27 de setembre
El primer informe sobre l’estat de la dècada digital, publicat avui, ofereix una visió exhaustiva del progrés cap a l’assoliment de la transformació digital per potenciar una UE més sobirana, resilient i competitiva digitalment. Inclou una avaluació del rendiment de la UE envers els objectius i fites d’Europa 2030 centrada en quatre pilars principals: habilitats digitals, infraestructura digital, digitalització de les empreses, inclòs l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i digitalització dels serveis públics. També inclou el seguiment de la Declaració Europea de Drets i Principis Digitals, que reflecteix el compromís de la UE amb una transformació digital segura, segura i sostenible, posant les persones al centre.
L’informe 2023, que és el primer d’una sèrie d’informes anuals, és una crida als estats membres per a una acció col·lectiva per abordar els actuals buits d’inversió, accelerar la transformació digital a Europa i intensificar els esforços per assolir els objectius del Programa de polítiques de la dècada digital ( DDPP). El DDPP va ser adoptat pel Parlament Europeu i el Consell i va entrar en vigor el 9 de gener de 2023, i inclou un sistema de governança col·laborativa entre la UE i les autoritats nacionals.
Les recomanacions horitzontals de l’informe 2023 i les recomanacions específiques per a cada país presenten una manera clara i operativa d’avançar. Les recomanacions seran la base per a la discussió i la col·laboració entre la Comissió i els Estats membres sobre com assolir els nostres objectius comuns. Aquest treball comptarà amb el suport de la implementació de projectes multinacionals a gran escala, inclòs el recentment introduït Consorci Europeu d’Infraestructures Digitals (EDIC).
A continuació es mostren les conclusions clau en les diferents àrees tractades a l’informe.
Infraestructura digital: connectivitat segura
Sota l’objectiu actual del 2030, la cobertura de gigabit hauria d’estar disponible per a tothom i les xarxes de rendiment 5G a totes les zones poblades.
Actualment, les xarxes de fibra, que són crítiques per oferir connectivitat gigabit, només arriben al 56% de les llars, mentre que la cobertura 5G és del 81% de la població, baixant fins al 51% a les zones rurals. No obstant això, el desplegament de xarxes autònomes 5G està endarrerida i el 5G encara no té una qualitat pel que fa a les expectatives dels usuaris finals i les necessitats de la indústria. El 55% de les llars rurals encara no estan ateses per cap xarxa avançada i el 9% encara no estan cobertes per cap xarxa fixa.
Es necessiten inversions addicionals de fins a 200.000 milions d’euros per garantir una cobertura total de gigabit a tota la UE, així com la cobertura 5G a totes les zones poblades. Els estats membres haurien de traçar les seves llacunes de connectivitat i explorar el finançament per complementar la inversió privada en zones que no són comercialment viables, incloses les zones rurals i remotes, que es beneficiïn del marc regulador de la UE favorable a la inversió.
Semiconductors
L’objectiu actual de 2030 és que la UE dupliqui la seva participació en el valor de la producció mundial de semiconductors d’avantguarda, arribant del 10% al 20% actual de la quota de mercat mundial en valor.
Per assolir aquest objectiu, la Llei europea de xips, que va entrar en vigor el 21 de setembre de 2023, té com a objectiu desenvolupar un ecosistema de semiconductors pròsper i cadenes de subministrament resilients. Els estats membres haurien de promoure polítiques i inversions nacionals per estimular encara més les capacitats nacionals de disseny i fabricació de xips i per potenciar les habilitats locals en tecnologies avançades en tots els sectors.
Digitalització de les empreses
El DDPP estableix tres objectius per fomentar la digitalització de les empreses:
almenys el 75% de les empreses de la UE haurien d’adoptar a les seves operacions serveis de computació en núvol, grans dades i/o intel·ligència artificial (IA);
més del 90% de les petites i mitjanes empreses (pimes) haurien d’assolir almenys un nivell bàsic d’intensitat digital (mesurant l’ús de diferents tecnologies digitals a nivell empresarial);
duplicar el nombre d’unicorns (empreses amb una valoració superior a 1.000 milions d’euros).
Sense més inversió i incentius, la trajectòria de referència projectada indica que el 2030 només el 66% de les empreses utilitzaran el núvol, el 34% el big data i el 20% la IA. A més, segons les últimes dades disponibles, només el 69% de les pimes de la UE assoleixen un nivell bàsic d’intensitat digital, amb un progrés desigual i insuficient entre els Estats membres. Per millorar l’adopció de la tecnologia, els estats membres haurien de conscienciar sobre els beneficis de la digitalització de les empreses, així com promoure i donar suport als centres europeus d’innovació digital (EDIH).
El nombre d’unicorns amb seu a la UE ha augmentat significativament en l’última dècada. La continuació de la tendència permetria a la UE assolir el seu objectiu abans del 2030, però no és motiu de complaença en mercats volàtils. A més, es mantenen diferències amb altres economies avançades: a principis del 2023 hi havia 249 unicorns amb seu a la UE, enfront dels 1.444 dels EUA i els 330 de la Xina.
