Visitem avui un dels pocs pobles de la Conca d’Òdena que va quedar fora del confinament perimetral del març de 2020. Castellolí va ser un municipi d’acollida per a tots els serveis d’emergències i ho segueix sent avui per a tots els visitants. L’alcalde n’és l’enginyer Joan Serra.
“Em vaig trobar amb la vara d’alcaldia sense esperar-me-la i ens van tocar quatre anys de gestió municipal amb cinc regidors en oposició”
“De vegades faig broma amb els amics i els dic que si m’aparto de l’alcaldia potser s’acaba la maledicció”
“Resoldre problemes del poble i de la gent en els moments més complicats és el que dona sentit a la feina”
“Sempre m’he considerat una persona d’equip i he practicat el futbol amateur. El treball en equip és compartir, fer esport, saber que sol no vas enlloc i protegir el company”
“Durant el confinament de la Conca d’Òdena vam jugar un paper cabdal: tots els grups de Mossos d’Esquadra, el SEM i Protecció Civil, van estar instal·lats aquí i van tenir la nostra col·laboració”
“Hem facilitat 50.000 euros municipals com a ajuts directes a les empreses i les associacions. I també amb ajuts de pagament de taxes municipals i d’escombraries als negocis que no estan oberts”
“Som un poble que té les portes obertes i al que li agrada molt sortir de casa, asseure’s als bancs de la via pública, xerrar amb la gent que ens visita i interactuar amb l’entorn”
“Moltes vegades hi ha hagut problemes perquè les decisions s’han pres des de despatxos de Barcelona sense conèixer la realitat física, humana o territorial. I s’han fet autèntiques bestieses”
Vostè ha treballat molts anys en el sector privat. Com és que va entrar en política?
Vaig entrar-hi accidentalment. No estava previst que fos l’alcalde. Abans de la meva primera legislatura el poble estava molt dividit. Hi havia dues formacions que, històricament, venien batallant. I un grup d’amics de Castellolí vam presentar una candidatura que només pretenia que no hi haguessin bàndols al poble per així treballar més bé. A l’ajuntament hi ha set regidors i el nostre lema era aconseguir “un govern de set” que es posessin al capdavant.
Però no vam guanyar: només vam aconseguir dos regidors. Als altres grups els en van tocar tres i dos, respectivament. I no van pactar. Enlloc estava previst que nosaltres fóssim escollits. Però, a darrera hora, un moviment imprevist ens va fer ser alcaldes. Em vaig trobar amb la vara d’alcaldia sense esperar-me-la i ens van tocar quatre anys de gestió municipal amb cinc regidors en oposició. Va ser quelcom estrany, però crec que vam fer bona feina.
I això es va traduir en èxit en la següent legislatura.
Ens hi vam tornar a presentar i la situació va canviar. Vam obtenir sis regidors a favor i un en contra i vam obtenir la majoria absoluta. En la tercera legislatura a la que ens vam presentar, que es l’actual, vam obtenir els mateixos resultats. Potser uns quants vots més. Però per la llei d’Hont vam acabar obtenint cinc regidors i els altres dos van anar a l’oposició. Seguim tenint majoria absoluta.
Diria que aquest darrer ha estat l’any més complicat per a ser alcalde?
Des que vam començar, cada any ens hem anat trobant amb una situació difícil. El 2011, quan vam entrar, ens trobàvem en plena crisi financera i amb moltes dificultats. Hi havia un projecte europeu i els bancs no prestaven diners, però ens calia cofinançament de manera inevitable. La segona legislatura ja ens vam trobar amb tot el tema del primer d’octubre i tot el que vam viure els alcaldes i alcaldesses del país, com és ben conegut. Especialment els que som favorables a la independència.
En aquesta tercera legislatura ens trobem amb la pandèmia imprevista. De vegades faig broma amb els amics i els dic que si m’aparto de l’alcaldia potser s’acaba la maledicció. Però treballem amb ganes i força. I resoldre problemes del poble i de la gent en els moments més complicats és el que dona sentit a la feina. A ningú li agrada afrontar els moments en què les persones i les empreses ho passen malament. I a tots ens agrada gestionar festes majors i actes culturals. Però cal estar al peu del canó. Crec que cal reconèixer el valor incalculable de la feina que fan tots els alcaldes i alcaldesses, siguin del color que siguin. Com a societat ens honora molt arromangar-nos en moments tan difícils.
Ens ha portat unes fotos. Què ens en pot dir?
