Acompanyat en tot moment del seu cap de premsa, en Fèlix Alonso ens sorprèn com a alcalde proper i enèrgic. El que primer ens crida l’atenció és el seu somriure, que manté durant tota l’entrevista, seguit del seu optimisme a l’hora de desenvolupar els diferents temes que l’ocupen. És alcalde d’Altafulla des de fa cinc anys, en els que ha pogut treballar pel poble on va passar els millors moments de la seva infantesa. Els seus principals objectius són promocionar els atractius locals i convertir la vila en una ciutat en la que els seus veïns gaudeixin d’una alta qualitat de vida, independentment del seu estatus socioeconòmic.
“Jo crec en l’esperit de la Transició, on el que val és lluitar i on qualsevol ciutadà pot convertir-se en polític”
“Hem intentat fer front a la crisis buscant-ne les oportunitats i mirant com millorar”
“Una de les coses de les que m’he adonat durant aquest temps és que molta gent està molt preparada però no té la capacitat de prendre decisions, que és una cosa molt complicada”
“A les nostres escoles hi ha una gran diversitat, hi poden conviure els fills d’algun directius de multinacional amb els d’un manobre”
“Moltes vegades quan assumeixes responsabilitats d’altres administracions, l’economia del municipi entra en una situació difícil”
“El més important són dues coses: la il·lusió per tirar endavant i el suport de la població”
“El que volem és poder decidir i veure què vol realment el poble català, i surti el que surti jo seguiré sent català i d’esquerres, siguem independents o federats”
“Els que han estat com a primera barricada per aturar la crisi econòmica i social han estat els Ajuntaments”
Vostè és nascut a Barcelona. Com arriba a Altafulla?
Jo des de petit venia de vacances al Càmping Trilles i Altafulla em va enamorar. Als deu anys vaig deixar de venir, però al cap d’un temps vaig tornar a estiuejar al poble i vaig veure que estaven fent unes cases que em van agradar i vaig decidir comprar-ne una. En aquell moment vaig haver de decidir entre mantenir la casa del Guinardó (a Barcelona) o la d’Altafulla, i finalment vaig escollir Altafulla, per la qüestió emocional i nostàlgica i també perquè és un lloc ideal per a veure créixer les meves filles.
Vostè és llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Quines varen ser les motivacions que el van conduir al món polític?
Als 15 anys vaig afiliar-me a la Joventut Comunista de Catalunya i d’una forma o altra sempre he estat vinculat a la política. A més, concebo la política com una activitat que fem cada dia en tots els àmbits de la vida, no només en càrrecs institucionals.
D’altra banda, mai havia pensat que acabaria treballant de polític. Quan vaig entrar en aquest món, durant l’època de Franco, com a comunista l’únic que podies pensar era que acabaries a la presó.
És necessari tenir estudis superiors o realitzar la Carrera de Ciències Polítiques per tal d’exercir d’alcalde?
Són modes i ja sé que vaig a contracorrent, però possiblement tinc la sort de ser periodista i estar llicenciat en la vida en Ciències Polítiques. Però jo crec més en l’esperit de la Transició, on el que val és lluitar i qualsevol ciutadà pot fer de polític. Si només ho contemplem per la gent que té un cert nivell ens estem equivocant, perquè llavors no hi haurà una representació real de la societat. Per tant, un paleta pot ser perfectament un gran alcalde. Això és quasi una vocació i no has de saber 7 idiomes, sinó que has de saber escoltar i interpretar el que realment la societat necessita, que no necessàriament ho reclama, perquè moltes vegades has d’anticipar-te al que passarà, perquè sinó la societat no avançaria.
És també Diputat per la província de Tarragona a la llista d’En Comú Podem. Què li aporta aquest càrrec?
Sobretot la satisfacció de continuar una feina de molts anys i de molta gent, que va patir molt per la repressió franquista i d’alguns que es van quedar en el camí; gent que tenia la il·lusió de veure com algun dia les esquerres guanyaven en aquest país. Amb la victòria d’En Comú Podem no només vam guanyar a Catalunya, sinó que vam guanyar a la província de Tarragona, cosa que semblava impossible; però a mesura que anava passant la campanya electoral, em vaig adonar per feeling amb la població que teníem possibilitats de guanyar, i ho vam aconseguir gràcies a aquesta il·lusió que va impulsar En Comú Podem. La nostra història era el PSUC i no s’aconseguia un diputat des del 1979, que va ser en Josep Solé Barberà, i nosaltres vam fer l’impossible, que és guanyar unes eleccions a Tarragona amb 40 mil vots més dels que en el seu dia va treure en Solé Barberà, fet que ens omple d’orgull.