Digitalització dels serveis públics
Els objectius del DDPP preveuen l’accessibilitat en línia del 100% als serveis públics clau i, si escau, la possibilitat que els ciutadans i les empreses de la Unió interactuïn en línia amb les administracions públiques, l’accés en línia als seus registres electrònics de salut per al 100% dels ciutadans de la Unió i l’accés. per assegurar la identificació electrònica (eID) per al 100% dels ciutadans de la Unió.
Molts estats membres estan ben posicionats per aconseguir la digitalització completa dels serveis públics i els registres sanitaris, així com el desplegament de l’eID per als seus ciutadans. Tanmateix, calen inversions importants per millorar la disponibilitat i el rendiment transfronterers dels serveis públics. Pel que fa a la cartera d’identitat digital europea, està en marxa el seu desplegament complet: es preveu que estigui enllestida el 2030 i que es complementi amb l’euro digital, proposat el juny del 2023.
Competències digitals
La UE es compromet a augmentar les competències digitals bàsiques d’almenys el 80% de les persones d’entre 16 i 74 anys i a arribar als 20 milions d’especialistes en TIC l’any 2030.
Tanmateix, l’informe mostra que l’any 2030 i en les condicions actuals, només el 59% de la població dominarà almenys les competències digitals bàsiques, i el nombre d’especialistes en TIC no pot superar els 12 milions. Els estats membres han de prioritzar les inversions en educació i habilitats d’alta qualitat, i fomentar la participació de les dones en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) des de ben petits.
Valors i principis per a la societat en línia
L’informe destaca el paper pioner de la UE a l’hora de crear una transformació digital segura, segura i centrada en l’ésser humà, tal com està ancorada a la Declaració Europea de Drets i Principis Digitals. La UE ha introduït mesures polítiques i legislatives rellevants, com ara la Llei de serveis digitals, la Llei d’IA, la Llei europea de llibertat de mitjans i la Comunicació sobre mons virtuals.
Una transició digital sostenible
L’informe fa un seguiment dels esforços en curs per fer que la transició digital sigui més ecològica. Mesures com la iniciativa Dret a la reparació, els criteris d’ecodisseny per a telèfons mòbils i tauletes i el pla d’acció de la UE per a la digitalització dels sistemes energètics reduiran l’impacte ambiental de les tecnologies digitals. Les inversions addicionals mitjançant plans nacionals de recuperació i resiliència o inversions conjuntes també són crucials per afavorir la transició completa cap a solucions digitals zero, juntament amb mecanismes de control millorats per mesurar la petjada ambiental dels serveis de comunicacions electròniques.
Col·laboracions internacionals
El programa de la dècada digital 2030 destaca la importància de la cooperació internacional per promoure els valors de la UE amb socis afins. Es va avançar cap a aquest objectiu mitjançant associacions digitals amb el Japó, la República de Corea i Singapur, així com els Consells de Comerç i Tecnologia amb els Estats Units i l’Índia. La UE també va donar suport a la transformació digital d’Ucraïna, portant el país a l’àrea d’itinerància gratuïta de la UE.
Propers passos
L’Informe inclou recomanacions sobre accions, mesures i polítiques en àrees on els avenços són insuficients. Els Estats membres esbossaran les accions que pretenen dur a terme per assolir els objectius i fites en els seus fulls de ruta nacionals que es publicaran abans del 9 d’octubre.
En un termini de dos mesos després de l’adopció de l’informe, la Comissió i els Estats membres discutiran les observacions preliminars, centrant-se en les recomanacions emeses per la Comissió en el seu informe.
Fons
Proposat el setembre de 2021, el Camí cap a la dècada digital exposa passos concrets per fomentar la innovació i la inversió en els àmbits de les competències digitals, les infraestructures digitals, la digitalització de les empreses i els serveis públics. Això es va complementar el desembre de 2022 amb la Declaració Europea de Drets i Principis Digitals.
Per fer un seguiment del progrés en els objectius i fites digitals, la Comissió ha integrat l’índex d’economia i societat digitals (DESI), l’exercici anual de seguiment del rendiment d’Europa en la digitalització, a l’informe sobre l’estat de la dècada digital.
El Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió va contribuir significativament a aquest exercici de seguiment, com a part de les seves activitats per donar suport i donar forma a la transició digital. Va publicar tres informes que ofereixen metodologies, conclusions i dades per donar suport a l’assoliment dels objectius del 2030, tant a nivell europeu com nacional: sobre una metodologia per estimar les trajectòries de la UE cap als objectius del 2030, sobre el mapa dels instruments de finançament de la UE amb els objectius de la dècada digital i sobre el benchmarking internacional de les inversions privades en diverses àrees temàtiques.
Per a més informació
Primer informe sobre l’estat de la dècada digital – Preguntes i respostes
