Madrid (ACN).- El PP ha aconseguit els millors resultats de la seva història amb 186 escons, que els permetrà governar els pròxims quatre anys en majoria absoluta, mentre el PSOE ha aconseguit tan sols 110 escons. CiU s’ha consolidat com a tercera força després de la seva victòria a Catalunya, amb 16 diputats, seguit d’Izquierda Unida, que experimenta un espectacular ascens passant de 2 a 11. Una altra dada per la història d’aquestes eleccions és l’entrada d’Amaiur, amb 7 escons, i la formació de grup propi d’UpYD. La cambra baixa també acollirà altres partits nous, com Compromís i Foro Asturias. La participació ha estat del 71,7 %, quasi un punt i mig més que a Catalunya.
El PP ha aconseguit 32 diputats més que en les eleccions del 2008, fins als 186 (44,6% dels vots), mentre que el PSOE ha passat de 169 a 110 escons (28,7%). En total, 59 seients menys que s’han traduït també en 4,3 milions menys de vots, 6,9 milions en total. En canvi, tot i l’augment espectacular d’escons del PP, només ha obtingut poc més de mig milió més de butlletes, passant dels 10,2 milions de vots als 10,8. CiU, per la seva banda, ha superat el milió de vots (4,17%), uns 233.000 més que el 2008, quan va aconseguir-ne prop de 800.000. Izquierda Unida, que passa de 2 a 11 diputats, supera el milió i mig de vots. D’altra banda, tot i mantenir els 3 escons, Esquerra (1,05%) ha perdut més de 40.000 vots, fins als 256.000 aproximadament.
El PP aconsegueix amb aquests 186 escons el millor resultat de la seva història i superant en tres diputats els de la majoria absoluta de l’any 2000. Aleshores, el candidat José María Aznar va aconseguir 183 diputats i va governar durant quatre anys amb majoria absoluta. Mentrestant, el PSOE engegava un procés de renovació que el va portar a escollir José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general del partit i candidat per als comicis de l’any 2004.
Els atemptats de l’11 de març del 2004 i la posterior política comunicativa a tres dies de les eleccions va capgirar les enquestes i va donar, per sorpresa, la victòria al candidat socialista. El PP es va quedar amb 148 escons, mentre que els socialistes van pujar fins als 164.
Quatre anys més tard, ja a les portes de la crisi que actualment ha suposat una sacsejada als mercats internacionals i una taxa d’atur superior al 21% amb quasi 5 milions d’aturats, Zapatero va revalidar la confiança dels espanyols i va aconseguir 169 escons per 154 del PP. En aquest cas, el resultat històric del PSC, amb 25 diputats, va contribuir decisivament a la segona victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, de la mateixa manera que amb la pèrdua d’onze escons a Catalunya ha agreujat la desfeta socialista.
El PNB ha vist reduïda la seva representació en un diputat després de quedar-se amb 5 diputats, dels sis que va obtenir en els passats comicis del 2008. Es tracta del pitjor resultat dels nacionalistes bascos, junt amb les eleccions del 1989, 1993 i 1996 i els deixa amb els diputats justos per formar grup propi.
Pel que fa la nova formació de l’esquerra ‘abertzale’ Amaiur ha aconseguit 7 escons. La seva entrada al Congrés, amb grup propi, arriba quinze anys després de l’última representació d’aquest sector de l’esquerra basca, amb Herri Batasuna, quan en els comicis del 1996 va obtenir dos seients. Tot seguit, van arribar les successives il·legalitzacions de les forces de l’esquerra ‘abertzale’ com Euskal Herritarrok, Batasuna o Sortu, que no van arribar a concórrer en cap eleccions generals. El millor resultat de l’esquerra l”abertzale’ van ser els cinc diputats obtinguts a les eleccions del 1986.
Per la seva banda, UPyD, liderada per l’exdiputada del PSOE Rosa Díez, aconsegueix per segon cop consecutiu al Congrés amb el seu propi partit i passa d’un diputat a cinc, aconseguint tenir grup parlamentari.
D’acord amb els resultats d’aquesta nit, les forces polítiques que integraran el grup mixt són ERC, que ha obtingut tres escons; BNG, amb dos; Coalición Canaria, amb dos i Compromís, Foro Asturias i la navarresa G-Bai, amb un diputat cadascú.
