CiU i ERC veuen la norma com el pla B per convocar una consulta sobiranista si l’Estat no ho permet mentre que el PSC ho nega
Una senyora exercint el seu dret de vot a un col·legi electoral.
El Parlament rebutjarà aquest dimecres les esmenes a la totalitat que PPC i C’s han presentat a la llei de consultes populars no referendàries i la normativa passarà a discutir-se en comissió. El text que es debatrà al ple de la cambra catalana porta la signatura de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, tal com es va acordar en el marc de la ponència conjunta però els partits discrepen sobre la interpretació de la proposició de llei. Per CiU i ERC és l’eina que permetria celebrar una consulta sobiranista a Catalunya si l’Estat no la permet, una possibilitat que descarta el PSC al·legant que la llei només preveu consultar "dins de les competències de la Generalitat".
El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. S’estableix que podran votar els majors de 16 anys i podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest últim cas, serà necessari la signatura de 50.000 persones si la consulta és d’àmbit nacional o d’un percentatge d’entre el 5 i el 20% de la població si és d’àmbit local.
La consulta podrà tenir una o més preguntes i hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca". Aquesta proposta de llei desplega l’article 122 de l’Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l’àmbit de la seva competència.
El projecte de llei preveu consultar els ciutadans "dins de les competències de la Generalitat" i a banda de la convocatòria d’una consulta també preveu altres processos de participació que estableix l’article 122 de l’Estatut, és a dir, enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional. Precisament, la inclusió d’altres mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta.
Aquesta proposició de llei, a diferència de la que va aprovar el tripartit, no requereix el permís previ de l’Estat per convocar una consulta. De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la llei aprovada per l’anterior govern català i encara es troba pendent que l’alt tribunal prengui una decisió, tot i que el TC va aixecar el juny del 2011 la suspensió de la normativa.
