La comarca metropolitana s’ha convertit en la tercera potència econòmica de Catalunya i genera l’11% del PIB català
21.091 empreses, 352.605 llocs de treball i gran presència del sector serveis i industrial. La comarca del Baix Llobregat s’ha convertit en la tercera potència econòmica de Catalunya amb un Producte Interior Brut (PIB) de 27.114 milions d’euros, el que representa l’11,1% català, segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, a partir de les dades proporcionades per l’Idescat. Només superada pel Barcelonès i el Vallès Oriental, la comarca de 841.731 habitants està impulsada per “gegants” de la talla de Seat, Carburants Axoil, Vueling, Bunge o Nestlé. I amb una bona notícia: tenen la xifra d’atur més baixa des del 2008, amb un 7,8%.
Quines són les principals característiques del teixit empresarial del Baix Llobregat? En primer lloc, la gran presència i “regnat” de les companyies del sector serveis (270.490), de la indústria (54.960), la construcció (26.680) i, ja més residual, de l’agricultura (475). A més, la comarca compta amb gran presència d’assalariats (86%), en comparació amb els autònoms (14%), segons l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del 2n trimestre del 2024 del Baix Llobregat de la Cambra de Comerç de Barcelona.
El Baix Llobregat: 841.731 habitants, un atur del 7,8% i 21.091 empreses
En aquests moments, el Baix Llobregat és la segona comarca amb més facturació de la província de Barcelona. La fabricació de vehicles de motor, comerç i logística són les activitats d’especialització productiva de la comarca. Pel que fa a l’antiguitat de les empreses, la meitat d’elles són “noves”, ja que tenen menys de quinze anys. I, a tenir en compte: el 90% de les empreses són societats limitades i un 10% societats anònimes.
Una ubicació privilegiada
El Baix Llobregat no és homogeni, ni econòmicament ni sociodemogràficament parlant. Això fa que no depengui d’un sector econòmic concret i pugui ser més “resilient a possibles reptes econòmics”, tal com detallen els diversos informes. D’aquí la varietat i magnitud de corporacions que envolten la zona.
La seva proximitat a Barcelona i a infraestructures importants, com el Port de Barcelona i l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, fan del Baix Llobregat una ubicació estratègica
Un dels seus punts forts és la ubicació dins del sistema de transports i logística de Catalunya. La seva proximitat a Barcelona i a infraestructures importants, com el Port de Barcelona i l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, la converteixen en una ubicació estratègica per a empreses de logística i distribució. De fet, tal com destaca Jordi Suriñach, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), “quasi un 7% del PIB català directament i indirectament es deu a l’activitat de l’aeroport de Barcelona”. En total són 218.181 llocs de treball que es deuen a l’aeroport de Barcelona.
Zones més urbanitzades com Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Esplugues de Llobregat lideren el sector dels serveis, així com la part comercial, educativa, sanitària i cultural. Fa pocs anys que la comarca ha apostat pel turisme de negocis -fruit de la proximitat amb Barcelona- així com el turisme natural en espais com el Parc Natural del Garraf o el Delta del Llobregat. Tot i la forta urbanització i industrialització, el Baix Llobregat encara conserva una certa activitat agrícola, sobretot al Parc Agrari del Baix Llobregat.
En els últims anys, la comarca ha estat impulsant projectes d’innovació, especialment en l’àrea de la tecnologia i la recerca. Es destaca el desenvolupament de la Zona Franca i el Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, que inclou centres d’investigació i universitats.
Un repte pendent: la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i el possible impacte
Recentment, el Baix Llobregat ha estat protagonista perquè el govern de la Generalitat de Catalunya en funcions va aprovar en ple estiu l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del Baix Llobregat, en bona part, del Parc Agrari del Baix Llobregat. La zona ZEPA passarà de 935 hectàrees a 2.372, fet que suposa un increment del 154%. Aquesta mesura, des de fa temps anunciada, havia tingut una forta contestació per part d’empreses i associacions agràries, i amb l’aprovació, s’han refermat les protestes: tant dels ajuntaments més afectats -Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat- com d’altres entitats empresarials com Foment del Treball, l’Institut Agrícola de Sant Isidre, sindicats agraris i empreses agroalimentàries. Unió de Pagesos considera il·legal l’ampliació i pensa demandar-ho a la justícia.
