“La meva professió i la meva formació com a psicòloga m’han ajudat a saber escoltar la gent, preocupar-me dels seus problemes i fer-m’hi propera”
“El despoblament és el gran perill que tenim en aquests territoris, i és un perill molt preocupant”
“L’administració electrònica és fantàstica sempre i quan tinguis els mitjans adequats. Jo dic que ens han donat un Mercedes per conduir per un camí de carros. O ens donen una carretera com Déu mana, o és molt difícil funcionar amb el cotxe…”
“Jo m’he dedicat, i fins a dia d’avui, al sector públic. Treballo a la Generalitat i faig d’alcaldessa com si fos un voluntariat”
“En una comarca com el Priorat, és molt poc habitual que la majoria de regidores siguin dones, com és el nostre cas”
“Depenem de les subvencions per a tot, per a qualsevol actuació que calgui fer. I no sempre hi ha convocatòries que s’ajustin a les necessitats que tenim en cada moment”
Comencem preguntant-li pel seu recorregut vital fins arribar a l’alcaldia de la Morera de Montsant.
Jo m’he dedicat, i fins a dia d’avui, al sector públic. Treballo a la Generalitat i faig d’alcaldessa com si fos un voluntariat. Mai havia estat vinculada a cap candidatura i la meva primera experiència va ser el 2015, quan em vaig presentar per primer cop amb unes quantes persones més del poble. Vam sortir escollides.
I quin és el seu estil de fer política?
Mantinc la mateixa motivació que em va dur a presentar-me en una llista: pensar que puc aportar alguna cosa de valor a la gestió del nostre petit municipi. En aquest poble, que és de 200 habitants, les llistes són obertes i la gent vota les persones, no pas els partits. Jo no anava pas la primera de la nostra candidatura, de manera que vaig concórrer-hi sense cap expectativa de ser escollida alcaldessa. De fet, qui va ser la més votada va ser una altra companya. Totes dues ens hi vam posar.
Crec, d’altra banda, que la meva professió i la meva formació com a psicòloga m’han ajudat també a saber escoltar la gent, preocupar-me dels seus problemes i fer-m’hi propera. Les portes de l’ajuntament estan sempre molt obertes i els plens es fan sempre en hores en què la gent pot venir. Duc sempre el telèfon mòbil al damunt i tothom em pot trucar a qualsevol hora i trobar resposta. Encara que sigui a l’estiu, mentre estàs a la piscina.
Ens pot destacar alguna experiència especial, d’aquest temps com a alcaldessa?
Durant l’anterior legislatura, la primera que vam tenir, els cinc regidors érem quatre dones i un home. Les dones pertanyíem a una mateixa candidatura. Per mi va ser una gran experiència el treball en equip que vam fer, tot i partir d’uns perfils molt distints. Vam ser capaces de tirar tot endavant, i ho dic en femení. En una comarca com el Priorat, és molt poc habitual que la majoria de regidores siguin dones. Va ser molt bonic.
Si ara mateix vingués un foraster a visitar el poble, quins tres arguments li mostraria per convèncer-lo que s’hi quedés a viure-hi?
Li diria que La Morera de Montsant està ubicada al parc natural de la Serra de Montsant, cosa que aporta moltes coses a la vida quotidiana, com ara un paisatge, una tranquil·litat, una baixa contaminació lumínica i acústica. Jo treballo a Tarragona, però vaig i vinc cada dia. En total faig 50km. I, si no et fa res conduir, com em passa a mi, pots estar vivint a La Morera i treballant a Reus o Tarragona sense cap problema. T’aporta molta qualitat de vida. Poder descansar aquí no té res a veure amb passar la nit en una de les ciutats properes.
Quins indrets emblemàtics del poble ens recomana visitar?
Començaré per dir que la Morera de Montsant té dos nuclis de població: la Morera i un de més petit, de 5km, que és el nucli d’Scala Dei. A Scala Dei hi ha la Cartoixa que és un lloc que cal visitar. A més, és el bressol de la comarca del Priorat. Priorat ve de ‘Prior’, de Prior de la Cartoixa. Va ser el primer monestir cartoixà de la península ibèrica. Avui en dia són unes runes gestionades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que s’han anat rehabilitant i que es poden visitar Qualsevol turista que vingui pel Priorat va a veure la cartoixa. Aquest és un lloc.
