Amb poc més 35.000 quilòmetres distribuïts en 218 km2, Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre, i situada a la vall baixa del riu, constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial amb un municipi ue engloba les localitats de Jesús, Bítem, els Reguers, Campredó i Vinallop. Seu de la major part dels serveis territorials de la Generalitat, Tortosa té una gran riquesa en monuments històrics que tot just ara comença a difondre.
“Un sol no té el poder total per decidir-se a ser Alcalde. Cal tenir en compte les necessitats familiars i professionals, que al capdavall, són les que al final t’han d’acompanyar. I també cal l’element més important: el que volen els ciutadans”
“En política, l’experiència no s’agafa només amb els anys, sinó amb el cúmul de vivències que es poden tenir i que cal utilitzar per posar-los sempre al servei de la ciutadania”
“Els anys en què vaig estar a l’oposició, vaig aprendre molt, vaig conèixer molt millor els meus conciutadans i ells a mi. I em van anar molt bé per ser capaç d’assumir una Alcaldia”
Com un home que treballa a l’empresa privada va a parar a ocupar una alcaldia?
Bé, des de la universitat, sempre havia tingut certs contactes amb el món polític i sindical, i havia estat representant d’alumnes. De fet la meva filiació a Convergència es remunta a aquests anys, on havia exercit com a militant de base. Però fa uns anys se’m va demanar que donés suport a la candidatura municipal, i a partir d’aleshores, va venir la presidència local, i ser cap de llista l’any 2003 sense pràcticament cap experiència política. I a més, en uns moments una mica difícils, com el Pla Hidrològic, que llavors s’estava debatent.
Però l’experiència la donen els anys.
Bé, sóc dels que penso que l’experiència no s’agafa només amb els anys, sinó amb el cúmul de vivències que es poden tenir i que cal utilitzar per posar-los al servei de la ciutadania. En el meu cas, els anys que vaig passar a l’oposició, del 2003 al 2007 em van anar molt bé, perquè vaig adquirir molta experiència des de l’òptica de la gestió pública.
Coneixent com funciona l’oposició és una manera de saber com cal governar.
Exacte. Penso que el polític de l’àmbit municipal és bo que passi per l’oposició. En els anys en què hi vaig estar, vaig aprendre molt, vaig conèixer molt millor els meus conciutadans i ells a mi. I em van anar molt bé per ser capaç en el futur d’assumir una Alcaldia.
I llavors, ha deixat de banda l’empresa privada?
No, continuo donant classes a la universitat com a professor associat. Penso que també està bé poder compaginar els dos llocs, perquè precisament un dels inconvenients de la política és que exigeix molt de temps, i si estàs en l’àmbit privat és difícil poder combinar-s’ho. Però tinc la sort de tenir uns companys que em permeten que em pugui dedicar un temps a la meva activitat política.
I ja que es troba en els dos àmbits, podríem establir comparacions?
Es fa difícil, la veritat, encara que sí, poden haver interaccions mútues. Jo sóc home d’empresa, i dels meus deu regidors pràcticament tots han estat o estan a l’empresa privada. I això és un avantatge perquè la gestió és la mateixa, encara que el sector públic té unes peculiaritats que has de saber, i a les quals t’has d’adaptar, és clar. A mi em sembla que qui vulgui traslladar sense cap procés d’adaptació tots els criteris, les formes i els mecanismes de la presa de decisions de l’àmbit privat al públic segur que es trobarà amb molts entrebancs.
Però tot i així, no ho veu malament.
No, no, al contrari. Crec que és fonamental l’experiència en l’àmbit privat, i a mi em sembla que algú que accedeixi a càrrecs de responsabilitat en l’àmbit públic, ha d’haver fet de gestor d’alguna manera.
Tot i així, hi ha molts polítics que no tenen gestió en els àmbits privats. Creu que s’hauria d’exigir com a pas previ per ocupar determinats càrrecs?
Doncs sí. I això no ve d’ara, ve de quan va venir la democràcia. Potser la manera de com es va fer la transició també requeria altres prioritats, però el cert és que hem estat poc exigents a l’hora d’escollir els nostres representants públics. I no parlo només dels escàndols d’ara, és un tema que ja ve d’anys. També és veritat un altre tema: la política no ha estat suficientment compensada com en l’àmbit privat per poder atraure a gent amb talent per dirigir.
Ara potser seria el moment de fer un relleu, oi?
Sí, el gran objectiu que ens hauríem de plantejar, pel bé de les nostres institucions i també de nosaltres mateixos, seria atraure talent al compromís polític. Hem de pensar que el repte d’ara són les generacions que han conegut sempre la democràcia, i que per tant, no tenen els incentius que teníem nosaltres anys enrere.
Però això costarà…
Sens dubte. Perquè dedicar-se a la política ha de ser vocacional per a un, i pel seu entorn professional i familiar. Tampoc no cregui que hi ha tanta diferència respecte a d’altres activitats, perquè per dedicar-te a una professió diguem liberal, un despatx, per exemple, sigui el que sigui, has de tenir també vocació, per aguantar el ritme de treball i les situacions crítiques que es plantegen. Així que es necessita vocació, però també, formació, com li deia.
Parlem una mica de Tortosa, que per això hem vingut?
