Les eleccions municipals poden marcar un punt d’inflexió a Girona, governada pel PSC des del 1979. Els socialistes han situat Pia Bosch al capdavant del partit i, en només tres mesos, ha hagut de regenerar la llista per combatre el desgast electoral de dos tripartits seguits i 32 anys al poder. Algunes enquestes pronostiquen un empat tècnic entre el PSC i CiU, liderada per Carles Puigdemont, i, per tant, les aliances postelectorals seran clau. ERC i ICV ja han deixat veure però que no tenen intenció de reeditar el tripartit. Amb una taxa d’atur del 13,83%, la sortida de la crisi és una de les prioritats dels partits. L’arribada del TAV al 2012 obre una nova era per a l’urbanisme i l’economia locals.
Les passades eleccions, al 2007, unes feixugues negociacions postelectorals van acabar definint un segon tripartit a Girona. Des de la sortida de Joaquim Nadal al 2002, el PSC ha perdut la majoria absoluta i Anna Pagans, alcaldessa des de llavors, ha hagut de sumar complicitats i deixar de banda, per la pressió dels socis de govern, els tics de governar durant tants anys en solitari.
Des de l’equip de govern s’ha fet una valoració positiva del mandat i s’ha destacat la inversió feta en aquests quatre anys, que és de 60 MEUR. Malgrat algunes divergències internes, des del PSC s’ha destacat un "alt compliment del pla de mandat" -sense aportar dades- i l’alcaldessa, Anna Pagans, ha declarat que no li queda "cap espina clavada". Ara bé, l’ambient que es respira entre els socis de govern en precampanya és d’etapa esgotada i són poques les veus que s’alcen per justificar un tercer tripartit. De fet, la nova cap de llista d’ERC, Blanca Palmada, ja ha estès la mà a CiU en missatges implícits.
Tibantor al tripartit
El govern tripartit ha hagut de superar tant crisis internes com també confrontacions amb l’oposició. El PSC va impulsar la construcció d’un pavelló esportiu de tres plantes, 3.230 m² i un pressupost de 4,2 MEUR enmig del parc urbà de la Devesa, una zona de plàtans protegida. Al projecte s’hi van oposar CiU i PP i tampoc va rebre la benedicció ni d’ICV, soci de govern. Finalment, la Comissió de Patrimoni va tombar el projecte per considerar-lo de dimensions "desmesurades".
Al 2009, una sentència del TSJC va obligar l’ajuntament a pagar 2,3 MEUR als propietaris del Xalet Tarrús pels perjudicis que els havia generat la protecció de la seva finca. L’ajuntament l’havia inclòs en un catàleg el 1995 i, per tant, els amos no podien edificar-hi. El jutge va entendre que la protecció havia impedit als propietaris lucrar-se amb la venda de part de la finca on hi volien fer pisos.
Una altra desavinença interna es va generar entorn a la construcció del centre d’art contemporani "Bòlit", projectat pel PSC. ERC i ICV van desmarcar-se’n i van fer un comunicat on anunciaven que no aprovarien una despesa de 5 MEUR per fer aquest equipament en temps de crisi.
La darrera polèmica del mandat ha estat la sortida del govern del tinent d’alcalde d’Urbanisme i portaveu socialista Joan Pluma, després de 20 anys al consistori. Pluma ha fitxat pel govern d’Artur Mas com a director general de Patrimoni Cultural i ha marxat sense fer cap compareixença pública per justificar la seva decisió. CiU havia demanat en diverses ocasions la seva dimissió per la gestió d’afers com el pavelló de la Devesa o el Xalet Tarrús.
Durant aquest mandat la principal confrontació ha estat entre el PSC i CiU. El líder de l’oposició, Carles Puigdemont, ha criticat la falta de "projecte de futur" i la poca entesa en el sí del govern, del qual ha assegurat que funciona "com tres ajuntaments" i que existeix una "juxtaposició caòtica d’interessos".
El futur del TAV
La ciutat ha viscut una profunda transformació des que al 2009 van començar les obres per a l’arribada del TAV. La zona entorn l’estació ha patit canvis circulatoris i la perforació dels túnels urbans afecta diversos barris. L’arribada del TAV suposa un repte per a la ciutat tant des del punt de vista econòmic com urbanístic. Està previst que un cop soterrades les vies del tren convencional s’enderroqui el viaducte ferroviari que travessa la ciutat. Què fer amb l’espai alliberat serà un dels reptes futurs.
El turisme a la ciutat ha crescut exponencialment des de l’arribada de Ryanair a l’aeroport de Girona al 2004 i, amb la posada en marxa de l’Auditori-Palau de Congressos, s’ha potenciat el turisme de negocis. En els darrers sis anys, les places hoteleres a la ciutat s’han triplicat i actualment n’hi ha 1.856. Ara bé, el desacord entre Ryanair i el Govern pel finançament del conveni 2012-2016 posa en entredit el creixement econòmic provinent del turisme. Per aquest estiu la companyia redueix un 48% les freqüències de vol i elimina 18 rutes.