A banda, el poble de la Morera té la seu del parc natural, i és el lloc on parteixen els principals camins d’accés a dalt a la serra major, que són graons en mig d’unes parets de roca impressionants. Qualsevol d’aquests camins val la pena fer-lo perquè proporcionen paisatges magnífics.
Quines són les principals línies d’activitat econòmica del poble?
Tenim la sort que a la Morera hi concentrem uns centres d’interès turístics importants dins del Priorat. Això ja atrau molt de turisme de tipus cultural. També ens trobem dins del Priorat històric, i això vol dir que tenim producció de vi, de la DOP Priorat. I, a banda, també tenim activitat de muntanya perquè som un punt d’accés al parc natural.
Sent un municipi tant petit, des de l’ajuntament tenen capacitat de fer polítiques d’ajut o assistència social?
Cal pensar que no disposem de tècnics. Només tenim una persona que fa les feines administratives. També hi ha una persona que fa la recollida d’escombraries i la neteja de carrers i una altra que ens ajuda unes poques hores fent de netejadora. Tots els altres serveis, per poder-los donar al públic, els hem de demanar al Consell Comarcal i a la Diputació de Tarragona. Hi estem en contacte gairebé diari.
Són dues entitats que deuen ser molt importants per a vostès i per a la comarca.
Sí. I cal pensar que el Priorat és una comarca de 23 municipis que no arriba als 10.000 habitants. Som pobles molt petits. La nostra realitat és la de molts altres municipis.
En quina situació econòmica està l’ajuntament?
Doncs que no arribem enlloc. Quan vam entrar el 2015, una de les meves sorpreses (perquè ho desconeixia), va ser descobrir que l’ajuntament disposava d’un pressupost de 260.000 euros per cobrir totes les necessitats del nucli de la Morera i el d’Scala Dei. Això implica que nosaltres depenem de les subvencions per a tot, per a qualsevol actuació que calgui fer. I no sempre hi ha convocatòries que s’ajustin a les necessitats que tenim en cada moment.
Al municipi hi ha alguna festa o esdeveniment important?
El 2 de novembre celebrem la festa del Vin Blanc. Enguany toca a Scala Dei. Ho anem alternant cada any: un a La Morera i l’altre a Scala Dei. És una mena de fira del vi, però que es celebra en els cellers del terme municipal.
I són esdeveniments participats per la gent? Millor dit: com valora la participació del poble?
Tota participació és benvinguda. Com li deia, partim de la base que l’equip de govern som tots voluntaris. Això vol dir que acollim l’ajut de qualsevol veí amb ganes d’implicar-se. I no ens podem queixar. Estem en un poble en què les persones s’ofereixen molt. Per exemple, en l’organització de la fira del Vin Blanc, l’any passat vam comptar amb 23 voluntaris del poble que ens van ajudar a muntar i desmuntar tota la instal·lació. Sense ells no ho hauríem pogut fer, perquè no tenim pressupost per llogar una empresa que ho faci.
Vostè comparteix l’alcaldia amb una altra companya de la seva mateixa llista. Com s’ho gestionen?
Com abans li deia, en l’anterior legislatura vam aconseguir una dinàmica de treball d’equip molt bona, i allà on no arribava una arriba l’altra. Nosaltres havíem fet una proposta quan ens vam presentar. Vam dir que si sortíem escollides compartiríem l’alcaldia entre Morera i Scala Dei. Crec que els veïns d’Scala Dei ho van valorar molt bé, perquè fins aleshores l’únic nucli amb ajuntament era el de La Morera. Una persona del seu municipi comparteix responsabilitats amb mi. Tot el del dia a dia ho fem entre dues persones que actuem com a alcaldesses. Durant dos anys una hi posarà el nom i durant els altres dos anys, el nom l’hi posarà l’altra. La que estigui fent d’alcaldessa assumeix allò que sigui més institucional, però el dia a dia ens el repartim en funció de la situació personal o laboral de cadascuna. Crec que és una experiència fantàstica que només es pot fer des de la confiança amb l’altra persona.
Quins són els reptes prioritaris per aquest mandat?
