Les reformes aprovades són de gran abast i estan destinades a reforçar la integritat, independència i rendició de comptes, protegint alhora el mandat lliure dels eurodiputats.
Les reformes aprovades són de gran abast i estan destinades a reforçar la integritat, independència i rendició de comptes, protegint alhora el mandat lliure dels eurodiputats.
L’objectiu d’aquestes mesures és reforçar la integritat i satisfer les llacunes existents per protegir la Institució i els seus diputats de qualsevol intent d’interferir a la feina del Parlament.
En paraules de Roberta Metsola, Presidenta del Parlament Europeu: “Les reformes que hem posat en marxa en els darrers mesos reforcen la integritat dels sistemes del Parlament, fan més transparent la presa de decisions i enforteixen el Parlament en conjunt. Volem consolidar la confiança dels ciutadans europeus i reafirmar el Parlament Europeu com una institució oberta. L’any que ve tornarem amb un Parlament més modern i eficaç”.
Segellar les llacunes
La Mesa del Parlament (composta per la presidència del Parlament Europeu, catorze vicepresidències i cinc qüestors) va aprovar normes revisades sobre els antics diputats (nova política de portes giratòries), noves normes d’accés al Parlament i obligacions de transparència sobre la participació dels representants d’interessos en actes celebrats als locals del Parlament. També va acordar una revisió de les normes internes sobre denúncia d?irregularitats.
El Parlament també ha reforçat la seva cooperació amb les autoritats judicials i policials nacionals actuant amb rapidesa davant de les sol·licituds de les autoritats nacionals, entre d’altres de suspensió de la immunitat parlamentària.
D’altra banda, els caps de grup van aclarir les normes relatives als debats d’urgència sobre drets humans al ple per protegir el procediment d’interferències indegudes. Després de les resolucions de desembre de 2022 i gener de 2023, els líders dels grups a la Conferència de Presidents també van aprovar directrius per donar suport als eurodiputats i al personal en les seves relacions amb representants de tercers països (diplomàtics i representants estatals). El Parlament ha vist per fi atesa la petició d’un òrgan d’ètica de la UE ambiciós i independent, ja que la Comissió ha presentat la proposta d’acord interinstitucional. El president ha pres la iniciativa a les negociacions per aconseguir un resultat que reflecteixi les ambicions del Parlament.
Paral·lelament, la comissió d’Afers Constitucionals ha proposat canvis al Reglament del Parlament. Inclouen: ampliar l’abast de les declaracions obligatòries dels diputats sobre reunions amb tercers; prohibir les activitats de grups informals damistat que puguin donar lloc a confusió amb les activitats parlamentàries oficials; normes més clares per ajudar a evitar conflictes d’interessos i més transparència en les declaracions financeres dels diputats. La comissió també proposa reforçar el paper del comitè consultiu sobre el codi de conducta i revisar-ne la llista de sancions. La votació final sobre aquestes mesures tindrà lloc al Ple de setembre.
Les mesures responen a resolucions del Ple que reclamen un augment de la transparència i la rendició de comptes, així com una cultura més gran de la seguretat en relació amb els intents d’ingerència estrangera.
Altres recomanacions
La comissió especial sobre ingerències estrangeres en tots els processos democràtics de la Unió Europea ha proposat altres mesures a mitjà i llarg termini, com la desinformació, que van ser debatudes i votades al ple de juliol de 2023.
Informació fàcilment accessible
El lloc web del Parlament ofereix ara informació centralitzada i fàcilment accessible relacionada amb la integritat del treball parlamentari en una nova pestanya de Transparència i Ètica.
Avenços en les polítiques contra l’assetjament
La presidenta Metsola va encarregar als Qüestors que treballessin en propostes per reforçar les polítiques del Parlament contra l’assetjament. El 10 de juliol, la Mesa va decidir crear un servei de mediació i va donar suport polític a la introducció d’una formació obligatòria per als eurodiputats. La Mesa també va acordar millorar el procediment actual del Comitè Consultiu que s’ocupa de les denúncies d’assetjament que afecten els diputats.
Sensibilització i formació
Per acompanyar tots els canvis i garantir-ne la correcta aplicació, el Parlament organitza periòdicament campanyes de sensibilització sobre les obligacions dels diputats i el personal. Ofereix formació específica al personal i als diputats per garantir que tots entenen clarament els requisits d’ètica i de transparència que s’apliquen per salvaguardar la integritat del treball parlamentari.
Modernització dels mètodes de treball del PE
A més, la Conferència de Presidents va posar en marxa el gener del 2023 una reforma més àmplia dels mètodes de treball del PE que abasta les dimensions legislativa, pressupostària, de control, plenària i exterior de la tasca del Parlament.
Una visió general de les reformes està disponible aquí.
Font: Parlament Europeu
