“El primer que ha de prioritzar un alcalde és la cohesió social”

Jo sempre he tingut més que inquietuds polítiques, molt del meu poble. La meva família i jo som nascuts aquí i el que volem és que el poble evolucioni i millori positivament. Un dia un grup de gent em va proposar entrar a l’alcaldia i ajudar, i resulta que t’impliques molt i un dia et veus candidat a l’alcaldia. Guanyes les eleccions i ets l’alcalde. 

 

Com la major part d’alcaldes del país, ho portem malament. Miri, una de les condicions que un ha de tenir molt present quan es presenta com a candidat a l’alcaldia amb possibilitat de ser alcalde, és parlar i decidir conjuntament amb la teva família. I així ho vam fer. Som quatre dones i jo, i totes em van dir que endavant. To i que la conciliació no la portem massa bé.

 

L’expectativa més alta que tenim a Localret és tenir tot el país amb connectivitat d’altres prestacions. Som els encarregats de dissenyar les infraestructures de telecomunicacions del país, dintre del Pacte Nacional per una Societat Digital. Catalunya pot arribar a ser dels primers països del món que tingui connectat absolutament tots i cadascun dels racons del país. Ho hem de fer en xarxa amb el govern del país i en línia amb els ajuntaments. 

Tenim 900 associats dels 948 municipis de Catalunya, i al voltant  de 900 ens consorciats a Localret. Per tant la immensa majoria del món local són membres de Localret. 

 

Anem pel bon camí. Avui tenim dues terceres parts del territori amb connectivitat d’altres prestacions. Però de vegades, quan pensem en que manca la connectivitat pensem en un poble del Pirineu, i és cert, però també hi ha algun polígon industrial del Baix Llobregat que no té aquesta connectivitat. I això des de Localret intentem esmenar-ho, tot i que tenim limitacions perquè la llei de telecomunicacions és d’àmbit estatal, i sovint ens trobem amb que les grans operadores ens manca poder incidir perquè cablegin tot allò que interessa des d’un punt de vista general i no només l’interès de rendibilitat econòmica que tenen les grans operadores.

 

Tot coneixement enriqueix sempre. La llicenciatura ajuda però no és imprescindible. Jo conec a molta gent que es dedica a la gestió econòmica i que són enginyers de ponts i camins. Molts! Per tant, vull dir que evidentment els coneixement és molt important però no és necessari per dedicar-se a la política, i menys a la local. El que és imprescindible són dues coses: conèixer molt bé el teu poble, i estimar-te’l. Si uneixes aquestes dues difícilment t’equivocaràs.

 

Efectivament. Després evidentment hi ha més valors que es van desenvolupant. El que primer ha de prioritzar un alcalde és la cohesió social. A partir d’aquí, pots treballar i desenvolupar polítiques de recolzament a les entitats esportives, culturals, associatives… Pots tenir una política de paisatge urbà determinada, dinamitzar el municipi a través de sistemes i elements que configuren les smart cities, fer polítiques socials i d’habitatge… Però l’imprescindible és la bona convivència perquè el que més ens agrada als alcaldes és sortir pel carrer i veure que la gent conviu amb tranquil·litat, que gaudeix dels carrers, de les places, de les festes, de les activitats que fan les entitats… Això és primordial.

 

Aquesta és una fotografia on estic jo de petit. És una de les festes amb els amics d’uns quants anys ja i em van posar: “Som a l’any 1968 dC, en un lloc de Catalunya va venir al món un nen, i els seus pares, la família Margarida, li van posar de nom ‘Xavier’”. Identifica dins del mapa de Catalunya amb lupa el pont del diable, que és el meu poble on vaig néixer. Aquesta és la primera fotografia de carnet que em van fer. 

 

Després aquesta, que és la més important, i a més a més soc dels que crec que és la primera de les institucions de la societat: la família. És una foto dels meus pares, la meva germana i jo, que ja era més grandet, i és una foto que té molt de sentit. Jo soc qui soc gràcies als meus pares i la meva germana. Per tant jo crec que les famílies tenen aquesta importància de transmetre uns valors i així ho van fer.

