Ramón Ferré porta 16 anys involucrat en la construcció de Calafell. Com a oposició, regidor i ara alcalde. Arquitecte de formació, va entrar al ple de l’ajuntament amb 24 anys, i ara amb 40 governa en minoria un poble composat per tres nuclis de municipi i un patrimoni històric únic, que té des de restes de l’era glaciar fins a cases d’arquitectes referents en l’era contemporània. El consens, la justícia social i la participació defineixen aquest alcalde socialista amant de l’hoquei patins.
“Fem més coses de les que expliquem”
“Som un municipi molt ric en patrimoni. Tenim patrimoni de totes les èpoques històriques”
“Hi hauria d’haver una compensació estatal pels municipis turístics com el nostre, que pateixen aquest un alt increment de població a l’estiu amb uns recursos limitats”
“Estem formant persones que puguin ajudar els més necessitats”
“Hem de fomentar la participació ciutadana i que siguin els ciutadans els que prenen la majoria de decisions”
“No podem donar cada quatre anys un xec en blanc al govern que surti escollit, sense poder matisar les polítiques que fa”
“El procés es troba en una situació de cul-de-sac”
“No és bo tenir un país tants anys en una situació d’impass i d’incertesa”
Quina ha estat la teva trajectòria fins convertir-te en Alcalde de Calafell?
Vaig començar l’any 1999 com a regidor. Tenia 24 anys i encara no havia acabat la carrera d’arquitecte, estava amb el projecte final. A les eleccions d’aquell any vam poder governar, amb 8 regidors del PSC i 1 d’ERC. Va ser una legislatura molt convulsa, al cap de dos anys i mig vam tenir una moció de censura, que ens va portar a estar 6 mesos a l’oposició i l’alcalde que va sortir d’aquella moció va acabar governant en solitari, amb 16 regidors a l’oposició. Durant la següent legislatura també vam estar a l’oposició, fins que a la següent vam poder tornar a governar i els 4 últims vam tornar a l’oposició. Puc dir que porto 16 anys de regidor i aquest últim any i mig d’alcalde, que és tota una experiència.
I també va tenir càrrecs al Consell comarcal?
També vaig estar com a Conseller Comarcal en dues legislatures diferents. El Consell Comarcal té una forma de gestió diferent a la del municipi. Potser no ets tant a primera línia de foc, ni l’activitat és tant trepidant, però també és enriquidors, perquè et dona una visió del territori diferent i una altra relació amb els municipis.
Com se sent al convertir-se en alcalde després de 16 anys de regidor?
En cap moment m’esperava acabar d’alcalde, com tampoc m’havia imaginat ser regidor de l’ajuntament. Tot i això, hi ha moments a la vida en els que has de decidir quin camí escollir, i quan els militants m’ho van demanar vaig decidir fer aquest pas. Per a mi ha estat un orgull, com ho ha estat aconseguir l’alcaldia.
Tot i no aconseguir la majoria de vots, vam aconseguir reduir la diferència entre els dos partits majoritaris i tot i la fragmentació del ple, hem aconseguit arribar a pactes per a governar.
El seu lema de campanya era “Ens hi deixarem la pell”, i advoca també pel consens i el diàleg. Com definiria la seva manera de fer?
Moltes hores de feina, tal i com prometíem en campanya. Fem més coses de les que expliquem, perquè ens centrem molt en la gestió. També busquem sempre pactar amb la majoria de forces possibles, perquè això enriqueix els projectes. Al final, representem els ciutadans de Calafell, i quantes més forces hi hagi implicades, a més ciutadans representarem amb les nostres decisions.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
No crec que sigui necessari. L’important és conèixer bé el municipi i la seva gent, ser positiu, dialogant i pactista.
Podria parlar-nos de la importància per a Calafell del Poblat Ibèric, el Castell i el Passeig Marítim?
Som un municipi molt ric en patrimoni. Tenim patrimoni de totes les èpoques. Tenim la Balma de la Graiera, on s’estan fent troballes arquitectòniques, amb alguna resta de l’era glaciar. També tenim la Ciutadella, la Vila Romana del Vilarenc, el Castell -que es va iniciar en època àrab- i també tenim moltes cases d’indians, la Torre de Defensa de la Guerra del Francès… i tot un ventall de patrimoni que, com he dit, representa totes les èpoques de la història.
En els últims anys es va aprovar un catàleg del nostre patrimoni, en el que es fa un inventari de no només els jaciments arquitectònics, sinó també edificis particulars del poble, com són les botigues dels pescadors, les cases dels rabassaires o alguns xalets construïts per arquitectes de prestigi. També tenim la Casa Barral i la Confraria de Pescadors que vam obrir aquest estiu, i tot aquest patrimoni que convido a la gent a visitar. Podríem dir que tenim un Port Aventura de patrimoni de totes les èpoques de la història.
