Avui ens reunim amb un alcalde jove que entén de vins -n’és productor- i que també s’ha fet càrrec del Consell Comarcal. Li ha tocat conviure amb una de les etapes polítiques, socials i econòmiques més complexes.
“Gratallops és un municipi petit, però té 25 cellers, molt de renom, hotels, restauració, botigues de vi… Un gran teixit econòmic que et fa aprendre política a marxes forçades”
“Els danys que va provocar el temporal Glòria encara els estem arrossegant, perquè no es poden finançar amb els recursos disponibles.• Cada matí trucàvem les persones amb unes necessitats més grans i els preguntàvem com estaven, si necessitaven quelcom, si els calia alguna medicina… I molta gent se’ns posava a plorar, perquè anaven veient el que passava a televisió i es trobaven sols i espantats”
“El poble és bressol de vins. Jo hi havia endegat un celler i veia que la iniciativa privada s’estava espavilant molt”
“A diferència del que passa a les ciutats, als pobles es vota més la persona. Així que és igual el paraigües o el partit pel que et presentis”
“La passada legislatura vaig ser un dels pocs alcaldes socialistes en posar unes urnes el 17-O. Entenia que la gent havia de poder decidir el seu futur i que era legítim fer-ho. Però el partit i jo no teníem la mateixa línia”
Vostè és enòleg de professió. Què el va motivar a entrar en política?
Gratallops és bressol de vins. Jo hi havia endegat un celler i veia que la iniciativa privada s’estava espavilant molt. En canvi, la part política, no tant. Ens calia un consistori que portés a terme més projectes d’acord amb les necessitats del sector vinater: infraestructures, donar a conèixer el poble… Vaig pensar que podria fer-hi alguna cosa i això va ser el que em va motivar a entrar en política. I hi porto des de 2009.
Va estar un temps en l’oposició i ara fa cinc anys va ser escollit alcalde. Quin diria que és el seu estil de fer política, si vostè no prové del “ram”?
Tinc un estil normal. Vull dir que n’acabes aprenent, perquè no en saps. Entres a formar part d’un món desconegut i t’hi vas guiant amb els tècnics i funcionaris. Però també hi ha una vessant política que et fa despertar la curiositat per les coses que li calen al municipi. No és una tasca fàcil: Gratallops és un municipi petit, però té 25 cellers, molt de renom, hotels, restauració, botigues de vi… Un gran teixit econòmic que et fa aprendre política a marxes forçades. El municipi és conegut internacionalment i això fa que les normes del joc canviïn.
Enguany els alcaldes han viscut molts fenòmens inesperats, des de temporals fins a pandèmies. Què n’ha après, de tot això?
Que és difícil lluitar amb coses que desconeixes. Hem viscut d’altres temporals amb afectacions a les quals hem posat remei d’una manera o altra. Però la comarca és petita i té pocs habitants. Els recursos són limitats. Així que ens costa molt que les empreses inverteixin en infraestructures tan importants com són les telecomunicacions. Els danys que va provocar el temporal Glòria encara els estem arrossegant, perquè no es poden finançar amb els recursos disponibles.
Quant a la COVID, no estàvem preparats. Ens va agafar de sobte i hem fet una feina molt gran atenent necessitats i transmetent a la gent les recomanacions necessàries. Aquí la majoria de persones compaginem la política amb les nostres pròpies professions i hem fet el que hem pogut.
I personalment, què n’ha après?
Ha estat una temporada bastant dura. Vam entendre que teníem una població molt envellida i que s’hi havia d’estar al damunt. Calia donar moltes explicacions a la gent gran. Cada matí trucàvem les persones amb unes necessitats més grans i els preguntàvem com estaven, si necessitaven quelcom, si els calia alguna medicina… I molta gent se’ns posava a plorar, perquè anaven veient el que passava a televisió i es trobaven sols i espantats. Potser tenien els seus fills lluny i veien que, per edat, eren els més perjudicats per la pandèmia. Els intentàvem consolar, però la gent és molt vulnerable. Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi.
Gratallops va ser un dels pocs municipis lliures de COVID. Segueix sense tenir cap cas?