El primer objectiu de la majoria de pobles d’una comarca com el Priorat és el de sobreviure. Això vol dir que no pots ni mirar, ni pensar, en aquest any ni en el que ve. Sempre has de pensar a llarg i a mig termini, entenent que necessites mantenir la gent que viu al poble, fent-los que estiguin interessats en quedar-s’hi i, a poder ser, fer que en vinguin més. El despoblament és el gran perill que tenim en aquests territoris, i és un perill molt preocupant. En la nostra línia d’actuació no hi ha lloc per fer grans projectes, sinó per cobrir les necessitats bàsiques. Fer allò que sigui important per què la gent tingui una bona qualitat de vida com, per exemple, la connectivitat, l’abastament d’aigua, el clavegueram, els carrers, la fibra òptica… Són aquestes qüestions a les que hem de respondre de la millor manera possible.
Ara que esmenta les tecnologies, li sembla que l’administració electrònica és més un problema o un ajut en ajuntaments petits?
És una problemàtica que hem d’afrontar cada dia des de l’ajuntament. Sumem aquí que al poble hi ha poques empreses, però que necessiten connectar-se (jo m’he arribat a trobar la propietària del restaurant del poble caminant pel carrer amb la maquineta a la mà, buscant cobertura per poder cobrar una taula…). Tenim una situació precària. Clar: l’administració electrònica deu ser fantàstica sempre i quan tinguis els mitjans adequats. Jo dic que ens han donat un Mercedes per conduir per un camí de carros. O ens donen una carretera com Déu mana, o és molt difícil funcionar amb el cotxe…
Quina valoració fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
En pobles petits com els nostres, la posició que tinguis com a ajuntament no és tant la d’un partit polític sinó la de la persona que vol ajudar el poble. Clar que sempre et presentes sota el paraigües d’un partit més gran, en el nostre cas ERC, que és un partit independentista i, per tant, les persones que estem en l’equip de govern ens considerem a favor d’assolir la independència de Catalunya. Ho pensem així perquè creiem que ens portaria molts avantatges.
La situació actual és trista i deplorable. L’Estat espanyol no ha enfocat bé la problemàtica del nostre territori. Des de la repressió no es gestiona bé l’interès que ells puguin tenir en fer que Catalunya no es separi de l’Estat. Potser ho aconseguiran, però, a canvi de què? Quin serà el preu que caldrà pagar? Segurament, la desafecció total de la gent. No sé on arribarem, però aquí la gent és d’idees fixes i tenim feina i camí per anar fent…
Creu vostè que s’ha de limitar el nombre o la durada dels mandats?
Com a criteri de partida estic convençuda que no és gaire bo estar massa anys en un equip de govern. I seria sa que hi anéssim entrant persones diferents. Jo sempre penso en dues legislatures. Ara, també crec que això va molt lligat a la realitat de cada municipi, perquè jo sé que el dia que nosaltres diguem que no ens hi tornem a presentar tampoc serà fàcil trobar persones que s’hi vulguin presentar….
Altres alcaldes de pobles petits també ens ho diuen.
Jo li diria que sento que ja m’he guanyat el meu trosset de cel. Aquesta és la meva contribució… Una té també la seva vida privada, la seva feina… I dedicar-te a l’ajuntament demana una dedicació extra de moltes hores, especialment quan no disposes de tècnics al mateix ajuntament. Li’n poso un exemple?
Si us plau.
Ara tenim oberta una convocatòria del PUOSC, el Pla d’Obres de la Generalitat. Al nostre ajuntament no hi tenim un tècnic que pugui preparar aquesta sol·licitud, ni la memòria que cal per demanar la subvenció; l’estem fent nosaltres. Jo sempre dic que soc psicòloga, i no pas enginyera ni arquitecta. A mi, preparar tota aquesta documentació, m’és un sobre-esforç. Tenim una secretària d’ajuntament un dia a la setmana però té un munt de coses a fer, i que ja es queda curt amb un dia a la setmana. Total, que els regidors ens dediquem a fer aquestes feina… I això són hores i hores de dedicació… I no pares!
A vostè li deu agradar molt, malgrat tot, per no abandonar.
Des de joveneta sempre he fet alguna activitat de compromís social. Ara em toca aquesta, i ja està.
Quin missatge transmetria als seus conciutadans si ara mateix vinguessin a veure’ns.
El desig de continuar comptant amb ells, perquè és així com fem poble.