Com es gestiona tenir varis nuclis de població?
Coneixent molt bé com és cadascun dels nuclis, sabent-ne les sensibilitats, virtuts i maneres de fer. Els ciutadans de cada nucli són diferents, i cal conèixer molt bé quines són les seves dinàmiques i necessitats. Es gestiona des del respecte de la diversitat, responent a les necessitats de cadascun i fomentant la cohesió entre tots ells.
A l’estiu el volum de gent es multiplica. Com es gestiona aquesta diferència de població entre estacions?
Actualment hi ha 24.289 habitants empadronats a Calafell, i realment vivint n’hi ha uns 40.000. Això és un problema, ja que deixem d’ingressar molts recursos que per població ens tocaria rebre. Hem d’intentar que aquests 15.000 habitants de diferència s’empadronin, que facin vida aquí i que ens ajudin a suportar els serveis que donem des de l’Ajuntament.
A part d’això, a l’estiu la població incrementa fins els 100.000 habitants, i això fa que haguem de dimensionar els serveis a un volum com aquest. Això resulta molt fàcil dir-ho, però cal pensar que hem de tenir prou aigua, el clavegueram i la depuradora han de poder funcionar, el transport urbà, la neteja viària i la recollida de brosses han de funcionar, i això suposa un increment de costos important de serveis que s’han de tenir dimensionats tot l’any per a tres mesos d’estiu.
Crec que hi hauria d’haver alguna manera perquè a nivell estatal hi hagués una compensació pels municipis turístics com el nostre, que estan patint aquest increment de població flotant amb uns recursos limitats. És una de les mancances que tenim els municipis de costa i cal estudiar-la a fons.
Quins són els projectes clau del seu mandat?
Som un municipi fragmentat en varis nuclis importants. Segur de Calafell té la meitat de la població, i sempre han tingut un dèficit de serveis considerable, fins i tot a nivell urbanístic, amb voreres i enllumenat en mal estat que amb el nou pla d’enllumenat volem posar una mica al dia. A nivell de cohesió social també volem crear aquests equipaments perquè la gent es pugui interrelacionar, i que la gent de Segur de Calafell gaudeixi del nivell de serveis que hi ha a la resta del municipi. Per això volem crear un centre cívic al port i n’hem creat un altre al nucli històric.
També estem planejant fer centres cívics en les urbanitzacions que no en tenen o el tenen desactualitzat. Per altra banda, a nivell d’equipaments educatius cal acabar de consolidar l’Escola de Vilamar, per fer-hi un gimnàs que esperem tenir acabat l’any que ve.
El que ens mancava era la xarxa d’equipaments socials. Completar-la i poder fer aquests espais de centre cívic on poder fer activitats de formació, d’associacionisme veïnal i de relació social, que són els que fan que la població es conegui entre ella, construint aquesta cohesió dins de la diversitat del municipi.
Com gestiona Calafell els casos de pobresa?
A Calafell hi ha casos de pobresa energètica, i estem negociant amb les companyies un protocol per aquests casos. També tenim el pla d’ocupació “Calafell crea”, impulsat a través de la Fundació Santa Teresa del Vendrell i que busca que aquests llocs de treball beneficiïn a aquestes persones més necessitades. També hem contractat gent a través del pla d’ocupació que ens assessora en temes d’habitatge social, hem negociat amb els bancs perquè ens cedeixin els habitatges buits i hem entrat a la llista de municipis d’alta demanda d’habitatge.
A part d’això, per a la gent amb menys recursos també hem reconduït totes les dinàmiques de benestar social i hem fet reglaments de totes les ajudes que s’estaven donant, cosa que ens permetrà arribar a molta més gent d’una manera molt més ordenada. També s’estan fomentant les ajudes al col·lectiu de discapacitats o amb minusvàlues, i s’estan formant a persones que puguin cuidar a la gent gran, perquè aviat obrirem un centre de dia al municipi. En resum, amb el “Calafell crea” estem formant persones que puguin ajudar i tenir una sortida professional en aquesta àrea de la gent més necessitada.
A nivell fiscal també hem signat moltes ajudes a famílies nombroses, monoparentals i col·lectius desafavorits. La tarifa social de l’aigua l’hem abaixat moltíssim i revisarem també les tarifes de les escoles bressol i del transport, fomentant la tarificació social en funció de la renda.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament després d’abaixar l’IBI un 10%, tal i com va prometre en campanya?
Fins ara l’Estat ens obligava a pujar l’IBI un 10% cada any, i vam decidir revertir-ho, perquè tampoc marcava la diferència. Vam optar perquè els ciutadans seguissin amb el mateix nivell de serveis sense haver de pagar aquest 10% extra d’IBI.