De moment sí. Potser hi ha hagut algú que ha donat positiu, però no resideix al poble, malgrat estar-hi empadronat. Ho hem portat molt bé i hem pres totes les mesures necessàries. Amb una densitat de població petita, tot és més fàcil d’acotar i prevenir. I el mateix dic de la comarca. Finalment hem sabut transmetre la informació necessària i ben clarament als ciutadans. Tota la informació que ens arribava des de la Generalitat la filtràvem força a fi que la gent la pogués entendre.
Podria dir-se que l’impacte de la COVID ha estat més emocional que econòmic a Gratallops?
Hi ha hagut moltíssim impacte emocional. Però també econòmic. El vitivinícola és un sector reconegut arreu del món, amb un elevat percentatge d’exportacions. Quan les fronteres i els transports tanquen, el producte ja no viatja i el sistema pot col·lapsar. Ens hem ressentit econòmicament. Enguany baixaran les produccions i les finques arrendades.
Quines mesures econòmiques s’han pres des de l’Ajuntament o el Consell Comarcal per pal·liar aquestes afectacions?
La principal ha estat la de lluitar molt pel comerç local. Si no venem a fora, hem d’intentar vendre dins del país. En quant a la vessant turística, crec que tindrem molt bona temporada perquè, finalment, la gent ha preferit fer vacances de proximitat. Els hotels i els restaurants potser no se n’han ressentit tant.
Fa unes setmanes vostès tornaven a tenir problemes amb l’aigua. Una zona vitivinícola com el Priorat s’ho pot permetre?
No ens ho podem permetre. Aquest és un problema que arrosseguem des de fa molts anys i que es deu a uns grans interessos econòmics. Al Priorat hi tenim certs municipis que depenen directament del riu Siurana i que no tenen més alternativa. En canvi, a Riudecanyes, per exemple, sí que tenen una alternativa. Nosaltres no. Hi ha un problema amb una concessió que és centenària i que nosaltres entenem que ha de canviar de forma, i no ser inamovible. Estem donant les passes pertinents en el marc de la Taula del Riu Siurana, però la COVID, les eleccions i d’altres impassos ho han paralitzat. Voldríem resoldre-ho més ràpidament.
La realitat és que el transvasament cap a l’embassament de Riudecanyes causa un problema molt gran i no s’ha originat pas per unes necessitats agrícoles, sinó per interessos econòmics promoguts per la indústria privada
El camp català està també afectat pel despoblament. A vostès també els preocupa?
És un problema que arrosseguem també, junt amb d’altres comarques veïnes com ara la Terra Alta o la Ribera. La població envelleix o se’n va. La gent jove no vol venir i, si ho fa, no troba feina en l’entorn rural. Crec que cal dotar-nos d’infraestructures i generar motivació per aquestes persones. Una de les mancances més grans és el desplegament de la fibra òptica, i la Generalitat ha hagut de donar un pas molt gran: seria molt difícil que les empreses privades promoguessin aquesta infraestructura.
En un altre ordre de coses, què va significar per vostè ser elegit president del Consell Comarcal?
Va ser un repte. No ho tenia pensat. El fet de presentar-me per Esquerra Republicana va generar una majoria. Ja portava temps com a alcalde i la majoria dels que van ser escollits a la comarca en les darreres eleccions eren nous. Jo portava el meu municipi bastant al dia i vaig pensar que era una oportunitat d’anar una miqueta més enllà i treballar des del Consell.
Inicialment vostè militava al PSC, el van triar d’ERC i darrerament es va presentar per un partit independent, sota el paraigües d’ERC. Com s’explica aquest canvi?
A diferència del que passa a les ciutats, als pobles es vota més la persona. Així que és igual el paraigües o el partit pel que et presentis. Jo em vaig presentar pel Partit Socialista perquè en aquell moment teníem una llista feta i només buscàvem un recolzament. Però en aquests consistoris petits, la gent treballa colze a colze i el que acaba quedant és la relació amb les persones. Així que la legislatura passada vaig ser un dels pocs alcaldes socialistes en posar unes urnes el 17-O. Entenia que la gent havia de poder decidir el seu futur i que era legítim fer-ho. El partit i jo no teníem la mateixa línia i d’aquí el canvi.
Va haver de donar gaires explicacions al PSC aleshores?
