Tomeu Aspas és un jove alcalde que s’estrena en aquesta legislatura. L’entrevistem per conèixer una visió fresca i renovada de la política municipal en una localitat plenament centrada en la cultura.
Quan i com va ser la seva entrada en política municipal?
Va ser l’octubre de 2022, l’any anterior a les darreres eleccions municipals. Vaig assistir a una assemblea de les CUP locals, en la que justament es va decidir abandonar les sigles i formar un grup municipal independent: Som Vallflorida.
I a mi, que ja formava part de l’entitat local de joves, de les gitanes i de la colla gegantera, em van venir ganes de conèixer la visió del poble des del municipalisme. M’hi vaig apuntar.
I com va anar?
Vam crear unes noves llistes electorals. Ho vam fer amb certa dificultat, i sense cap esperança d’arribar al govern. De fet, dues legislatures enrere, Esquerra i Junts havien pactat un govern sense les CUP. Però en les eleccions de 2023 els resultats van ser de cinc regidors per a Junts, 4 per a nosaltres i dos pera a ERC. I vam pactar amb Esquerra. De cop, quatre persones que havíem entrat a formar una llista sense cap expectativa ens vam trobar governant.
S’esperava que la feina d’alcalde seria així?
Crec que un dels avantatges que he tingut és el de no haver pensat en cap moment que es donaria aquesta situació. Els primers dos mesos van servir per conèixer la casa i les treballadores. Però, a partir d’aquí, vas veient la complexitat, i que tots els temes se’t van menjant. El darrer hivern em va venir una mica de baixada… Vaig pensar que tot se’m feia una muntanya i que potser havia de deixar de ser en Tomeu, perquè ara tinc una responsabilitat.
Un dels avantatges que he tingut és el de no haver pensat en cap moment que sortiria escollit
Vol dir que va patir una mena de paranoia?
Doncs sí. A finals de 2023 vaig patir un rebombori mental. I a primers de 2024 vaig arribar a la conclusió d’acceptar-ho plenament. No ens coneixíem gaire amb els companys de llista, són de generacions diferents… Després de sis mesos va començar-me a venir la confiança i vaig decidir provar-ho a fons.
A finals de 2023 vaig patir un rebombori mental. I a primers de 2024 vaig arribar a la conclusió d’acceptar-ho plenament
Quina és la seva perspectiva ara mateix?
Una de bona. Completament diferent. Al llarg de tot l’any 2024 hem pogut fer grans reflexions i hem estructurat molt el treball. Això ha estat nou per a tots i ens ha calgut buscar un equilibri. Però ara estem en un moment molt bo. Considerem que hem fet moltíssima feina i que res no se’ns ha anat de les mans. L’autoestima ens ha pujat.
Perquè creu vostè que van obtenir tan bons resultats a les eleccions municipals de 2023?
D’una banda, crec que feia molts anys que manava el partit anterior (Convergència, primer i Junts després). Sempre hi ha una mica de desgast amb els anys. De l’altra, durant el Procés la política va fer un boom, però ara hi ha un cert desencant i una baixada proporcional entre la gent que va votar.
Finalment, en les passades eleccions hi havia cares noves en tots els partits que ens vam presentar. I així com en molts municipis el jovent està desencantat amb la política, en aquestes eleccions crec que el jovent va anar a votar. No en tinc estadístiques, però és la meva creença.
Durant el Procés la política va fer un boom, però ara hi ha un cert desencant i una baixada proporcional entre la gent que va votar
Perquè el nom de “Som Vallflorida”?
Vallflorida era el nom que tenia Sant Esteve durant la segona República. Veureu que molts negocis d’aquí encara el llueixen, des de la pastisseria fins a l’empresa que gestiona l’aigua del municipi. És un nom amb un context històric que ens agrada i ens representa.
Vallflorida era el nom que tenia Sant Esteve durant la segona República
Li hem demanat que portés unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
La primera és de quan era petit, amb la meva germana gran. Tots dos dúiem perruques. Ens estimem moltíssim. Per a mi, ser germà petit m’ha donat l’oportunitat de tenir molta connexió amb gent més gran… Sempre anava amb ella i els seus amics.
La següent és una foto de l’adolescència, en una caminada amb els amics al pantà de Sant Esteve, que és d’aigua dels regants locals. I, a més, us he portat dues fotos més del meu temps en política: la primera és de la presentació de la campanya electoral i la segona és de la setmana passada, a Hostalric, parlant sobre les plantes envasadores que tenim al Montseny. Cal fer-ne més rebombori.
Quins projectes importants tenen en marxa?
El que més ens engresca és el de la Casa de les Monges. És un edifici que l’Ajuntament va comprar fa sis anys i que ara estem rehabilitant per convertir-lo en un centre cívic en què s’hi puguin aglutinar entitats i projectes del poble. Hi volem posar una zona de bar i un coworking, i tot un conjunt de coses que van sorgir d’un procés participatiu que es va fer abans de la nostra arribada a l’alcaldia.