Aquesta primera és de quan era petit. Ens passàvem tot el dia al carrer. Amb els amics i amigues anàvem a la muntanya a gaudir amb bicicleta tan aviat sortíem de l’escola. Si algú no tenia bicicleta aquell dia, o tenia la roda feta malbé, aleshores no sortíem. Recordo aquells com uns temps d’una felicitat brutal. Aquest seria per a mi el desig de futur: que els menuts puguin tornar a gaudir amb total seguretat. I per això hem estat fent moltes instal·lacions. Una d’elles és un circuit de pumptrack, una modalitat de bicicleta. És l’únic d’aquestes dimensions a la demarcació i molta gent ve des d’arreu a practicar.
També he portat una foto professional. Temps enrere acompanyava l’Ajuntament de Catalunya, l’Àrea Metropolitana i el Govern oferint les nostres instal·lacions arreu del món i a captar empreses per al territori. Així és com vaig promoure la instal·lació del Circuit Parcmotor a Àsia, Canadà, Mèxic i per tot Europa. El nostre és un municipi de 560 habitants que s’ha bellugat per tot el món.
En quant a l’adolescència, tinc aquí una foto jugant a futbol amb els amics. Sempre m’he considerat una persona d’equip i he practicat el futbol com a amateur. Mai he competit, però el treball en equip és per a mi compartir, fer esport, saber que sol no vas enlloc i protegir el company. Són valors que em van influenciar durant l’adolescència.
Castellolí forma part de la Conca d’Òdena, que va quedar molt afectada en els primers temps de la pandèmia. Com ho van viure al seu municipi?
Des del punt de vista econòmic hem estat de sort. Som un municipi petit, sense gaire comerç. I això, en aquest cas, ens ha anat a favor. En quant a atur, sempre n’hem tingut, però si ens comparem amb altres municipis de la Conca el nostre nivell és més baix, les coses com siguin. Ara bé, a l’igual que altres municipis hem hagut de fer coses a les que no estàvem habituats: desinfectar les vies públiques, portar menjar a la gent a casa… Tothom hi ha posat de la seva part i això té un valor incalculable.
Durant el confinament perimetral de la Conca d’Òdena, nosaltres vam quedar fora. I això diria que ens va generar un greuge, perquè teníem la gent acostumada a anar a Igualada i ens hi van tallar l’accés. No obstant, vam jugar un paper cabdal en aquells moments, perquè tots els grups de Mossos d’Esquadra, el SEM, la Protecció Civil, etcètera, van estar instal·lats aquí i van comptar amb la col·laboració de l’ajuntament pel que els feia falta. Vam ser un poble acollidor i vam estar presents en totes les reunions.
Abans us feia referència al Parcmotor, que és una instal·lació molt gran i que, evidentment, va veure’s afectat pel tancament de les activitats. Com a ajuntament hem ajudat en tot el que hem pogut. Hem facilitat 50.000 euros municipals com a ajuts directes a les empreses i les associacions. I també amb ajuts de pagament de taxes municipals i d’escombraries als negocis que no estan oberts. Fins i tot vam abaixar l’IBI de tot el poble d’un 10% de cop per a 2021… Enteníem que era una mesura que beneficiava a tothom.
Com diria que són els veïns i veïnes de Castellolí?
Són persones que, durant la pandèmia, s’han portat exemplarment. Gent humil i bona. Molt extravertida. Estem tots habituats a fer circuits i a gaudir del bosc en bicicleta o a fer camí amb moto. Interactuem molt amb la gent que ens visita i ara, amb el parc de bicicletes, estem veient una quantitat increïble de gent nova. Això és una gran riquesa. Som un poble que té les portes obertes i que gaudeix sortint de casa. A la gent d’aquí els agrada asseure’s als bancs de la via pública, xerrar amb la gent que ens visita i interactuar amb l’entorn…
Aquest circuit que ens esmenta té una gran importància per al municipi.
Ens honora i ens significa molt com a municipi, perquè ens situa en el mapa. Finalment és un circuit que no està pensat per a Castellolí, sinó per a Catalunya i el món. Molta gent no coneix el poble pel seu interès, però, en canvi, sí que el coneix pel circuit. La gent ja posa el nostre nom parlant de la competició, com si fos “Montmeló”, “Jerez” o “Silverstone” i això genera ja un fort impuls per al poble i la comarca, pels restaurants i pels serveis que prestem a la gent que ens visita o que ve de pas.
El Parcmotor és molt important i hi estem treballant per què sigui un referent per al vehicle connectat. De fet, hem aconseguit que Cellnex Telecom es faci seu el circuit i esdevingui un partner tecnològic. Volem convertir-lo en una instal·lació puntera a nivell mundial per aquest tipus de vehicle.
