INFORME – Diàlegs alcaldes.eu
El passat 20 de gener de 2023, a l’Ateneu de Tàrrega, es va celebrar el diàleg “El President fa balanç: diàleg entre la Diputació de Lleida i els municipis de Ponent” que va comptar amb la presència de l’Il·lm. Sr. Joan Talarn, President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís, la Il·lma. Sra. Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega i Vicepresidenta de la Federació Catalana de Municipis, la Il·lm. Sra. M. Pilar Cases, alcaldessa de Tremp i representant de l’Associació Catalana de Municipis, la Il·lma. Sra. Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa i representant de l’Associació de Municipis per la Independència a Lleida i l’Il·lm. Sr. Mario Urrea, alcalde de Torrebeses i President de l’Associació de Micropobles de Catalunya.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser promogut per la Diputació de Lleida i organitzat tècnicament per Alcaldes.eu. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament recorda el propòsit d’alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. Finalment, emmarca la qüestió del diàleg d’aquesta tarda i demana la presència a l’escenari de l’alcaldessa de Tàrrega.
Alba Pijoan dona la benvinguda als presents i agraeix la celebració d’aquesta trobada a Tparrega, com a colofó d’una legislatura que qualifica de “gimcana”, en tant que ha estat la més complexa que s’ha hagut de gestionar en temps moderns, especialment per causa de la pandèmia.
Els ajuntaments, diu, són la primera línia de l’administració local, a la que els ciutadans demanen ajut. Destaca també el pes de la guerra a Ucraïna i l’augment de preus al consum, com a problemes recents. També destaca que hi ha hagut coses positives en el mandat, com ara l’acompanyament de la Diputació de Lleida, que agraeix molt. Finalment, recorda que hi ha hagut la creació d’una àrea nova, la d’Igualtat, que qualifica de “pas endavant”.
El moderador agraeix la intervenció i dona la paraula al President de la Diputació de Lleida.
Joan Talarn agraeix i saluda els presents i reconeix el treball dels alcaldes i alcaldesses, en tant que les persones que es fan càrrec dels problemes i arriben a les darreres conseqüències. També té un record pels alcaldes i alcaldesses novells, que van començar el 2019 i que van haver de fer front a la Covid. Creu que per a ells, la pandèmia podia haver estat demolidora, però van saber adaptar-se. Diu que “tots els alcaldes i alcaldesses van estar a l’alçada dels seus veïnats, amb seguretat, empatia i lideratge, en la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics del virus”.
Considera que en política municipal hi ha molta “generositat” i que la millor definició de política li va donar un regidor local: “és l’esforç de fer més fàcil la vida dels veïns”. En aquesta frase, que diu que té al frontispici de la seva agenda diària, la Diputació troba el sentit de la seva activitat, enguany que s’ha celebrat el 200 aniversari de la seva creació. Talarn destaca que, no obstant els seus orígens, l’actual Diputació de Lleida està compromesa amb les institucions catalanistes i amb la pragmàtica del país i la tradició de la Generalitat republicana. Se senten representants de “l’aposta per les oportunitats de Lleida” i de les “polítiques que fan arrelar el talent a les terres de Ponent, tradicionalment afectades per la desinversió”.
Fet el preàmbul, Talarn fa un repàs de les principals dades i assoliments del mandat, dels quals destaca, com a primera fita, la posta en marxa d’una Governança Republicana, a la que es va comprometre quan va ser envestit, i que s’ha traduït en plans econòmics que s’han regit per tres principis:
- El repartiment de fons als ajuntaments, sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectives. Recorda que, anualment destinen aproximadament 50 milions d’euros als ajuntaments.
- El reconeixement de l’autonomia municipal a l’hora de decidir la destinació de les inversions. Recorda que cada municipi coneix, anticipadament, el que rebrà i podrà decidir com ho invertirà.
- L’aplicació de criteris de discriminació positiva en favor de municipis en risc de despoblament, que s’han aplicat en aquest mandat.