 

Finalment, aquesta també és molt valuosa perquè aquesta persona amb la que estic al costat, és el Salvador Esteve. Ha estat 24 anys alcalde d’aquest poble. Ell és una de les persones que ens ha ensenyat a tota una generació moltes coses d’aquest poble, estimar-lo molt. Aquesta fotografia està feta en el despatx del president de la diputació, on Esteve és el president de la Diputació de Barcelona i jo l’alcalde de Martorell. Vam fer una visita oficial a la Diputació. És una foto entranyable i a més a més aquí era el final de la seva carrera política brillant. Alcalde d’aquest poble molts anys, president de la Diputació de Barcelona, president de l’ACM, 12 anys diputat al Parlament de Catalunya… M’agrada dir que és el nostre mestre on jo he estat l’alumne avantatjat que ha esdevingut alcalde. 

 

Hi ha molts motius. Primer, que és un poble agradable i que rep molt bé a la gent. Som una societat molt plural, diversa, i tenim moltes festes a Martorell. A més a més ens agrada molt viure al carrer i tenir el poble endreçat. Per tant, tenim moltes places, molts espais, i molts carrers agradables. Nosaltres som dels que creiem que l’urbanisme al servei de les persones cohesiona socialment, i intentem portar-ho a la pràctica. 

S’hi viu molt bé. A banda, deu ser un dels pobles més ben connectats de tot el país perquè per aquí passa l’A2, l’AP7, carretera nacional, RENFE, ferrocarrils… tot. De fet Martorell és un poble que està després d’un congost i és el pas natural de Barcelona cap a la Catalunya interior. Per tant la característica important de Martorell és que hi passa molta gent. 

 

Martorell és un poble que orogràficament té algunes complicacions. El casc antic, on som ara i on és l’ajuntament, està encorat entre dos rius i una muntanya, de manera que el creixement natural de Martorell el va fer del riu Anoia enllà. I això vol dir que a Martorell sempre tenim ponts, perquè en haver dos rius hem de passar un pont. El pont més important que és per on passem sempre per anar a la part més gran de Martorell, és el de l’Anoia. I a partir d’aquest pont es veu un paisatge urbà molt diferent del que veiem en el casc antic. 

 

Exacte, i nosaltres en estar encorats entre una muntanya i dos rius, el poble ha crescut i el casc antic ha quedat a una banda, arraconat. I avui més del 80% de la població viu als barris nous de Martorell, barris que estan fets als anys 60, 70, 80, 90… Tenim una mica el mosaic de les diferents planificacions urbanístiques en funció de la dècada. 

I ara estem planificant el barri de la Sínia, més propi del segle XXI, que ja fa deu anys que està en marxa, però la crisi el va aturar. És un poble fantàstic, hi viurà mot bé!

 

SEAT és la fàbrica més gran de l’estat espanyol i més del 80% de la factoria és a Martorell, per tant significa molt primer pels llocs de treball que genera. A SEAT treballen 15.000 persones mentre que el treball que genera la indústria auxiliar de servei de components que està al seu voltant, són per 45.000 persones. Per tant, som un municipi de 28.000 habitants amb més de 60.000 llocs de treball. De fet, l’any 2016-17 hem estat el poble amb el PIB per càpita més alt de Catalunya, això demostra la potència econòmica del que representa la factoria SEAT. 

L’any passat van produir mig milió de vehicles i la major part d’ells es venen a l’exterior, no a l’Estat, i per tant està funcionant molt bé. Com a ajuntament ens encanta perquè vol dir que genera més activitat econòmica, més ocupació. Cada lloc de treball que genera SEAT en genera tres més a la indústria auxiliar de components. 

 

Sí, quan SEAT contracta 100 persones vol dir que en té un impacte de 400 ocupades. Això es molt important. A més a més, estan tenint resultats positius, cosa que havien estat uns anys amb resultats negatius, i per tant han fet un gir i la fàbrica va molt bé. 