De fet, des de l’Associació empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat (Aeball), explicaven en una entrevista a VIA Empresa que “l’ampliació de la ZEPA hipoteca el futur del Delta, del Baix Llobregat i del nostre país”. A més, com a curiositat, el Baix Llobregat és la tercera comarca amb més instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. “Som una comarca amb municipis molt sensibilitzats amb la transició energètica i amb la descarbonització. Ara, però, ens manca que la Generalitat ens faci costat”, declarava Rosa Fiol, directora general de l’Aeball aquest estiu.
Entre els principals reptes de present i futur de la comarca formada per 30 municipis hi ha els de liderar l’activitat industrial sostenible, digitalitzar el sector agroalimentari i implantar la logística 4.0 amb els darrers avenços tecnològics a tota la cadena de subministrament i en el dia a dia dels seus veïns.
A continuació, un llistat de les 10 empreses amb seu a la comarca i agrupades segons ingressos d’explotació, a partir de l’informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.
1. El podi de Seat, seguit de Carburants Axoil i Vueling
Sense el mític Seat 600, la història econòmica i sociològica del Baix Llobregat, Catalunya i Espanya seria diferent. El “famós” vehicle va ser l’estrella del desarrollismo, el terme per definir els domingueros, va fomentar les vacances d’estiu i va fer créixer una potent indústria automobilística que encara es manté entre les més fortes d’Europa. De fet, només una empresa com Seat ha aconseguit representar el 4% de l’economia catalana i el 3% de les exportacions del conjunt d’Espanya. En aquests moments, l’organització és la líder en facturació de Catalunya, amb 10.934 milions d’euros anuals. El gegant de l’automoció, amb seu a la localitat de Martorell, ha presentat darrerament les segones millors xifres de la història mentre aposta per l’electrificació i enfortir la marca Cupra, que tan bones notícies li ha donat els últims anys i que comporta el 40% de les vendes totals.
Des de Martorell, Seat ha aconseguit representar el 4% de l’economia catalana i el 3% de les exportacions del conjunt d’Espanya
Tenen 12.000 treballadors a la fàbrica de Martorell i produeixen 480.000 cotxes anuals. El recinte és considerat la fàbrica de cotxes més gran d’Espanya i té una superfície equivalent a 400 camps de futbol. Exporten 45 models de cotxes diferents a més de 70 països d’arreu del món.
A la segona posició hi ha Carburants Axoil, amb 2.827 milions d’ingressos d’explotació i 22 treballadors. Ubicats a Esparreguera, van néixer el 2005, compten amb més de trenta anys d’experiència en el sector i són especialistes en la compravenda de tota mena de carburants a escala internacional. Es defineixen com el “principal operador petrolier independent d’Espanya”.
En el cas de Vueling -que ocupa la tercera posició del rànquing- abans de l’estiu va celebrar vint anys, amb un impacte del 13,1% del PIB turístic català. La companyia aèria genera el 15% dels llocs de treball turístics de Catalunya i compta amb una quota de mercat del 31,9%. Actualment, disposa de 124 avions, 16 bases i un equip de més de 4.600 persones. Tot això, amb una operativa que supera els 215.000 vols anuals al voltant de 100 destins de més de 30 països.
De Bunge Iberica a Nestlé Espanya i Bayer Espanya
Bunge Iberica, líder mundial en processament, producció i proveïdor d’olis i proteïnes especials d’origen vegetal, té una facturació de 2.580 milions d’euros, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. L’agroalimentària es posiciona com la cinquena companyia amb més volum de negoci al rànquing català, i forma part de les 40 que més facturen de l’estat espanyol. La cúpula directiva de Bunge Ibérica va experimentar canvis l’any passat. Diego Vieira Vargas Fernandes, procedent de Bunge Brasil, va ascendir a la presidència i va ocupar el lloc de Rafael Olaso Duhalde.
