La proximitat és el benefici més destacat pels alcaldes i alcaldesses, que apunten com a reptes la millora la xarxa d’aigua, un centre d’acollida d’animals o la projecció de la comarca
Amb recursos propis, l’administració s’ha apropat al ciutadà, que ha vist augmentar els serveis al territori i els té més a tocar de casa, però encara no arriben tots a tot arreu, especialment l’aigua, que no té connexió en alta i és un dels principals esculls on se centraran els esforços a partir d’ara. A grans trets, aquest és el balanç que fan alcaldes i alcaldesses dels deu municipis del Moianès en el desè aniversari de la comarca, que es va crear el 15 d’abril del 2015 amb la seva aprovació al Parlament.
Amb més o menys ímpetu, els actuals líders polítics (alguns ja ho eren ara fa deu anys), lloen les oportunitats que ha aportat la creació del Consell Comarcal del Moianès i la disponibilitat de recursos per a un territori que ja partia d’una identitat pròpia. Ser comarca ha permès mancomunar serveis que ja s’havien començat a gestar amb l’anterior Consorci del Moianès, i que ara, amb el Consell Comarcal, s’han consolidat. «El principal benefici és que hem acostat els serveis a la ciutadania, i són descentralitzats perquè és el professional qui es desplaça als ajuntaments», apunta la presidenta comarcal, Laia Bonells (ERC). «En deu anys, tenim les competències delegades i desplegades que podríem tenir», afegeix, però admet que «encara falta mancomunar-ne alguns». Parla d’«una interconnexió de l’aigua perquè, tret de Calders, depenem en absolut dels pous», i també de «poder disposar d’un centre d’acollida d’animals domèstics», entre altres.
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC) destaca la feina feta prèviament des del Consorci «per superar una crisi econòmica brutal, recuperar llocs de treball i canviar el model econòmic del territori». Una feina «que s’hauria perdut si no haguéssim estat comarca». Guiteras diu que aquells avenços «s’han multiplicat exponencialment», i posa d’exemple els vuit expedients sobre violència domèstica que es van rebre en els inicis per part dels consells comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental (pels quals es repartia el territori), i que al cap d’un any es van incrementar fins a una vuitantena per la facilitat més gran per denunciar aquests casos, sosté. «Tenir una administració el màxim de propera fa que les persones puguin estar més ben ateses», i amb recursos propis «podem ser més eficients a l’hora de prestar serveis».
