Satisfet pel balanç de la seva activitat des de la primera legislatura, Xavier Porta es considera un home de paraula, complidor i compromès amb els seus conciutadans. Desitja que la gent recuperi la confiança en la política i els polítics, i que els vegin com a gestors del bé comú, sense ambicions polítiques. També parla orgullós de la vila: paisatges, nucli antic i esglésies romàniques fan de Bellver un escenari únic. Diu que no sap vendre més bé Bellver i que el millor és que la gent el vingui a visitar per gaudir-lo.
“Estem en un sistema en el qual la democràcia ja no és un nom adequat, més aviat seria partitocràcia, on els partits governen i manen i ells decideixen cap on va el país”
“Hi ha una cosa que és molt sagrada: jo vinc de pagès, i per mi la paraula és la paraula, i quan presento un programa l’intento complir de dalt a baix i peti qui peti”
“Potser seria més fàcil ser alcalde d’una gran capital que no pas ser alcalde d’un poble com Bellver”
“Som pioners en quantitat de serveis a la comarca: la primera residència geriàtrica, el primer centre cívic, el primer poliesportiu…”
“Som de mena estalviadora, fem el que hem de fer però no malbaratem un sol euro, aquí tenim bastanta mania amb això. És difícil que ens trobi fent celebracions, inauguracions o coses d’aquestes. Fem la feina i aquí hem acabat”
“Tres prioritats per a aquest mandat: atenció als conciutadans, l’ampliació de la residència per la gent gran, i l’adequació del poliesportiu de Bellver en els temps actuals”
“La meva fórmula per aconseguir una regeneració democràtica que doni un pla d’estabilitat a Catalunya és el sistema directe de votació”
De vegades es qüestiona sobre si els estudis superiors són necessaris per a exercir d’alcalde. Vostè que és arquitecte municipal i empresari, què en pensa?
Que evidentment els estudis mai sobren i sempre són un valor afegit, però el que tracto d’explicar als regidors i als companys és que per a fer-ho bé, hem d’aplicar el sentit comú i el seny, res més que això.
És fàcil, no obstant, conciliar la vida laboral i familiar?
La veritat que sí, tinc molta sort de tenir la família que tinc. Els meus fills ja són grans i quasi bé tenen les seves pròpies famílies, i d’altra banda, com que sóc una persona molt inquieta, la meva dona quasi bé agraeix que marxi de casa (bromeja), però no, entén perfectament aquest sentiment de passió i aquesta manera de fer.
Ara que ho comenta, quina és la seva manera de fer?
Per mi encara no hem creat el meu partit, potser seria la Dreta Republicana de Catalunya, entenent la dreta com una manera de treballar, però fent polítiques d’esquerres. Realment no m’identifico amb cap partit, crec que tots tenen coses bones i dolentes, més aviat són dolentes, i per això no estic en cap d’ells. Malauradament crec que estem en un sistema en el qual la democràcia ja no és un nom adequat, més aviat seria partitocràcia, on els partits governen i manen i ells decideixen cap on va el país. I aquest sistema penso que no és correcte.
En la seva etapa política, què és el millor que s’emporta de tot el seu aprenentatge fins a dia d’avui?
Bé, conèixer la gent. Arriba un moment en que quan la gent et ve, quasi quasi saps la pregunta que et faran, ja ho endevines i analitzes, coneixes la gent només per la manera de mirar i n’aprens molt d’això. És una segona carrera que hem fet aquí.
I a nivell personal, quina és l’experiència o anècdota com a polític que més l’ha marcat?
El meu pare feia de pagès i sempre havia cuidat molt les seves finques. Quan es va jubilar ho va lliurar als arrendadors. Una vegada va caure una paret d’un dels seus camps, i això va afectar una miqueta un camí. L’alcalde que hi havia aleshores li va enviar una carta. El pobre home va venir a veure a l’alcalde i li va dir: “escolta’m, que no em coneixes? Que no pots trucar i dir-m’ho?”. Això m’obliga sempre a no enviar cartes perquè sí, a menys que sigui un tràmit necessari. Però quan haig d’advertir a una persona, sempre em preocupo de trucar-la primer i de ser més proper del que va ser aquell alcalde amb el meu pare. Això em va marcar molt en la meva manera de fer.
