Ha estat distingit com una aportació innovadora que pot servir de referència per altres ajuntaments o entitats locals
El catàleg del Banc de Bones Pràctiques dels governs locals de Catalunya ha incorporat a les seves iniciatives el Programa de protecció i custòdia del sòl no urbanitzable, un projecte emprès per l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, que ja es pot consultar pels organismes públics interessats a millorar els serveis de la ciutadania. El Banc de Bones Pràctiques és un servei pioner en el món local, impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya. El seu objectiu és promoure la millora i la innovació en els governs locals, primant aquelles actuacions que representen una aportació innovadora i de qualitat, que poden servir de model a altres administracions o entitats locals. Els instruments per aconseguir-ho són la difusió d’experiències seguint una metodologia comuna, i la reflexió i l’intercanvi de coneixement sobre polítiques locals. Actualment, Terrassa ofereix un total de 32 propostes dins de les més de 300 que conformen el seu catàleg.
El Programa de protecció i custòdia del sòl no urbanitzable protegeix el patrimoni agrícola, històric i cultural a l’Anella Verda. Creat a l’estiu del 2021, està impulsat per un equip multidisciplinari que inspecciona i controla les construccions i els usos actuals que se’n fan en aquest entorn natural protegit, que representa el 65% del territori, per verificar si s’ajusten a la normativa. L’any 2021 es va tancar amb una cinquantena d’inspeccions, que van derivar en l’obertura de 26 requeriments a les propietats per construccions sense llicència, per construccions precàries o en mal estat, acumulació de residus o usos indeguts.
32 propostes terrassenques
Entre les 32 propostes de Terrassa que hi figuren a la web del Banc de Bones Pràctiques (https://www.bbp.cat) destaquen el Qüestionari d’obres, una eina digital que ajuda a la persona usuària a determinar el tipus de permís que necessita abans de fer una obra; l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), un òrgan que articula la participació ciutadana en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei d’abastament d’aigua municipal; i el programa d’horts urbans ‘Conreant Terrassa’, que promou la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum.