Ara, a nivell personal, lògicament, suposa una gran experiència i em permet lluitar contra l’emergència social, que és un dels problemes principals a Catalunya.
En què es basa la seva manera de fer a la política?
Proximitat i optimisme. A mi em deien “Míster Impossible”, perquè el que em proposo ho aconsegueixo. La fe mou muntanyes i la voluntat de fer les coses, el treball i la il·lusió fan possible l’impossible.
Forma part del Consell Comarcal del Tarragonès, de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Quines són les decisions més importants que ha hagut de prendre a la seva etapa política?
He passat de l’associacionisme veïnal, al sindicalisme i a la política des d’una vessant ciutadana. Hi ha hagut moltes decisions, però qualsevol dia a l’Ajuntament és una responsabilitat importantíssima. Una de les coses de les que m’he adonat durant aquest temps és que molta gent està molt preparada però no té la capacitat de prendre decisions, que és una cosa molt complicada; perquè significa mullar-te i, quan et mulles sempre tindràs respostes a favor i en contra. Per tant el tema de la capacitat executiva és fonamental, sempre acompanyada de la capacitat d’escoltar la gent.
Altafulla es presenta com una destinació amb personalitat pròpia dins de la Costa Daurada. Per què?
Altafulla té unes potencialitats immenses. Penseu que nosaltres vam entrar al Govern en el moment més dur de la crisi econòmica. Aleshores el problema era econòmic i d’autoestima. Vam decidir que el millor era fer inversions i fer promoció del poble, tant interna per impulsar el sentiment altafullenc com externa, i mantenir les necessitats bàsiques dels ciutadans amb dificultats econòmiques, sense retallar res en Serveis Socials. Vam desobeir el govern central, invertint quan deien que no calia invertir i contractant quan deien que no s’havia de contractar.
També amb inversions de l’Ajuntament (que és l’empresa més gran del poble), hem promogut el turisme cuidant el tema esportiu i cultural i social perquè la gent vingués a Altafulla i es trobés a gust. Hem intentat fer front a la crisis buscant-ne les oportunitats, buscant com millorar.
Altafulla va ser declarada bé cultural d’interès nacional al 1998 i dos anys més tard va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Com va repercutir aquest reconeixement en el municipi?
Molt, però la veritat és que no se’n va fer la promoció suficient i nosaltres l’estem fent però arribem on arribem. Qualsevol persona que ve de fora i que descobreix Altafulla diu: “ostres, com és possible que a nomes 90km tinguem això i jo no ho hagi vist mai”. Això està passant encara, o sigui que tenim un problema de comunicació. Mira que nosaltres fem moltíssims esforços per explicar el que som i el que fem, però al segle XXI la informació està més parcel·lada i la gent cada cop viu més al seu món, i dóna la sensació que ens trobem en un moment de molta comunicació però estem incomunicats.
Quins són els principals atractius del municipi?
Altafulla representa un marc difícil de trobar a tota la Costa Daurada. No abusar de la construcció ha ajudat moltíssim, i això ho hem d’agrair a tots els anteriors equips municipals. Tenim un dels skylines més bonics de la Costa Daurada.
També destacaria la qualitat de vida. Oferim molts serveis i intentem que les diferents classes socials del poble se sentin a gust. Som un poble car, però donem serveis de qualitat i invertim en mesures pels ciutadans de renda baixa, en temes com l’habitatge social. Crec hem tingut la ràtio més elevada d’habitatge protegit de tota Catalunya i fins i tot hem tingut problemes per a omplir els pisos, motiu pel qual ha acabat venint gent de fora, cosa que celebrem, perquè valorem la diversitat. També tenim dues escoles bressol, un institut i dues escoles públiques de molta qualitat, que fins i tot hi ha gent que s’empadrona a Altafulla per portar-hi els nens. A més, dins les classes hi ha una gran diversitat, podent conviure els fills d’algun directiu de multinacional amb els d’un manobre.