 

Sí, però hi ha més. A Martorell hi ha tot un teixit empresarial i industrial important i potent. Tenim Inovyn, Neos que va canviar de grup, i que fabriquen pvc, i és una indústria molt important que dóna treball a molta gent i és una multinacional.  També hi ha Cargill, l’empresa que processa més blat de moro de tot el país amb múltiples utilitats. I després tenim grans empreses que complementen.

 

Molt bé, tenim una salut econòmica molt sòlida. S’han rebaixat els nivells d’endeutament, no arriba al 50% dels recursos ordinaris d’un any amb endeutament. Paguem a menys de 30 dies, i dos regidors han fet una reorganització econòmica molt bona. Hem reorganitzat precisament per contenir al màxim la despesa corrent perquè llavors hi ha més recursos per poder fer inversions. Això ho estem fent notablement bé. 

 

Tenim la sort de tenir el centre de promoció econòmica més dinàmic de tot el Baix Llobregat nord. Som un poble amb una activitat econòmica industrial molt potent, i prova d’això és que tots els ajuntaments del voltant tanquen convenis amb nosaltres per aprofitar les nostres instal·lacions; i nosaltres encantats per allò d’aprofitar el networking. Jo faig un esmorzar al mes amb empresaris a Martorell amb el regidor de promoció econòmica i els hi demanem que ens diguin què és el que voldrien. Ens demanen operaris qualificats en una determinada matèria i muntem els cursos a mida de les empreses quan ens demanen fer aquells determinats cursos. Això facilita que des del centre molta gent que ha realitzat els cursos surti amb ocupació, i això és molt important. 

 

I tant! Des del centre també ajudem a crear el seu propi negoci i iniciativa empresarial. I a través del viver d’empreses tenim uns despatxos que per 100 euros al mes qualsevol persona pot tenir un despatx. A mi m’agrada dir quan parlem d’economia que el 83% de les empreses d’aquest país són de menys de 15 treballadors, i qui genera més ocupació no són les grans empreses que són importants perquè són motors econòmics, sinó les petites, mitjanes i microempreses. Això és important perquè la força de l’economia d’aquest país és aquesta. 

 

Martorell és un municipi on es pot fer pràcticament tot a peu. Hem afavorit molt els itineraris a peu per dues raons: mobilitat sostenible i salut. La gent s’hi apunta cada vegada més a les rutes saludables, per tant s’ha de tenir carrers endreçats, amples, perquè la gent hi pugui transitar amb tranquil·litat i seguretat. 

Avui estem executant vies verdes en el nou Parc fluvial de Martorell, també estem fent una ruta verda perquè la gent de Martorell que treballa a SEAT pugui anar amb bicicleta; treballem amb un projecte per poder fer una ruta amb bicicleta segura, fàcil i gens incòmode des dels barris nous de Martorell com Torrent de Llops, les Bòbiles i Buenos Aires, fins la porta de SEAT. 

 

Per suposat. El tenim expressament molt barat a Martorell per incentivar el seu ús. Sabem que al final és un servei deficitari, però és la manera perquè la gent l’agafi. 

I n’hem de fer més mesures perquè a curt termini hi haurà una evolució important del vehicle. Ara estem parlant d’híbrids, comencen els elèctrics, però en menys d’una dècada probablement desapareixeran els vehicles que estan passats en hidrocarburs perquè el vehicle elèctric està evolucionant cada cop més. Els punts de recàrrega ràpida és un tema de país que encara no tenim les infraestructures per les estacions de servei prou preparades com per fer la recàrrega ràpida. 

 

Miri, tenim un 20% d’immigració amb 55 nacionalitats diferents. I haig de dir que estic molt content i orgullós com a alcalde de Martorell de tenir zero conflicte. Crec que hi ha un nivell de convivència i de cohesió social molt alt. És cert que algunes vegades determinats col·lectius perquè venen de cultures diferents se’ls ha d’explicar que aquí tenim uns costums i una manera de fer, sobretot el tractament de la via pública, que és diferent dels seus països. Però ho entenen i cap problema.