És una ciutat important, ara i des de sempre. Ha exercit de capital d’un territori com són les Terres de l’Ebre, i ha funcionat com a capital històrica, cultural, administrativa i comercial. I ara encara més, perquè des de l’any 2000, en què es comença a fer el desplegament de l’Administració Autonòmica i la Generalitat de Catalunya, es creen delegacions, la immensa majoria de les quals estan ubicades a Tortosa.
Que tot i ser doncs, una ciutat important no sempre ha tingut un govern estable.
Sí, és cert. Per les raons que sigui, durant aquests anys de democràcia no ha tingut l’estabilitat política que es mereixeria, i això acaba per traslladar-se al funcionament de la pròpia ciutat. Hi ha hagut legislatures amb pactes molt inestables, i el meu objectiu és acabar aquesta sense ensurts.
I es veu optimista per aconseguir-ho?
Als darrers resultats electorals, la gent ens va donar una confiança que no havia rebut mai ningú i això va possibilitar fer un pacte molt estable amb ERC ajudant a enfocar i planificar la ciutat com es mereix, com a capital d’un territori i amb un projecte de futur. D’acord, tenim la mala sort que ens ha enganxat la situació de crisi econòmica, i que els millors anys de bonança econòmica potser no els vam saber aprofitar.
Això ja forma part del passat.
Sí, és veritat. Això ja forma part de la nostra història i en aquests moments Tortosa està mirant de cara al futur, fent un creixement urbanístic que en plena crisi està resultant molt important, amb un projecte de recuperació del casc antic que és fonamental. També ja fa deu anys que vam consolidar un projecte universitari, i ara estem completant tot el desplegament, que tant de la Diputació com de l’Administració Autonòmica que ens servirà com a base per crear la futura vegueria de les Terres de l’Ebre.
No tot pinta tan malament, doncs.
Estem patint la crisi com tot el país, evidentment, i ho fem amb les conseqüències que inevitablement se’n poden derivar. Però fa poc assistia a la inauguració d’un comerç, per exemple, i els explicava que sí, que estem en una situació complexa, però que portava 5 setmanes consecutives assistint a 5 inauguracions de 5 noves activitats. Què vol dir això? Doncs que el pessimisme no pot afectar a la gent emprenedora, que es mou, que es belluga, que té projectes de futur.
A Tortosa i a tot arreu.
Sí, és clar. Moltes d’aquestes persones que li dic, però, són de Tortosa i d’altres són d’empreses de fora que s’estan implantant per aquí. Però l’important és que mirem el futur amb optimisme, i amb moltes ganes de fer un punt d’inflexió en la història de Tortosa.
No es pot negar que tenen una activitat industrial important.
Sí, tenim el polígon del Baix Ebre. El sector primari també és més important que a la resta del país, i aquí estem al vuit, vuit i mig del PIB. I d’altra banda convé tenir present que el sector que s’està consolidant més, a banda de l’industrial, és el de serveis. I no només en l’àmbit de l’administració pública que també, és clar, sinó serveis des de l’àmbit estrictament comercial, que reforcen la capitalitat comercial de la ciutat.
També hi ha el tema turístic.
Aquí anava. Hi ha uns altres serveis que potser no hem treballat prou i que ara estem potenciant força, fins al punt que ja estem començant a obtenir els primers resultats.
No és gens menyspreable.
Sóc dels que pensa que primer s’ha d’endreçar la casa abans de vendre-la. I a Tortosa, fins fa només un parell d’anys, no teníem cap lloc que valgués la pensa visitar. Ara tenim museus, exposicions com la del Renaixement, que és molt important per a la ciutat, i abans de finals de mandat tindrem un espai per poder visitar tot el que representa la Setmana Santa.
Tot és començar.
És clar, i ara ens resulta més fàcil portar excursions i viatges que tinguin com a destí Tortosa. Ens queden assignatures pendents, naturalment, com el fet que encara no tenim suficients places hoteleres, però crec que el turisme, insisteixo, sense ser el principal element de la nostra economia, és un sector de futur que ha de crèixer.
I les comunicacions? També podrien ajudar.
Aquesta és la gran assignatura pendent, la de les infraestructures. Necessitem que el riu sigui ben navegable, que hi hagi una millor comunicació amb l’Aragó perquè és bàsic el paper que pot jugar Tortosa amb aquesta Comunitat Autònoma.
També hi ha el tema del tren.
Les infraestructures ferroviàries a les Terres de l’Ebre i a Tortosa és evident que s’han de millorar, perquè són més pròpies del segle XIX que no pas del XXI. I a aquestes alçades, no és lògic que l’Euromed no tingui parada aquí. Ara, quan facin l’Eix Mediterrani de l’AVE no pot ser que tampoc tinguem una estació, així que estem lluitant per tenir-la. O sigui que sí, val a dir que hem avançat en infraestructures, però ens queda encara molt per recórrer.
Pensa estar a l’Alcaldia quan aquestes es duguin a terme?
En les circumstàncies normals pensaria que sí, que ja que ens hem posat en aquest projecte cal anar fins al final. També he de dir que quan vaig optar per ser alcalde va ser a temps complet, i si estic en política és perquè el que vull i el que volia em va impulsar a dedicar-me a la municipal.
Però la decisió no depèn només de vostè.
No, és clar. Tot això s’ha de negociar primer a nivell familiar i professional, que al capdavall, són els que al final t’han d’acompanyar. A mi em faria il·lusió, sí, però seran els conciutadans els qui tindran l’última paraula.
