MUNICIPIS

El Pla de Santa Maria

maig 8, 2020

294

Municipi

Galeria

Amb una població de 2.305 habitants distribuïts en una extensió de 34,99 km2, el Pla de Santa Maria es situa al sector septentrional de la comarca de l’Alt Camp, a les terres planes esteses al peu de la Serra de Miramar i de la Voltorera. El terme compta amb les urbanitzacions del Vedat i la Torre de Santa Maria i la partida Baiona.

Al llarg dels segles el poble ha anat rebent diversos noms –Santa Maria del Pla, Villalba, Pla de Cabra– fins adoptar el nom de Pla de Santa Maria el 1953. La història de la seva fundació es troba estretament lligada a l’església romànica de Sant Ramon. El municipi ofereix visites i excursions pel terme, des del món medieval i l’art romànic fins a les barraques de pedra seca i la indústria tèxtil, entre d’altres.

Recomanat per alcaldes.eu

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI

Les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre. Compten amb fons europeus.

Serveixen per fomentar el coneixement i el respecte envers el patrimoni cultural i artístic mitjançant activitats gratuïtes de tot tipus, com exposicions, visites guiades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, etc.

Molts dels municipis i entitats d’arreu de Catalunya n’organitzen. El Pla de Santa Maria és un d’ells des de fa anys.

L’any 2013, la protagonista en va ésser l’Església de Sant Ramon; el 2014, la Vila Closa; el 2015 i el 2016, el Centre d’Interpretació del Tèxtil, el Museu Agrícola i edificis annexos; i el 2017, la Ruta de la Pedra Seca (ruta de la Capona). En l’edició de 2018 es van organitzar tres visites simultànies: a l’Església de Sant Ramon i Vila Closa, al Centre d’Interpretació del Tèxtil i a la Ruta de la Pedra Seca.

LLOCS D’INTERÈS (destacats)

Església romànica de Sant Ramon: Temple romànic construït a principis del segle XIII, situat a l’extrem Nord del poble. És una fita dintre de la Ruta del Cister. Primer, es va dedicar a Santa Maria; després, a la Mare de Déu del Roser i, als inicis del segle XX, a Sant Ramon de Penyafort.

L’any 1951 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.

El 2016 el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar delimitar el seu entorn de protecció per garantir la pervivència dels seus “múltiples valors culturals” en les millors condicions possibles.

De forma periòdica s’hi organitzen concerts d’orgue. Aquest és neogòtic, d’un teclat, i originari de la Capella del Col·legi Notre-Dame (Bèlgica). Va ésser construït pels germans Gheude el 1876.

El 1988 va ser adquirit per la Parròquia del Pla de Santa Maria, on va ésser restaurat i remuntat per Wilfred Praet, amb l’afegit d’un Ple dels mateixos orgueners, recuperat d’un orgue desaparegut.

S’hi celebren, també, d’altres actes culturals i s’hi fan celebracions religioses en dies puntuals.

La Fàbrica: Entre 1916 i 1917 l’empresa tèxtil Martí, Llopart i Trenchs decideix instal·lar-se al municipi, tot i no ésser el més idoni degut a la manca d’aigua, i construeix una fàbrica, que esdevé motor econòmic, social, cultural i esportiu del poble.

Actualment, d’una banda, una part rehabilitada acull el Centre d’Interpretació del Tèxtil i el Museu Agrícola.

De l’altra, l’espai que ocupen la bassa i la pineda que l’envolten s’ha transformat en un parc públic, amb un restaurant, una zona de jocs infantils i una altra de gimnàstica de manteniment per a la gent gran.

A més de les naus, la Fàbrica tenia tot un complex d’edificis al voltant. La casa de l’amo i el director encara es conserva i ara acull l’Associació de la Gent Gran. A l’antiga fusteria ara hi ha emplaçat el Local de Joves del poble. Una de les naus s’ha habilitat per acollir la Fira del Vent i esdeveniments diversos.

D’altres elements del recinte són la bassa esmentada, construïda perquè una fàbrica tèxtil té molta necessitat d’aigua per tenyir el fil i la roba, i la xemeneia, un dels signes d’identitat del poble.

Addicionalment, es va edificar la colònia de cases “Vista Alegre”, construïda a prop del recinte fabril, coneguda com a “Poble Nou”, on hi residien els treballadors i treballadores vinguts de fora.

Centre d’interpretació del tèxtil: Al CIT hi ha diverses màquines centenàries de les emprades en la indústria tèxtil (telers, ordidors i contínues) que, restaurades per José Luis Baldor, antic treballador de l’empresa, es poden veure funcionar.

També hi trobareu informació detallada sobre la història de la Fàbrica i sobre la fabricació de teixits. Disposa d’una sala d’audiovisuals on visionar materials il·lustratius.

Visitar-lo permet reviure una part molt important de la història de la indústria catalana.

Museu agrícola: El CIT i el museu es complementen en el sentit que il·lustren les dues formes de vida del poble durant el segle XX.

Acull una espectacular col·lecció de carros i estris del camp. Una part n’ha estat adquirida al matrimoni vallenc format per Daniel Estaun i Maria Teresa Torné; la resta s’ha configurat amb aportacions de diverses famílies planenques.

El recorregut inclou, també, seccions dedicades al segar i al batre, al conreu de la vinya, a mobles i estris de la vida domèstica i mobiliari i instruments d’oficina.

Visitar-lo permet reviure una part molt important de la vida quotidiana dels avantpassats.

MÉS TURISME AQUÍ

ITINERARIS

FIRES I FESTES (destacades)

Fira del vent: se celebra anualment a meitat d’octubre.

Al seu programa s’hi pot trobar, any rere any, la fira multisectorial, les concentracions de cotxes clàssics i de camions tunejats; les trobades d’intercanvi de plaques de cava, de modelisme aeri i naval i de gegants i capgrossos; la Fira dels Esports de l’Aire al Camp de Vol (paramotor, carros a vela, blokart, estels); la mostra ramadera, la passarel·la de moda així com diverses exposicions i mostres –de pintura, fotografia, etc. – i incomptables atraccions i activitats.

Des del 2017 la fira multisectorial s’ubica en una de les naus restaurades de La Fabrica.