 

Aquest és un repte que tenim tots els ajuntaments i anem millorant molt. Hem avançat molt en poc temps, tot i que hem de millorar molt més. L’objectiu és que qualsevol persona des de casa pugui fer qualsevol tràmit que normalment es fa presencialment a les oficines de l’ajuntament. És cert que hi ha temes molt complexos i que necessiten de la presència del ciutadà, però estem treballant perquè puguem arribar a fer-ho tot de manera telemàtica, i de fet la major part dels tràmits es poden fer online. D’això parlo amb un cert coneixement perquè a més a més sóc vicepresident de l’Administració Oberta de Catalunya, per tant la seva tasca és precisament oferir tots aquests serveis de processos telemàtics que normalment es fa des d’un ajuntament. 

 

Crec que el balanç l’han de fer els ciutadans! De fet estan convocats a les eleccions municipals de finals de maig de l’any vinent i per tant ells han de valorar si la gestió que hem fet al capdavant de l’ajuntament, és bona o no. Si ho hem fet bé, segur que renovaran la confiança, i si creuen que no ho hem fet bé doncs votaran altres opcions perquè ho facin més bé, aquesta és la grandesa de la democràcia, que la gent pot triar qui són els seus governants. Si em pregunta a mi si estic satisfet de la feina que hem fet aquests anys doncs sí, molt, perquè tot allò que ens hem proposat ho hem fet. A més a més hem fet moltes més coses que en aquell moment no teníem previstes fer, i que en el decurs del dia a dia ens han sorgit i hem cregut que eren oportunes, que havia una necessitat que havíem de cobrir, i ho hem fet de manera molt satisfactòria. 

 

En principi sí, però ho haig de decidir encara perquè és una decisió que hem de prendre amb la família. Abordarem el tema aquest estiu. Si finalment em torno a presentar jo estic encantat. Jo rebo molts nens perquè m’encanten, em venen a veure i em fan moltes preguntes. I sempre em pregunten la característica més important que ha de tenir un alcalde, i jo els dic: la il·lusió. Has de tenir il·lusió per fer aquella feina que se t’ha encomanat, que és tirar endavant molts projectes per millorar el teu poble. Si te l’estimes, el coneixes, i tens il·lusió, ho pots fer bé. També els hi dic que quan deixes de tenir il·lusió has d’apartar-te perquè una altra persona amb il·lusió tiri endavant aquests projectes, i jo encara en tinc, o sigui que em tornaré a presentar però requereixo de la autorització de la meva família. 

 

N’hi ha d’un que el tenim molt en ment. I és que totes les persones de Martorell puguin viure a Martorell. L’habitatge torna a ser un greu problema, i per tant ens hem ficat entre cella i cella construir 350 habitatges de protecció oficial en els propers 3 anys. I ho farem per la gent jove de Martorell, demanant un empadronament mínim perquè ningú pugui fer trampa.

El que no volem que ens passi és que la gent hagi de marxar de Martorell perquè no s’hi pugui permetre el luxe de viure-hi. Ara tenim quantificades al voltant d’unes 400-500 persones que són potencials demandants d’aquests habitatges. Aquest és un projecte que em fa molta il·lusió perquè a més a més es farà en un barri nou que vam dissenyar fa deu anys i on jo vaig tenir el gust de participar-hi com a regidor d’urbanisme i habitatge en aquell moment, i que la crisi econòmica va aturar, però que ara torna a reprendre’s. 

 

Un altre projecte que m’il·lusiona molt és la rehabilitació d’una antiga colònia industrial que és un barri de Martorell, el de Can Bros, on hi viuen 27 persones però que hi havia viscut molta gent perquè era una fàbrica tèxtil. L’Ajuntament va adquirir el 100% de la propietat d’aquest barri, i tenim intenció de fer la rehabilitació perquè els 300 habitatges més, siguin de protecció oficial pels nois i noies de Martorell. 

