“El poble no és política sinó col·laboració”

Les ganes de col·laborar i d’ajudar al poble són el que m’han motivat entrar a la política. Sobretot en un poble petit, que tens moltes ganes de fer coses. Després de dues candidatures dins d’una llista, un cop em varen proposar entrar a l’alcaldia i havent-me estudiat els pros i contres, el fet de decidir-me amb el sí va ser un pas important del que estic molt content i de les coses que em sento més satisfet de la meva vida. La veritat que estic molt a gust en aquest ajuntament, i potser per molts anys. 

 

Sí, s’ha fet unió per formar Govern en aquestes dues últimes legislatures, i la veritat que és com si haguéssim estat tota la vida junts i n’hi ha molt bon enteniment. I això és l’important en l’equip de govern, que els dos partits s’entenguin. De vegades, si és un sol partit surten espurnes. 

 

Jo sóc un alcalde que m’agrada sortir i xafar el carrer, palpar les classes, parlar amb la gent. De vegades, les alcaldies dels pobles petits se n’obliden amb el treball dur perquè realment no som professionals de la política, però sí intento i m’agrada estar en contacte amb la gent i que em vinguin a veure. M’agradaria, per això, que la gent vingués als plens municipals, és important perquè al final tractes assumptes que els pertoquen. Implicació del poble n’hi ha, però més aviat en associacions, tenim vora 12 o 13. I clar, també és difícil que la persona de peu s’impliqui en el tema municipal.

 

ERC es tornarà a presentar amb la idea de seguir treballant pel poble, que encara hi han coses per fer. Actualment tenim vàries coses que s’estan acabant de dur a terme, com és l’enllumenat de tipus led, que en un màxim de tres mesos ho tindrem fet, estem canviant tot el sistema de recollida de brossa… Estem pel que faci falta. I després tenim pendent tota la xarxa d’aigua potable, que no està renovada al 100%, així com la reguladora d’aigües residuals. Som nou pobles de la Ribera d’Ebre en un conveni, per tant, mancomunar contractes i serveis sempre et surt millor de preu. 

 

A veure, un gran projecte que podria haver al municipi és crear i engegar d’una vegada  per totes un Parc Industrial, que és una de les fites a conquerir. Va haver un intent en el seu dia però va quedar en vies mortes, va haver una empresa que es va instal·lar però la crisi la va portar a que no tirés endavant. Tot i que el 80% de les famílies viu de la pagesia i de la fruita dolça, sí que seria interessant combinar-ho amb una mica d’indústria i de turisme, on també estem posant èmfasi. 

 

Sí, juntament amb la nectarina, el paraguaià, la cirera… i altres fruites. Tenim una Fira anual també dedicada al préssec. Som dels primers productors de fruita dolça a Catalunya, perquè el característic d’aquesta vall és que la fruita ve molt aviat, el ‘pro’ és aquest avançament de la fruita respecte a altres zones de Catalunya, com Lleida, que és la gran competidora. 

 

Primer que res el camp, i més en l’època de floració entre el color rosa i la sideral, que és molt bonic de veure,  com les hectàrees de fruit que n’hi han. A nivell turístic tenim un riu aquí a la vora, un refugi antiaeri de la batalla de l’Ebre, que l’estem potenciant, la Torre de Cervelló, que és un lloc pintoresc, tenim un GR que passa pel mig del poble, una xarxa de biblioteques de la Generalitat, i el Centre Cultural d’Artur Bladé.

 

Doncs ara hem entrat en una xarxa d’agrupació de la Ribera de l’Ebre sobre temes relacionats amb el turisme rural i demés. Estem mirant també de fer conèixer Benissanet a través de la web i d’altres mitjans, fora del que és l’àmbit ja no provincial sinó a nivell més català.

 

Aquí hi ha una bossa de treball, però es concentra sobretot a l’estiu, que és l’època de recollir el fruit, el préssec. Malauradament després hi ha uns mesos on la feina baixa, on l’ajuntament pot fer molt poques coses sobre l’ocupació i més en ser d’agricultura. Ara estem mirant també la manera de poder engegar una casa com d’acolliment d’aquests temporers, que d’alguna manera quan venen tenen la manca de l’habitatge, i des de l’Ajuntament miraríem de potenciar-ho per ajudar també al pagès, que tingui més facilitats a l’hora de trobar aquesta mà d’obra.

 

La veritat que tenim molts bons números. Ara fa ja vuit anys que vam entrar a aquesta coalició, i n’hi havia un deute important. Aquests últims quatre anys sobretot, s’ha mirat de fer una contenció econòmica, no s’han pogut fer grans projectes perquè teníem els peus i les mans lligades pràcticament però sí hem aconseguit reduir molt el deute. Estem en un deute per càpita de 65€, més que bé. En aquests 4 anys ja hem impulsat una miqueta obres que teníem guardades al calaix. 

 

Doncs hi han varis capítols. Primer al personal, tenim unes vint persones contractades pel tema administratiu del propi ajuntament, la brigada de dones de la neteja, la brigada municipal dels carrers i demés. També tenim una escola oficial municipal de música, amb set professors titulats. D’altra banda, tenim un centre de dia i una escola bressol, que any rere any hem aconseguit que segueixi funcionant. Procurem que els serveis que tenim no es tanquin, perquè de vegades el més fàcil seria tancar un servei perquè és deficitari, però de vegades estires d’un costat per poder per exemple mantenir l’escola bressol, un projecte il·lusionant que fa ja més de deu anys que està en servei. Alguna vegada s’ha plantejat tancar-la per solvència econòmica però creiem que és molt important mantenir-la pel futur, com el centre de dia, i més ara que en pocs mesos hem tingut molts naixements. 

