Arribar al Pont de Suert suposa endinsar-se en els Pirineus més purs. De tradició mil·lenària, aquesta vila combina tradició amb avantguarda, aprofitant el seu privilegiat entorn natural i el seu patrimoni històric i mimant els caminants que els gaudeixen. Cor administratiu de la comarca, dóna servei als pobles que l’envolten, i de la seva gestió se’n encarrega José Antonio Torguet, ferm defensor de l’eficiència en la gestió pública i propulsor de la reconversió de Pont com a aparador turístic de referència arreu.
“El que es decideix en conjunt segur que és més encertat que el que decideix un de sol”
“La capitalitat de comarca és el que li dóna vida avui per avui al Pont de Suert”
“Hem de construir la nostra oferta, que ha de passar per la gestió del turisme, sigui com sigui”
“Fer el canvi de mentalitat de població industrial a població turística és un dels reptes d’aquest mandat”
“Quan els polítics s’enquisten dècades en el càrrec és quan comença a sortir tot el que està sortint”
Vostè va néixer al Pont de Suert. Quin és el seu vincle amb el poble i la comarca?
Cert, jo hi vaig néixer i els meus pares també són de l’Alta Ribagorça. És una Comarca singular, dividida entre Catalunya i l’Aragó, amb un munt de poblets que en formen part, però s’ha de dir que els dies de mercat tothom ve a Pont, igual que venen al metge i a l’escola…
També és Enginyer de Telecomunicacions i té un Màster d’Administració i Direcció d’Empreses. Quines motivacions el van conduir cap a la política?
Podríem dir que va ser per accident. Jo sempre havia tingut la idea de passar almenys una legislatura per l’ajuntament per a saber com és des de l’altre costat, i com a experiència personal segur que em podria aportar alguna cosa.
Parlant amb l’alcalde d’aleshores vaig entrar a les llistes per a la legislatura anterior i vaig tenir la possibilitat de gestionar el Consell Comarcal. Jo no tenia cap intenció d’entrar-hi. Jo tinc la meva feina, així doncs, que hi havia de fer, allà? Després vaig pensar que amb la meva manera de fer, les meves idees i la meva preocupació pel món local, podria aportar coses noves. A més, com a experiència també t’ajuda a trencar amb la rutina laboral i emprendre un nou projecte.
Creu que cal tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
A veure, com més millor; mai no sobra res. El que sí és molt important per a fer d’alcalde és haver passat pel terreny professional fora de l’administració. Hi ha gent que només coneix i només s’ha dedicat a la funció pública, i tampoc és positiu perquè no poden aportar l’experiència del món professional. No em refereixo només als polítics, també passa amb professors d’escola i universitaris. El punt a favor dels polítics és que davant de qualsevol incident estàs envoltat de professionals que els poden assessorar per a trobar la millor solució.
Relacionat amb l’experiència: com valora la seva entrada al consistori després de 4 mandats consecutius d’Albert Balins?
El xoc, realment, va produir-se fa quatre anys, quan vaig entrar al Consell Comarcal després de tota la vida en una empresa on treballava per objectius amb una rigidesa i unes maneres de fer concretes. El món de l’administració era diferent. Havia crescut molt i s’havien fet moltes inauguracions, però l’estructura era horitzontal i no hi havia una cultura de gestió com al món privat, on tot està molt delimitat i clar. Tot i això, quan vaig entrar a presidir el Consell em van ser molt útils els contactes que havia fet en el món privat, perquè és important saber a qui trucar quan vols fer gestions.
Quina és la seva manera de fer a la política?
Jo sóc pragmàtic al 100%, però sempre tenint en compte el grup de sis regidors que composem al ple municipal. No prenem cap decisió si no la consensuem entre tots. El que es decideix en conjunt segur que és més encertat que el que decideix un sol.
Quina és l’experiència personal que li ha deixat més petjada?
El naixement de les meves filles.
Quina importància té Pont com a capital de l’Alta Ribagorça?
