El lletrat de la cambra catalana defensa la competència de Catalunya per crear aquest tribut
El Parlament ha presentat al·legacions perquè el Tribunal Constitucional desestimi el recurs interposat pel govern de l’Estat contra l’impost sobre dipòsits bancaris. El lletrat de la cambra catalana defensa la competència de Catalunya per crear aquest tribut, en aquest cas a través d’un decret llei que va aprovar la Generalitat. L’escrit argumenta que l’Estatut dóna plens poders a la Generalitat i recorda que el govern espanyol va crear un impost sobre el mateix concepte però amb un tipus zero. L’establiment del tribut català és anterior a la existència de l’impost espanyol amb identitat en el fet imposable.
La cambra catalana defensa en primer lloc que la Generalitat hagi fet servir la figura de decret llei, amb l’argument que hi havia una "necessitat extraordinària i urgent" de trobar noves fonts de finançament per complir amb els objectius de dèficit, tal i com preveu l’article 64.1 de l’Estatut.
A més, el lletrat Pere Sol subratlla que la legislació tributària no s’inclou entre els àmbits expressament exclosos del decret llei per aquest mateix article de l’Estat, ni pot equiparar-se a la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pel text català i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
D’altra banda, el Parlament al·lega que l’impost sobre dipòsits bancaris és una figura d’aplicació territorialment limitada i, per tant, una figura impositiva d’escassíssim relleu en el conjunt del sistema tributari, que s’aplica a pocs subjectes passius. Per això, el lletrat creu que no es pot considerar que quedi essencialment afectat el deure constitucional de contribuir al qual es refereix l’article 31.1 de la Constitució.
