“El país necessita una transició energètica, però ha de comptar amb el territori”

En primer lloc, com és que va entrar en política?

Doncs per una voluntat de treballar per allò que m’estimo, que en aquest cas és el meu municipi i els meus veïns. Considero que tot el poble de Sant Martí de Tous formem una comunitat, petita i ben avinguda. Però en cert moment vaig veure una realitat que no m’agradava al capdavant de l’ajuntament. I vaig creure que la millor forma de canviar-la era implicant-m’hi i fent que les coses passessin d’una manera diferent.

Així vam generar un projecte col·lectiu, format per moltíssima gent del municipi, treballant de manera coral per fer que les coses avancessin. Soc alcalde del poble des de 2007 i, al principi, vaig haver de gestionar en un context polític i econòmic molt difícil, que va ser la crisi del totxo. Més tard vaig viure el moviment del país cap a la independència. Actualment, la Covid19. No ho hem tingut fàcil, però, malgrat tot, tenim la sensació que el poble ha avançat de manera important i que hem mantingut una situació econòmica molt bona.

Tenim la sensació que el poble ha avançat de manera important i que hem mantingut una situació econòmica molt bona.

De totes les experiències que ha viscut des de 2007, que n’ha après?

N’he après moltíssim. Tot aquest temps al capdavant de l’alcaldia, afrontant els reptes, m’ha fet créixer molt en el pla personal. He hagut d’entendre que no és possible resoldre-ho tot, per molt que un s’hi esforci. Però també que només a partir de l’esforç i el treball conjunt de tots els regidors, és possible fer que les coses passin. 

Sempre dic que un equip de govern somia en un projecte, després s’esforça per buscar el finançament necessari i, finalment, el millor moment és quan veu que el somni es converteix en una realitat del municipi que afecta directament el dia a dia dels veïns i veïnes. Aquesta etapa t’omple d’orgull i et dona forces per a seguir endavant amb nous reptes.

He hagut d’entendre que no és possible resoldre-ho tot, per molt que un s’hi esforci.

Sempre s’aconsegueixen els objectius?

No. M’agrada ser molt franc en això. Som un poble petit i humil. Tenim poca capacitat d’inversió amb recursos propis. Això vol dir que, per optar a projectes, han de venir cofinançats com a mínim entre el 60% i el 70% per part d’altres administracions supramunicipals, ja siguin la Generalitat, la Diputació de Barcelona o els fons europeus.

Per molt que tinguem una cartera molt gran i treballada de projectes, només els podem dur a terme si trobem un finançament extern que els faci viables per al municipi. Per tant, no tots tiren endavant. I hem de saber aprofitar ben bé les convocatòries que surten, que de vegades van dirigides a accions concretes com ara l’estalvi de l’aigua, els temes esportius, la cultura… Cal saber jugar amb aquesta oferta de programes.  

Per optar a projectes, han de venir cofinançats com a mínim entre el 60% i el 70% per part d’altres administracions supramunicipals.

Fa poc ha estat vostè nomenat Delegat Territorial del Govern al Penedès. Ens pot explicar quines són les seves funcions en aquest càrrec i què li suposa a nivell personal?

En primer lloc és un orgull. Tinc el repte de fer créixer la Vegueria del Penedès a través de la Delegació Territorial del Govern. La Delegació no és una capa administrativa més, sinó que significa la territorialització, és a dir, la voluntat de tenir un Govern descentralitzat amb una visió de territori que reconegui les necessitats singulars i que faci de corretja de transmissió entre el programa del Govern de la Generalitat i el món municipal.

Treballem amb tota l’empenta per aconseguir el desplegament de la Delegació i de la Vegueria, que és la més recent de totes i que va ser aprovada el 2017. Va néixer per demanda de la pròpia societat civil i aquest no és un fet menor. Actualment, el Govern i el President Pere Aragonès tenen una visió de país ple i equilibrat en la seva totalitat, amb tots els territoris amb una capacitat descentralitzada de fer millors polítiques per transformar la realitat dels ciutadans i ciutadanes.

Tinc el repte de fer créixer la Vegueria del Penedès a través de la delegació territorial del Govern.

Per acabar amb el seu perfil personal, què ens pot dir de les fotos que ens ha portat?

La primera és de l’etapa infantil. És aquí mateix, a Tous, quan tenia sis anys. En aquella edat ens toca fer d’hereus i pubilles, en una ocasió molt especial, que són les caramelles. Fa uns anys vam rebre el guardó de la Creu de Sant Jordi com a entitat centenària. La foto relata bé el sentiment d’un municipi que té aquesta manera de fer i de sentir la comunitat com una gran família, ben avinguda, que reviu les tradicions amb intensitat.

