L’Agenda 2030 és un pla d’acció a nivell global aprovat per les Nacions Unides (ONU) el 2015 que es concreta en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites per desenvolupar-los, relacionats amb reptes ambientals, econòmics i de justícia social. El món local hi té un paper “clau”, ja que pot liderar el 60% de les actuacions per aconseguir els objectius. A Catalunya, ja hi ha polítiques en marxa.
l director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Arnau Queralt, destaca que no hi ha un ODS més important que un altre. “És com un castell de cartes. Només que en traguéssim una, cauria tot. Tots estan entrelligats”, assenyala.
Queralt diu que la idea és que el món local, el regional, els estats, les universitats, les empreses i tota la resta d’actors implicats en aquests reptes “entenguin la lògica de l’Agenda i se la facin pròpia digerint-ne els objectius i les fites en funció de la pròpia realitat”. I ressalta que els municipis són “clau” per als ODS i indica que el 60% de les actuacions per aconseguir-los poden venir del món local. “Històricament han estat capdavanters en polítiques de transició econòmica, social i ambiental perquè tenen els ciutadans al costat i han de respondre ràpidament a les seves necessitats”, subratlla. Per Queralt, cal aconseguir que tots els municipis tinguin una planificació estratègica i dotarlos de recursos.
Aquests objectius poden semblar llunyans per a la ciutadania, però es concreten amb polítiques públiques que s’impulsen des dels municipis. És el cas de Granollers, que ha posat en marxa un conjunt d’actuacions per reduir l’impacte del consum energètic. En el marc dels ODS, la ciutat ha establert un pla per preservar els espais verds i l’entorn, reduir els residus que es generen a la ciutat o fer un ús eficient de l’aigua i l’energia.
Una aposta que, segons l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, ve de lluny, però que s’ha intensificat darrerament, amb la redacció d’un tercer pla estratègic per fer una ciutat “més sostenible, verda, saludable i econòmicament equilibrada”. És amb aquest full de ruta que la ciutat compta amb dos centrals de biomassa, des d’on es reparteix la calor als diferents equipaments municipals. “Això genera un estalvi en un any de 330 tones de diòxid de carboni que deixem d’emetre i una reducció de 40.000 euros en la factura del gas”, detalla Barnusell.
També per generar energia neta s’han instal·lat plaques solars en diferents equipaments municipals, com el Palau Olímpic, que gràcies a la suma de bateries de liti permet emmagatzemar energia i el fa “gairebé autosuficient”. El mateix s’ha fet a l’Escola Municipal de Treball, on també s’hi han instal·lat pantalles perquè els alumnes puguin veure a temps real l’energia que s’està obtenint i la que es consumeix de les bateries.
A més, a finals del maig del 2022 entra en funcionament Granollers Rehabilitació Energètica, un servei gratuït que té com a objectiu “acompanyar el ciutadà en tot el procés de rehabilitació energètica del seu habitatge”, relata Barnusell. El consistori té aprovada una partida de 440.000 euros per al 2022 per subvencions aquesta rehabilitació energètica.
Si Granollers posa el focus en la lluita mediambiental, Guissona ho fa en la reducció de les igualtats. Des de l’esclat de la guerra a Ucraïna, aquest municipi ha estat referent en l’acollida de refugiats. Amb més de 270 refugiats arribats al municipi, la gestió d’aquesta crisi humanitària ha portat l’equip de govern a aprofitar certs mecanismes dels ODS per gestionar aquesta situació.
A partir d’aquest ODS, que inclou una Taula d’Interculturalitat, treballen per trobar “l’equitat” entre comunitats del municipi davant l’arribada dels refugiats. Guissona és un municipi amb un 53% de migració i 43 nacionalitats diferents. L’alcalde, Jaume Ars, apunta que amb l’ajuda als refugiats potser s’estan traient “drets bàsics” a altres comunitats, com les places escolars destinades als infants arribats de la guerra. Amb aquesta taula de cohesió i convivència, vetllen per intentar donar una “resposta universal” a totes les necessitats. La conformen unes 25 persones, amb representants de totes les comunitats, Mossos d’Esquadra, representats del Departament de Salut i agents socials, entre d’altres, i es reuneix setmanalment.
Ars està convençut que la crisi dels refugiats no s’hauria pogut gestionar de la mateixa manera sense aquest ODS. Però més enllà de la crisi dels refugiats, Jaume Ars destaca que amb l’Agenda 2030 també treballen objectius com la fi de la pobresa, la salut i el benestar, que amb la pandèmia ha motivat trobades constants amb el sector sociosanitari, i el de l’educació per la qualitat, amb el consell d’infants o els projectes per frenar l’escletxa digital entre els adults.
L’Ajuntament d’Amposta és el primer municipi de les Terres de l’Ebre que es va adherir a l’Agenda 2020, el setembre del 2020. “L’Agenda 2030 pretén fer societats i administracions més resilients en situacions com la que ens ha arribat”, diu l’alcalde, Adam Tomàs.
El consistori ha coordinat totes les àrees per implementar el contingut de quinze fitxes, que coincideixen en gran mesura els disset objectius que es marca l’agenda. Bona part d’aquests compromisos ja estaven continguts de forma genèrica al Pla d’Acció Municipal en el moment de l’adhesió. “Però necessitàvem donar-li un cert ordre”, assenyala l’alcalde.
S’ha posat en marxa el projecte ‘Arrela’t’ per la inclusió a través de beques esportives. També el programa ‘Bon dia’, amb el qual s’ha establert un mecanisme per trucar i mantenir contacte diari amb la gent gran. S’han contractat, a més, vetlladores per als menjadors de tots els centres escolars. “Aquesta gestió transversal ens situa en una posició referent per tirar endavant el que defensa l’Agenda. No ho vam fer pensant amb l’Agenda quan vam començar a treballar transversalment, però la posició de sortida ens fa estar satisfets”, reflexiona Tomàs.
Malgrat tot, admet, alguns àmbits com la protecció del medi rural o la sostenibilitat del cicle de l’aigua poden tenir encara un recorregut més important. En aquest sentit, esmenta explícitament els projectes de noves depuradores als nuclis d’Eucaliptus o Poblenou del Delta, o la implantació de la telelectura dels comptadors d’aigua – gràcies a una futura convocatòria d’ajuts dels fonts Next Generation- per fer front a pèrdues de subministrament que arriben al 50% en alguns casos. “O fem un canvi de model o no s’aguanta. Som una ciutat de 20.000 habitants i aportarem el nostre gra de sorra però si no canviem tota la mentalitat, de dalt cap a baix, el ‘no hi ha planeta B’ ens l’hem de creure més”, conclou.
