Equidistant a Toledo i Madrid per mig centenar de quilòmetres, Aranjuez (190 km2 i 52.000 habitants) és un municipi de la Comunitat de Madrid el terme es troba travessat pels rius Tajo i Jarama. La seva història és plena de grans moments i un dels més destacats va ser quan Felip II el va nomenar Reial Lloc. Famós per la seva Palacio Real i els seus jardins, el seu paisatge cultural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001. Joaquín Rodrigo li va dedicar un famós concert així que mèrits segur que té.
“Alcaldes per la pau no deixa de ser un reconeixement de la importància que tenen les ciutats i municipis en la construcció de la convivència. Però també un compromís d’incorporar el valor de la pau com un valor fonamental”
“En definitiva, el que genera més conflictes a la humanitat és el desconeixement de la cultura o la manera de perquè altres actuen d’una manera que només ens sembla diferent”
“L’important de viure prop d’una gran ciutat és aprofitar-se dels avantatges que ofereix aquesta proximitat però sense arribar a renunciar a la personalitat que atorga tants anys d’història”
A què es deu la seva presència en aquesta trobada d’Alcaldes per la Pau?
Bé, he vingut aquí perquè Aranjuez forma part d’aquest col.lectiu d’Alcaldes per la Pau i, per tant, tenia molt interès a participar en aquesta conferència, a la qual també he anat en representació a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Formo part de la Comissió de Patrimoni Històric i Cultural d’aquesta institució que treballa essencialment en la preservació de valors d’entitats culturals materials i immaterials, és a dir, aquell patrimoni que no només són monuments i espais, sinó també tot allò que dóna sentit a allò que anomenem cultura.
I el d’Alcaldes per la pau, no li sembla també immaterial?
No, no, jo crec que no. I fonamentalment per dos motius. Primer, perquè és un reconeixement de la importància que tenen les ciutats i municipis en la construcció de la convivència. I d’altra banda, és un compromís d’incorporar el valor de la pau com un valor fonamental en el govern de qualsevol institució, i per descomptat, de ser un dels somnis de qui vol canviar una mica el món i fer que això sigui un mica millor.
I aquesta tasca ha de començar des dels ajuntaments.
Si, per descomptat, s’ha d’iniciar en l’àmbit local. És en els municipis on es confronten i es posen a prova els drets, les obligacions, els interessos individuals i col.lectius, on es contrasten els parers a poca distància. La política de gran escala, la de les grans ciutats és molt més impersonal, més distant, així que és aquí, on s’han de fomentar aquest tipus d’actituds.
I tot a través de l’educació.
Que és fonamental, és clar. És aquí on la tasca és més necessària, ja que s’educa a la ciutadania, promovent una cultura de pau. Crec que en introduir aquests conceptes en l’educació és una cosa essencial.
¿Aranjuez va viure un fet històric que va provocar el suport a la causa, una cosa així com el que va passar a Granollers a la Guerra Civil?
Doncs no, la veritat és que no. Aranjuez no va tenir un esdeveniment que li hagi legitimat especialment més que a altres ciutats per liderar un moviment per la pau. El que sí és cert és que des de pràcticament la seva fundació, Aranjuez ha estat una ciutat molt vinculada amb centres de poder.
Doncs sí.
No hem d’oblidar que Aranjuez va ser un espai creat per la Cort i la Corona en els seus orígens com una mena de lloc de retir, així que ha tingut sempre una necessitat de compromís que vagi més enllà dels temes estrictament municipals que poden competir a una petita o mitjana ciutat.
I sent patrimoni de la Humanitat.
Sí, està reconeguda per la UNESCO, i això comporta un compromís amb la resta de la humanitat. No obstant això, quan aquest organisme posa en marxa aquesta sèrie de nominacions sembla que només fa referència a la preservació de monuments o d’espais d’un gran interès, però el que realment pretén és protegir l’empremta de la identitat cultural que al llarg de la història s’ha anat forjant. ¿I sap per què?
Per a què?
Doncs senzillament, perquè entenguem el perquè passen les coses i siguem capaços d’entendre’ns millor perquè. Jo crec que en definitiva, el que genera més conflictes a la humanitat és el desconeixement de la cultura o la manera de perquè altres actuen d’una manera que només ens sembla diferent.
Bé, ja tenim la vessant cultural. Què més ofereix Aranjuez?
En realitat, Aranjuez és una ciutat molt semblant a Granollers en el sentit que està pròxima a una gran metròpoli, com és Madrid, però no forma part de la seva àrea metropolitana. Té una identitat molt forta, és el centre d’una comarca, i en els seus orígens va ser una ciutat fundada, inventada i dissenyada pels millors professionals, arquitectes, urbanistes, i jardiners.
Pensada per a gaudi de la Cort i la Corona.
Sí, la història d’Aranjuez és la d’una ciutat que encara que estava destinada a que fos habitada per una petita elit, avui és un referent cultural i històric. Fixeu-vos que és l’única ciutat espanyola que té reconeguda la declaració de la UNESCO com a paisatge cultural patrimonial. I la veritat, visitant un entén que realment va ser dissenyada per seduir a través dels sentits.
Ho pinta tot molt idílic. Què tal la crisi?
També la patim, no crea. Aranjuez va ser una ciutat que va tenir un desenvolupament industrial molt potent en els anys 50 del segle passat, i per tant, és una ciutat que viu una realitat forjada amb moltes petites circumstàncies locals i econòmiques. No, no és una ciutat, en termes col.loquials, que pugui ser considerada elitista o sobrada.
Vaja, que té de tot.
Sí, té una població molt integrada, el seu disseny urbà també afavoreix la integració i la convivència, i com qualsevol ciutat viva, té una riquesa intercultural, social i econòmica. A nivell poblacional, hi ha professionals, treballadors per compte d’altri, i gent d’estrats socials molt diversificats, que això sí: és capaç d’organitzar-se i conviure. Però és clar, la crisi ens ha afectat a tots.
Vaja, que no s’ha escapat ningú.
Bé, hi ha diferents graus, com en qualsevol altra ciutat. Però crec que és significatiu que tots, més o menys la estem patint. Això ens obliga que hem d’esforçar-nos tots junts a sortir-ne.
Què tal les relacions amb Madrid?
Bé, quan vius prop d’una gran ciutat, com és aquest cas, hi ha diversos aspectes que et condicionen, i com tot té els seus avantatges i els inconvenients. En el mercat laboral, per exemple. Hi ha una vinculació permanent, així que hi ha gent d’Aranjuez que treballa a Madrid, gent de Madrid que treballa a Aranjuez o rodalies, o fins i tot hi ha gent que treballa en Castilla la Mancha. Crec que l’important és aprofitar-se dels avantatges que ofereix aquesta proximitat però sense arribar a renunciar a la personalitat que atorga tants anys d’història.
I de la que sembla que està molt orgullós. Fins quan ho haurem d’alcalde?
Bé, això depèn en gran mesura dels ciutadans, ja ho sap. Porto com a alcalde des de l’any 2003, i em queden un parell d’anys, fins al 2011. I crec que vaig a intentar repetir, si és que el meu partit m’ho permet, és clar. Però si, em faria il.lusió continuar una legislatura més com a mínim. Però ja ho veurem.