En té una altra, de més grandet.

Aquí estic a l’etapa universitària. Als estius treballava al Departament d’Agricultura fent prevenció d’incendis amb els equips d’intervenció immediata. Un altre valor diferencial del municipi és el nostre entorn natural. Estem a tocar de la Serra de Miralles-Queralt i cal fer molta feina per prevenir els incendis a partir d’un model de neteja de boscos i de lluita contra els grans incendis.

Personalment, vaig treballar quatre anys en grups d’intervenció immediata. Estàvem tot l’estiu voltant amb un Jeep i amb 500 litres d’aigua per fer la primera intervenció quan el foc encara és petit. Tots els focs comencen sent petits.

Estem a tocar de la Serra de Miralles-Queralt i cal fer molta feina per prevenir els incendis a partir d’un model de neteja de boscos i de lluita contra els grans incendis.

I la darrera, ja com a alcalde.

És de l’1 d’octubre. Al nostre municipi vam viure un clamor popular del que crèiem que ha de ser el país. Va ser un sentiment de comunió molt gran a l’hora de votar i defensar l’espai de votació. Hi va haver una participació altíssima i un innegable resultat favorable a la independència. 

Parlem ara de la pandèmia. Com els ha afectat al municipi?

D’una banda ens va reforçar el sentiment de comunió. Estem en un poble on els veïns ens ajudem els uns als altres i de seguida es va generar la solidaritat col·lectiva. Van organitzar un grup de voluntaris coordinat amb l’ajuntament per vetllar per les persones més grans.

A més, com que som limítrofes amb la Conca d’Òdena, que va ser la zona cero de la pandèmia al país, vam haver de generar la solidaritat col·lectiva ben aviat. I va ser fàcil. Els veïns de Tous ho posen molt fàcil a l’hora de fer política municipal, perquè tenen un gran dinamisme i una gran capacitat d’unir-se en tots els projectes. Nosaltres només hem de buscar les millors eines i ells ja fan la resta de les activitats.

I a nivell econòmic, s’han vist gaire afectats?

No especialment. Nosaltres ens hem anat transformant al llarg dels darrers deu anys. Vam passar la crisi del totxo, però amb les polítiques de transformació urbanística lligades a la Llei de Barris, al PUOSC i amb la idea de retornar el batec de cor al nucli antic, hem pogut mantenir una situació de deute cero.

Els touencs i les touenques, a banda de ser una comunitat ben avinguda, com diria que són?

Doncs una comunitat oberta, participativa, amb un sentiment de col·lectivitat molt fort, que sap superar qualsevol diferència per fer avançar el poble de manera conjunta. Aquí també ens passa un fet extraordinari cada 10 anys, amb independència de qui mani. I és que els veïns s’ajunten i reuneixen recursos, ja sigui amb aportacions econòmiques o amb hores del seu temps, i fan possible que el poble guanyi un nou equipament.

Ara fa anys, per exemple, jo anava a picar parets al que després va acabar sent el cinema. I com jo, hi havia altres persones voluntàries i professionals que dedicaven hores de feina. També hi va haver qui hi aportava diners. Als anys 70 va passar una mica el mateix amb l’Ateneu Municipal. Als 80, els pares de l’AMPA van arreglar i pavimentar el pati de l’escola. Als 90 va ser el cinema. Més tard vam fer les noves instal·lacions del grup escolta local… És un dels millors de què disposa l’escoltisme de tota la demarcació. 

Com us dic, això ho fa la gent que sap superar qualsevol diferència de colors i s’agrupa per fer avançar el municipi. Sovint, ho fem més ràpid del que ens pertocaria, ateses les nostres dimensions i capacitat econòmica.

Els veïns s’ajunten i reuneixen recursos, ja sigui amb aportacions econòmiques o amb hores del seu temps, i fan possible que el poble guanyi un nou equipament.

Ara fa poc van celebrar la festa major del municipi. Ho van fer amb normalitat?

Sí. I ens convenia molt celebrar-la. L’any 2020 va ser molt complicat fer-jo per culpa de la pandèmia. Però, enguany, a més, vam patir un incendi que ens va cremar una part important de l’Obaga, el bosc al que ens sentim tan arrelats.

Ens feia falta viure una festa major com a espai de retrobament col·lectiu, per tornar a gaudir dels amics, els veïns, la família, el poble… Va ser, certament, una festa molt participada i viscuda, perfectament organitzada per part de la “comissió dels cinquanta”, que en són els encarregats.