Quant a les xifres concretes, destaca que el mandat 2019-2023 s’ha destinat 193,1 milions d’euros a municipis i Consells Comarcals, un 25,7% més que el mandat anterior. En aquest marc d’augment en destaquen dues variables: la geogràfica i la temàtica.
En relació amb la primera, destaca que les dades de cada ajuntament han millorat, però també en comarques, especialment les d’alta muntanya. Els augments de fons rebuts respecte la legislatura anterior han estat d’un 47% en el cas de l’Alt Urgell, d’un 56% en el del Solsonès, d’un 66% en el de la Vall d’Aran, d’un 32% al Pallars Jussà i d’un 39% en el Pallars Sobirà. La Cerdanya lleidatana ha rebut un 74% més de recursos. Aquests augments els explica Talarn pel “criteri seguit de discriminació positiva”.
En les comarques de la plana, els increments més importants es troben en les comarques més afectades pel despoblament: Segarra (un 50% més), Garrigues (un 32% més), Urgell (31% més) i Noguera (27% d’augment). “Les xifres demostren que hem tingut presència a la totalitat del territori”, ha dit Talarn.
En quant a les destinacions temàtiques, el President de la Diputació ha explicat que la partida més gran, amb un 40% del pressupost, han estat les despeses ordinàries, i que les inversions (sanitat, educació, altres) han suposat un 25% de tota la inversió del mandat.
Talarn ha reconegut que el sistema de distribució d’aquests fons no ha estat fàcil a causa del context pandèmic de la legislatura i per les dificultats d’adaptació a un nou model de cultura financera pública, que ha implicat “passar de crear decrets de presidència a gestionar plans i fiscalitzar-los al mil·límetre”. També ha destacat que s’han incorporat 614 nous professionals a la plantilla de la Diputació i que “aquest canvi de model no té marxa enrere”, així com que “la Lleida de 2023 no és la mateixa que la de 2013”.
Quant a grans accions de futur, Talarn ha destacat alguns projectes com ara el Hub Agrobiotec, la multiplicació per quatre dels ajuts en el manteniment dels camins locals, la multiplicació per cinc en la quantitat d’ajuts a la Igualtat, el pla triennal d’inversions en salut (que permetrà injectar fins a 24 milions d’euros en infraestructures sociosanitàries fins a 2025), els nous accessos a les autopistes, l’aposta cultural (destaca la participació en la producció del film “Alcarràs”) i el suport incondicional als ajuntaments.
Abans de concloure la seva intervenció, el President agraeix novament la feina feta als alcaldes i alcaldesses i els diu que “vosaltres sou la força dels municipis”.
Segona part de l’acte
Acabada la intervenció del Sr. Talarn, el moderador ha cridat a l’escenari els quatre representants de les entitats municipalistes. Juntament amb el President de la Diputació han participat en una taula rodona oberta.
La primera a intervenir és M. Pilar Cases, que agraeix la invitació. Explica que la Diputació de Lleida havia tingut el “costum històric” de no mirar cap els Pirineus, però que en aquest mandat s’ha produït “un canvi” i “ara sí que mira cap al Nord”. Diu que això s’ha vist concretament en plans i polítiques com ara les de Salut, i en el fet que ara ja no es valora només el número d’habitants sinó també altres ítems com serien la quantitat de nuclis poblacionals. La visió actual “afavoreix molt” perquè reparteix de manera justa i equitativa. Es tracta d’un “encert que cal continuar”.
Destaca algunes “assignatures pendents”, com ara el Pla Zonal. Recorda que a l’Alt Pirineu i a l’Aran hi ha molts municipis que suporten molts quilòmetres de carreteres que porten a nuclis habitats. Aquestes vies depenen dels ajuntaments i és difícil mantenir-les. A Tremp, per exemple, el manteniment de totes aquestes carreteres costa 10 milions d’euros, quan el pressupost de la vila és de 5 milions.
