Miquel Noguer és l’alcalde de Banyoles. Home de dilatada experiència en la gestió municipal, el seu estil pragmàtic i directe ha convençut banyolins i garrotxins durant diverses legislatures. La seva és una ciutat afortunada en molts aspectes: atractius naturals, culturals, històrics i, també, una activitat econòmica diversificada i especialitzada amb què ha pogut sobreviure a la crisi de millor manera que moltes altres poblacions. Sis anys després de la nostra darrera entrevista amb ell, avui ens hi tornem a trobar.
“Els darrers han estat anys tremendament durs per causa de la crisi, i trepidants a nivell social”
“El que més m’agrada de ser alcalde és el contacte amb la gent”
“Sempre porto bolígraf i paper a la butxaca per apuntar-me el que em diuen els veïns”
“A l’Estany s’hi troba gent fent activitats des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit”
“Tenim una vocació turística, en el segment esportiu i familiar”
“La vida cultural banyolina no surt tant a la televisió com els esdeveniments esportius, però és molt important”
“A Banyoles no hi han quedat empreses gaire grans, però les que han quedat compten amb un alta qualificació industrial, són competitives i tenen una gran expansió internacional”
Des de la darrera entrevista per a Alcaldes.eu han passat 6 anys. Quina lectura fa d’aquest temps, fins al dia d’avui?
En aquests anys han passat moltes coses a nivell social i a nivell local. Ens han marcat molt. Aquesta és la vuitena legislatura a la que m’he presentat. En total porto 28 anys en el món local. I cregui’m que aquests darrers han estat anys tremendament durs per la crisi i molt trepidants a nivell social. Jo crec que n’hem après molt, i que ens hem tornat tots molt més conscients.
Vostè és un home amb una extensa fulla de serveis en l’àmbit polític…
És una llarga història, i complexa, però li resumeixo. Sóc de Mieres, un poble petit, de 350 habitants. L’any 87 vaig ser-ne regidor municipal, fins que l’alcalde, el Dr. Verdaguer, va retirar-se i m’hi vaig presentar en el seu lloc. Des de 1991 fins a 2006 vaig ser batlle de Mieres, fins que el 2007 em vaig presentar com a alcalde de Banyoles i vaig guanyar les eleccions… Entengui que, de fet, jo m’havia casat a Banyoles, vivia a Banyoles, treballava a la vila i els meus fills ja són banyolins, i a banda els anteriors 8 anys havia estat president del Consell Comarcal. Les dues legislatures següents (2011 i 2015) he sortit escollit per majoria absoluta i he estat també el vicepresident primer de la Diputació.
Déu n’hi do! I quines han estat les seves motivacions per a exercir tots aquests serveis al ciutadà?
El que m’agrada és treballar pels demés, i per la meva ciutat, pel meu poble, per la meva comarca… I a mi sempre m’ha agradat el món local. És un món on predomina la proximitat al ciutadà, que de vegades té avantatges i de vegades inconvenients. Però poder servir el veí que et trobes pel carrer, i conèixer quina problemàtica té de primera mà, és molt satisfactori. De vegades els pots ajudar i de vegades no, però quan pots fer-ho et sents reconfortat.
Després de tants anys, encara li queden nous projectes per a aquest mandat?
En un ajuntament sempre s’hi creen coses. Un acaba de resoldre un problema i n’entren dos més de nous. Ara mateix tenim projectes importants per a la ciutat. Per exemple la construcció d’una biblioteca, d’un nou institut, l’arranjament del barri vell, la zona dels desmais de l’Estany… Hi ha coses que s’han de millorar. Però també és molt important el manteniment: l’asfalt, els panots de les voreres… Aquest manteniment fa que la gent sempre vegi la ciutat en condicions.
Què és el que més li agrada i el que menys de la seva feina?
