“El millor actiu que tenim és la gent” 

Les motivacions en aquell moment eren, en tot cas, entrar en política, a l’ajuntament, però era impensable arribar a fer d’alcalde. Érem un grup d’amics que vam tenir la possibilitat de presentar-nos-hi i mirar d’aportar la nostra experiència personal i professional. Pensàvem que en aquell moment facilitàvem un cert relleu generacional i aportàvem alguna cosa. Era impensable imaginar-nos que podríem arribar a l’alcaldia i segurament ens ho haguéssim pensat dues vegades perquè fer de regidor era una cosa bastant complementària i et permetia fer la teva activitat diària.  

 

Aquí a Alcanar, i al Montsià en general, el que tenim sobretot són recursos naturals. A més dels recursos clàssics de sol i platja, tenim el Montsià i també tenim atributs més culturals que van des d’una gastronomia important, fins a Les Cases d’Alcanar, passant per una hostaleria de primer ordre basada en la qualitat i l’exquisidesa de la matèria primera: els llagostins, el peix, el marisc, etc. Tenim, a més, atractius històrics com el jaciment iber de la Moleta, un jaciment preiber de la primera transició del bronze al ferro, que està a Sant Jaume-Mas d’en Serrà. És un jaciment que està reescrivint la història perquè s’estan trobant molts antecedents de solucions constructives i sistemes defensius que no es generalitzarien fins un segle o dos després. Hi ha també la primera claveguera registrada a Llevant. Es tracta d’un jaciment de voltants del segle VI-VII abans de Crist, per tant és molt important. Tenim, a més, un nucli històric, reminiscències de muralles com és la torre del carrer blau, la cisterna del Vall, aquí al costat de l’Ajuntament que narra la lluita del poble per aconseguir l’aigua, com a font de vida. Tot un ventall d’atractius que sumats al fet que la gent sigui agradable i oberta, que tenim un tipus de vida tranquil i sociable, fan que el visitant es pugui sentir atret. 

 

La Casa O’connor és una casa que es va adquirir fa uns anys i l’any passat  vam adquirir la casa Marquès. Fins al segle XVIII el municipi es basava en una agricultura de secà la qual cosa canvia al segle XIX quan comença el regadiu i al segle XX es produeix l’eclosió. Abans d’aquesta transició al municipi hi havia tres grans propietaris: la casa del Marquès, la casa O’Connor i la Casa Sunyer. La casa O’connor és una casa d’estil modernista valencià i té unes pintures i uns gravats preciosos. En aquests moments hi ha una exposició temporal del pintor Narcís Galiac, instal·lat a Alcanar, i a més és on tenim el Centre d’Interpretació de la cultura dels Ibers. 

 

Sí. Alcanar és un poble que s’ha basat en l’agricultura i sobretot en la citricultura de la fruita en fresc, de taronges i mandarines i especialment de les clementines. En taronges també val a dir que la millor taronja que hi ha des del punt de vista organolèptic és la navelate, una navel tardana, navel late, que va ser una mutació espontània que es va produir a la finca d’un senyor d’aquí d’Alcanar. La riquesa del municipi doncs és agrícola, del comerç, de la fruita en fresc, i, per últim de de vivers de plantons ja que Alcanar és el principal productor del món en arbres, en vivers de tarongers. Tot i que hi ha el tòpic que les taronges venen de València, en aquests moments la gran part de plantacions ja no són al País Valencià sinó a Andalusia. No obstant, el 80% dels arbres de menys de 20 anys que podem veure al País Valencià o a Andalusia són arbres nascuts a Alcanar. 

 

A l’ajuntament tenim una situació esplaiada. Aquests últims anys potser hi ha hagut una més d’alegria però tenim una situació d’estalvis positius. Si que és cert que tenim algunes amenaces a l’horitzó degut a un seguit de sentències judicials, perquè en el seu moment s’havien donat unes llicències per a fer uns blocs d’apartaments, 10 anys després vam tenir una ordre d’enderrocament i ara tenim a damunt la taula els expedients d’indemnització. Entre l’any passat i aquest ja vam pagar un milió d’euros així que durant 3 o 4 anys ens haurem d’estrènyer una mica el cinturó. 

