Amb una llicenciatura a ESADE, la primera experiència professional de Malco Par va ser en una auditoria. Però va ser la seva estada en el Grup Ceac, on durant 4 anys va aprendre molt sobre el tracte amb el client. Va estar després a Núñez i Navarro 14 anys, i allà va començar la seva relació amb la part financera de control de gestió, i especialment, quan es va crear la subdivisió hotelera. A finals de l’any passat li van fer una oferta per incorporar-se al Hotel Majestic de Barcelona com a director general.

L’anunci, fa pocs dies, que la banca embargarà dos dels hotels més luxosos de Barcelona, La Florida i Miramar, posa de relleu la delicada situació que travessa aquest sector per la crisi. No obstant, el turisme ha anat responent aquest estiu, i la tempesta sembla que aviat amainarà.

Què tal dirigir una empresa familiar com el Grup Majestic?
Bé, bé. El passat any, la família Soldevila va decidir que la gestió dels tres germans que portaven les qüestions executives passés a algú de fora i va ser quan vaig entrar jo. El Grup Majestic és una empresa familiar amb tres plantes de negoci: una petita, immobiliària, una altra d’hotels, i una tercera, de renovables, que la van vendre. Va ser llavors quan van aprofitar per reestructurar el Grup.

Centrem-nos en l’hotelera.
El Grup està format per 5 hotels, 4 a Barcelona i un altre a París. L’Hotel Majestic és el vaixell insígnia, després hi ha el Murmuri, que és un hotel-boutique, un producte petit, molt cuidat, de disseny, el Anglaterra, un hotel molt ben situat al carrer Pelai i amb tres estrelles, i el Denit , que vam inaugurar el novembre de l’any passat amb un concepte divertit, de disseny, funcional i molt ben situat. El de París es diu Montalembert i és també un hotel-boutique situat a Saint-Germain.

Des del punt de vista de màrqueting, creu que bo que hi hagi un acord polític que porti el nom precisament del "Pacte del Majestic"?
Sí, per què no? Així com als Estats Units els grans negocis es fan en hotels, aquí manca aquest tipus de cultura. Sí que es ens identifica una mica amb un partit polític, d’acord, però ho portem amb neutralitat. També ha de tenir en compte que bar del Majestic surten negocis, i és un punt de referència de la ciutat. I això és bo. Vol dir que estan plenament integrats i formen part de la ciutat.

Una ciutat que des de principis dels noranta ha sofert una transformació hotelera important.
Sí, crec que un punt d’inflexió es produeix en els Jocs Olímpics del 92. És llavors quan ens vam adonar que faltaven places hoteleres, així que l’Ajuntament va impulsar un pla de construcció d’hotels, una decisió que per altra banda, crec que va ser encertada. A partir del boom dels anys següents, hi va haver un moment en què la iniciativa ja no va ser pública sinó ja privada, perquè molta gent va veure com això podia constituir una doble inversió: immobiliària i hotelera.

I això va ser el germen del problema.
En el moment en que s’acaba la plusvàlua immobiliària, el negoci només està a l’hotel en si i és llavors quan se sap si els números surten o no.

Hi ha hagut reconversions d’edificis residencials a hotels?
Per descomptat. Perquè quan no se sap què fer amb un immoble, qui ha de pagar-me la plusvàlua si m’ho venc? Doncs em el que quedo i el explotà com a hotel o oficines, i després ja tindré la plusvàlua encoberta del sòl.

Llavors, Barcelona està preparada per als pics de màxima ocupació?
Ara sí, potser massa. La crisi està frenant una part important del negoci, i no hem d’oblidar que l’actual conjuntura ho afecta tot: els turistes però també les fires. Tenim una sobreoferta i en bona part ha estat per aquesta iniciativa privada que abans li comentava.

