Mas i De Gispert presideixen l’acte de restitució de l’escut de Catalunya en substitució del Felip V
Imatge de la façana del Parlament durant l’acte de restitució de l’escut de les quatre barres
Barcelona (ACN).- El Parlament ha acollit aquest dilluns, en la prèvia a la celebració de la Diada, l’acte de restitució de l’escut de Catalunya a la seva façana. Amb aquest simbòlic acte, que rememora el que va protagonitzar Francesc Macià el 1932 amb la restitució de les quatre barres a l’edifici cobrint l’escut d’armes de Felip V, es commemora el vuitantè aniversari del Parlament de la república. El president de la Generalitat, Artur Mas, i la del Parlament, Núria de Gispert, han presidit aquesta inauguració després de participar a l’entrega de medalles d’honor de la cambra. El president Macià ha estat present gràcies a la projecció del vídeo del discurs amb què va obrir el Parlament el 6 de desembre de 1932.
El passat mes de maig, la mesa del Parlament va acordar per majoria el restabliment de l’escut de Catalunya a la façana de l’edifici que acull l’hemicicle. Des d’aquest dilluns, les quatre barres cobriran la part central de l’actual escut d’armes de Felip V, però no la corona i els altres elements ornamentals que l’envolten. Així, es repeteix el procediment que va impulsar Francesc Macià el 1932, quan, amb la inauguració del Parlament de la república, es va col·locar l’escut català just a sobre del del rei borbònic.
L’acte de restitució de l’escut de les quatre barres s’ha celebrat aquest dilluns, dintre dels actes previs a l’Onze de Setembre. Però en realitat, la remodelació de la façana és un dels actes organitzats per commemorar el vuitantè aniversari del Parlament de la república, obert solemnement el 6 de desembre de 1932. Per aquesta raó, s’ha projectat sobre la façana de l’edifici un vídeo amb el discurs que va pronunciar el president Macià amb motiu d’aquesta obertura.
L’acte ha estat presidit per Artur Mas i Núria de Gispert, que han estat acompanyats per totes les autoritats que prèviament havien participat a l’entrega de les medalles d’honor del Parlament a les entitats Òmnium Cultural i Càritas. Entre altres, hi destacaven l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els consellers Lluís Recoder, Irene Rigau, Ferran Mascarell, Josep Maria Pelegrí i Josep Lluis Cleries, a més dels membres de la mesa del Parlament i de diputats de la cambra catalana.
Una desena de persones han increpat als polítics presents amb crits en contra de les retallades i assenyalant als dirigents polítics com a responsables de la situació de crisi que viu Catalunya i l’estat espanyol. Els assistents a l’acte, però, han respost a les escridassades amb aplaudiments a les autoritats presents.
La restitució de l’escut
Aquest dilluns s’ha restituït a la façana de l’edifici de la cambra legislativa catalana un escut similar al que l’any 1932, amb motiu de l’obertura del Parlament republicà, hi va col·locar Francesc Macià. Com en aquell moment, l’escut de les quatre barres s’ha posat per sobre de l’escut d’armes de Felip V. El projecte ha costat 12.000 euros i s’ha portat a terme a instàncies de la mesa del Parlament.
L’escut d’armes del rei borbònic no era originàriament a la façana del palau, sinó a una de les portes de la fortalesa de la Ciutadella, construïda per aquest monarca després de la seva entrada a Barcelona. El 1869 es va enderrocar la muralla, i el 1889 l’escut d’armes es va traslladar a la façana de l’antic arsenal de la Ciutadella, que l’Ajuntament de Barcelona va decidir adaptar com a palau reial i que, posteriorment, va cedir com perquè fos seu del Parlament. Durant les obres d’adaptació, l’escut es va cobrir amb el de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva, el 6 de desembre d’aquell mateix any. No obstant això, després de la victòria franquista a la Guerra Civil l’edifici del Parlament va esdevenir de nou caserna militar fins al 1945, any en què s’hi instal·là el Museu d’Art Modern. En aquesta nova etapa es va eliminar l’escut de Catalunya de la façana i, com a símbol del càstig imposat a tot el poble català, el saló de sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’hi va impedir l’entrada.