La multinacional, d’origen nord-americà, té la seva “caserna general” per a Espanya a Sant Just Desvern. La relació de Bunge amb Catalunya ja ve d’enrere, perquè els americans es van instal·lar al país el 1992, fa més de 30 anys. Com a curiositat, el valor de mercat de la companyia s’enfila fins als 15.000 milions de dòlars i factura anualment uns 60.000 milions.
Qui no falla mai als principals rànquings de facturació de Catalunya és Nestlé. La multinacional, amb seu a Suïssa, va començar amb productes per a bebès i té com a puntals els centres d’Esplugues de Llobregat i Girona. De fet, hi ha multinacionals que són tan poderoses que sovint és una sorpresa descobrir que una marca pertany a ella. A més, l’oficina central de Nestlé Espanya està ubicada a Esplugues de Llobregat. També s’ha convertit en un dels seus pols tecnològics i digitals més importants del món, amb més de 700 treballadors.
Nestlé va començar amb productes per a bebès i té com a puntals els centres d’Esplugues de Llobregat i Girona
Pel que fa a Bayer Espanya, eleva un 3% les seves vendes a Espanya fins als 768 milions d’euros. A més, la companyia supera els 154 milions d’inversió en el mercat espanyol. Bernardo Kanahuati, CEO de Bayer Espanya, recorda que la companyia acaba de celebrar cent vint-i-cinc anys de presència al mercat ibèric. Per àrees de negoci, els medicaments de prescripció són els que han experimentat més creixement. També destaca l’auge de les marques Eylea i l’anticoagulant oral Xarelto.
Tot i això, durant el febrer de 2024 la multinacional farmacèutica alemanya Bayer ha tancat la venda del seu edifici d’oficines de Sant Joan Despí a la gestora Stoneshield, que el transformarà en un campus especialitzat en life science i innovació. La transacció s’ha situat en uns 200 milions d’euros. L’empresa ha explicat que el teletreball ha reduït les necessitats d’espai, però que la seu central a Espanya es manté a l’edifici i que continuarà sent el principal ocupant, amb més de la meitat de l’immoble a la seva disposició.
Garcia Munte Energia, Euromadi, Federació Farmaceutica Coop i Cobega completen el llistat
Garcia Munte Energia, que es dedica a la comercialització de combustiles sòlids, té 119 treballadors i té uns ingressos d’explotació de 1.055 milions d’euros. En el cas d’Euromadi té un avantatge respecte als altres: no és un supermercat, sinó una empresa que centralitza serveis per a més de 100 distribuïdors, de petits a grans, com Alcampo o Covirán, té 79 treballadors i compta amb uns ingressos d’explotació de 913 milions d’euros.
El hòlding de refrescos, cafès i restauració Cobega és propietat de la família Daurella
Ja per acabar, conclouen el llistat la Federació Farmacèutica (Fedefarma), la cooperativa més gran amb seu a Catalunya, que va superar l’any passat per primera vegada en la seva història la barrera dels 1.000 milions de xifres de negoci, després de créixer un 17%. Té una quota de mercat del 40% a Catalunya i del 15,7% a la Comunitat Valenciana.
Finalment, Coca-Cola, Nespresso i Domino’s Pizza són les tres principals marques al voltant del negoci de Cobega, que és l’última del llistat. El hòlding de refrescos, cafès i restauració és propietat de la família Daurella. La companyia catalana, fundada el 1951, té 1.141 treballadors i una facturació de 775,75 milions.
Més enllà de les 10 primeres posicions es pot trobar el cas de Caprabo, amb seu al Prat de Llobregat, Unilever, Mecaluz, Ferrero Iberica, Pepe Jeans, Frigicoll, Laboratoris Reig Jofre, General Optica o Synlab Diagnostics, entre d’altres.
Per Gemma Fonseca. Cap de redacció de l’AMIC