Una sobreoferta que afavoreix els possibles clients.
I és inevitable un reajustament de preus. Perquè per molt que es parli de la possibilitat de fer pactes entre hotels, és molt difícil, i entre altres qüestions, no és legal. Però en el moment en que un baixa, tots acaben baixant. I a més tenim les noves tecnologies: ara internet ha permès que tot sigui transparent i que qualsevol persona sense moure’s de casa ia través d’un ordinador, pugui escollir la millor oferta.

I això en el fons suposa un problema, és clar.
El problema dels preus a la baixa és que, lògicament els resultats es ressenten i la capacitat que tens per invertir a l’hotel i el producte es complica.

La crisi ja que seguirà afectant al sector hoteler?
Tot i que les estadístiques apunten que l’estiu no ha estat especialment traumàtic en el sector, així de manera general, crec que hi ha hagut ajustaments importants. I jo personalment sóc optimista, perquè penso que Barcelona ha fet un bon treball amb el turisme. Hi ha molt bona relació amb els poders públics, i el concepte de "Barcelona" s’ha venut molt bé. Però és clar, encara esperem alguns ajustaments.

Com quins?
Doncs per exemple, hotels amb localitzacions complicades, que estiguin molt allunyades de la ciutat. Hi haurà una pèrdua de rendibilitat important i això provocarà que molts projectes s’aturin i que la gent no vulgui entrar en un mercat que ja està molt madur. Crec que l’únic que dóna certa por és la minvada capacitat que tindrem per reinvertir en el producte: si estem amagats a la trinxera no podrem reinvertir, a no ser que aposti per part de la banca o hagi ampliacions de capital per part dels accionistes. Però a part d’això, crec que ens estem defensant amb coratge. I està bé que els hotels no siguin només hotels. Que també es pugui anar al bar, per exemple.

No creu que serà una moda passatgera?
No, perquè penso que nosaltres, per exemple, tenim el restaurant Drolma i vam ser els primers a apostar per la gastronomia i, en aquest sentit, tenim un punt fort. El que en el fons pretenem, nosaltres i tot el món, és reinvertir, ser més imaginatius i potenciar els punts de venda que poden funcionar, ja que no val oferir el típic i l’estàndard. El negoci es fa a l’habitació, la resta són ofertes complementàries per fidelitzar el client.

La crisi tampoc no durarà eternament. Creu que el sector hoteler serà un dels primers a recuperar-se?
Sí, sincerament. I m’atreviria a dir que, com a mínim, hem tocat ia fons perquè hi ha la sensació que ara només podem millorar. Vam haver d’ajustar en el seu moment, i crec que ara no ho farem més, perquè tenim clar que el tema de les contractacions no anirà a pitjor.

També dependrà molt de les polítiques que es facin a nivell internacional.
Sí perquè pensi que els mercats del Regne Unit i els Estats Units ens ha fet molt de mal. Hem de tenir en compte que el mercat asiàtic crea oportunitats i, ara, per exemple, estem intentant desplaçar comercials a Austràlia per captar. Crec però que tenim bones perspectives i que recuperarem el tipus de clients que teníem fins fa molt poc temps.

Per cert, quin tipus de client tenen?
És molt estacional. A l’estiu, per exemple, especialment durant juliol i agost, hi ha molta gent de creuers, un tipus de client molt familiar que no té res a veure amb el que hi ha la resta de l’any.

Hi ha potser la percepció que s’ha baixat el nivell dels serveis.
Crec que és una cosa general. El sector viu del turisme i amb la crisi, els hotels hem apostat molt fort per baixar preus i donar suport als congressos. Així que hem baixat el nivell una mica, i crec que en certa manera és el reflex del comportament que ha estat tan controvertit aquestes últimes setmanes a Barcelona i que passa des del tema del decòrum en el vestir als focus de prostitució que s’han denunciat aquests últims dies.

Hem perdut qualitat?
Sí, la ciutat ha perdut qualitat, però en el gremi estem treballant en això i en altres aspectes, com el de la seguretat. La imatge de la ciutat està en joc i afavoreix que la percepció de la gent cap al turisme sigui negativa. Així que som conscients que aquest és un problema que hem de solucionar amb la màxima celeritat.