De la seva banda, Elisabet Lizaso també fa una valoració positiva del mandat des de l’AMI, tot i que el canvi i l’adaptació a la nova manera de treballar ha estat una mica difícil. Creu que la Diputació “no ha perdut l’essència de llibertat” i que això es demostra en la Governança Republicana i el respecte a la sobirania municipal.
També diu que l’efecte de la pandèmia ha estat important, de manera que la “bona feina” que es venia fent va veure’s truncada i que es va haver de destinar esforços a altres temes. Creu, no obstant, que tot i que falta una mica de rodatge al nou sistema de treball, representa un “bon fil conductor”.
Alba Pijoan, en nom de la FMC, creu també que el canvi de model de governança ha estat molt positiu. Ella explica diverses accions que la seva entitat ha fet per mostrar a tot Catalunya que hi ha moltes altres realitats, a banda de les metropolitanes. Ha destacat la representació de quatre partits polítics en el comitè de presidència de l’entitat i la voluntat de treballar en la defensa dels interessos de tots els municipis del país, siguin del color polític que siguin.
Pijoan ha destacat que “el gran problema” dels municipis del país, és que hi ha una manca de finançament endèmic, que s’ha vist agreujat en el mandat per culpa de problemes com la Covid 19, l’augment de competències degut al conflicte d’Ucraïna i l’arribada de refugiats, però també l’increment de la factura energètica, l’augment de l’IPC i els salaris o el dels tipus d’interès. Tot plegat ha fet molt difícil la redacció de pressupostos per a l’any vinent. A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre les plusvàlues ha resultat un cop important per a les finances municipals.
Representant els micro-pobles de Catalunya, Mario Urrea ha comentat que la Diputació ha començat a treballar en “una altra línia”, en tenir en compte el risc de despoblament i altres criteris a l’hora de repartir els recursos. Diu que és un bon “primer pas” però que en queden molts altres per fer. Recorda problemes com ara l’energètic, en què les multinacionals estan pressionant molt el territori per implantar grans extensions de plaques solars que reduiran l’activitat del territori i que acabaran convertint-se en despoblament dins d’uns anys. Opina que els municipis han de començar a treballar en xarxa, perquè “sols no van enlloc”.
El moderador valora molt positivament la “concòrdia” que es percep en la taula i es pregunta si el model municipalista de fer les coses no es podria traslladar a la política nacional.
Joan Talarn creu que la proximitat entre alcaldes i alcaldesses és una particularitat de la política de la Diputació i que tots comparteixen els mateixos problemes, una vegada celebrades les eleccions. D’aquí que hi hagi entesa. Diu que en altres països és necessari passar pel municipalisme abans d’assumir responsabilitats polítiques superiors i que valdria la pena pensar en aquesta fórmula al país.
El moderador pregunta si els municipis representats estan preparats per un rebrot pandèmic o altres contingències sanitàries.
Mario Urrea considera que “cal pensar en accions diferents” per als pobles i les ciutats. Recorda que en el seu poble era innecessari obligar al confinament domiciliari i que, no obstant, les legislacions busquen uniformitzar. Creu que això també val per la llei urbanística i la concurrència competitiva entre municipis.
El moderador pregunta si els pressupostos d’aquest 2023 tenen alguna diferència amb els altres anys pel fet de ser any d’eleccions.
Alba Pijoan recorda que ha estat molt difícil aprovar els pressupostos, i que com que hi havia l’oportunitat de demanar fons europeus i aquests tenen uns criteris molt rigorosos, ha calgut fer mans i mànigues per aprovar-los tots i tenir-los en vigor el 1 de gener. Diu que amb tots els augments de costos i preus, i els ajustos inflacionaris no ha estat gens fàcil dissenyar aquests pressupostos.
Pilar Cases diu que els pressupostos s’han fet amb els recursos disponibles i la idea d’incorporar subvencions i ajuts. Opina que “no hi ha campanya que valgui, estem aquí per treballar”.