Llistes renovades i nous caps de cartell
El PSC presenta una llista totalment renovada. Anna Pagans abandona després de 20 anys la política local i la substitueix la diputada i exdelegada del Govern, Pia Bosch, que va ser durant vuit anys regidora de Serveis Socials. Entre els 25 noms de la llista només repeteixen tres regidores i Bosch recupera de número 2 Ramon Ceide, regidor durant l’època nadalista. Els pesos pesants que acompanyaven Pagans en la llista del 2007 no repeteixen.
Carles Puigdemont encapçala per segona vegada la llista de CiU que també presenta una profunda renovació. Motius personals i una nova estratègia de Puigdemont a l’hora de confeccionar la llista fan que dels sis regidors actuals només repeteixi Coralí Cunyat, que anirà de número 9 ja que fa pocs mesos s’ha incorporat al Senat. A les primeres posicions tot són cares noves.
ERC ha canviat la cap de llista i l’excomissionada d’Universitats, Blanca Palmada, ha desbancat Cristina Alsina en un moviment del partit per fer fora la fins ara tinenta d’alcalde i presidenta del Consell Comarcal del Gironès. Als primers llocs de la llista només repeteix un dels quatre regidors actuals, Miquel Poch, i Palmada ha fitxat de número 2 Jordi Martinoy, que ha estat el delegat del Govern a Girona els darrers quatre anys.
ICV manté Joan Olóriz com a alcaldable i marxa el seu número 2, Enric Pardo, que ha acompanyat Olóriz en l’ascens del partit. Aquesta és la quarta vegada que Olóriz es presenta i, en cadascuna de eleccions, ha aconseguit guanyar un regidor. Actualment en té tres.
El PP també manté Concepció Veray com a cap de llista. Actualment el partit té dos regidors. Per primera vegada, la CUP -que es va quedar a les portes d’obtenir un regidor el 2007- suma suports i es presenta a les eleccions juntament amb Reagrupament i Pagesos per a la Dignitat Rural. Solidaritat per la Independència es presenta a Girona amb Santi Niell -exregidor amb ERC- de cap de llista i Ciutadans també prepara candidatura.
El PSC, la força més votada des del 1979
El PSC ha estat al poder des del restabliment de la democràcia al 1979. Els socialistes sempre han estat la força més votada a Girona i van aconseguir el màxim de vots a les eleccions del 1995 amb 17.628 vots. El partit va conservar la majoria absoluta fins els comicis del 2003. Al 2002 Joaquim Nadal va deixar l’alcaldia per fer el salt a la política nacional i en les eleccions del 2003 la nova candidata, Anna Pagans, va perdre la majoria absoluta. Va ser llavors quan el PSC es va veure obligat a pactar i es va inaugurar la fórmula del tripartit que es va reeditar al 2007. Des del 1999, la tendència dels socialistes és anar perdent vots: 16.386 al 1999 (Joaquim Nadal de candidat), 14.599 al 2003 (ja amb Anna Pagans) i 11.279 en les eleccions de 2007, la xifra més baixa mai registrada pel PSC. Actualment té deu regidors.
Des del restabliment de la democràcia, la segona força més votada a la ciutat ha estat CiU, que s’ha mogut entre els 7.200 i els 9.300 vots. L’arribada de Carles Pugidemont al capdavant de la llista al 2007 no es va traduir en un augment de vots ja que la seva antecessora, Zoila Riera, en va obtenir 7.565 al 2003 enfront als 7.111 del 2007. Les enquestes però preveuen però un creixement de CiU, que actualment té sis regidors. Hi podria haver un empat de regidors entre el PSC, que podria baixar, i CiU.
ERC va experimentar una forta crescuda al 2003 quan va aconseguir doblar els vots del 1999, arribant als 6.596. Al 2007 però va recular a 4.176. El PP ha estat la tercera força més votada a Girona fins que al 2003 es va veure superada per ERC. Actualment, també li ha passat al davant ICV que a les eleccions del 2003 es va quedar a només 100 vots dels populars però que al 2007 ja en va treure 3.511 pels 2.892 del PP. Els populars, per tant, van ser la cinquena formació més votada en les darreres eleccions.
La sortida de la crisi: una prioritat
El govern que es formi després de les eleccions tindrà sobre la taula el repte principal de generar ocupació i creixement econòmic després d’un mandat marcat per la crisi econòmica. A banda d’això, com fer visibles els canvis que preveu el pla d’Usos a la Devesa o què fer amb l’antic cinema Modern seran, un mandat més, temes que caldrà desencallar.
Les dades d’atur del febrer situen en 7.380 el nombre d’aturats a la ciutat, la qual cosa representa una taxa d’atur del 13,83%. Pel que fa al perfil de l’aturat, pràcticament hi ha una equivalència 50%-50% entre homes i dones. Actualment, Girona té un 22% de població d’origen estranger. Un 28% dels aturats de la ciutat són d’origen estranger i, en aquesta ocasió, l’atur és més important entre els homes (63%) que entre les dones (27%). La construcció i la indústria són els sectors més afectats per la crisi a la ciutat.
Les dades del 2010 situen l’endeutament del consistori en el 66,07%, mentre que el màxim establert per llei és del 125%. De fet, Girona ha pogut demanar crèdits aquest any ja que la normativa estatal situa el límit màxim per poder-se seguir endeutant en el 75%.
