Ferran Cid ha estrenat majoria absoluta com a alcalde, tot i que la seva formació ha participat del govern municipal en les anteriors dues legislatures. Ens rep per a explicar-nos l’estat de situació del seu poble, la seva manera d’entendre la política de proximitat i, entre altres coses, un tema pel qual han sortit en molts mitjans: la controvèrsia no resolta de la N-340.
“Sempre hem estat un pol estratègic de pas cap al Sud d’Espanya. Els romans tenien la Via Augusta i nosaltres tenim ara la N-340”
“Hem tingut la gran desgràcia de patir moltes morts per accident al nostre terme municipal”
“La culpa de tot això no és tant dels camions que passen per la N-340, sinó de les infraestructures, que no suporten aquest volum”
“Som el primer poble productor de mel de Catalunya i tenim la única cooperativa apícola del país”
“Tenim una situació econòmica excel·lent. Als administradors els he d’agrair els consells que ens donen, perquè són de matrícula d’honor”
“Em baso en la proximitat cap a la gent del carrer. Veiem els problemes que tenim i responem. A mi m’és igual si és dilluns o diumenge: jo els contesto”
Abans de parlar d’altres temes, deixi’ns preguntar-li quines persones creu que li han deixat una petjada més forta en la vida?
Com a professional, la meva família. Els meus avis eren persones especials i tots hem continuat la seva tasca: la construcció. El meu pare va tenir la claredat de posar-s’hi també. Com a polític m’han influenciat molt les associacions i la gent del poble. Sóc militant d’un partit i, clar, les idees són les que són, però m’ha influït més la gent del Perelló…
Parlem ara del poble, doncs. Què li diria a un foraster per que vingués a viure-hi?
Que tenim la sort de tenir mar, muntanya i gairebé de tot. La costa, el GR-92 (una via de l’Ametlla fins a l’Ampolla que cada vegada està més transitada per persones que venen a caminar a l’estiu i a l’hivern), les pintures rupestres, els paisatges, l’esport…
Quant a activitats, tenim l’agricultura, la transhumància ramadera… Fixi’s que estem exportant productes a molts països d’Europa i fins i tot a la Xina.
Per aquí hi passava la Via Augusta dels Romans, que els conduïa des dels Pirineus fins a Cadis. Des de sempre hi ha hagut aquí una sèrie de camins i carreteres que han portat a moltes persones per les nostres contrades. Actualment tenim la famosa Nacional 340, que demostra que som un pol estratègic de pas cap al sud d’Espanya.
Aquest és el tema controvertit… Hi ha hagut tota mena de mobilitzacions, reunions amb la Conselleria d’Interior, aliances de tots els alcaldes de les Terres de l’Ebre… En quin punt es troben ara?
No parem de fer coses. La setmana vinent tenim una reunió amb el Ministeri de Fomento. Què ha passat? Doncs que hem tingut la gran desgràcia de patir moltes morts per accident al nostre terme municipal. No fa pas gaire, n’hi van haver dos de seguits, amb 4 morts i gent del poble, entre ells. Això va suposar que l’alcalde de l’Ampolla i jo mateix ens reuníssim i decidíssim que la carretera no pot continuar més d’aquesta manera i que organitzéssim conjuntament una reunió de tots els alcaldes afectats del Baix Ebre i el Montsià. Va tenir lloc en aquest ajuntament, a la Sala de plens.
Des d’aleshores hem fet mocions i les hem presentat al Ministeri, al Parlament i a la Generalitat i busquem solucions. En paral·lel s’han creat també plataformes de veïns que s’han cansat de paraules i volen fets. Nosaltres els recolzem. Penso que cadascú està fent la seva feina i que anem junts en una mateixa fulla de ruta: evitar que segueixin havent morts.
La culpa de tot això no és tant dels camions que passen (en els últims anys s’ha triplicat o quadruplicat el nombre de camions que passen per la nacional), sinó de les infraestructures, que no suporten aquest volum.
Està clar. Canviant de tema, quina activitat econòmica és la que més cal potenciar al seu municipi?
El turisme, tant de mar com de muntanya. Ja hi ha hagut inversió en l’àmbit de la costa, però no hi ha prou recursos pressupostaris per a crear allò que voldríem. En canvi, en l’àmbit del turisme de muntanya hem creat vivendes de lloguer, obert restaurants, etcètera.
Igualment hauríem de treballar també en l’àmbit agrari. En aquest cas el que voldríem que avancés més ràpid és la producció de mel. Som el primer poble productor de mel de Catalunya i tenim la única cooperativa apícola del país, que és la “Tarragonina”. Al polígon industrial hi venen molts comerciants a establir-s’hi. També podem dir el mateix de les olives i de molts productes agraris de gran qualitat. Actualment fem una fira de la mel i de l’oli a l’abril, a la qual convido tothom que pugui venir.
I de la situació financera de l’ajuntament, què ens en pot dir?
Que és excel·lent perquè no ens gastem més d’allò que recaptem. Jo he d’agrair molt el treball als administradors d’aquesta casa. Són excel·lents i els consells que ens donen són de matrícula d’honor.
Gastem el que podem gastar i no ens emboliquem en fer coses que després no podem pagar. I menys ara, amb la Llei Montoro…
Del 2007 al 2015 van compartir el govern municipal amb el PSC. Ara ja només són vostès, d’ERC. Com han gestionat les principals accions de govern tot aquest temps?