El que sí hem fet ha estat finançar les inversions amb préstec en comptes de fer-ho amb els ingressos de l’ajuntament. Això ho fem perquè l’Ajuntament cada any està amortitzant 5,5 milions d’euros i el préstec que demanem és de 4,5 milions d’euros. És a dir: cada any es redueix l’endeutament un milió d’euros. Així doncs, arribaríem el 2019 al 75% d’endeutament que marca la llei.
He de dir que la reducció del 10% de l’IBI era molt arriscada, però crec que a la vida hem de ser valents i l’hem aconseguit encaixar bé econòmicament i a més, podem fer més inversions que abans.
Què opina sobre la regeneració democràtica?
Estic totalment a favor. De fet hem creat una Àrea de Transparència i Participació i hem posat la web al nivell màxim de transparència, que abans d’entrar nosaltres a governar tenia un suspens i ara està a l’excel·lent. També cal dir que tenim marge de maniobra, perquè estem acabant de preparar el reglament de participació ciutadana i hem aprovat el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que ens permet ordenar i regular els plens. Ara els plens els retransmetem en streaming, fins i tot els precs i preguntes, augmentant així la transparència.
A banda d’això, crec que hem de fomentar la participació ciutadana i que siguin els ciutadans els que prenen la majoria de decisions. Per això no m’espanta estar en minoria, perquè si aconseguim que les decisions es prenguin d’una manera més global i els ciutadans tinguin l’última paraula, el debat es reduirà moltíssim perquè ja l’haurem fet amb tota la ciutadania i totes les sensibilitats.
De fet, dins el meu partit, sempre que pensem cap a on hem d’anar, sempre ho enfoca cap a la participació. Penso que no només ho hem de fer a nivell municipal, sinó que a nivell de legislació autonòmica i estatal hi hauria d’haver més mecanismes de participació, com passa a altres països com Suïssa o països del nord d’Europa. El que no podem fer és cada quatre anys donar un xec en blanc al govern que surti escollit, sense poder matisar les polítiques que fa.
Quin hauria de ser el nombre idoni d’anys per legislatura? I hi hauria d’haver limitació de mandats?
Estic d’acord amb limitar els mandats a dues legislatures, però les allargaria a 5 anys. Seria un període que permetria desenvolupar les polítiques amb les que et presentes i donaria més estabilitat als municipis.
També hi haurien d’haver més mecanismes per fomentar l’estabilitat política durant els mandats, i que els governs tinguessin la seguretat de poder esgotar tots els anys de mandat. A Calafell vam viure una moció de censura, i durant aquell mandat la ciutat no va avançar al ritme al que ho hauria pogut fer.
Quin serà el paper de Calafell als Jocs Mediterranis del 2018?
Nosaltres som seu de Futbol, i donem ple suport a l’Alcalde de Tarragona i a tota la Candidatura, perquè creiem que el retard que hi ha hagut no ha estat culpa de la candidatura ni de les seus, sinó que ha estat causat per una manca de voluntat política a nivell estatal, que realment no s’ha compromès amb els recursos que s’hauria d’haver compromès per a un esdeveniment com aquest. Sembla que ara sí que hi ha la predisposició per fer-ho, i esperem arribar a temps pel 2018 sense patir més pròrrogues.
El retràs dels Jocs ha donat una mala imatge de Tarragona i totes les Seus, però crec que hauríem de destacar també els aspectes positius, com són tenir equipaments nous que seran utilitzats per la ciutadania abans i després dels jocs. Sobretot a Calafell, que teníem un camp de futbol molt antic i aquest esdeveniment ens ha permès fer una inversió important per actualitzar-lo.
A part d’això, el retràs suposa una oportunitat, ja que ens permetrà fer un rodatge d’aquest camp de futbol perquè quan se celebrin els Jocs ja sapiguem els punts forts i febles de la instal·lació.
En quina situació considera que es troba el procés sobiranista?
Nosaltres ens estem mantenint molt al marge d’aquest tema, perquè penso que no arribarà massa més lluny d’on som ara. Per molt que la situació es vulgui estirar, hem arribat a un moment de cul de sac en el que no es pot avançar més.
No sé què passarà en el futur, però penso que convindria que s’esclarís el més aviat possible i hi hagués un diàleg obert i ràpid per part de les dues parts per arribar a una solució. El que no és bo és tenir un país tants anys en una situació d’impass i d’incertesa, perquè això no només afecta les administracions, sinó que també afecta a nivell industrial i comercial. Al final la incertesa genera por i provoca que no s’inverteixin els diners que potser s’invertirien sota una situació d’estabilitat.
El que sí podríem arribar a explorar és que Catalunya tingués el mateix nivell d’autonomia que té el País Basc, tant a nivell econòmic com competencial.