 

Vora el 25% de la població. Els països més representatius a nivell europeu seria Romania, amb moltes famílies establertes ja al poble, on els seus fills ja tenen la vida aquí feta perquè han nascut i estudiat aquí. I després seria el col·lectiu marroquí, senegalès i ara paquistanès.

 

Sí, realment som un poble molt tranquil en aquesta aspecte perquè tot i ser de diferents cultures i de diferents països, la veritat és que bé, hi ha molt respecte entre uns i altres, i quan hi ha algun petit focus concentrat es mira de parlar amb totes les parts, però afortunadament això passa només un cop.

 

Activem el Pla INUNCAT, com vàrem fer al març. Ens varen avisar que el cabal podia augmentar per damunt dels 2.500 hm3/s i per sort no va ser així, afortunadament i fins aquest moment podríem dir que la cosa està prou controlada. El que sí s’hauria de demanar a les administracions és que fiquessin una miqueta més d’èmfasi en el tema de les reguladores de les preses i els pantans, que estem en una societat on el que mana és l’economia i de vegades apurem massa aguantant aquestes aigües per després produir energia hidroelèctrica, i fa després que tinguem algun episodi que potser ens podríem haver estalviat…  Tot i que fins ara no ha passat res, hauríem de centrar-nos en regular no mirant tant l’economia sinó que l’aigua no pogués fer mal, perquè tenim la Mequinensa, la Riba-Roja, Flix, i en pocs quilòmetres tres embassaments més. 

 

Un tema que encara està damunt de la taula. És com el fet de mancomunar serveis, que està molt bé perquè sempre pots estalviar, però la pregunta és a veure quin poble està disposat a rebre la seva capitalitat sobre el veí. El que està clar és que en els últims temps, tot el tema de controlar, estar més a sobre dels ajuntaments, amb el que és l’economia i demés, ha de donar els seus fruits perquè sí que cabia una miqueta de disbauxa. No parlo de Benissanet, però tot el que sigui racionalitzar i controlar, l’Estat ho haurà de fer sumament públic, i per tant, les portes estan obertes. 

 

Parlant com alcalde, jo vaig entrar en aquesta última legislatura aquests dos últims anys i tinc molt clar que em presentaré a candidatura i si tot va bé, seguiria a l’Ajuntament, però el que sí està clar és que després d’aquests últims 4 anys no continuaré. Aquest “poderíos” que hi ha d’anys i anys d’alcaldes i presidents estant 15 i 20 anys al poder, jo sempre dic que l’honestedat segurament està dintre del cap de tots els que van davant dels ajuntaments i altres administracions públiques, però sí que al cap dels anys ja pot haver-hi un indici de reforma. Jo sóc dels que si hagués una Llei, seria dos legislatures de 4 o 5 anys i després que forçosament aquella persona hagi de deixar aquell càrrec que potser després d’altres 4 o 5 anys podrà tornar a agafar, però sí que hi hagi un salt i no allargar-se tants anys de legislatura a una persona concreta. 

 

És difícil. Primerament reduir els anys de mandat d’una persona, perquè de vegades entren aquells vicis, és com aquell camí que un dia trobes un xoll i l’has d’esquivar i es va fent aquell camí fals i has d’anar per allà. I més control a l’administració pública, o sigui els números d’una administració pública han d’estar oberts. Aquest ajuntament està obert a qualsevol veí que vingui aquí i que vulgui saber qualsevol dada, quin sou té l’alcalde, la secretària, el que hem gastat en llum el mes de febrer… O sigui,   transparència. Però han de ser les persones que estan en les entitats, als ajuntaments i als llocs públics els qui hem de potenciar això, perquè des de fora costa molt. 

 

Tampoc estaria en contra. Jo he estat alcalde perquè una unió de gent ha apostat per una candidatura, el que val en un poble és la persona, el color polític al cap i a la fi als pobles petits queda al costat. 

 

Ha quedat una mica a les fosques, s’està allargant massa. Estàvem en un boom, molt actiu, tant Convergència com Esquerra van voler posar a ERC en el seu lloc, però això ha fet ralentitzar una miqueta tota aquesta gent que teníem al carrer i que realment ha estat un revulsiu molt gran dels darrers 3 o 4 anys, amb la manifestació a Barcelona, la cadena humana, amb la V… Ara hem de tornar al camí on estàvem i aquest setembre tenim una fita més que important, o sigui que esperem que la gent es torni a engrescar i que al final aconseguim el que es mereix Catalunya.

 

És difícil ser alcalde d’un poble de 1.280 habitants, m’imagino ser el president Mas, deu ser molt difícil. Li diria que han tardat molt en posar-s’hi, i que fer política per tot un poble com Catalunya, miraria de tocar àmbits més socials, que una miqueta se’ls deixa de banda, i al cap i a la fi estem un temps econòmicament molt difícil per a molta gent. Seria interessant que el Sr. Mas mirés més al carrer i la problemàtica de moltes famílies, com tenim aquí al poble, on tenim vora 20 famílies que demanen ajut a diferents estaments. 

 

Seguir treballant. Actualment estic fent el manteniment del Rec de Benissanet, que és una xarxa soterrània de regants i reguem unes 500 hectàrees. I bé, dedicar-me més a casa meva, a la terra i dedicar tot aquest temps a la família, que de vegades la deixem de banda perquè encara que som un poble petit hi ha moltes coses a fer. 

 

És difícil, no vull pensar en presidents de Diputacions o de la Generalitat. Som un ajuntament petit però has de tocar moltes tecles, i tot i que som 5 persones les que formem el govern del poble, sempre recau la responsabilitat sobre la figura de l’alcalde, que és el que toca. I són moltes reunions, molts parlars i moltes coses que al cap de la setmana fan que l’horari se’t quedi escurçat.