Ens feia falta viure una festa major com a espai de retrobament col·lectiu.

“Comissió dels cinquanta”?

Sí, són les persones que compleixen cinquanta anys aquell any i que s’encarreguen d’organitzar les festes del municipi. És un altre dels nostres trets diferencials i pensem que ha funcionat molt bé. La gent ha pogut gaudir i el temps ens hi va acompanyar. Vam tenir, fins i tot, l’estiuet de Sant Martí.

Quins llocs emblemàtics destacaria del municipi, a més del nucli antic?

Com us deia abans, l’entorn natural és fonamental per a nosaltres. Però ara està amenaçat per una línia de Molt Alta Tensió i això ens preocupa moltíssim. Pel demés, som un nucli mil·lenari i compacte, amb molt de pes històric. 

També tenim el castell i el saltant de la Fou. Malauradament, l’incendi ens va prendre l’alzina centenària de Cal Gol i això va ser un altre xoc emocional. Allà totes les parelles hi havíem anat a festejar. La meva parella i jo, per exemple, ens hi havíem fet les fotografies del convit de bodes i hi anàvem amb els fills un o dos cops l’any per fer-hi un pícnic. N’haurem de conservar el record.

Quin és el perfil del seu equip municipal?

Som un grup de regidors i regidores entregats al municipi i abocats al servei públic. Cadascú de nosaltres aporta unes capacitats adequades. Dediquem un mínim de quatre o cinc hores al dia a la gestió municipal i ho fem de manera molt col·lectiva, amb molt de debat i trobada. Això ens dona la força i l’empenta de tots aquests anys, malgrat les dificultats que té un poble petit i la duresa del context general.

La Irene Santos, per exemple, porta Urbanisme i és especialista en Interiorisme i estudiant d’Arquitectura. En Pau Mir, que porta medi ambient, està molt vinculat als temes de sostenibilitat i porta la comunicació. En Pere Enrich, que és un abnegat de la feina, porta la brigada. La Mercè Cantarell, que ve del món de les entitats, porta la gent Gran. La Dolors Moreno, que venia de l’AMPA, és la regidora d’ensenyament…

Hem pogut treure el potencial de cadascun dels regidors per completar les mancances d’estructura que té un ajuntament petit com el nostre. Jo soc enginyer i he estat 15 anys treballador municipal, de manera que conec molt bé què és l’administració local. Un dels valors que aporto com alcalde és la capacitat de redactar projectes. Quan sortia una línia d’ajuts i no teníem temps o diners per contractar-ne la redacció, ho feia jo. Això ens ha permès guanyar agilitat i jugar amb totes les línies de subvencions que han sortit. 

Un dels valors que aporto com alcalde és la capacitat de redactar projectes.

Com estan acomplint el programa electoral? Els quedaran projectes al tinter?

La sort dels darrers anys és que hem governat en majoria i hem pogut planificar molt encertadament i realista, tant les obres com les inversions. La pandèmia ens va afectar i l’any passat no vam poder avançar al ritme desitjat, però el gruix de les intervencions quedaran acabades entre 2021 i 2022. Podríem dir que els projectes es podran executar majoritàriament.

Ens agrada explicar que sempre executem per sobre del 80% del nostre programa electoral. I, per tant, sempre intentem fer propostes realistes i factibles. Tot allò que no es pot executar és per algun motiu administratiu. I aquesta legislatura no serà diferent a les altres: en podrem executar un percentatge elevadíssim. Tot i que de vegades apareixen oportunitats imprevistes.

Ens agrada explicar que sempre executem per sobre del 80% del nostre programa electoral.

Com ara?

Teníem un projecte endarrerit de feia temps i en aquesta legislatura el podrem tirar endavant. És la conducció d’aigua a Fiol i a les masies. Això vol dir que hem trobat una part del finançament i que nosaltres en posarem una altra i que també posarem unes quotes ajustades i raonables als veïns que han de rebre aquesta aigua.

Què s’està fent en quant a promoció econòmica del municipi?

Nosaltres tenim un petit polígon industrial i vam treballar per tal que l’acabessin d’ocupar totalment. Finalment, l’any passat es va completar l’arribada d’una gran instal·lació de la Creu Roja i, amb això, vam omplir el polígon.

Actualment també apostem pel comerç i els serveis de proximitat. Aquí hi tenim un supermercat, forns de pa, una farmàcia, estanc, dues oficines bancàries amb caixers automàtics… Tot això no és menor. I també apostem per la producció agroalimentària de proximitat, perquè hi ha molt de pagès jove que fa distribució de producte fresc i que aprofita les noves tecnologies per servir comandes a domicili. La xarxa comercial s’ha posat molt en valor durant aquesta pandèmia.