En aquest poble les esquerres han estat majoritàries molts anys. El PSC va entrar a l’inici de la democràcia, però després hi va haver unes legislatures de govern de CiU. Quatre, concretament. El 2007 vam entrar nosaltres com a regidors, i vam pactar amb el PSC perquè vèiem que la majoria del poble demanava que hi hagués un canvi cap a les esquerres. A la següent legislatura, ERC va augmentar de regidors, però el pacte es va mantenir. I en aquesta darrera el PSC no es va presentar. Ells sabran els motius, però ara hi ha una majoria absoluta del nostre grup.
Per què creu que s’ha produït aquesta major confiança?
Em baso en la proximitat envers la gent del carrer. Veiem els problemes que tenim i responem. A mi m’és igual si és dilluns o diumenge: jo els contesto. Un dia és un problema d’aigua, l’altre dia és una altra cosa. Jo procuro no estar gaire al despatx, sinó al carrer, apropant-me a les coses. Crec que això està ben entès per part de la gent i és el que el poble vol. Opino que és molt important que no tinguis un horari, perquè la gent demana proximitat, sinceritat i bona economia.
Quines són les principals línies d’actuació de projecte municipal?
Per a mi és fonamental continuar amb aquesta bona economia. Si no, ens trobarem amb entrebancs amb Hisenda, que cada vegada ens limita més els recursos. L’altra línia és la de posar en marxa projectes paralitzats com, per exemple, unes urbanitzacions que s’han construït al 50% però que han quedat aturades. No es poden donar llicències, perquè cada vegada les coses són més estrictes, amb més normatives, i a part, tenim l’economia que està molt malament. La qüestió urbanística, amb un POUM que el teníem des de 1980, i aconseguir recursos són les dues línies que m’interessa més treballar.
Com a militant d’ERC, quina valoració faria en quant a la resolució independentista després de les eleccions de setembre?
El Perelló ha sigut el poble més independentista de les Terres de l’Ebre en les darreres eleccions. La majoria és clara i definida. I des de l’ajuntament ens mantenim en el desig d’independència, d’un país nou, d’un poble nou. La independència no és un problema per al Perelló.
Què creieu que pot aportar la independència a Catalunya?
La meva opinió és que la independència ens ajudi a sortir més aviat del sotrac econòmic tan fort, que està afectant a moltes famílies i que les porta a fer sacrificis. Jo crec que no ens estan arribant les coses que hem de rebre i que no podem estar contínuament lluitant contra l’Estat. Tinc 60 anys i porto molts anys vivint aquí i que les expectatives de la N-340 no es volen satisfer perquè des de Madrid no hi ha coneixement ni ganes de desenvolupar-la, i que això ens genera molts accidents. I crec que si fóssim independents totes les coses estarien arreglades.
La meva opinió és que necessitem recursos i una altra forma de governar. I jo soc molt partidari dels països petits. És més difícil entendre’s quan en un país hi ha diverses autonomies: algunes es desenvolupen molt més aviat i altres no tant. I una cosa que em deixo: vaig néixer amb la idea d’independència. Sempre he tingut aquesta idea i mai no l’he canviat. Jo mai no demanaria una cosa que no he pensat. Tinc molts amics que no són independentistes i no tenim cap problema, simplement cadascú té els seus sentiments, però sempre hi ha diàleg.
És fàcil el diàleg?
En la nostra zona és fàcil. Als municipis petits els partits polítics hem de treballar conjuntament, oblidant-nos d’on venim per a poder treballar pel benestar del poble. Quan es parla de política local, els partits haurien de deixar-se de diferències ideològiques i fer pinya per a treballar conjuntament. Això seria el millor pel poble, tot i que per desgràcia no passa gaire. Però el diàleg de país és encara molt més difícil.
Sobre la limitació de mandats. Què n’opina? Creu que haurien de ser de 4 anys o que haurien de ser de 5 o de 6, com a França?
Penso, personalment, que no tindré més de dues legislatures, a banda d’haver compartit les anteriors. Jo crec que després d’aquesta legislatura aconseguiré deixar a una altra persona per a que em substitueixi i que continuï fent el programa d’ERC. Ja n’estem parlant amb els companys de partit i els regidors. I si no ho aconsegueixo deixaré pas a la gent jove. Jo vull transmetre la meva experiència als qui vinguin i serà la d’aquests quatre propers anys. La dels vuit anteriors no els la puc transmetre.
Si ara l’escoltessin els seus veïns, quin missatge els transmetria?
Que continuïn treballant tots junts, que és molt positiu. I que les coses, amb diàleg i amb raonaments, explicant sempre la millor solució, ajuden a portar un poble endavant. No hi ha altra fórmula que la d’arribar a acords, tocar totes les portes, potenciar al màxim. Cal anar al carrer i fer viatges. Cal no quedar-se a la cadira i anar a parlar amb la gent. Cal anar a buscar recursos per a les zones rurals al Consell Comarcal, on també estic com a vicepresident; cal anar a la Diputació a demanar els plans del PAM.
El missatge que els transmeto es que quan no estic al despatx i no em veuen és que estic fent coses pel Perelló, buscant recursos, tocant portes. No pararé de buscar.
Vol afegir alguna cosa més?
Que estic molt content, perquè els resultats d’aquestes darreres eleccions han sigut molt bons. Van ser un reconeixement del poble. Al 2007 vam obtenir gairebé 300 vots. El 2011 vaig passar a 525 i aquesta última vegada va ser de 714. Vam passar dels dos als regidors d’onze que som.