No. El Sr. Iceta va dir que hi hauria conseqüències… Molt bé. No sé si hi seran en el futur, però aleshores vaig decidir assumir-les sense problema. Al final, em dec a la gent que m’ha votat, no pas al partit polític. I com a president del Consell Comarcal, el mateix. Els partits polítics et poden aconsellar i dir, però finalment som grups independents amb capacitat de fer coses per la comarca. Suposo que com que som una població petita, la cosa no va anar més enllà.
Quins serien els principals reptes d’aquesta legislatura pel que fa a la comarca?
Abans de la COVID teníem unes directrius molt concretes. Una era la de preparar una candidatura a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. És un tema lent, però crec que ho aconseguirem al final. Cal tenir totes les administracions de cara i parlar molt, perquè hi ha molta feina a fer. No hi juga gaire que tinguem les eleccions pel mig, perquè tot es fa més lent. Tampoc hi ajuda la COVID.
D’altra banda tenim les conseqüències econòmiques de la COVID. I els serveis socials, que també han augmentat molt, perquè cal atendre necessitats de molta gent desprotegida. No serà una legislatura fàcil, perquè ha canviat el panorama completament. La crisi també afecta l’administració: els ajuntaments, els consells… Al final has de moure els diners d’una manera diferent, perquè hi ha moltes coses a fer.
Què suposaria per la comarca el fet d’aconseguir ser acceptada dins la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO?
Doncs moltíssimes coses. El més important seria ser reconeguts internacionalment (que ja ho som) per la sostenibilitat. També guanyaríem molta experiència i tindríem un nou motor econòmic. Hem dedicat fins ara molt d’esforç a la qüestió enològica i a l’oli de qualitat, l’escalada, etcètera. Però encara ens queda molt a aprendre en infraestructura turística.
Durant molts anys el Priorat va ser la comarca més pobra de Catalunya. Ara som una de les més desenvolupades. Però l’administració ha anat sempre al darrere del sector privat. Com a administració ens falta donar un punt més de qualitat.
Des del Consell creu que ha pogut ajudar prou els municipis de la comarca durant la pandèmia?
Sovint es debat si els consells comarcals han d’existir. Al Priorat, el Consell Comarcal és un instrument indispensable, perquè ajuda a mancomunar feines. No té sentit que poblacions amb 75 habitants hagin de tenir un tècnic de l’administració. Podem mancomunar la tasca entre diversos municipis i estalviar-nos molts diners.
Quina és la situació econòmica actual de l’ajuntament de Gratallops?
Quan jo estava a l’oposició hi havia una mala gestió i 200.000 euros pendents d’aplicació. També hi havia molts deutes als proveïdors. Era una situació caòtica, amb problemes i indemnitzacions pendents a treballadors que s’havien acomiadat. La passada legislatura vam dedicar dos anys a poder remuntar el col·lapse. A dia d’avui no tenim cap import pendent d’aplicació, estem al dia i tenim un superàvit de més de 250.000 euros. Som un ajuntament exemplar i hem fet moltíssimes obres i projectes.
La realitat és que depèn de qui agafa un ajuntament el pot deixar en pèssimes condicions. Però crec que un municipi com Gratallops, que és el bressol del Priorat, no podia funcionar d’aquella manera. Ara funciona com un rellotge.
Creu que la pandèmia ha canviat la manera de relacionar-se de l’ajuntament amb els seus ciutadans?
L’avantatge dels pobles petits és que ens coneixem tots. Els alcaldes i regidors ho som 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. La gent no té cap neguit de trucar-te a les 12 de la nit o parar-te cinquanta mil vegades pel carrer. Hi ha una proximitat total. També passa en el nivell comarcal. D’una manera o altra tothom sap qui és aquest o aquell. La proximitat té coses molt bones, perquè coneixes els neguits i les mancances en tot moment. La contrapartida és que has d’apartar una mica la vida privada.
Ens ha triat unes fotografies de la seva vida personal. Què expliquen?
En la primera hi surto d’adolescent, ja aquí a Gratallops. Els caps de setmana i els estius són el que m’han fet arrelar al poble. En la segona, jo deuria tenir uns 5 o 6 anys. Hi surto amb el meu germà. Ell viu a Barcelona i sempre hem congeniat molt. M’acompanya en moltes coses. En la tercera, amb la meva família.