El que més m’agrada és el contacte amb la gent. Que la gent t’expliqui un problema o bé un projecte, perquè no tot han de ser problemes, i de vegades la gent t’explica coses que vol fer per a millorar el municipi. El que menys m’agrada és, precisament, veure tot el patiment que la gent passa quan les coses van malament. M’angoixa.
Quan ets alcalde, ho ets les 24 hores del dia, i quan surts al carrer amb la família la gent et diu: “home, ara que et veiem… aprofitem”. És natural, no ho dic com un fet negatiu. Jo sempre porto un bolígraf i un bloc de paper a la butxaca per a apuntar-me les coses que em diuen. I quan arribo a l’ajuntament, ho comunico.
I la família què li diu?
Saben que això és així. Quan hi ha algun cap de setmana lliure, el passo a casa. Però sempre hi ha algun acte esportiu, o amb gent gran, o un casament civil… I sempre hi acabes assistint. No desconnectes mai, perquè sempre hi ha alguna cosa o altra i et localitzen ràpid. Tot i que busquem la manera de poder-ho fer.
Quines persones li han deixat petjada en la seva carrera professional?
Moltes. Per exemple, el president Pujol. Tot i que ara sembla un dimoni, i no entro a discutir-ho, crec que va fer molt pel país i que en el seu moment va ser un referent. I el president Mas, que també ha fixat un camí i l’ha seguit, demostrant que és una persona de paraula. A banda, hi ha un polític que sempre he seguit de prop: en Pere Macias, que va ser alcalde d’Olot i president del Consell Comarcal. També em va impressionar molt conèixer el Sr. Samaranch. Presidia els organismes internacionals més importants i la seva manera de fer, tan diplomàtica, facilitava enormement les coses. O el Sr. Ricard Fornesa, que també és una personalitat, o el Sr. Isidre Fainé, que té una enorme vàlua i una gran capacitat professional.
Parlem de l’àmbit municipal. Comencem pels atractius del municipi. Què li explicaria a un foraster per tal que vingués a Banyoles?
La principal icona de la vila és l’Estany. La gent el visita per a conèixer-lo i per fer-hi salut: caminar, córrer, bicicleta, passejar, competir… Des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit hi trobaríeu gent. A través d’una web especialitzada estem atraient persones de tot el món a fi que vinguin a entrenar-se aquí. Venen persones d’Austràlia i de Nova Zelanda, que venen a fer rem, o triatló, i que troben una ciutat acollidora…
Però Banyoles no és només això. També tenim un casc antic que connecta l’Estany fins al monestir i tota la vila. La part antiga potser és la menys coneguda, però té un potencial enorme, uns carrers preciosos… Tenim el Museu Darder, i el Museu Arqueològic Comarcal… I carrers, carrerons, i la Plaça Major.
Banyoles és reconeguda com a Vila Europea de l’Esport 2015. Tenen un excel·lent nivell d’activitats culturals, musicals i esportives… Seguiran treballant en aquest mandat per a promoure aquests atractius?
Evidentment tenim una vocació turística, en el segment esportiu i familiar. Volem potenciar ambdós temes, perquè és possible que una família vingui a Banyoles i que el pare i la mare vulguin entrenar, potser acompanyats de formadors professionals, i que la resta de la família vulgui disposar d’instal·lacions i d’entreteniments o de serveis de restauració adequats. Tot això és possible.
I quant a l’activitat cultural?
Importantíssima. Tenim una Escola de Música amb més de 300 alumnes. I un Auditori i un Teatre… La programació anual conté esdeveniments importants, com ara el Festival de la Veu Simfònica, o algunes activitats del Festival Temporada Alta… Si no m’equivoco, hi ha unes 11 o 12 companyies de teatre a la vila. Tenim també una factoria d’arts escèniques. Potser no surt tant a la TV com les activitats esportives, però la vida cultural de Banyoles és molt gran.
Quin és l’estat de l’economia de l’Ajuntament?
