La cambra catalana basa les al·legacions que ha presentat a l’Alt Tribunal en el fet que es tracta d’un text sense efectes jurídics
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en roda de premsa a la cambra
El Parlament ha enviat aquest dijous al Tribunal Constitucional les al·legacions a la suspensió de la declaració de sobirania, que es troba sense efecte des del 8 de maig. La cambra catalana reclama a l’Alt Tribunal que aixequi la suspensió i rebutgi la impugnació que demana el govern espanyol, ja que la declaració de sobirania "expressa una voluntat política sense efectes jurídics i es tracta d’una manifestació de llibertat d’expressió i de l’exercici del pluralisme polític". Els lletrats del Parlament recorden que la resolució no incideix en l’ordenament jurídic i que "només té abast i efectes polítics", per la qual cosa no és preceptiva la intervenció del TC.
"És un acte parlamentari aprovat en exercici de la funció d’impuls de l’acció política i de govern", asseguren els lletrats del Parlament en les al·legacions que la cambra ja ha enviat al Constitucional. Els arguments són similars als que ja va avançar la presidenta del Parlament, Núriade Gispert, en conèixer la suspensió cautelar de la declaració de sobirania per part del TC.
El Parlament demana ara que s’aixequi la suspensió cautelar de manera immediata i que, a més, l’Alt Tribunal no accepti el recurs presentat pel govern espanyol contra la declaració de sobirania. Segons els advocats de la cambra, l’abast de la declaració és "únicament polític" i en cap cas "jurídic" i, per tant, "no altera la legalitat vigent".
La resolució aprovada pel Parlament "tampoc té efectes jurídics concrets sobre els ciutadans i ni tan sols per al Govern a qui principalment van dirigides". Entre les al·legacions també es fa referència a la doctrina emprada pel TC en casos similars: "com ha reconegut el TC en diverses ocasions, les resolucions que són fruit de la funció d’impuls de l’acció política i de govern no tenen efectes jurídics vinculants".
L’advocat de l’Estat "manipula" i busca crear "confusió"
A més de les al·legacions perquè s’aixequi la suspensió de la declaració de sobirania, el Parlament també carrega en l’escrit contra les intencions de l’advocat de l’Estat. Segons els advocats de la cambra catalana, "l’advocat de l’Estat busca en el seu escrit crear confusió i planteja conclusions errònies amb plantejaments que signifiquen una perversió greu del sistema democràtic i del pluralisme polític". Per això, acceptar el seus plantejaments representaria "impedir que a l’àmbit parlamentari es pugui desenvolupar un debat i es puguin expressar voluntats fruit de les majories existents".
La veritable intenció del govern espanyol és, segons el Parlament de Catalunya, la "d’impedir o bloquejar l’inici d’un projecte polític, legítim i democràtic". Els lletrats de la institució qualifiquen de "manipulació" que es plantegi la declaració de sobirania com una "insubmissió constitucional", com si el dret a decidir ja s’hagués consumat pel Parlament, "quan, en realitat, el que planteja la resolució són les bases o el full de ruta mitjançant el qual el procés s’ha de desenvolupar". En les al·legacions del Parlament es deixa clar que no s’ha convocat cap consulta, tot i que aquesta opció sigui "plenament democràtica".
A més, es recorda que aquesta no és la primera vegada en què el Parlament es posiciona a favor del dret a decidir. "La falta d’impugnació d’anteriors resolucions sobre la mateixa matèria denota una especial animadversió política en el moment actual, incomprensible en termes jurídics". L’única diferència entre aquesta i altres ocasions, és segons els lletrats del Parlament, "el clima polític". En el text que s’ha enviat al TC es recorden algunes declaracions de l’actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que el 1998 com a ministre i el 2013 ja com a president "va interpretar lesresolucions des de la lògica del dret parlamentari i el legítim debat polític". Per això, es considera "incomprensible" que l’1 de març del 2013 el consell de ministres que presideix acordés impugnar la declaració de sobirania.
Per últim, el Parlament insta el govern a espanyol a dialogar amb les institucions catalanes "si se sent col·lidit per una resolució política que no transgredeix l’ordenament jurídic". Una estratègia de negociació que contraposa a la via de la impugnació que ha decidit seguir fins ara l’executiu espanyol.