És la seva manera de fer la raó per la qual la gent va tornar a confiar en vostè en les darreres municipals?
Hi ha una cosa que és molt sagrada, jo vinc de pagès, i per mi la paraula és la paraula, i quan jo agafo i presento un programa l’intento complir de dalt a baix i peti qui peti. Per mi és un contracte que faig amb el poble, que encara que no l’hagi signat, per mi és així ja que depositen la seva confiança en mi i en el meu equip en veure que el que prometem, ho complim. I després, perquè intentem que l’ajuntament estigui obert a tothom, escolti a la gent, doni molta informació, sigui molt transparent, i doni solucions a la gent.
Ens agradaria conèixer ara el municipi. Si li vingués un foraster ara mateix, què li diria perquè s’hi quedés a viure?
És únic. Primer, que té 13 esglésies romàniques, i després que és un cúmul de circumstàncies i paisatges… Paisatges d’Obaga i La Solana. El primer, són torrents, rius, avets, molt verd… i la Solana és un tipus de paisatge molt agre, dur, rústic. A Bellver tens pobles petits i mitjans, un bon nucli comercial, tens tots els serveis… De fet, som pioners en quantitat de serveis a la comarca: la primera residència geriàtrica, el primer centre cívic, el primer poliesportiu… Jo no sé vendre millor Bellver: que vinguin i que gaudeixin!
Teniu varis indrets emblemàtics: la plaça Major, el Parc Central, l’Església de Santa Maria de Talló…
La Plaça Major deu ser de les places majors més fotografiades de tot el Pirineu. N’hi ha poquetes porticades així, que a més a més, escapant de la plaça porxada tens el campanar. És molt maco. Apart és un centre on s’hi fan activitats durant tot l’any, principalment a l’estiu, com concerts, fires, parades… Tothom gaudeix d’ella, a part de ser molt visitada pel seu barri antic també. D’altra banda tenim el Parc Central, un projecte que ens vam proposar des del primer dia per a canviar la imatge de Bellver i fer-lo entrar al s.XXI. Avui en dia és el centre de Bellver, on hi ha tots els equipaments: una piscina nova, unes escoles ampliades, una pista de vòlei platja, llocs per a practicar l’skating… Sempre està ple.
I l’església de Santa Maria de Talló?
Es coneix com la catedral del Romànic de la Cerdanya. És l’església romànica més gran que hi ha a la comarca. S’hi fan molts actes, apart que a l’haver-hi fet el centre d’interpretació del parc natural Cadí-Moixeró, és un lloc de trobada molt visitat. Després hi ha tot el culte a la Verge de Talló, que és un santuari marià i té la seva importància.
Ens ha parlat d’alguns dels atractius. Què ens podria dir sobre què suposa gestionar els 19 nuclis de població que té Bellver…
Miri, jo més d’una vegada he dit que potser seria més fàcil ser alcalde d’una gran capital que no pas d’alcalde d’un poble com Bellver. Amb una extensió de 100km2, que actua com a nucli principal, que orogràficament és molt complexa perquè hi ha uns desnivells brutals tant en un costat com en un altre de la Vall del Segre, hem de multiplicar tots els serveis. Lluitem contra el que suposa tenir 70km de camins a netejar el dia que neva i a mantenir el dia que no neva. Però d’altra banda també gaudim d’aquests 70km de paisatges i d’aquesta diversitat que és un plaer per a nosaltres.
Bellver ha estat tradicionalment important per a la pesca de riu. A hores d’ara, quines línies de promoció econòmica impulsen?
Ens dediquem molt als serveis i al turisme. No obstant, hi ha un problema seriós que ve de 50 anys enrere, quan el sector de la construcció estava relativament fortet, amb 8 o 10 empreses, i quan encara hi havia una industria fustera molt important, una pagesia molt forta, i un cert turisme. Clar, ara de què parlem? Tot i així, estem lluitant bastant per a tornar a convertir-nos en una mena de capital de la indústria fustera en tot el tema de biomassa, de gestió de boscos… El tema de la construcció també ha baixat per l’aparició de la bombolla immobiliària, i les empreses haurien de tornar a reconduir el que hi havia abans –no al mateix nivell perquè és molt gran- , i la pagesia també ha baixat.
Per tant, a més a més del sector terciari, quines opcions de més n’hi han?