Podem presumir orgullosos del fet que vam passar de ser una economia amb fort endeutament a una economia d’endeutament controlat, al voltant del 50%. Tenim estabilitat pressupostària, paguem els proveïdors a 30 dies i complim tots els paràmetres establerts.
La crisi econòmica, en l’àmbit industrial, ha afectat gaire l’economia local?
Sí. Però mai hem tingut les taxes d’atur que s’han patit a nivell de país o d’Estat. En la època més complicada hem tingut un 13 o 14 % d’atur, quan a la resta del país està en un 25 o 26 %. Això es deu a dues coses: una, la diversitat del nostre teixit industrial i l’altra la seva internacionalització. A Banyoles no hi han quedat empreses gaire grans, però les que han quedat compten amb un alta qualificació industrial, són competitives i tenen una gran expansió internacional. Malauradament és cert que hi ha hagut gent que s’ha quedat pel camí, perquè el nostre nivell d’atur previ a la crisi era del 5% o 6% i hem arribat al 14%.
Com són els banyolins?
Afables. Són persones tradicionals, en tant que estimen casa seva i hi ha coses (com ara la cultura o les tradicions…) que no els les pots tocar. Però a la vegada són persones de mentalitat molt oberta. Aquí tenim un 20% de gent que ha vingut de fora, i no tenim problemes de convivència. La nostra gent accepta i integra. La gent que ha vingut darrerament venia a buscar feina, l’ha trobat i s’ha arrelat.
Ahir justament, vostès van aprovar una moció de suport a l’acollida dels refugiats…
Banyoles sempre ha sigut una terra d’acollida. Les persones que han vingut en anteriors onades d’immigració han generat famílies de segones i terceres generacions. Durant la Guerra de Bòsnia vam acollir persones que ara mateix estan integrades i que parlen un català perfecte. Dins les nostres possibilitats tractarem de fer una aportació als llocs d’origen d’aquests nous refugiats. És veritat que no tenim cap centre d’acollida però volem atendre aquestes persones i si podem els donarem un habitatge. Penso que de vegades, com més avancem, més barbaritats es veuen pel món. I la qüestió dels refugiats és una desgràcia per a tots en general. Ha deixat en evidència les mancances d’Europa.
El seu és un dels municipis més clarament posicionats a favor de la independència. Com a alcalde, què creu que aportarà la independència al país?
A Banyoles hi va haver un 75% del cens electoral que va anar a votar. D’aquests, el 71% va votar Junts pel Sí, i el 10% la CUP. La resta va votar Ciutadans, PSC, PP, UDC… La gent de Banyoles pensa majoritàriament que una Catalunya independent seria una Catalunya millor. I jo també ho penso.
Els resultats de les eleccions del 27-S semblen clars. Quins creu que són els propers passos a seguir?
El proper pas a seguir és que Catalunya tingui un Parlament constituït, que es nomeni un president de la Generalitat i un Govern que ha de traçar un camí. I a partir d’aquí hi ha gent amb molt millor criteri que jo, que tindrà la responsabilitat de tirar aquest país endavant..
Quin missatge podria transmetre als seus ciutadans en uns moments tan importants pel país com aquests presents?
Seria un missatge d’agraïment, i d’ànims. Agraïment per la confiança que em fan i pel fet que aquest diumenge passat (27 de setembre de 2015) van sortir a votar majoritàriament i cadascú va dir la seva d’acord amb el que va considerar més oportú. A la vegada, un missatge optimista. Hi ha gent que passa dificultats, però aquí som generadors d’ocupació i ens n’estem sortint millor que en altres llocs. Tenim un ajuntament en bona situació econòmica, que pot seguir invertint i fent coses per a la ciutat sense tenir pressió fiscal addicional. La nostra és una ciutat ordenada, endreçada, amable, afable i integradora… I això no és un mèrit només de l’ajuntament sinó també de la ciutadania.