 

Tot i que havíem tingut regidoria i participació no era una qüestió que s’hagués treballat gaire. Aquest mandat, però, ha marcat un abans i un després. Per ser honest val a dir que més que des de l’alcaldia ha estat des de la regidoria de participació ciutadana on el company Joan ha fet una obertura important en aquest tema. Des de preparar i aprovar per ple tot el reglament de participació ciutadana, fins a obrir els plens perquè la ciutadania pugui vindre i preguntar qüestions en directe. Es fan consells consultius, pressupostos participatius en els quals s’habilita una partida d’inversions que es consulta a la ciutadania, hi ha línies de comunicació directa per a la ciutadania, tant de suggeriments com de queixes que es pot fer o bé per una aplicació informàtica, com des de la ràdio, un dia a la setmana, i el regidor o jo mateix contestem. Per tant aquí sí que s’ha marcat una línia important i en aquest aspecte estic molt i molt satisfet perquè realment s’ha fet moltíssima feina. 

 

Sí, una de les coses que fem és mirar de donar formació. Ja vam fer en el seu moment, des de la regidoria de dinamització econòmica, una mica de diagnòstic treballant amb tots els actors i una de les conclusions és que hi havia la necessitat de treballar el tema de la formació. Així que es va elaborar un programa de competitivitat empresarial destinat a totes les petites empreses que tenim que, de fet, són microempreses i petites empreses. És un programa de desenvolupament que es treballa des de la regidoria de dinamització econòmica i té una acceptació molt gran. Cada any es renova la oferta i, tot i que es treballa des d’aquí, procurem buscar aliats, així que comptem amb la col·laboració del Consell Comarcal del Montsià a través de l’àrea Montsià Actiu i de la Diputació, que és l’altre gran ajuda. 

 

Aquesta és també una qüestió que hem començat a treballar bé no fa gaire. Fa 2 o 3 anys vam adquirir un nou paquet informàtic amb el qual gestionem d’una manera més eficient tots els expedients administratius i és el que ens ha donat peu a poder treballar en administració electrònica. Per la seva part, la Diputació ha tret aquest any un programa, el Pexi, que està enfocat a l’administració electrònica, a diferència del de l’any anterior que es centrava més en eficiència energètica. 

El que està clar és que l’administració electrònica arribarà més tard o més d’hora, però s’acabarà imposant i de la mateixa manera que pots fer la compra de qualsevol producte i en 24 o 48 hores el tens a casa, podràs fer una instància o qualsevol tràmit sense venir a l’Ajuntament. Crec que en un parell d’anys hi haurà un abans i un després en quant a l’accessibilitat i la comoditat per a la ciutadania. 

 

A nivell personal estic satisfet, és molt gratificant ser alcalde del teu poble perquè tot els projectes que fas també tenen un període de maduració curt, es a dir, un dia estàs parlant i comentant que es podria fer una biblioteca i un altre dia la veus feta, ho vius. És una experiència recomanable, el fet de passar per l’ajuntament i poder-hi treballar ho valoro molt positivament. A nivell polític i de gestió, la veritat és que estem contents. Aquests últims anys han estat més durs, tant per la qüestió de la crisi, perquè la ciutadania ni et venia amb idees ni projectes sinó amb problemes, alguns de greus, i tu de vegades tens instruments però de vegades no, ni les competències o els mitjans, i això és dur. De totes maneres estem satisfets d’aquest recorregut perquè hem pogut dotar l’ajuntament i al municipi de tot un seguit d’equipaments. 

 

Alcanar és un municipi que està vora els 10mil habitants, en aquests moments estem a 9300, i estem fent aquella transició de poble gran a ciutat petita. Hem procurat, a més de lo normal, com posar més voreres als carrers, fer acció social, etc., posar equipaments que necessitàvem, amb l’ajuda també d’altres administracions, com la biblioteca d’Alcanar, la biblioteca de Les Cases, el centre de rehabilitació, un polígon de serveis esportius, etc. I en dues setmanes fem la inauguració de la remodelació del mercat. Ens queda només un gran equipament pendent que és l’auditori. 