Per exemple, ara hem creat un centre de co-working i estem intentant que els joves s’uneixin, que comparteixin experiències entre ells i treballs, i que generin feines en què puguis treballar a distància…
De quina manera afecten les línies de promoció econòmica a la situació financera de l’Ajuntament?
D’una forma còmoda. Entre d’altres coses per la utilització del sistema de biomassa. Escalfar 12.000 m2 d’edificis públics amb gasoil costa un dineral, i el fet d’haver pogut gaudir d’aquestes subvencions amb aquest sistema, ens permet uns estalvis molt considerables. Som de mena estalviadora, fem el que hem de fer però no malbaratem un sol euro, aquí tenim bastanta mania amb això. És difícil que ens trobi fent celebracions, inauguracions o coses d’aquestes. Fem la feina i aquí hem acabat.
Tot i que ja sembla positiu, quin és el balanç que fa des que va començar la seva primera legislatura fins a dia d’avui?
Estic molt satisfet. M’agrada complir el que escric en un programa, i exceptuant petites coses, tenint en compte la situació de crisi en la que ens trobem, tal com van les finances del país, tenint en compte que la Generalitat de Catalunya ha anul·lat pràcticament el Pla d’Obres i Serveis, que no disposem de cap subvenció, que estem on estem… Doncs em dono per molt satisfet perquè amb el meu equip hem complert tot el que prometíem.
I per a aquest mandat, quins seran els eixos principals del projecte municipal?
La prioritat bàsica és atendre molt bé la gent. Després, no puc enganyar ningú amagant quin és el meu ofici, és a dir, el d’arquitecte, de manera que les meves prioritats van lligades a la construcció d’equipaments. Una és l’ampliació de la residència per a la gent gran, i l’altra és l’adequació del poliesportiu de Bellver en els temps actuals. No obstant, Bellver té la gran sort de tenir tot un equip al capdavant de l’ajuntament on tothom té la seves prioritats, així que un se n’ocupa de les festes, l’altre de la programació d’activitats, l’altre dels concerts… Cadascú en la seva àrea.
I per a realitzar tots aquests projectes i iniciatives, creu que és adequada l’actual legislació espanyola sobre la limitació de mandats? Són suficients quatre anys?
Quatre anys és un temps absolutament insuficient, més si resulta que ets novell en aquest ofici. En quatre anys no saps ni el que estàs fent gairebé. Jo crec que vuit anys és el necessari i penso que ja m’estic passant, perquè ja n’hi porto vuit i escaig i tinc aquesta legislatura pel davant… Vuit anys no s’hauria de fer a menys que siguin situacions molt especials, com pot ser la que estem travessant, que degut a la crisi tampoc pots dur a terme tot un programa fàcilment.
En una línia més d’àmbit general, sembla que a l’Estat espanyol li segueix costant deixar als ajuntaments dur a terme moltes iniciatives… Quina relació ha de tenir amb Catalunya?
D’amics saludats i veïns, però com a nacions independents i estats independents.
Què pot aportar la independència de Catalunya als ciutadans?
Moltíssim. Em declaro independentista absolutament i ho he estat tota la vida. I un dels principis del nostre mini-partit és el de la independència. Ho anem veient… A mi em fa vergonya veure la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría dient que quasi bé hem d’agrair als espanyols que ens donin unes miquetes per a poder pagar als farmacèutics… Escolti’m: vostè dóna unes miques quan m’ha robat la cartera prèviament. És bastant intolerable…
Havia de sortir la paraula ‘regeneració democràtica’, que tant de moda està. De manera que, quins valors creu que són necessaris per aconseguir una regeneració democràtica que doni un pla d’estabilitat a Catalunya?
La meva fórmula és el sistema directe de votació. Per exemple, si Bellver de Cerdanya té dos representants al Parlament de Catalunya, que un tingui la seva responsabilitat davant del Parlament, davant dels seus electors, de la seva circumscripció. I quan aquest senyor vagi dos dies per setmana al Parlament, que després estigui tres dies a Puigcerdà o a Bellver o on sigui, presentant comptes als seus votants, i que no es pugui escudar mai darrera d’un partit. A partir del moment que pugui retre comptes directament amb el seu elector és quan estem sanejant la democràcia i estem creant un sistema que realment no es batega com el batejo jo, que és partitocràcia que és el que estem fent ara.
