A l’igual que a la capital de la Terra Ferma, a Cervera l’ajuntament rep el nom de “Paeria”. És el lloc dels paers, o homes de pau. El paer Royes és un home pacífic, sí, però també inquiet i emprenedor. Provinent de la iniciativa privada, va decidir treure la ciutat d’una situació de quietud i donar-li un nou impuls. Ens fa recompte del riquíssim patrimoni cultural de la ciutat i ens diu que tot això, més enllà de ser un signe de les coses antigues, representa una gran oportunitat de futur, en la forma de turisme. Li demanem que ens doni més explicacions dels seus plans.
“Estem ubicats una mica al mig de tot arreu, entre Barcelona i Lleida, i moltes vegades tenim la sensació que no se’ns té prou en compte”
“Volem tenir una ciutat amable, una ciutat neta amb parcs i jardins endreçats, amb uns carrers en condicions”
“La nova Plaça de la Universitat ha transformat la ciutat: abans era vella, lletja i fosca i ara és un espai obert amb preferència pels vianants”
“Estem en un país de legislació molt complexa i muntar un negoci no és tan fàcil com a altres llocs”
“La situació econòmica de la Paeria és envejable i molts municipis voldrien estar com Cervera”
“Tots els partits tenen llufes penjades, però no és just posar tota la classe política en el mateix sac. La confiança política es guanya en el dia a dia, i no amb les paraules”
Per començar, quina és la seva filosofia en l’activitat política? Quin és el seu estil de fer política municipal?
Parlar amb moltíssima gent i escoltar a tothom. Per a fer-te una idea del que cal has d’escoltar primer les persones, els seus punts de vista i les seves sensibilitats, i després fer una proposta. Si la gent te la recolza vol dir que et sents legitimat per a tirar endavant. Fins i tot si les propostes generen rebuig. Això vol dir que també cal ser valent. Hi ha gent que vol acontentar a tothom i no pren decisions per a no equivocar-se. No és el meu cas.
Com s’ho ha fet per sobreviure en aquestes darreres Eleccions Municipals?
Com ho faig tot. Amb molt treball, molta dedicació, molta paciència… És una experiència molt intensa. Ho tinc tot per escrit en una mena de diari. Penso que totes aquestes vivències són una oportunitat i que si no les escric amb el temps no recordaré els detalls. Potser algun dia les publicaré perquè la gent sàpiguen el difícil que és gestionar un Ajuntament. En la darrera campanya electoral he viscut moments molt desagradables amb molts atacs injustos. Però també penso que això ens fa més forts.
Ara que ha iniciat una nova legislatura, quins són els seus reptes assolits i els pendents?
Per a nosaltres el Pla de Govern és sagrat i hem de continuar les tasques que estaven previstes i que no s’han pogut acabar. Hem de seguir treballant el tema de la creació de llocs de treball, i ajudar les persones que ho passen malament, perquè no tenen feina. També volem tenir una ciutat amable, una ciutat neta amb parcs i jardins endreçats, amb uns carrers en condicions…
La nova legislatura també ha vingut acompanyada d’una renovació de l’equip de govern…
Això ha generat una certa expectació. La gent s’ho pregunta. Per a mi és molt senzill: 4 anys són molts. Molts equips directius d’empreses i de clubs esportius, i d’entitats es renoven cada any. Aquí durant 4 anys hem tingut les mateixes persones al capdavant i no veig res d’estrany en el canvi. Algunes persones amb les que comptava han marxat perquè opinen que ja s’han buidat prou i d’altres s’han canviat perquè jo creia que calia activar un tipus de polítiques diferents. Estic molt agraït de la feina que han fet tots ells. Però ara hem fet una aposta diferent amb gent jove, amb un nou entusiasme noves maneres de pensar…
Els dos temes estrelles del nou mandat són la renovació de la Universitat i el POUM, després de 30 anys…
Són reptes importants. Veurà: jo no havia estat mai en política i per tant, venia sense els vicis típics de la política. Per mi, quan algú es presenta amb un programa electoral, el programa és sagradíssim i s’ha de complir. O bé has d’explicar molt bé perquè no ho fas. En el nostre cas, vam fer un innovador Pla de Govern a Cervera. Pioner. Amb més de 300 accions, entre elles el POUM. I n’hem fet al voltant del 80%, i fins i tot en minoria, la qual cosa representa un mèrit extraordinari. I quant a la Plaça de la Universitat, ha estat la gran obra que ha transformat la ciutat: una plaça que era vella, lletja, plena de vehicles, fosca… s’ha convertit en un espai obert amb preferència pels vianants.
De quina manera fomenten l’activitat econòmica per a la creació de llocs de treball?
Tenim limitacions importants: no podem crear fàbriques ni generar llocs de treball. L’únic que podem fer és donar facilitats a les activitats que es vulguin posar en marxa a la ciutat. Estem en un país de legislació molt complexa i muntar un negoci no és tan fàcil com a altres llocs. Nosaltres volem ser innovadors i hem tingut iniciatives que no corresponen a l’administració pública sinó a la privada i hem posat en marxa un negoci que tan aviat s’ha vist que era rentable s’ha deixat en mans privades. Com la cafeteria que tenim a la plaça.
Quina importància té el seu municipi, com a capital de Comarca que és?
Tenim la responsabilitat de liderar la comarca. Però encara hem de donar més passos endavant, perquè a la Segarra estem ubicats una mica al mig de tot arreu, entre Barcelona i Lleida, i moltes vegades tenim la sensació que no se’ns té prou en compte: es parla de sol i platja, i de muntanyes, i a les comarques d’interior no se’ns coneix tant. Jo crec que la Segarra és una de les grans desconegudes de Catalunya, una comarca molt bonica amb paisatges extraordinaris, castells excel·lents, i molts atractius. Però necessitem més suport d’altres administracions.