A banda, tenim el funcionament d’un servei de Joventut. L’entitat local de jovent és molt activa, per sort, però crèiem que des de l’Ajuntament calia donar-hi suport. Als municipis petits necessitem molt la participació dels joves.
Als municipis petits necessitem molt la participació dels joves
Altres projectes?
Quan vam entrar, vam donar continuïtat a uns projectes de l’ajuntament anterior, de canvi de lluminària pública a LED, i de creació d’una planta de generació de biomassa. També vam decidir afegir una teulada de plaques a la pista coberta del pavelló, perquè ens agradaria tenir més sobirania energètica i aprofitar més bé la energia que produïm al municipi. Igualment estem encarregant alguns estudis per a promoure l’habitatge entre joves i una cooperativa d’habitatge sènior.
En quant a la promoció econòmica, què ens en pot dir?
Li hem canviat el nom a la funció cap a “desenvolupament local”. Si no, sembla que ens enfoquem molt en els diners. Aquí van sorgir idees de tipus comunitari com ara una unió de botiguers, que estructuraria molt els comerços, bars i botigues locals. Aquí no tenim indústria i el que hem de posar en valor són els petits negocis. Que s’organitzin i que els ajudem d’alguna manera, directa o indirecta, els seria fabulós.
Una idea comunitària ha estat la de crear una unió de botiguers, que estructuraria molt els comerços, bars i botigues locals
Què fa diferent Sant Esteve d’altres pobles?
Se’ns coneix molt a nivell cultural. A mitjans de segle XX va arribar aquí una onada d’artistes. Actualment tenim companyies de titelles, de circ, gent del teatre, músics… Hi ha un aura cultural molt forta, tant professional com amateur. I hi ha una connexió molt rellevant amb la cultura popular. Per exemple, amb la tradició del ball de les gitanes, que és fabulós.
Les festes de Tardor i Primavera, organitzades per l’Associació de Jovent, ens porten a celebrar trobades, dinars populars, concerts, espais com la Taula de Cultura, amb tallers i cursos d’arts plàstiques, o de ball. A finals de l’any 2000, a més, vam inaugurar un teatre preciós, que molts altres municipis voldrien tenir.
Més enllà d’això, som una entrada al Montseny, en connexió directa amb Collformic. Cada cap de setmana venen moltes persones per aquí, camí de la muntanya o la casa de colònies, l’entorn rural, etc.
A mitjans de segle XX va arribar aquí una onada d’artistes. Actualment tenim companyies de titelles, de circ, gent del teatre, músics…
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
N’hi ha diverses. Algunes d’elles són personals també. La primera és la de la manca d’habitatge. Per això estem estudiant què hi podem fer com a Ajuntament. Com a jove, porto molts anys donant-li voltes. Fins i tot, sent alcalde, jo no vaig poder viure aquí fins que un amic meu, que marxava del seu pis, me’l va oferir en lloguer. Però, amb els sous que tenim, no podem fer-hi gaire més. I cal fer coses per que els joves s’arrelin. Arribarem a fer polítiques d’habitatge per a tota la població, però ara mateix el del jovent és el problema que més ens ocupa.
Un altre problema és el de l’aigua. Aviat ens haurem de connectar a ATL, quan fins ara ens abastíem de l’aigua del riu Tordera. Aquest és un assumpte conflictiu, perquè tenim una antiga empresa d’explotació d’aigües, Aigües del Montseny, que van deixar la nau. I ara hem de connectar-nos a la dessalinitzadora de Blanes, mentre el Tordera s’asseca. Creiem que és un error abismal del sistema.
Aviat ens haurem de connectar a la dessalinitzadora de Blanes, mentre el Tordera s’asseca
Ens pot recomanar algun espai emblemàtic del municipi?
Sí. Tenim dos castells, a pocs metres de distància. Un és el de Montclús, a la serra lateral, i que està en runes. L’altre és el Castell de Fluvià, i és una casa de colònies.
També tenim algunes masies notables. Només n’hi ha una de pública, que està en runes, però que sempre podem rehabilitar si arriben els diners. Les altres són privades i estan distribuïdes pel poble. Fa molts segles que funcionen i aporten un valor afegit enorme al territori.
L’Ajuntament està en una bona situació econòmica?
Sí. Hi havia un petit endeutament, per la compra de l’edifici de les Monges. Però el treball de la Intervenció i la Secretaria ho han acabat de posar tot en ordre.
Creu vostè que des de les institucions supramunicipals s’escolta prou als petits pobles com el seu?
Des de les diputacions sí. Des del Govern central, caldria fer-hi una mica més. La nova llei de Micropobles és preciosa. Però els pobles petits, que som de 2.500 a 10.000 habitants, hauríem de tenir ajuts també. No arribem tècnicament a molts ajuts i subvencions que ens podrien arribar.
Per sort, hi ha molta col·laboració entre municipis, malgrat les diferències de color polític. Aquí tenim una comunitat de municipis del Baix Montseny, que volem donar-li més empenta per poder-nos ajudar en més coses.