Fa 150 anys a l’Alta Ribagorça hi havia 4.600 persones. Avui estem en 3.884. Així doncs la nostra població ha disminuït en un 15%, mentre que la població total a Catalunya ha augmentat un 74% els últims 100 anys. Què vol dir això? Doncs que el manteniment de la vida al Pirineu està molt lligat a l’administració. Pont de Suert viu gràcies als serveis públics que ofereix: els Mossos d’Esquadra, els metges, professors, forestals, el Consell Comarcal… la capitalitat de comarca és el que li dona vida avui per avui al Pont de Suert.
A banda de la seva capitalitat, Pont també és rica pel seu patrimoni cultural, etnològic i natural…
Som una de les comarques menys poblades de Catalunya. Som 3 vegades més grans que el Barcelonès com a comarca, però no arribem a 4 mil habitants entre tots. Com aquell qui diu, és la comarca més petiteta, però tenim una gran riquesa cultural i natural. Tenim el Parc Natural d’Aigüestortes, que és l’únic Parc Nacional que hi ha a Catalunya, i tenim l’art Romànic de la Vall de Boí, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. També tenim les Falles, que es van reconèixer recentment també com a patrimoni material de la Humanitat. Tenim una estació d’esquí i tenim el Balneari de Caldes de Boí, de l’època dels romans. A Pont de Suert també gaudim del Centre de Fauna, on es crien especies en extinció, com el bisó europeu, que només és reprodueix en dos llocs del món en captivitat: a Ucraïna i aquí.
A part, nosaltres tenim una riquesa més enllà de la cultural, que és el turisme esportiu, amb la possibilitat d’oferir entrenaments en alçada en varis equipaments moderns i en el nostre entorn únic. El turisme esportiu és una de les línies que procurarem tirar endavant durant aquesta legislatura.
Al llarg de la història, han estat molt importants les indústries minera i hidroelèctrica.
Pont de Suert és un poble que es va crear el 1247. Tenim el Monestir de la Baixa, en el que aquest any se celebra el mil·lenari de la consagració de dues de les seves capelles. Aquest monestir era el més important de la comarca, i entorn el mateix funcionaven els pobles del voltant. Això va fer que Pont fos des de sempre un creuament de camins dins la Ribagorça, amb comerç i grans ingressos.
Però el gran canvi es va viure el 1950 amb el boom industrial. Tenim mines de plom i plata a Vilallet i una cimentera a Xerallo, que van precedir l’arribada de la hidroelèctrica al 1957, cosa que va fer que Pont passés de tenir 475 a 3.434 habitants. Aquest fet va marcar el futur del poble, però l’activitat va anar minvant i ara només queda una plantilla que s’encarrega del manteniment de les infraestructures.
De quina forma potencieu les diferents línies de promoció econòmica?
Grans empreses com les que hi va haver en el seu moment difícilment tornaran a venir. Hem d’identificar els recursos que tenim, i pel moment ens estem centrant en els recursos naturals, el nostre emplaçament, el riu, l’embassament i també tot la massa forestal que tenim. A partir d’aquí hem de construir la nostra oferta, que ha de passar per la gestió del turisme, sigui com sigui. Fins ara els turistes venien pels seus propis mitjans, perquè aquí l’activitat principal era industrial. Ara sí que hem de viure del turisme i hem de fer aquest canvi de xip cap a l’oferta turística, alhora que millorem la gestió forestal. Amb el primer aconseguirem augmentar l’ocupació, i amb el segon podrem ser més eficients energèticament i tenir una despesa menor.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
La situació de l’ajuntament és dolenta. Aquest és un consistori que històricament anava pagant les factures al cap d’un any o d’un any i mig. L’any 2011 va sortir una llei de Madrid que diu que s’han de pagar les factures als 30 dies, i per pagar en aquests 30 dies l’ajuntament pot rebre una ajuda d’Hisenda i del Fons de l’Estat. En principi està bé perquè podem seguir treballant amb normalitat, el que passa és que com que li devem a Hisenda, quan volem fer qualsevol gestió o qualsevol operació financera, aquest préstec surt reflectit i això ens impossibilita fer cap operació més en un any. Això vol dir que ara tenim dos plans d’obres per executar i o bé trobem la liquiditat per pagar-los o no la podem fer, perquè no podem tornar a demanar diners a Hisenda cada cop que hem de fer una gestió. Això ens lliga bastant de mans i peus…
Quins són els reptes prioritats per a aquesta legislatura?