L’Ajuntament d’Altafulla és un dels més sanejats de tot l’Estat. En què destinaran el seu pressupost.
Seguirem invertint on sempre, fomentant l’obra pública per mantenir la qualitat de vida i els serveis del poble. L’obra pública ha fet rutllar l’economia del poble aquests anys, sent també una inversió sense massa cost afegit, perquè hem escollit equipaments que suposen unes despeses de manteniment baixes, ja que el manteniment és un dels principals costos que té l’administració. Esperem que la situació canviï i puguem fer inversions d’un altre tipus i que les administracions es comprometin a pagar la seva part.
Es va celebrar un Ple Municipal on es va revocar la proposta de fer una consulta ciutadana per una inversió. A què es deu?
A certa gent li ha interessat tergiversar un tema polític. Es tracta d’una inversió per a reformar l’entrada de l’antiga N-340, que portem al programa. Feia 21 anys que no s’hi havia intervingut. Tot comença quan vam ser escollits per a acollir la Triatló dels Jocs de la Mediterrània i la Diputació ens dóna una subvenció per a reformar el poble. Decidim dedicar-la a la Via Augusta, una de les entrades del poble, per on passarà la competició.
Alguns membres del Ple van demanar fer un plebiscit i preguntar a la gent si es volia aquesta inversió. Nosaltres som de consultes, però creiem que no podem estar constantment preguntant sobre el model de poble. Per a això, em retiro i que hi hagi una Assemblea a la plaça del poble i que decideixi què és el que s’ha de fer. A més, nosaltres ja ho vam defensar en el nostre programa.
Podríem dir que els tres eixos principals del projecte municipals serien l’emergència social, l’obra pública i la qualitat de vida?
Nosaltres hem d’invertir en emergència social però també en qualitat de vida, perquè has de fer que tothom tingui alguna cosa que li agradi, ja que som un poble molt divers i busquem que hi hagi la major cohesió possible. Com deia, això ho aconseguim amb obra pública, invertint en educació i també en la gent gran i els infants.
Quina valoració fa de la seva activitat política d’ençà que és alcalde?
Si considerés que no ho faig bé em retiraria, perquè a diferència d’altres tinc la meva professió com a periodista, que a més m’agrada. El dia que no estigui a gust marxaré i tornaré al Diari Sport, que és casa meva, perquè hauré perdut la il·lusió, i si perds la il·lusió ja no tens res a fer.
Quins creu que haurien de ser el nombre i la durada ideals del mandat polític?
Fer un projecte de poble en 4 anys és difícil, el més normal és entre 8 i 12, però el més important són dues coses: una és la il·lusió i l’altra el suport de la població.
Com veu la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo sóc d’Izquierda Unida i portem temps a favor de l’autodeterminació, tot i que estem en contra de la confrontació, però més encara de la catalanofòbia del Govern del PP. Aquesta postura ens restava vots, però creiem que era la més raonable, i ara ens trobem amb la sort de tenir a l’altre costat de l’Ebre un partit amb 5 milions d’espanyols que també defensa el referèndum, cosa inimaginable fa uns anys. A més, per a negociar el procés, és bàsic que hi hagi algú més que no sigui PP o PSOE, que ja han dit que estan en contra del procés.
Volem poder decidir i veure què vol el poble català. Surti el que surti seguiré sent català i d’esquerres, siguem independents o federats, perquè els problemes de la gent seguiran sent els mateixos i seguiran sent els que em preocupen. Tot i així, no crec que en 12 mesos siguem un Estat independent, i em preocupa que es generin il·lusions que després no es puguin complir, perquè hi ha factors com l’entrada a Europa que encara no estan clars.
Què li diria a hores d’ara al president Puigdemont?
Li diria que el camí que ha engegat és el correcte, que és la necessitat de diàleg i, per a dialogar necessita gent forta a la resta de l’Estat que l’ajudi a obrir aquest meló, i que l’ajudi lògicament a desencallar aquesta situació. No podem viure d’esquenes i hem de buscar la fórmula d’arribar al port, que només passa per la consulta.
