“El que és local i el que és global poden estar en una mateixa sintonia”

És alcalde d’una ciutat prou important.
Té una llarga història, que comença al segle II, i el fet que hagi estat un punt d’intersecció de camins, de comerç, de mercat, encara ho ha afavorit més. Ha estat un dels motors de la zona, i l’arribada del ferrocarril, l’any 1854 va permetre desenvolupar un paper molt important, no només des d’un punt de vista de serveis i de mercat, sino també de ciutat industrial.

Que només ha fet que consolidar-se.
Sí, Granollers és sens dubte la porta nord de la regió metropolitana, amb una forta presència de la indústria, i on més d’un 20% de la població activa està vinculada a aquest sector. Hi ha molts fluxos de relació amb d’altres comarques, com el Maresme o Osona, i el fet que tingui mitja dotzena de ciutats a 30 quilòmetres, fa que tot plegat sigui una zona de ciutats de serveis, de generació de riquesa, en definitiva, d’articulació territorial.

Una articulació que fa gairebé tot giri entorn de la indústria.
De la indústria i els serveis, diria jo. Granollers és una ciutat que té un comerç molt viu, molt ric. Els comerços del centre tenen un paper important dins de l’organització de les emissions comercials de Catalunya. I això sense oblidar l’altra vessant, la dels serveis a partir del moment que és cap de comarca, i per tant, n’hi ha d’haver de justícia o de salut, per mencionar-ne dos.

Per això potser Granollers deu tenir més gent que hi treballa que no pas que hi viu…
Sí, aquí hi viuen 60.000 persones, però hi ha en aquests moments al voltant d’uns 30.000 llocs de treball. La població activa és d’uns vint-i-set, vint-i-vuit mil, per tant, vol dir que la meitat de la població treballa fora.

La comunicació deu afavorir.
Sí, està molt bé. Tenim dues línies de tren i tenim una bona xarxa de carreteres. Tot i així, seguim reclamant millores. Hem demanat amb d’altres ciutats veïnes que la línea ferroviària orbital hauria de completar la transversalitat del nostre sistema de comunicació, que està molt vinculat a Barcelona. Amb poblacions com la nostra de l’àrea metropolitana que estan creixent tant, això resulta imprescindible. Hem de poder anar a Sabadell amb tren sense haver de fer aventures a Montcada. I també creiem que és imprescindible una conexió ferroviària amb el Maresme.

El fet de tenir el Circuit de Catalunya aquí al costat també deu ajudar a l’hora de plantejar aquesta mena de temes sobre la taula.
Per suposat. No s’entendria l’oferta hotelera de Granollers, que supera els 1.000 llits, sense el Circuit. I l’increment de l’oferta hotelera ve aparellada amb la presència del Circuit però també l’organització dels Jocs Olímpics on hi va haver la seu d’handbol, una de les nostres especialitats. El Circuit ja forma part del nostre bagatge i en aquests moments el Govern de la Generalitat ha iniciat la tramitació del pla director urbanístic del Circuit que ens farà pensar en el potencialment dels seus voltants.

Anem al dia a dia més proper. La crisi haurà fet de les seves.
Sí, és clar. El conjunt del país ha entrat en una situació preocupant. I nosaltres, com a dinamitzadors econòmics, notem aquestes circumstàncies. Tot i així, la nostra diversificació ha fet que haguem estat capaços de trobar coixins amb d’altres sectors que estan a la baixa, i amb d’altres que es mantenen millor, estem procurant reconstituir el govern econòmic social.

Podríem concretar més?
Hem generat un Consell de l’Ocupació per a què ens permeti no solament pensar en la crisi d’avui, sinó també amb el futur. I aquest consell no està només en un despatx, és un contracte amb el món empresarial, perquè tant l’administració pública com l’empresa privada en puguin treure profit.

I són aquesta mena de qüestions les que més li demanen les granollerins quan el vénen a veure?
La majoria de visites i contactes de la gent, tenen a veure amb aquests moments de preocupació econòmica. En tot cas, aquesta és una ciutat activa, en la que la dinàmica cultura, social, esportiva, solidària és molt forta i, per tant, té impulsos de molt interès que miren cap al futur. I des de l’administració hem de treballar per assolir objectius, així que el que hem de fer és implicar-nos-hi intensament.

Aquesta és una de les seves feines.
Sí, la feina de l’alcalde, tal i com l’entenc jo, és una feina d’estar al carrer, de parlar amb la gent, de mirar de mantenir amb el ciutadà un diàleg permanent. Aquesta és la política de la proximitat, de rebre crítiques, de veure impulsos, de compartir il·lusions i problemes. Ben segur que el contacte directe amb la gent és, de ben segur el més gratificant de la política.