Aquí hi celebren també un Festival de Llegendes de Catalunya?

Té deu anys d’història. Quan vam accedir a l’ajuntament vam analitzar què era el que ens caracteritzava com a municipi i ens feia forts. D’una banda, tenim el sentiment de pertinença que us deia. Però de l’altra, teníem clar que no volíem créixer en extensió, sinó dignificant el nucli antic del municipi per caracteritzar la comunitat mil·lenària. I això ens va marcar la línia de treball. 

Dins d’això vam crear un fil conductor de l’acció de govern, que era la part cultural. Vam entendre que Tous té una gran riquesa de llegendes pròpies i de tradició oral. Aquí hi ha dues o tres llegendes que ens marquen molt, com ara la del Panna, que es un bandoler molt dolent, o la Senyora de Tous, vinculada al castell i que va ser recollida per Mossèn Cinto Verdaguer, o la Cèrvola Blanca, el Torrent Cavaller, la Bossa del Bou…

Les bones històries sempre capten l’atenció de la gent.

Vam pensar que això podria ajudar-nos a desplegar tota l’estratègia de promoció del municipi. I així va ser que vam generar un esdeveniment cultural, que és el Festival de Llegendes de Catalunya, únic als països catalans. L’ajuntament va plantar-ne la llavor, però va cedir-ne el protagonisme als veïns. Actualment el Festival es pot celebrar gràcies als 200 voluntaris que hi treballen. Nosaltres proporcionem tant de suport material i logístic com podem, però el municipi s’ha fet seu l’esdeveniment i l’ha fet créixer fins a consolidar-lo.

I, també, dins d’aquest mateix fil conductor, hem creat un certamen esportiu que és la Cursa del Panna. Transcorre pel nostre entorn natural, que és per on el bandoler se solia amagar. La darrera edició, justament a la festa major, va tenir 800 inscrits. És una referència. Com a mínim dins de la comarca.

Quan es reuneix amb els alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions comparteixen?

En tenim moltes. Per exemple, l’embassament de Tous és una de les grans problemàtiques que tenim com a municipi. Però també hi ha l’interès per una transició energètica ordenada… Evidentment, el país necessita una transició, però ha de comptar amb el territori i sincerament penso que el decret plantejat pel Departament d’Acció Climàtica va en la direcció d’esmenar el disbarat que anteriorment s’havia plantejat amb la liberalització extrema.

Malauradament també ens trobem davant de projectes com el de la línia de Molt Alta Tensió, que va ser publicada al BOE i que no passa per la Generalitat. Hi presentarem al·legacions i batallarem des del territori, conjuntament amb la Generalitat, per defensar que no és el model que necessitem. Crec que hem de fer més esforç per implantar les energies renovables. De fet, fa deu anys que treballem en aquesta perspectiva i que hem instal·lat plaques fotovoltaiques en totes les cobertes municipals.

Quin creu que ha de ser el paper dels alcaldes i els ajuntaments dins de la planificació del futur del país?

Jo crec que el món municipal té molt a dir. També penso que la Generalitat actual té aquesta visió de país ple, on tot el territori ha de tenir les seves oportunitats i ha de poder participar en el disseny de les polítiques de país. Ens cal tenir un país fort en tots els seus territoris i ple de contingut. Hem de poder-nos arrelar. Crec que la Generalitat, les Vegueries i les Delegacions Territorials tenen aquest objectiu i que és per aquí per on hem d’avançar.

Ens podria explicar, per acabar, quina està sent la seva agenda d’avui?

Jo mantinc la meva activitat professional, perquè la política és una etapa i no pas la manera de guanyar-me la vida. Abans de ser delegat, compaginava la professió d’enginyer amb la feina d’alcalde. Ara he demanat excedència de la feina. Per tant, aquest matí he anat a Vilafranca, com a delegat, a reunir-me amb la Mancomunitat del Penedès-Garraf, per veure com la Generalitat hi pot ajudar a l’hora de gestionar les aigües residuals i la brossa.

Seguidament he vingut a fer feina de despatx i a atendre-us a vosaltres. A les quatre de la tarda tindrem junta de govern a l’ajuntament i, a les sis, farem reunió de govern, com cada dijous. A les vuit del vespre tinc una trobada amb la gent de Salvem Tous, que és una plataforma que promou la sensibilització en quant a la transició energètica al territori i que combat la idea d’una línia de Molt Alta Tensió.