Lluís Soler: “Hem d’incorporar la ciberseguretat com un dret de ciutadania i un deure a preservar per part dels poders públics”
Uns 200 representants i treballadors d’administracions locals han participat al debat telemàtic per protegir-se dels atacs informàtics
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha celebrat aquest dijous al migdia un nou #DebatMunicipalista per abordar el fenomen de la ciberseguretat en les seves múltiples dimensions: el teletreball, la protecció de les dades personals, les ciberamenaces i les administracions davant els nous reptes de la seguretat digital.
En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta sessió ha estat dotar d’eines i instruments per prevenir, protegir-se, i evitar o fer menys lesiu els atacs informàtics que estan rebent les administracions locals. El Debat s’ha obert a tots els ens locals associats i ha comptat amb la presència d’uns 200 representants i tècnics de les administracions locals catalanes.
La sessió, que s’ha fet en format online, ha tingut lloc en emissió centralitzada des de la seu de l’ACM. El president de l’ACM, Lluís Soler, ha alertat que els ciberatacs en ajuntaments catalans es van quasi doblar durant el primer semestre de 2020 (amb un total de 10) respecte als registrats durant el 2019. Per això, ha manifestat que “hem d’incorporar la ciberseguretat com un dret de la ciutadania i un deure per part dels poders públics” i ha afegit que “des del municipalisme català volem ser pioners en aquest àmbit, per això vam editar una guia de ciberseguretat al febrer i hem ofert formació específica per a electes i tècnics municipals per fomentar bones pràctiques en base a casos reals”. En aquest sentit, ha expressat la voluntat de seguir treballant “colze a colze” amb l’Agència de Ciberseguretat i el Departament de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana.
Un altre àmbit destacat de la digitalització és la lluita contra l’escletxa digital: “el món post-pandèmia no tornarà a ser com el d’abans, tampoc en l’àmbit digital, i per això cal prioritzar totes les polítiques públiques adreçades al combat de la doble escletxa digital: la territorial i la social per raó de dificultats econòmiques”.
El director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Oriol Torruella, ha afirmat que “considerem prioritari donar suport i assessorament en matèria de ciberseguretat als pobles i ciutats del nostre país, amb l’objectiu de generar plena confiança digital en l’activitat de les administracions locals”. En aquest sentit, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya impulsarà de manera imminent el Portal de Ciberseguretat de les Administracions Locals, on es presentaran una nova línia de serveis de protecció i prevenció, especialment adreçats als serveis i productes digitals actius dels ens locals (ajuntaments i consells comarcals).
Mentrestant, l’alcalde de Riudoms i vicepresident i responsable de l’Àrea de Territori Digital i Sosteniblitat de l’ACM, Sergi Pedret, ha apuntat que la ciberseguretat “també és un sector econòmic, que genera ocupació de qualitat, atrau inversions i llocs de treball. Actualment genera uns 820 milions d’euros i ocupa uns 7.000 treballadors”.
El debat també ha servit per analitzar les casuístiques que han passat al món local en els últims anys i les experiències de tres municipis que han patit atacs informàtics per conèixer, d’una banda, com els va afectar i què es van trobar i, de l’altra, com van reaccionar per solucionar el problema. Així, representants tècnics de l’Ajuntament d’Arenys de Mar i l’Ajuntament de Cambrils, i de l’EMD de Valldoreix han exposat els incidents de seguretat que van patir i com van respondre a les interrupcions del servei. La voluntat era poder replicar aquelles mesures i bones pràctiques que han estat útils per restablir la normalitat i que pot servir de precedent i exemple per als ens locals que es puguin trobar en una situació semblant.
Segons l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l’impacte de la ciberdelinqüència en ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants representa més del 50% dels casos detectats entre 2019 i el primer semestre del 2020. L’última edició de l’Informe de tendències de ciberseguretat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya alerta que les credencials d’accés a governs locals estan en el top de les credencials corporatives més cotitzades pels cibercriminals.
A més, es calcula que l’any 2021 cada 11 segons hi ha un ciberatac a nivell mundial (el 2016 la mitjana era de cada 40 segons). A nivell espanyol, el 99% de les empreses va admetre haver patit un ciberatac durant el 2020. I es considera que el sector públic, el de l’energia i la indústria manufacturera han estat els sectors que més ciberatacs han rebut en el darrer any.
La pandèmia de la Covid-19 ha fet augmentar el cibercrim. Així, l’FBI va estimar un augment del 400% dels ciberatacs a partir de la pandèmia. I és que la pandèmia ha fet augmentar de manera considerable el teletreball, l’ús de les videoconferències i el consum i l’oci en línia i segons un informe del 202 de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el 51% d’aquests ciberatacs es deuen a l’augment del teletreball.
La sessió temàtica donava continuïtat a l’edició de la ‘Guia de ciberseguretat per als ens locals’ que l’ACM va publicar fa uns mesos i enviar a cada un dels ens locals associats a l’entitat municipalista. I també a un curs a distància, que s’ofereix a una persona de cada administració local, amb la modalitat d’autoformació perquè coneguin els riscos, forma d’actuar i accions de prevenció que ha de tenir en compte en temes de ciberseguretat.