I en quant a la situació financera de l’Ajuntament?
És una situació més que sanejada. Hem reduït el deute en més d’un 30%, i hem seguit fent moltes inversions. Hem passat d’un deute de pràcticament 5 milions d’euros a 3,5. El nostre grau d’endeutament actual és del 40%. I també hem reduït de 100 a 30 el termini de pagaments a proveïdors. Això també és una manera d’ajudar als comerciants i els empresaris locals,… La situació econòmica de la Paeria és envejable i molts municipis voldrien estar com Cervera.
On destinarà els pressupostos municipals?
En part, a poder complir la part d’aquest Pla de Govern que tenim encara pendent. Hi ha una sèrie d’inversions importants que a Cervera s’han de realitzar. Nosaltres apostem per continuar ampliant l’eix per a vianants. Allò que hem fet a la Plaça Universitat, cal ampliar-ho als dos trams que queden a banda i banda de la plaça. I fer que aquest espai sigui absolutament remodelat i per als vianants. Estem parlant d’un projecte de prop de 2 milions d’euros. Hem demanat Ajuts Culturals a Madrid i també fons al Pla de Barris. I esperem tenir resposta ben aviat. Per a nosaltres és sagrat que el centre de Cervera sigui un espai remodelat. I també hem de dedicar fons a millorar les condicions dels nostres carrers i jardins…
A Cervera hi ha nombrosos monuments declarats com a béns d’interès nacional… Digui’ns-en alguna cosa.
Cervera és un municipi privilegiat. Tenim les muralles del segle XIII, l’església de Santa Maria, la Universitat de Cervera (que és un edifici dels més importants del Barroc Català). És un patrimoni que hem gaudit els cerverins però que volem que siguin un pol d’atracció de turisme i que generin riquesa a la ciutat. Nosaltres no hem descobert el patrimoni que tenim, però sí el volem projectar perquè és una oportunitat de generar riquesa. I les xifres en turisme s’han multiplicat als darrers anys. Això dona vida als restaurants, als hotels, al comerç… De fet, el patrimoni no es podria mantenir sense un impacte econòmic important per a la ciutat.
I la Passió de Cervera, és la més antiga que d’Europa…
També és una de les joies que tenim i que cal conservar. Clar, fa 40 anys, el Gran Teatre de Cervera, amb capacitat per a 2.000 persones, s’omplia cada sessió. Ara els temps han canviat i per tant el format de la Passió ha anat variant. Però hi segueix participant molta gent. Pràcticament no hi ha cap família de la ciutat que no tingui un membre que no hi hagi participat a la Passió. Jo mateix, amb la meva filla, hem sortit com a figurants. És una de les coses que a nivell cultural hem de protegir.
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Cervera?
Que és una ciutat que té una bona qualitat de vida, tranquil·la, molt ben comunicada. Estem al centre de Catalunya, a una hora i mitja a Girona, a 50 minuts de Barcelona, 35 minuts de Lleida, a 50 minuts de les costes de Tarragona. I a 50 minuts de les pistes d’esquí. Moltes vegades quan parlem amb gent de la capital, els sobta que nosaltres puguem aparcar a un minut de qualsevol lloc, quan a Barcelona tenen tantes dificultats. Podem passejar, anar pel carrer i saludar-nos. És una ciutat amable i agradable per a viure.
Parlant ara sobre temes d’interès general, per quina fórmula electoral aposta per al 27 de setembre?
Aquest és un repte molt complicat. El més important del país en 300 anys. La història jutjarà el paper que està fent el President Mas. Personalment crec que ho estan fent bé i que s’està acomplint el camí que van anunciar al Govern i també el Consell Assessor per la Transició Nacional. Ho hem estat intentant tot i Espanya no ens ha deixat, i ara ve un moment en que la única possibilitat que tenim de consultar el poble és a través d’unes Eleccions al Parlament que han de ser plebiscitàries. Jo ho veig bé. Estaria bé tenir una llista única de tots els independentistes i que la gent pugui decidir lliurement si volen un estat independent.
Què li diria al president Mas a hores d’ara?
Afortunadament he tingut oportunitat de parlar ja amb el President. Al 2012 va venir aquí a Cervera i li vaig dir que li tocaria prendre decisions molt difícils, jo l’encoratjava a ser valent i a prendre decisions i que jo personalment, com a alcalde de Cervera, estaria al seu costat. Després hi ha hagut ocasió de tornar a parlar-ne i ell ha pres aquestes decisions tan difícils i ha estat valent. L’acte que es va fer al Palau de la Generalitat, amb els alcaldes donant-li suport, ha estat dels més emocionants de la meva vida i per ell també va ser molt important. Li diria que continués de la manera que ho està fent, jo voldria que ell liderés aquest projecte i que complís la seva paraula.
En el present, què faria vostè per lluitar contra el descrèdit i la desconfiança que cada cop més manifesta la societat envers la política…
Patim el descrèdit. I jo soc dels que no m’estic callant, perquè moltes vegades quan sento que es parla dels polítics, sempre dic: “no els posem tots al mateix sac”. No es pot tractar tot un col·lectiu com si fos una sola persona. Tots tenen unes quantes llufes penjades i jo penso que culpar-ne tot el col·lectiu no és just. Hi ha molta gent molt bona a la política, però ho han de demostrar en el dia a dia, i no sols amb paraules sinó amb fets. Per a nosaltres, la transparència és quelcom sagrat.
Altres preguntes d’interès