A més tenen un altre indret emblemàtic, que és el castell. Què ens en pot dir?
Doncs que és un BEIN (Bé d’Interès Nacional). Malauradament està derruït, si bé és cert que estem fent un aixecament arqueològic des de fa tres anys i que enguany, gràcies als ajuts que hem rebut de la Diputació i d’altres òrgans, farem l’aixecament total. Així que mirarem d’estudiar tot el que puguem i interpretar el passat.
A més, participem en la Xarxa de Castells de l’Anoia i en el projecte turístic “Anoia, terra de Castells”, que mira de posar en valor les històries locals a través d’una app i us codis QR. És un sistema que t’explica totes les interioritats històriques, fins i tot les històries d’amor. I cal que, per saber-ne els detalls, estiguis present als llocs per poder accedir als continguts a través dels codis QR. És una manera interactiva i amb noves tecnologies d’atreure la gent a la cultura del territori.
A banda, tenim dos béns d’interès local, que són la masia vella i l’església de Sant Feliu, i altres elements patrimonials com les barraques de pedra seca. Abans al poble hi havia molta vinya i n’ha quedat molt de patrimoni. També hem definit dues rutes per a caminar i, en la mesura que les vas fent, si t’has instal·lat una aplicació mòbil, pots anar veient la història dels distints racons i recollir premis, si respons a una sèrie de preguntes. És una experiència també agradable i familiar per passar tres o quatre hores caminant per la muntanya.
Què diria que ha canviat en la política municipal en els deu anys que fa que és alcalde?
Crec que la política municipal no ha canviat com a tal. El que sí que ha anat canviant són les crisis que no estaven previstes i que s’han anat solapant a la feina municipal. Primer, la crisi financera, després la qüestió identitària i ara la pandèmia. Més enllà de la gestió diària, que és el que prepares amb l’equip, has d’enfrontar-te a coses que no estaven previstes. Diguem que, des d’aquest punt de vista, no he estat tranquil ni una sola legislatura. Sempre ha aparegut quelcom que alterava la dinàmica normal.
Quins serien els principals reptes que té en el que resta d’aquesta legislatura?
Un d’ells està a la part central del municipi, que fins fa poc formava part de l’antiga carretera Nacional II i que la Generalitat ens ha cedit. Volem convertir la zona en una rambla i en un espai de trobada pel poble totalment segur. Volem eliminar els cotxes del tram central. És el projecte estrella que justament ara estem redactant i que tirarem endavant amb l’ajut de la Universitat Politècnica de Catalunya i estudiants d’Arquitectura de darrers cursos. També hi ha entitats privades i ben properament començarem la fase de participació ciutadana perquè els veïns i veïnes puguin decidir sobre aquest espai.
A banda, tenim projectes tractors en l’àmbit econòmic. Els hem demanat al ministeri a Madrid i al Govern de la Generalitat, perquè volem que el Parcmotor tingui aquest protagonisme dins de la mobilitat connectada. També volem posar alguns serveis en la zona de l’Església Vella, perquè hi fem cada vegada més activitats i aplecs. I, finalment, hi ha un projecte que no depèn de nosaltres, sinó de Foment, que és el del nou traçat de l’A2. Aquesta és una via ràpida que ens voreja i que fins no fa gaire representava un punt negre, per l’alta mortalitat que hi havia en aquesta carretera, en el tram més proper a nosaltres. Volem que s’aparti uns centenars de metres del poble. Això ens ajudaria a generar una barrera sònica i a reduir l’afectació dels veïns.
Li queden gaires coses més per fer? Sap si es tornarà a presentar d’aquí a dos anys?
Sempre he dit que estic de pas en política. Crec que cal estar-hi una temporada i intentar donar el millor, però que cal deixar pas a altres persones que venen amb la mateixa il·lusió que la que teníem nosaltres en començar. No sé si serà d’aquí a dos anys o més, però cada dia que passa estic més a la vora d’aquest moment. Sé que no hi vull estar eternament. L’anterior alcalde, en Jesús Brugés, va estar-s’hi 31 anys. No m’hi veig tants anys. Penso que és molt bo que hi hagi alternança. I, a més, el poble està molt actiu actualment. Estic segur que sortiran persones que voldran fer d’alcalde o d’alcaldessa… Estaria molt bé que tinguéssim una alcaldessa. Sempre hem tingut alcaldes.
Quin ha estat el millor moment des que està a l’alcaldia?
