El sector dels apartaments turístics instarà els partits polítics a portar al Tribunal Constitucional el Decret llei que els obligarà a comptar amb una llicència urbanística que es renovarà cada cinc anys, alhora que reclamarà als ajuntaments 4.000 milions en concepte d?indemnitzacions. La patronal de propietaris i gestors d?habitatges d?ús turístic a Catalunya alça la veu davant del recent anunci de modificar la llei d?urbanisme sense la participació del sector, ni d?experts en la matèria, ni d?altres partits polítics.
Aquesta modificació podria resultar en l’eliminació del 80% dels habitatges turístics a la regió en un període de 5 anys, els quals generen el 2,94% del PIB turístic. Així mateix, si s’aprova la proposta del Govern en el seu redactat actual, la Generalitat hauria d’afrontar les reclamacions d’indemnització que podrien exigir fins a 80.000 famílies catalanes propietàries d’habitatges turístics.
El president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur), David Riba, ha acusat la Generalitat de “legislar en clau populista” i ha assegurat que aquests allotjaments representen el 40% de l’oferta turística de Catalunya i creu que el Govern ha redactat aquesta normativa sense fer cap tipus d’estudi sobre l’afectació que podria tenir i basar-se només en “l’opinió subjectiva de la Conselleria”.
Riba ha afirmat que el sector aporta 3.000 milions al PIB turístic i que la mesura afectarà uns 25.000 treballadors de manera directa, així com altres sectors econòmics, com el comerç o la restauració. També ha posat de manifest que el 80% de l’habitatge d’ús turístic a Catalunya “són segones residències i no passaran a habitatge residencial perquè els propietaris els utilitzen habitualment”.
“Pot passar que tot es converteixi en oferta il·legal”, ha indicat la federació, advertint que el sector podria demanar als consistoris indemnitzacions per valor de 4.000 milions d’euros si els propietaris es veuen obligats a tancar els habitatges turístics i consideren que han de tenir renovar les llicències cada cinc anys genera “inseguretat” i un fre davant de les inversions.
Els portaveus del sector sostenen que l’actual crisi d’accés a l’habitatge no es pot atribuir en cap cas als habitatges d’ús turístic i, a títol d’exemple, ressalten que a la ciutat de Barcelona les llicències per a nous habitatges turístics estan congelats des de 2014 (fa gairebé 10 anys), cosa que fa impossible la seva responsabilitat en l’actual increment de preus a la ciutat.
En aquest sentit, els portaveus apunten com a causes reals altres formes d’allotjament temporal que estan creixent exponencialment, com ara el lloguer de pisos de temporada, que estan suposant un drenatge continu i massiu del parc d’habitatges del mercat residencial tradicional. Asseguren que, si bé aquesta nova activitat puixant pot semblar similar a la de l’habitatge turístic, la veritat és que no hi té res a veure, ja que no està sotmesa a cap regulació ni cap limitació (no requereix llicència municipal).
En definitiva, el sector rebutja la proposta plantejada inicialment pel Govern, que qualifica de “precipitada, contrària a dret i de nul·la efectivitat”, però vol deixar clara la seva voluntat de col·laboració. I per això exigeix que s’abordi la modificació normativa en el marc d’un procés parlamentari transparent, amb participació d’experts independents dels diferents àmbits afectats (sectorials i territorials) com la millor manera de trobar solucions efectives.
Font: Federatur