Sempre havia volgut ser alcalde, vostè?
La meva generació va començar a fer política en moments molt complicats, molt durs, a principis dels anys setanta. Imaginàvem una societat determinada i hem tingut la fortuna de viure de primera mà aquests processos complexes que van esdevenir: el final del franquisme, la transició, els primers ajuntaments… Jo diria que la vocació de molta gent de la meva generació ha estat la de contribuir a canviar unes coses que aleshores eren molt complicades.

També té un paper destacat a la Diputació de Barcelona.
La Diputació també és política local en estat pur. I també he tingut la sort de poder viure de primera mà la intensa evolució aquests darrers anys, dels 311 municipis de la província de Barcelona, sobretot en carreteres, obres públiques, turisme i espais naturals.

Tot i així, la percepció és que no se sap ben bé què fan les Diputacions.
Sí, és cert, però la seva tasca resulta del tot essencial. La seva feina va més enfocada a tot el que és la cooperació en el món local, acompanyant als ajuntaments en els seus projectes, els seus objectius. Per dir-ho en poques paraules, les diputacions han de ser capaces de fer coses que els ajuntaments, de manera sola, no poden fer.

I a banda de les seves feines a l’Alcaldia i a la Diputació, vostè és professor.
Si, però no m’ho puc combinar. Sóc professor en una escola municipal, però són càrrecs incompatibles. Però la meva vocació és l’ensenyament, i hi espero tornar algun dia.

Quins projectes tenim per a la segona meitat de la legislatura?
Quan parlem de projectes, acostumem a parlar només dels grans, però per a mi, aquella vorera que s’ha d’arreglar o el llum que no funciona són tan importants tenen tanta prioritat com els altres. Però també en tenim de grans, és clar. Un dels principals és el d’aixecar l’antiga Nacional C-52 per vianalitzar el centre històric. Aquesta és una qüestió transcendental per a la ciutat: convertir una antiga carretera en un espai d’alta qualitat urbanística, comercial i de pas. Al costat d’això hi ha el desenvolupament del barri Congost, o la consolidació d’aquesta ciutat que volem desenvolupada.

Algun més.
La reestructuració dels serveis de salut és un altre projecte amb fortes inversions que saldaran l’oblit històric que aquesta ciutat va tenir amb altres governs de la Generalitat en matèria de salut. Però hi ha altres projectes, com la consolidació de la ciutat com a referent de caràcter cultural, per exemple, amb la transformació d’una antiga fàbrica de 16.000 m2 en un espai de producció artística.

A nivell cultural seria un motor molt important.
En el fons, es tracta d’enfortir Granollers com a ciutat, com a capital de comarca, fent que sigui una ciutat potent econòmicament, però també en el comerç, en la indústria, en la cultura, l’educació.

L’educació?
Sí, en aquests moments Granollers és la coordinadora la Red Española de Ciudades Educadoras (RECE). Aquest és un element que ens apassiona: la concepció d’una ciutat que globalment educa, però no només a les escoles, sinó també a les places, als centres cívics, a les passejades culturals. També estem compromesos en el treball per la pau. Granollers no oblida que va patir un terrible bombardeig el 31 de maig de 1938 i per això volem tenir present que mai ho oblidarem creant un centre cultural per la pau que sigui un enllaç de la nostra ciutat amb el món sencer.

A nivell mundial…
Si, el que es local i el que es global poden estar en sintonia. Formem part de la Junta Mundial d’Alcaldes per la Pau, i som l’única ciutat espanyola que en forma part. Som un de tants municipis que en un parell de minuts, les bombes van deixar 224 morts. I durant anys, els nostres pares i avis ens ho explicaven en veu baixa perquè qui sap què podia passar. Però ara, no. Ara tenim l’obligació de dir-ho en veu alta i també de treballar activament per a què no torni a passar. Ni aquí ni arreu.

Algun altre element que destacaria?
També som actius en el treball pel medi ambient. Som una ciutat que ensenya amb orgull la transformació del riu Congost, una claveguera durant molts anys, als setanta i als vuitantes i que avui està integrat a la Xarxa Natura 2000 d’Europa.

Un patrimoni natural que cal conservar.
Sí, un patrimoni natural però també un de cultural prou important. La Porxada, per exemple, on està ubicat l’Ajuntament, és un edifici singular que es va construir al 1587 com a expressió del poder del món del comerç a la ciutat. Va ser construït bàsicament per fixar el preu, és a dir, com una llotja. És un dels principals elements de la ciutat però n’hi ha d’altres. I el tema medieval és un d’aquells que també volem reivindicar.

Una ciutat de la qual en pot estar orgullós, vaja.
Tot és millorable, evidentment. I sense oblidar l’esperit crític, que en el fons resulta essencial per mirar de millorar i de fer coses noves, penso que el més important d’una ciutat com Granollers, és la seva gent: penso que és una societat molt madura, molt activa, molt participativa. Sense tots aquests elements, poc s’hi pot fer.