En són molts. De vegades són instants petits. No en sabria diferenciar cap amb facilitat. Potser l’1 d’octubre. Vam viure el bo i el dolent. Al matí d’aquell dia vam tenir una sensació d’unitat del poble com mai s’havia viscut. Hi havia al carrer persones que mai t’imaginaries, defensant una cosa que consideraven que era sagrada: el seu dret a votar. Als municipis petits això es va viure amb una intensitat espectacular. En canvi, a la tarda, vaig passar els pitjors moments de la meva vida… Vam veure un poble atemorit literalment. Els nens estaven agafats de les mans i tancats a casa, dient “que venien els policies dolents”.
Això demostra la tensió del moment. I, com a alcalde, vaig passar uns moments complicats perquè sabia que no m’hi podia enfrontar. Al final, quan es va acabar i no havia passat res, vam tornar a tenir un moment d’eufòria. La gent celebrava haver-ho aconseguit: “ho hem pogut fer”, deien. Aquell potser va ser el dia més intens, sí.
Quines problemàtiques i reivindicacions tenen els alcaldes amb els que vostè tracta?
Crec que tothom es queixa del mateix. L’administració supramunicipal ha de tenir un major paper. Nosaltres gestionem el que bonament podem, però de vegades tenim la sensació que els ens superiors no ens tenen prou en compte. Som una mica egoistes, els alcaldes. I sempre volem el millor per a la nostra població. Així que quan piques les portes de l’Estat, de la Generalitat o de la Diputació i trobes que no et fan cas, hi ha aquest contrast.
Una altra queixa és la de l’habitatge. Crec que el dret a l’habitatge hauria de ser universal. Per exemple, tots tenim molt ben integrat que per anar a l’escola no s’ha de pagar fins que l’alumne té 18 anys. També hauria de ser gratis entre els 0 i els 3 anys. Però és que l’habitatge també hauria de ser un dret semblant. Sap greu quan veus que una família arrelada aquí té fills que, en independitzar-se, no poden quedar-se a viure al poble perquè no tenen lloc on fer-ho. Als ajuntaments petits no tenim la possibilitat de fer promocions d’habitatge públic i això encara ens ho complica més.
Quin paper creu que haurien de jugar els alcaldes i les alcaldesses en la planificació del país?
Com que la pregunta li feu a un alcalde, jo diria que tota. Al cap i a la fi, els alcaldes i alcaldesses estem envoltats de grans equips de govern i de professionals, tècnics i persones que en saben moltíssim. Crec que ens haurien de tenir més en compte quan planifiquem a nivell general. Nosaltres som els representants del territori. Així doncs, qui en sap més que nosaltres, sobre el territori? Moltes vegades hi ha hagut problemes perquè les decisions s’han pres des de despatxos de Barcelona sense conèixer la realitat física, humana o territorial. I s’han fet autèntiques bestieses. Hi ha molts projectes que la gent no entén. I és normal: si no s’escolta primer, és molt difícil.
I encara hi ha un altre aspecte. Crec que hauríem de crear entitats transversals on tots hi tinguéssim cabuda. Aquí a la Conca d’Òdena, durant el moment de més crisi de la pandèmia, vam aprendre a apartar les ideologies i els colors i a deixar les nostres diferències de banda. Set alcaldes ens assèiem i decidíem tot allò que ens preocupava. Crec que és una cosa que hauríem d’intentar aplicar a la resta del país. Si no, els quatre ajuntaments de més població i recursos acaben dictaminant tot el que hem de fer els pobles petits… Catalunya és molt diversa, i la majoria d’ajuntaments són petits. Aquest és un teixit que cal escoltar i fer que tothom hi tingui veu.
Què creu que està fallant en la política actual i què faria falta per arribar a una estabilitat política al país?
No diré res que no se sàpiga. Ara fa poc hem passat per unes eleccions que ningú no volia, per causa de la pandèmia. Es van fer i els resultats són evidents. Ara toca fer governs. Potser surt escollit un govern ampli, que genera estabilitat durant més anys. Com és població hi sigui representada, millor. El que passa és que tenim la qüestió identitària al damunt de la taula i que això genera molta diferència. Nosaltres creiem que cal seure i parlar.
Però el gran problema és que tot això s’està produint en un marc, que és el jurídic, en el que mai no s’hauria d’haver entrat. I el que decideix és un tercer que segueix unes altres línies que no tenen res a veure amb les que la societat busca. Doncs malament rai. Així tenim presos i preses polítiques, gent a l’exili… No hi ha futur en això. Cal asseure’s a parlar i resoldre el problema, democràticament. Perquè fins que no ho fem, ja podrem anar fent i desfent governs, que no ho resoldrem.