El moderador pregunta si els fruits del mandat que s’acaba deixaran una petjada més o menys important
Joan Talarn creu que sí tindran impacte i que si les coses “van com han d’anar”, es mantindrà l’equip que ha treballat fins ara, perquè tenia un interès en arribar a acords per “fer que fos el projecte de tots i no només d’uns”. Creu que la continuïtat del projecte seria molt important, ara que s’ha assolit una bona línia de treball. També creu que els pressupostos no serveixen per fer electoralisme.
El moderador pregunta quins serien els principals problemes que la ciutadania percep, en cada poble.
Elisabet Lizaso opina que tot depèn de si el poble és petit o gran. En pobles petits, segurament, es parlaria de carreteres i comunicacions. Al Pirineu hi hauria altres problemes. En general, creu, molts habitants de pobles senten que són tractats com a ciutadans de segona categoria. També destaca el assumpte sanitari.
Pilar Cases diu que els municipis més grans tenen preocupació per la seguretat ciutadana. Però als pobles petits, això no és important. Cal no mirar les coses en clau únicament metropolitana, recorda.
Tercera part de l’acte: preguntes del públic
A continuació s’obre un torn obert de preguntes per part de l’auditori. Així:
Rafel Penedès, alcalde d’El Poal i President del Consell Comarcal del Pla d’Urgell explica que fa anys que fa d’alcalde i que ha vist créixer de manera preocupant el nivell de burocratització de l’administració. I que això fa que calgui demanar permisos per tot i que els treballs i les obres estiguin parats durant molt de temps. La ciutadania no ho entén. Diu que cal desburocratitzar.
En Mario Urrea explica que la redacció de l’Estatut del Municipi Rural està buscant la simplificació burocràtica, precisament. Creu que no pot ser que un municipi de 700 habitants hagi de fer els mateixos controls que Barcelona.
Xavier Puig, alcalde de Pinell, al Solsonès pregunta sobre el progrés en el desplegament de les telecomunicacions. Recorda que el seu cas, com el d’altres, és el d’un poble amb masies disperses que moltes persones que podrien gestionar-les no les volen perquè no hi ha banda ampla.
Joan Talarn li dona la raó i coincideix en la preocupació. Explica que hi ha hagut treball conjunt entre la Diputació i la Generalitat, i que s’ha avançat molt. Potser es podria haver començat per desplegar la fibra òptica per aquells municipis que no en tenien, admet.
Pilar Cases recorda que no n’hi ha prou amb desplegar-la als municipis, sinó també als nuclis dels municipis.
Jaume Gilabert, alcalde de Montgai, sosté que ja no és època de fer només inversions econòmiques, perquè s’ha demostrat que no frenen la despoblació. El que cal és teixir complicitats entre tots per un nou tipus d’inversions: els serveis a les persones. “Si no els donem serveis”, diu, “no revertirem la situació”. Cal facilitar els tràmits i les oportunitats. Per exemple, diu, hi ha dèficit de tècnics i estructura administrativa. I diu que han calculat que el 80% del temps d’un secretari d’ajuntament es destina a satisfer altres administracions, mentre que només el 20% del temps restant el dedica a satisfer el ciutadà que li paga el sou. “No és sostenible: cal invertir en serveis”.
Francesc Lluch, alcalde de Sant Guim de Freixenet i President del Consell Comarcal de la Segarra agraeix la reunió i el balanç. Explica que la Diputació ha fet estudis recents que investiguen per què marxen les empreses de Lleida. I que hi ha un Atles del món rural i l’Estatut Rural i l’Agenda Rural. Creu que ja tenim molts diagnòstics i anàlisis i que ara val la pena actuar, tot i que falten recursos. També cal reivindicar la distància que té la Diputació de Lleida envers altres diputacions del país.
Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga. Agraeix la feina feta a la Diputació en aquests quatre anys. Insisteix en la idea de diferenciar més les polítiques entre les poblacions grans i petites. El seu municipi té 9 nuclis i 120 habitants i creu que amb els ajuts que li arriben, a dures penes pot mantenir els sistemes del poble. El que no poden és avançar.
Feta aquesta intervenció, es dona l’acte per conclòs.
