“El que actualment governa és la por”

Des de 2019 és alcalde de Rajadell. Què li ha aportat aquesta feina?

Per a mi ha estat un al·licient, una motivació personal. Em considero una persona que s’auto-flagel·la molt per la qüestió dels estudis. Quan jo tenia 15 anys vaig haver de deixar d’estudiar i posar-me a treballar, perquè el meu pare va morir sobtadament. A banda, no era un gran estudiant i sempre he tingut la recança de voler formar-me.

La feina d’alcaldia m’ha donat l’oportunitat d’aprendre molt. Ha estat una bufada d’aire fresc que m’ha omplert molt com a persona. Veig que ho estic aconseguint i això em dona molta satisfacció.

La feina d’alcaldia m’ha donat l’oportunitat d’aprendre molt. Ha estat una bufada d’aire fresc que m’ha omplert molt com a persona

Ens ha portat dues fotografies personals. Ens les vol explicar?

La primera és del dia del meu nomenament com a alcalde. A l’escena m’hi acompanyen l’anterior alcalde, en Joan Costa (llegiu entrevista aquí). Puc dir amb molt d’orgull que vaig rebre la vara de comanament de mans de Costa i que això no m’ho treu ningú. I que ningú més la podrà rebre de les seves mans. Em provoca un sentiment de molta responsabilitat: en Costa, per a mi, i per a tot el poble, és un referent. És la persona que va aconseguir capgirar el municipi, després de 28 anys com a alcalde. No puc deixar d’anomenar el seu llegat. M’agradaria tenir la seva visió. Ell tenia al cap una visió del poble deu anys abans que passessin les coses.

I l’altra foto?

És d’un viatge al Canadà. Aquí em trobo a l’Estadi Olímpic de Montreal, l’any 1996, quan jo en tenia uns 30 escassos. Va ser una estada curta però intensa. Em va servir com a escapada mental i per a conèixer altres maneres de viure, diferents a les habituals.

Per mi, aprendre anglès va ser una excusa per anar a viure a l’estranger una temporada. Tot plegat, em va obrir molt la ment. Una de les millors coses que he fet a la vida.

Rajadell és un poble petit i una mica amagat. Com és la seva gent?

Som un poble que dona la benvinguda a tothom. A la plaça de l’Església hi tenim una escultura d’una noia amb una cadira buida. Representa aquesta acollida càlida. Estem oberts a les persones.

I què el distingeix d’altres pobles?

Crec que estem en una mena d’oasi dins de la vida quotidiana. Avui en dia tothom va amb presses, però quan et trobes a Rajadell veus tranquil·litat, un tarannà relaxat… El nostre modus vivendi s’assembla més aviat al de les vacances. Hi ha quelcom d’intangible que fa que la gent marxi enamorada de Rajadell.

Hi ha quelcom d’intangible que fa que la gent marxi enamorada de Rajadell

Interessant.

A l’estiu ho tenim tot ple, des de juny fins a mitjans de setembre. Cada cap de setmana el tenim ple d’activitats. I, a més, tenim un campus gòspel, que crec que és l’únic de tot Catalunya i potser de l’Estat. L’Àlex Mazcuñán, que és veí del poble, juntament amb en Ramón Escalé (el director de l’Esclat Gòspel de Manresa) van tenir la idea de muntar un campus d’estiu per a persones que volguessin practicar-lo en tallers.

Enguany en celebrarem la divuitena edició. Aquella setmana de l’any, des del dijous fins al diumenge, el poble s’involucra totalment amb les 90-100 persones que venen a participar-hi i els artistes que venen a cantar. Tots acollits a cases particulars i a les escoles.

Aquí han vingut artistes tan importants com en Donald Lawrence, que té un Grammy. Aquest és un esdeveniment únic i de molta qualitat. I ha encaixat molt bé aquí per aquests atributs intangibles del poble. Per exemple, la ‘màgia’ que té la nostra plaça de l’església… La gent marxa hipnotitzada d’aquí.

Al Campus de gòspel hi han vingut artistes tan importants com en Donald Lawrence, que té un Grammy. Aquest és un esdeveniment únic i de molta qualitat

Hi ha alguna cosa no tant bonica, del municipi?