 

És una pregunta complexa. Per una banda, sóc una persona que creu que no pots estar molt de temps en un càrrec perquè al final ja no saps ben bé per què hi ets. Per tant hi ha d’haver un temps. Ara, limitar-lo legalment, no ho tinc clar. 

Jo crec que el termini recomanable d’un alcalde serien dos mandats de cinc i cinc anys. Un tercer mandat se’n pot fer llarg, però en qualsevol cas, és el que dic als nens, quan perds la il·lusió és quan ho has de deixar, portis set, dos o dotze anys. 

Si la gent em fa confiança no estaré més de dos mandats i mig perquè també és bo per la gent que ostentem aquest càrrec. A banda tenim una vida també, i és el que dèiem abans de la conciliació.

 

Jo crec que els catalans tenim el dret a decidir lliure, voluntàriament a través d’un referèndum quin és el nostre futur polític, i també és important saber quina és la relació que volem tenir amb l’Estat espanyol.

El procés té coses encertades i també ha comès errors. El que primer hem de prioritzar és la convivència, com a conseqüència del procés. Per tant el primer que hem de fer és cosir ferides, des del poble més petit al més gran. I hem de poder parlar amb el president del govern espanyol d’allò que volem ser els catalans i del que volem. 

El diàleg és una de les característiques de la democràcia, i malgrat tinguem posicions oposades, segur que si ens asseiem a alguna mena d’acord podrem arribar. Això ja és important perquè el procés ha generat molta tensió i crispació d’una banda i de l’altra, i no és bo. Jo crec que s’ha arribat a límits que no s’hauria d’haver arribat mai. 

 

Recordem que tenim consellers a la presó, el vicepresident de govern també, el president i consellers a l’exili… I això no és bo. En democràcia no ha de passar mai. Des d’un punt de vista jurídic, i parlant com a advocat, qualsevol tipus delictiu ha de configurar tots els elements d’alt tipus. I tothom que coneix una mica el dret penal sap que no hi ha configuració d’alt tipus, ni de rebel·lió, ni de sedició; en tot cas, tot i que es podria discutir, seria de desobediència. Però aquesta comporta una pena que no té res a veure amb la privació de llibertat sinó amb la inhabilitació i una multa, per tant tenim de manera injusta a persones que estan a la presó per haver fet una acció contrària a les idees polítiques d’aquells qui manaven a l’Estat. 

La relació entre Catalunya i Espanya l’hem de decidir entre tots, però sobretot els catalans hem de decidir quina relació i futur polític volem. I com això depèn de l’Estat, hem de demanar-li que ens ho deixin fer. No és fàcil perquè ens ho han negat moltes vegades però hem d’insistir. 

 

Jo crec que s’obriran finestres d’oportunitats. En tot cas hi ha un conflicte que s’ha de resoldre des del plànol polític, no portar-los al plànol judicial, perquè això no farà que es resolgui la situació sinó faran que s’enquisti i es tensi. 

El primer que has de fer des d’un punt de vista polític és asseure’t, parlar-ne i consensuar. Fer entre tots esforços. I la primera missió que té el Govern de Catalunya és treure la gent que està la presó. 

 

El ciutadà sempre ha pogut participar de la vida pública, però darrerament li hem posat una marca. Com deia, vinc de l’escola Salvador Esteve, una escola de proximitat, de parlar amb la gent però sobretot d’escoltar-la, el que ell deia com a escolta activa. En els darrers anys a Martorell hi ha hagut una transformació urbana brutal, doncs bé, per cada una de les obres ens hem reunit amb els veïns de cada barri i els hem explicat. I volem feedback. 

Tots fem pressupostos participatius i consultes ciutadanes, però el millor és fer aquesta escolta activa, reunir-te molt sovint, parar l’orella, saber què demana la gent, quines necessitats es generen i donar resposta. L’acció de govern ha de ser dinàmica. És important tenir iniciatives que vinguin de la ciutadania i que siguin ambicioses, així prioritzarem els recursos públics donant resposta a les necessitats, que no és fàcil però intentem fer-ho.