Té algun moment important a la ment, dins de la seva carrera política?
Home, jo no voldria anomenar-ho com una carrera política. Crec que el meu pas per la política serà transitori. Hi soc en benefici dels habitants de Gratallops i de la comarca i espero que darrere meu arribi gent amb empenta i ganes de tibar del carro. Així podré seguir fent la meva vida i el meu treball. El meu ofici és fer vi i vendre’l. No em veig seguint una vida política.
Aquesta legislatura han entrat molts alcaldes amb moltes ganes de treballar i de nous projectes. Hi ha municipis que han canviat moltíssim. Quan un entra fresc, amb ganes de fer feina i neguits, de seguida ho veus al municipi. En canvi, quan l’alcalde porta 20 anys, malgrat la gran feina que faci, no es transmet tant. La frescor convé en l’entorn rural.
Fa poc el President Torra va demanar els ajuntaments que no transferissin els romanents a l’Estat Espanyol. Què en pensa d’aquesta petició i, sobretot, de la decisió de l’Estat de quedar-se amb els romanents dels ajuntaments?
És fàcil. Nosaltres venim d’una mala gestió prèvia. De no tenir res. I ens ho hem treballat molt per generar un romanent. Ara és molt trist no poder-lo emprar en el municipi perquè no estigui previst en la despesa i, en canvi, per una ordre, que l’Estat sí que pugui. Nosaltres ho hem estat fent bé. Entenc que aquests diners haurien d’anar destinats al municipi, no a cap altre lloc. Finalment, tot això són impostos recaptats en el municipi i referits aquí. Ja entenc que cal ser solidari i que cal ajudar tothom. Però una cosa és ajudar i l’altra és que et prenguin tots els estalvis que has treballat i que són del municipi. Per aquesta regla de tres, qui no ha fet una bona gestió i no té estalvis, no hi posa res.
I què faran si arriba el moment que l’Estat els diu que han de transferir els romanents i el govern català els diu que no ho facin?
Veurem. Desobeir porta conseqüències, tothom ho sap. Jo entenc que per poc que puguem, no els donarem. Però no sé com aniran les coses, ni els mecanismes que pot fer servir l’Estat en aquesta situació. Ja veiem com se les gasten. No s’estan de res i, si se’ls passa pel cap i en tenen ganes, ho portaran fins al final.
El que trobo trist és que es facin lleis sense sentit quan convé i, quan no, no puguem ni discutir què podem fer amb un país com Catalunya. No té cap lògica.
Els darrers dies hem vist com molts d’alcaldes, i la majoria dels Consellers, s’han donat de baixa del PDECAT a favor de Junts. Vostè, que ho veu des de fora, què ens pensa de tot això?
Crec que és legítim que cadascú prengui la determinació que cregui convenient. Però també crec que hauria d’haver-hi una unitat més gran. Ja arribarà el moment de tirar-nos els plats pel cap, si convé. Ara hauríem de deixar de banda el partidisme.
Finalment tenim el més important, que és la gent al darrere. Volen ser independents i que Catalunya esdevingui una nació. I no parlem de quatre gats, sinó de més de dos milions de persones. Crec que als partits els hem reclamat unitat i una direcció conjunta. Si ens enfadem i ens crispem, els estem posant el plat a la taula. No convé. I més en aquests moments. És indispensable tenir unitat. Crec que cadascú pot fer el que vulgui, i entenc que hi hagi un neguit al PDeCAT. Però no podem facilitar la feina a l’Estat.
Hi ha molts altres temes, apart de la independència, que semblen dividir els partits independentistes.
Ja ho veurem. Quan parlem de política municipal els interessos són molt diferents als de la gran política. Hi ha una política “per damunt”, on la gent hi porta molts anys i està habituada a fer canvis de cromos. Crec que caldria abolir tot això i fer els canvis necessaris per tal que persones amb ganes de fer coses hi poguessin accedir. La facilitat que tenim els catalans és que tenim convicció en qualsevol cosa. Si posem la banya, tenim una unitat que és eficient i ràpida. Catalunya és petita i ens avindríem ràpidament.
No veig pas inviable que puguem tirar molts projectes endavant. Els catalans, al final, som molt bons en moltes coses i pioners arreu del món. La independència no té perquè ser impossible.