Sí. Que tot costa moltíssim de portar a terme. Tenim necessitats de serveis, d’atenció als avis, ens manquen caixers automàtics, un dispensari que només obre dues vegades a la setmana… No obstant, aquests desavantatges també ens porten a noves maneres de fer. Per exemple, ara ens hem adscrit al servei de caixer mòbil de la Diputació. Ha vingut un parell de vegades, però ningú l’ha fet servir.

Tenim necessitats de serveis, d’atenció als avis, ens manquen caixers automàtics, un dispensari que només obre dues vegades a la setmana…

Perquè?

La meva conclusió és que la gent s’ha adaptat a les mancances i ha après a espavilar-se. La meva senyora, per exemple, té botiga a Manresa. Doncs bé, aquesta botiga és el centre de paqueteria per a moltes persones de Rajadell. I ella mateixa fa porta ocasionalment persones d’aquí que necessiten anar a la ciutat.

Anem avançant en moltes altres coses, no obstant. Per exemple, tenim la fibra òptica en gairebé tots els nuclis del municipi, a excepció de dos. I la gent ve aquí a estar tranquil·la.

A banda dels atributs intangibles, quin patrimoni tangible tenen vostès?

D’una banda tenim un castell, que és privat i no visitable. Hi ha molt bona sintonia amb la propietat, no obstant. També hi ha l’església, que és molt bonica i una vil·la romana, als afores, anant cap a Calaf. Allà hi hem fet una rehabilitació molt important gràcies a subvencions. Qualsevol persona la pot visitar a través de codis digitals o amb l’ajut d’una guia turística prèviament concertada. Des del 2019 hem hagut de fer-hi moltes reformes.

Quina situació econòmica té l’Ajuntament?

Actualment es troba en un impàs. Hem estat molt bé, i ho estem encara, però hem vist minvar alguns dels ingressos que teníem. No obstant, la feina de l’alcalde Costa va ser tan bona, que ja va preveure un “pla B”: la creació d’un polígon que estem a punt de rebre i que ja ha suscitat l’interès de dues empreses que hi volen invertir.

Amb aquesta inversió assegurarem la solvència de les finances municipals. Actualment no devem res a ningú, però estem fent el possible per generar els ingressos necessaris per mantenir aquesta solvència. Vull marxar de l’Ajuntament amb els deures fets.

Actualment no devem res a ningú, però estem fent el possible per generar els ingressos necessaris per mantenir aquesta solvència

Ens pot explicar el perfil del seu equip de govern?

A l’ajuntament hi ha set regidors. Cinc són d’Ara Pacte Local, vinculats a la llista de PDeCat, i dos són d’ERC. En la passada legislatura vam constituir un govern de coalició, que crec que és el millor que pot passar en un poble de 500 habitants. Però en aquesta legislatura, malauradament, els regidors d’ERC han cregut que treballarien millor des de l’oposició.

Jo no ho comparteixo gaire, perquè això és Rajadell, no pas Manresa. I crec que totes les idees són bones, però també penso que tots hem de remar plegats. Així que el govern el formem cinc persones. Tenim un perfil de gent jove i molt preparada. La llista per aquesta legislatura ha estat la mateixa que en les anteriors eleccions, pràcticament, perquè el grup està molt cohesionat. Jo no em sé veure sense ells.

En la passada legislatura vam constituir un govern de coalició, que crec que és el millor que pot passar en un poble de 500 habitants

Per què creu vostè que el van tornar a escollir alcalde el 2023?

En les primeres eleccions, les de 2019, jo estava ‘beneït’ per en Joan Costa. Hi havia qui no volia aquesta continuïtat, però al final es va produir. Les eleccions de 2023, en canvi, les vam guanyar per majoria absoluta i mèrits propis. Crec que escolto tothom i que soc més empàtic que no pas antipàtic.

Quines prioritats han tingut en aquestes dues legislatures?

