on l’alumnat té la possibilitat de cursar estudis i formar-se empresarialment.

El Sr. Berraondo recupera la paraula i la cedeix, finalment, al Sr. Majó, per acabar el primer torn d’intervencions.

Sr. Joan Majó, exalcalde de Mataró i exministre.

Comenta que només vol afegir algunes coses a les intervencions anteriors, de tipus general que es poden aplicar al cas. Són fruit de la reflexió i el pensament. Des de fa alguns anys, actua menys i pensa molt més.

Hi ha dues coses a comentar: una és de tipus polític-administrativa i l’altra és econòmica.

La primera, diu, hi ha realitats administratives que actualment estem fent servir i que creiem que volen dir una cosa, però que en realitat en volen dir una altra. Per exemple: què és un estat, què és una província i què una comarca. Abans un estat era un territori, el poder de controlar el territori, fronteres, duanes, aranzels, moneda, fixació de valor monetari, defensa del territori, exèrcit, etc. Els estats, a Europa, ja no tenen aquest poder. Li han remès a instàncies superiors (l’UE, l’OTAN, etc.).

La gran creació política que ha estat l’Estat, s’està diluint cap amunt i cap avall, perquè moltes de les coses que feia l’Estat (ensenyament, benestar, salut…) hem vist que recau en òrgans infra-estatals. Si el segle XIX va ser el de l’aparició dels estats, el XXI serà el de la seva desaparició.

I això fa pensar en quins seran els òrgans que sobreviuran: uns seran les entitats supranacionals, inclosos Estats Units, Rússia i la Xina, que ja són supranacionals. I guanyaran molt de pes també les grans ciutats o grans àrees metropolitanes. Avui hi ha estats que no ho haurien sigut si no existís un àrea metropolitana: Bèlgica sense Brussel·les, Catalunya sense Barcelona…

Per tant cal replantejar-se el paper modern de les àrees regionals com les comarques, les vegueries, les províncies o landers. I cal repensar les seves competències. Per exemple: quan hi ha reivindicacions per a voler ser comarca a casa nostra és per a ser un consorci de serveis. I està bé, però no té sentit ser una comarca per a això, explica Major. A París tots els municipis que envolten la capital diuen que són París, perquè saben que els va molt bé. Pronostica que mai més recordarem del què és una “província” i que cal combinar les agrupacions supra-nacionals i les ciutats i grans ciutats.

A nivell espanyol, diu, en 25 anys hi haurà una quarta part dels municipis que actualment hi ha. Això no vol dir que no hi hagin serveis mancomunats.

I la reflexió segona, econòmica: en el Maresme hi haurà un territori pluri-especialitzat, com s’ha dit abans. Però cal no oblidar que sí que hi ha una especialització: la residencial. Amb tots els avantatges i inconvenients. I això anirà lligat a tot el demés: infraestructures, ferrocarrils, mobilitat, etcètera.

I la pèrdua de PIB industrial dels darrers anys a la comarca no s’hauria d’enfocar cap a voler recuperar una indústria del S. XX, fabril o productiva manufacturera. La nova industrialització és d’una altra mena: la fabricació és només una part del procés. La resta són elements previs i posteriors que donen tant o més valor afegit que la pròpia fabricació i que requereixen una formació de capital humà superior al de la fabricació i que genera uns llocs de treball més ben retribuïts.

El Sr. Berraondo agraeix les intervencions i dóna lloc a les intervencions del públic.

TORN DE DEBAT

Alcalde d’Alella: Discrepa amb Miquel Buch quan diu que no es fan els millors vins al Maresme. Lamenta la composició de la taula, sense desmerèixer els seus membres, per un doble biaix: primer falta visió femenina (hi ha 8 alcaldesses a la comarca) i segon: hi falta una visió d’ERC, que és la força més votada de la comarca.

I finalment llança un repte: en els propers mesos es convocaran projectes d’especialització i competitivitat territorial des de la Generalitat. En aquests moments hi ha un projecte en el què diversos ajuntaments del Maresme participen de la mà d’universitats i del Tecnocampus. És un projecte de salut, alimentació i TIC. I emplaça a tots a sumar esforços per a fer un projecte únic d’impuls territorial que beneficiï tots els municipis.

Joan Majó vol precisar la intervenció: recolza el que s’ha dit. La Comissió Europea ara demana major explicació sobre en què es destinen els fons. I això significa projectes de major especialització econòmica, prioritzant clústers i sectors estratègics. I sembla ser que les propostes que actualment van des d’Espanya i des de Catalunya a Europa son tan inconcretes que no les volen aprovar a Brussel·les.

Alcaldessa de Calella: Agraeix les intervencions i reconeix que manca cultura política de mancomunar serveis. Diu que cal fer més pinya i que només es va “a toc de pito” quan hi ha eleccions. Cal fer pinya constantment i tots junts per a reclamar inversions a la N-II, les Rodalies, etc.

Finalment diu que els recursos que existeixen (Consell Comarcal, etc.) cal que es repensin. El que es feia fa cinc o sis anys ja no és tant necessari. I ara cal fer concursos de licitació general per a tot el conjunt del litoral. El 90% dels serveis podrien ser comuns i tots hi guanyarien.

Alcalde d’Arenys de Munt: agraeix i felicita l’organització. Comenta que és molt important demanar l’alineació de les polítiques comarcals amb les de nivell-país. Iniciatives comarcals pioneres com la fibra òptica (“autopista de la informació”) passen els anys parades per procediments administratius que no es mouen.

I una segona reflexió és que la visió estratègica a llarg termini hi ha de ser, però complementada amb esforços de fàcil realització, com el carril-bici des de la Tordera fins al Besòs.

El Sr. Berraondo clou la sessió.