El proper 22 de maig Lleida es debat a les urnes entre revalidar una nova majoria absoluta del PSC amb Àngel Ros al capdavant o trencar amb els 30 anys de governs socialistes apostant per l’independent Joan Ramon Zaballos en representació de CiU. Sigui com sigui, la legislatura que ara es tanca ha estat marcada en bona mesura per la inauguració de grans obres que han estat majoritàriament ben valorades pels lleidatans, com la Llotja, el Pont de Príncep de Viana o el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny. Això no obstant, les polèmiques al voltant de la comunitat islàmica com la prohibició del burca o el tancament de la mesquita també han estat protagonistes.
Després d’un mandat compartit amb ERC i ICV amb la fórmula del tripartit quan encara no s’havia produït al Govern de la Generalitat, el PSC va aconseguir el 2007 la majoria absoluta, fet que ha permès als socialistes implantar durant quatre anys tots els seus projectes de ciutat sense que l’oposició els hagi pogut frenar. El PSC va aconseguir 15 regidors, CiU 6, el PP 3 – tot i que el seu cap de llista va deixar el grup a mig mandat i va passar a ser regidor no adscrit -, ERC 2 i ICV-EUiA 1.
De fet, el PSC liderat per Àngel Ros considera que ha acatat amb un 95% el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i des del partit es destaca projectes com el cobriment de les vies, que ha permès la connexió amb els barris nord de la ciutat, l’arrencada del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, i grans obres com el pont atirantat de Príncep de Viana o la Llotja-teatre de Lleida.
L’equip de govern de la Paeria calcula que totes les obres que s’han fet durant aquests darrers quatre anys a la ciutat han tingut un cost de 422 milions d’euros, però remarca que al ciutadà només li ha costat un 8% del total, ja que la resta s’ha finançat amb aportacions del Govern, l’Estat o Europa.
L’endeutament de la ciutat està situat en el 85%, 35 punts per sota del màxim legal establert. Això no obstant, cal tenir en compte també l’endeutament dels organisme autònoms de l’Ajuntament, una dada que no es reflexa en aquest xifra global.
Malgrat les grans obres desenvolupades, el mandat dels socialistes a Lleida ha tingut assignatures pendents de resoldre. Una de les principals és la de la mesquita de la comunitat islàmica del carrer del Nord. Un temple que l’estiu de 2010 va ser clausurat perquè va superar en dues ocasions l’aforament permès. Ara aquesta comunitat islàmica que és la més majoritària de la ciutat, no té cap espai per resar i ha renunciat al solar que l’Ajuntament els havia cedit en un polígon per ubicar-hi el temple. A l’espera de resoldre’s aquesta situació, els musulmans resen a la intempèrie i els divendres, el dia de la pregària més multitudinària, s’apleguen en una de les marquesines dels Camps Elisis.
La immigració ha centrat part del debat d’aquesta legislatura a Lleida, amb qüestions com la prohibició del burca o vel integral. Tot plegat arran d’una moció presentada pel grup de CiU, que va generar un remarcat ressò mediàtic arreu del país i que va provocar un efecte onada a d’altres municipis catalans amb l’aprovació de mocions similars. Ara però, aquesta prohibició està anul·lada a l’espera que la justícia es posicioni davant un recurs que va presentar una associació musulmana de la ciutat.
Un altre dels afers socials que ha tingut impacte en aquests quatre anys de mandat socialista ha estat la modificació de l’ordenança de civisme per tal d’incloure la prohibició de la prostitució al carrer amb multes tant per als clients com per a les prostitutes. La mesura ha servit per eradicar la prostitució en punts concrets com les entrades de la ciutat de Lleida, on hi havia una destacada presència de noies exercint, però no s’ha aconseguit fer el mateix amb els carrers del casc antic, on encara hi ha molta activitat, sobretot amb la població immigrada. Així mateix, una de les conseqüències directes d’aquesta mesura ha estat que les noies que abans es concentraven a les entrades de Lleida s’han traslladat ara als límits dels termes municipals de poblacions veïnes de la capital; municipis, on en la majoria de casos no tenen suficients recursos per gestionar-la.
Una oposició que vol trencar amb 30 anys de governs socialistes
L’oposició a Lleida, liderada per CiU, ha apostat en aquests comicis per un candidat independent, el director de l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, Joan Ramon Zaballos, que agafa el relleu al perfil més polític de l’expresident de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín. En qualsevol cas, CiU es marca l’objectiu de trencar amb els 30 anys de govern quasi ininterromput dels socialistes. CiU vol centrar els seus reptes i programa en polítiques per afrontar la crisi i la xifra d’atur. La federació nacionalista considera que és preocupant el deute que arrossega la ciutat així com també que actualment dista molt la relació entre el govern municipal i els veïns de la ciutat. Altrament, també creu que malgrat el Pla de Barris no s’ha resolt la situació de degradació del centre històric.
De la mateixa manera que CiU, el PP també ha apostat per una candidata relativament poc coneguda, es tracta d’Imma Manso, membre del partit, però que fins ara mai havia anat a una llista de les municipals. El PP afronta les eleccions amb la intenció de recollir a Lleida el moment de creixement que viu el partit a nivell estatal. Per tot plegat, espera passar de tres a cinc regidors i ser decisius a l’Ajuntament.
Després d’intents frustrats per intentar fer una coalició independentista amb Solidaritat per la Independència (SI), Reagrupament i la CUP, ERC anirà sola a les eleccions del maig, tot i que Reagrupament finalment no es presenta i SI encara no s’ha posicionat. La CUP però, sí que fa candidatura i de fet van ser els únics a rebutjar frontalment el pacte amb ERC. Els republicans, que presenten Montse Bergés al capdavant de la llista, també centren en els seus eixos programàtics la lluita contra la crisi però afegeixen la transparència amb propostes com fer pública la llista de proveïdors amb els què treballa l’Ajuntament, els diners que els paga i els que deu.
Per últim, ICV-EUiA ha plantejat una llista renovada en el seu 80% després de la retirada de la primera línia política de l’històric Francesc Pané. Ara agafa el relleu el professor Ramon Camats. Els ecosocialistes esperen consolidar-se i augmentar vots recuperant els tres regidors del 2003.