La primera va estar marcada pel canvi d’un secretari que portava 30 anys i per un nou alcalde. La nova secretària, que és funcionària amb plaça aquí, i jo mateix, érem nous en els respectius càrrecs. I, a sobre, al cap d’unes setmanes, ens vam haver de confinar per la COVID. Això ens va marcar molt, perquè ens va endarrerir molts projectes.

El nostre objectiu actual és el d’engegar de manera definitiva projectes com ara els de la rectoria, que ha de ser l’edifici emblemàtic de Rajadell; la connexió dels diversos nuclis del poble a la fibra òptica; o la millora de l’estat de molts carrers. Igualment, volem invertir una mica més en una de les urbanitzacions locals, on hi voldríem fer un local social per a la gent. Però com que es tracta d’una zona encara no urbanitzable, no hi podem posar ni una sola totxana.

Tenen gaires nuclis, al municipi?

N’hi ha sis, tot plegat: Les casetes, l’Estació, Monistrolet, Servitge, Masies del Sòl i el nucli antic. Alguns estan més disseminats que d’altres. I el Servitge està més allunyat, potser.

Però aquesta dispersió no els evita conèixer-se tots.

En efecte. De fet, tothom em coneix i em truca quan necessita qualsevol cosa.

Creu que les administracions supramunicipals els escolten prou?

Tot és molt complicat. De fet, he après que actualment el que governa és la por. Por entre secretaris, arquitectes… Hi ha una por no només burocràtica, sinó a equivocar-se, perquè a la mínima surts al diari. Ara ja no es produeixen els excessos que antigament. I el que no pot ser és que una persona que és propietària d’una casa i d’una hectàrea de terreny, i necessita fer-se una habitació addicional, no ho pugui fer perquè la llei diu que no pot ampliar el volum. Això no és normal. Al final hi ha qui opta per espavilar-se i cometre una il·legalitat. Però qui se l’acaba carregant és l’Ajuntament.

Hi ha una por no només burocràtica, sino a equivocar-se, perquè a la mínima surts al diari

Molts alcaldes se’n queixen.

Dins de tota aquesta situació, anem navegant. El Consell Comarcal és una gran idea, per exemple, però no té finançament propi. Gràcies a ell tenim un arquitecte municipal que ens ve 8 hores a la setmana, sí. Fa un temps ens en va venir un, amb qui estàvem encantats, però que quan va aconseguir una plaça de més categoria va marxar. I vam trigar deu mesos en tenir-ne un de nou. Deu mesos sense arquitecte municipal… Persones que van començar un projecte de construcció fa dos i tres anys, encara em van al darrere. I les excuses que he de donar em fan vergonya de donar-les.

Crec que des de la Generalitat, especialment, ens tracten com als germanets petits i pobrets. I penso que se’ns hauria de tractar d’administració a administració. I fins que no ho entenguin, tenim un problema. A banda, a la Generalitat, hi manen quatre tècnics des de Barcelona. I ja pots dir missa, que són ells els que tenen la paella pel mànec. Sé que no és políticament correcte dir-ho.

Fa un temps va venir un arquitecte municipal amb qui estàvem encantats. Però quan va aconseguir una plaça de més categoria va marxar. I vam trigar deu mesos en tenir-ne un de nou

Tenen problemes de despoblament?

És un tema important, perquè ens manquen vivendes. Tenim el POUM aprovat des de 2015 i podríem desenvolupar una part del poble. Però ara no surt a compte, perquè els costos són enormement grans. A mi m’agradaria deixar tots els papers preparats perquè, quan es pugui fer, es faci.

Mentrestant, la nostra oferta de vivenda és molt limitada. I el poble és de segona residència, més aviat. Des de la COVID hem augmentat la població d’un 10% i ara estem rondant els 600 habitants. Aquí, la gent s’hi ha establert i no ha marxat altre cop a la ciutat. Potser perquè estem a una hora de la platja, a una de la muntanya i a minuts comptats dels principals mercats. Estem molt ben situats i l’Eix Transversal ha estat un gran avantatge.

Tenim el POUM aprovat des de 2015 i podríem desenvolupar una part del poble. Però ara no surt a compte, perquè els costos són enormes