Fer el canvi de mentalitat de població industrial a població turística, i això passa per l’adequació de tota l’arquitectura municipal. El poble s’ha de fer atractiu al turisme. A part dels nostres recursos naturals, que fan que la gent vingui, cal treballar per a assegurar-nos que tornin. Un dels altres reptes és la gestió forestal que comentava i també volem tenir Arxiu Comarcal, que no en tenim, però que durant aquest any, si tot va bé, en tindrem.
Aquestes són les grans línies, però com a ajuntament també hem de centrar-nos en el dia a dia, en l’aigua corrent, en la neteja dels carrers i en l’enllumenat públic, que, per cert. estem renovant amb llums LED, que ens permetran estalviar. Aquestes són petites inversions, però en uns anys ens permetran invertir en altres coses perquè haurem estalviat.
Quin creu que hauria de ser el nombre ideal d’anys per mandat?
4 són pocs. Quan pots començar a posar en marxa el projecte de ciutat ja quasi s’ha acabat el mandat. Dues legislatures jo penso que serien ideals.
Com veu i viu la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Al final els municipis acabem patint molt més del que pot semblar. Respecte la situació financera de la que hem parlat anteriorment, també hi ha una quantitat molt important de diners que ens deuen a nosaltres. Tenim un Fons de la Unió Europea, Fons de la Generalitat, Fons de les Diputacions… que ens deuen i triguen en pagar i això també ens limita molt. Tots aquests períodes d’indefinició ens van en contra. Hem viscut dues eleccions generals i unes autonòmiques en menys de set mesos i els municipis som l’últim de la fila, que esperem que algú vulgui fer alguna cosa per poder seguir funcionant bé.
Les relacions entre Catalunya i Espanya ens perjudiquen molt. Sigui com sigui, hi hauria d’haver complicitat i treball mutu, anant tots a una. Si formem part tots d’un mateix Estat, tampoc és normal que en unes comunitats uns tinguin un impost de successions descomunal i en altres no paguin res, per exemple; o que unes comunitats tinguin els llibres gratuïts a l’escola i que aquí, per exemple, els haguem pagat tota la vida des del primer cèntim i això no pot ser dintre d’un Estat. Una altra cosa són les relacions entre administracions i les competències en la gestió. La recaptació d’impostos, els pactes fiscals… però mentre tots depenguem de la mateixa font, la situació individual de cadascú hauria de ser més equitativa que la que és ara.
Quins valors creu que són necessaris per aconseguir aquesta regeneració que doni un pla d’estabilitat a Catalunya?
En quant a regeneració, la primera cosa que caldria treballar són els mandats. El pas per la funció pública és una cosa que ha de ser temporal. Una persona té una determinada feina i en un moment de la seva vida es pot dedicar a la funció pública, però després ha de tornar a la seva feina. Quan els polítics s’enquisten dècades en el càrrec és quan comença a sortir tot el que està sortint.
Quins són els valors necessaris per aconseguir aquest canvi?
Equitat i sentit comú.
Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Venim d’unes èpoques en les que l’activitat industrial era molt alta, amb més gent i més activitat econòmica. Tot i això tenim futur, hi ha un futur important per davant perquè tenim una quantitat de recursos molt important que a més no es troba en altres llocs, cosa que ens dóna un avantatge en quant a la diferenciació de l’oferta que podem fer, perquè nosaltres podem refer el poble amb una altra línia econòmica, pel que tenim molt futur per endavant i hem de ser optimistes.
