17.12.20
El Parlament va aprovar dimecres el proper marc financer pluriennal, fet que permetrà que l’ajut de la UE arribi als ciutadans ja a principis de 2021
La votació del ple certifica l’acord del Consell.
Els eurodiputats van assolir increments importants en programes emblemàtics (Salut, Investigació i Erasmus).
Acord sobre una estratègia vinculant per introduir noves fonts d’ingressos.
Reforç del paper del Parlament en el control del fons per a la recuperació.
Disposicions més sòlides sobre biodiversitat i gènere.
L’acord amb el Consell del 10 de novembre sobre el pressupost de la UE a llarg termini (2021-2027) va tirar endavant amb 548 vots a favor, 81 en contra i 66 abstencions. L’Acord Interinstitucional amb el Consell es va aprovar amb 550 vots a favor, 72 en contra i 73 abstencions.
15.000 milions addicionals per a programes clau
L’increment és resultat de l’esforç negociador del Parlament per elevar la dotació de deu programes emblemàtics al llarg dels propers set anys per millorar la protecció dels ciutadans enfront de la pandèmia, donar més oportunitats a la propera generació i defensar els valors comuns. Gràcies a aquest acord, en termes reals, el Parlament Europeu triplica el pressupost de “la UE per a la Salut”, afegeix l’equivalent a un any extra de finançament per a Erasmus+ i s’assegura que continuïn augmentant els fons per a investigació.
11.000 milions d’euros procediran de multes en l’àmbit de la competència (les que han de pagar les companyies quan no respecten la normativa comunitària sobre competència), en línia amb la reiterada petició del PE de que els diners generats per la UE es quedin a les arques comunitàries. Aquests fons addicionals elevaran gradualment el sostre del marc financer (fixat en 1,0743 bilions d’euros en preus de 2018) fins a 1,0853 bilions.
4.000 milions sortiran de la redistribució i dels propis marges del marc financer.
1.000 milions es reservaran per a possibles necessitats imprevistes o crisis i també podrien afegir-se als programes clau del pressupost.
Nous Recursos Propis
Els negociadors van estar d’acord amb el principi que els costos a mig i llarg termini de retornar el deute del fons de recuperació no han de suposar en cap cas el sacrifici de programes d’inversió ben establerts ni tampoc conduir a increments de la contribució que fan els estats membres al pressupost en funció de la Renda Nacional Bruta. Per això van dissenyar una estratègia per introduir nous Recursos Propis per alimentar el pressupost comunitari els propers set anys.
Aquesta estratègia és part de “l’Acord Interinstitucional”, un text jurídicament vinculant. A més d’una contribució a partir del 2021 en funció de la quantitat de plàstic sense reciclar de cada país, inclou un recurs nou basat en el sistema de comerç d’emissions (a partir del 2023, possiblement vinculat a un mecanisme d’ajust de carboni a les fronteres). S’establirà, així mateix, una taxa digital (a partir del 2023) i un ingrés procedent de la taxa sobre les transaccions financeres i una contribució financera del sector corporatiu o una nova base comuna per a l’impost sobre societats (des del 2026).
El Parlament vigilarà de prop l’ús dels fons del pla de recuperació
Respecte a la despesa dels fons del pla Next Generation EU, el Parlament va aconseguir que hi hagi reunions periòdiques entre les tres institucions per avaluar l’ús dels diners canalitzats sobre les bases de l’article 122. Aquests fons excepcionals, que no surten del pressupost ordinari de la UE i que tenen per objectiu reactivar l’economia després de la pandèmia, hauran de gastar-se de manera transparent i la Cambra, juntament amb el Consell, vigilarà possibles desviacions dels plans acordats.
L’instrument per a la recuperació (Next Generation EU) es basa en l’article 122 del Tractat, el qual no preveu cap participació del PE. Els negociadors del Parlament van reclamar i aconseguir establir un procediment nou basat en la idea d’un “diàleg constructiu” entre el Parlament i el Consell. El diàleg entre les dues institucions s’iniciarà quan la Comissió avaluï les implicacions pressupostàries de qualsevol nova disposició legislativa sobre l’article 122.
Qüestions horitzontals: objectius de biodiversitat, gènere i igualtat d’oportunitats
L’acord incorpora garanties que almenys el 30% del pressupost total de la UE i de la despesa del pla de recuperació doni suport als objectius de protecció del medi ambient. A més, a partir del 2024, el 7,5% de la despesa anual es dedicarà a objectius de biodiversitat, percentatge que pujarà al 10% a partir del 2026.
Al pressupost també es donarà prioritat a la igualtat de gènere mitjançant una avaluació detallada de l’impacte i els resultats dels programes en aquest àmbit.
Equip negociador del PE per al pressupost a llarg termini i la reforma dels recursos propis
Johan Van Overtveldt (ECR, Bèlgica), president de la comissió de Pressupostos
Jan Olbrycht (PPE, Polònia), co-ponent per al marc financer
Margarida Marques (S&D, Portugal), co-ponent per al marc financer
José Manuel Fernandes (PPE, Portugal), co-ponent per als Recursos Propis
Valérie Hayer (RENEW, França), co-ponent per als Recursos Propis
Rasmus Andresen (Verds/EFA, Alemanya)
Seguiu-los a Twitter: https://twitter.com/i/lists/1205126942384676866
Aquí es pot recuperar un resum del debat al ple així com les declaracions de l’equip negociador.
Propers passos
El Consell de la UE ha d’aprovar de manera formal l’acord del marc financer i l’Acord Interinstitucional, els quals seran publicats a continuació al Diari Oficial de la UE per entrar en vigor l’1 de gener.