 

Aquí a Alcanar, que toquem ja amb el País Valencià, es nota aquesta influència valenciana, sobretot en la música. Tenim una banda municipal de música que té més de 100 membres i n’hi ha una altra, l’Agrupació musical Canareva, que també en té més de 50. I a més hi ha la coral, hi ha grups de música, el grup de teatre…l’auditori és el gran equipament que ens falta, però ja està en marxa! Sempre queden coses pendents perquè les necessitats són dinàmiques però en quant a grans conceptes i grans equipaments, un cop el tinguem en marxa tindrem les grans necessitats cobertes. 

 

Jo penso que sí tot i que jo no ho hauré complert perquè hauré fet 3 mandats, però possiblement sí que estaria bé una limitació a 2 mandats. Possiblement 2 de 4 anys es queda una mica curt, però 2 de 5 anys estaria bé, perquè la limitació i la rotació són importants. A partir d’aquí sí que és cert que això podria ser problemàtic en llocs molt menuts, no oblidem que al país tenim molts municipis de menys de 1000 habitants i aquí potser s’hauria de ser més permissiu. 

 

En aquests moments tenim en ment allò que deia Martí i Pol que tot està per fer i tot és possible. Hi ha hagut anys que han estat simplement continuistes, amb els marges molt acotats, en canvi ara possiblement tenim la percepció que hi ha somnis que es poden arribar a complir. A partir d’aquí, cadascú tindrà la seva ideologia i els seus anhels però sí que és bo poder viure la nostra idea de país en plenitud. D’altra banda, les notícies que ens arriben de Madrid fan que compartir projecte polític no sigui un projecte gaire engrescador. 

 

El que sí que és cert és que hi ha hagut una eclosió de tecnologies i de mitjans de comunicació, llavors possiblement sí que hi ha una generació que està més associada a unes maneres de treballar determinades i, òbviament, hi ha gent molt més jove que incorpora el twitter, el facebook, etc. En aquest sentit possiblement sí que hi hagi distincions de generacions tot i que també és difícil d’adscriure per edats a una o altra generació. El que sí que és cert és que hi ha diferents instruments i, per tant, la comunicació, la informació, i la capacitat d’incidir, són molt més alts pel fet d’estar en xarxa. D’altra banda, hi ha uns valors i uns principis que haurien de ser immutables, o com a mínim duradors, són aquells principis que inspiren la funció de funció publica de cadascú, i això ni política nova ni vella política sinó que hauria de ser comuns. Qualsevol persona que vol estar al seu poble de regidor o d’alcalde, ha de tindre una vocació de servei públic i uns mínims criteris ordenadors de la seva activitat basats en l’ètica i en la honestedat. Això penso que hauria de ser immutable, lo que sí que varia és la manera com se materialitzen, sobretot amb els instruments que propicien les noves tecnologies. 

 

Això ho estem treballant. Tens els cursets, la gent i els recursos que tens i cada vegada tens més requeriments de treball així que toca estirar-se una mica. El que vam fer aquí, per treballar precisament qüestions de transparència i de participació, és agafar una persona nova, la Laura, que hi està treballant i ho està fent ràpid i bé. Ahir precisament ens van donar el guardó del Segell Infoparticipa, a la qualitat i la transparència en la comunicació del web municipal, amb un 96% de transparència i el que hem d’anar a buscar ara és arribar al 100% l’any vinent. És una qüestió en la que estem treballant i a la que li estem aplicant recursos per a millorar. 

 

Doncs un missatge sobretot de confiança en el nostre futur. Són moments delicats, però sembla que ja estem encarant una solució, hem passat moments que són realment complicats i hem de confiar en el municipi. El millor actiu que tenim és la gent, en qüestions com l’agricultura han sigut capaços de transformar no solament el nostre poble sinó el paisatge dels municipis confrontants, que ha estat transformat a partir de l’activitat dels nostres conciutadans.