“El sentiment identitatari és el que permet la independència”

De tant nou que és el poble, fins i tot l’escut i la bandera són recents
Si. Em sembla que els vam demanar al genealogista i heraldista barceloní Armand de Fluvià, que va estar investigant què és el que podríem tenir. A l’escut hi surt una palma, la del martiri de Sant Esteve i un gos, que identifica Santa Quitèria, que és la nostra patrona i advocada contra la ràbia. El gos que hi ha a l’escut el vam fer amable, només faltaria, i ha acabat arrelant molt bé, fins al punt que és la mascota del poble.

Parlem de vostè. Acaba d’iniciar el seu tercer mandat. Com va ser posar-se en política, vostè que tenia una parada al mercat de Cardedeu?
Fins que no vaig ser alcalde, vaig fer molta política. Havia estat regidor entre 1995 i 1999 per ERC quan estava d’alcalde Francesc Cascalé. A la següent legislatura, quan la primera autoritat era Nicolàs Alpiste, vaig treballar al Síndic de Greuges, però la política municipal em continuava cridant. I després d’un parell d’intents, m’hi vaig posar de ple.

Devia haver una raó de pes
El cert és que no m’agradava el què passava llavors. Mira, jo penso que hi ha moltes maneres de fer política però si en l’urbanisme ho fas malament, ho acabes pagant tota la vida. En aquells moments, es volia transformar el poble: es va fomentar molt el desenvolupament residencial i s’estava tirant endavant un procés de requalificació urbanística per tal de fer un polígon industrial de més de trenta hectàrees.

I allò no li agradava
No, perquè veia que el municipi anava a canviar les seves singularitats, així que vaig veure oportú que calia fer alguna cosa. A l’acceptar la proposta de formar part d’Unitat per Vilanova ens vàrem presentar a les eleccions i mira, aquí estem des del 2003.

I acaba de guanyar per tercer cop. Què en pensa de la limitació dels mandats?
Doncs, no ho comparteixo massa. Tenim exemples dins del nostre país d’alcaldes que fa vint anys que hi són i no ho fan pas malament. Ha de ser una reflexió de la persona de sentir-se amb capacitat, força i il·lusió per continuar portant endavant el poble. I si el poble vol que es mantingui, fantàstic, penso que és positiu. Per altra banda, càrrecs de presidència cal controlar-los pel fet de que arriba un moment que poden acabar tenint massa poder, com ha estat el cas d’Itàlia, per exemple.

Des que fa començar, fa vuit anys, a ara, hi haurà hagut canvis
Miri, som l’únic municipi de la comarca que en la darrera dècada ha crescut més, doblant la població. Hem treballat aquests vuit anys per posar el poble al nivell que requeria, ja que pràcticament no hi havia serveis i ha calgut fer una gran esforç inversor.

Però ara estem en crisi
Sí, ara estem en un escenari certament difícil, en que tot s’ha parat. Tenim els equipaments però la població no ha crescut al ritme que es preveïa, i des de fa quatre anys està parat el desenvolupament residencial: no entren ingressos, no hi ha transferències i tot s’ha complicat notablement.

I això és el que el preocupa més com Alcalde, en aquest moment?
És veritat que a Vilanova no ens havíem trobat mai en una conjuntura tan desfavorable. I també és cert que mai havíem tingut la percepció de gent que necessités fins i tot per menjar. Així que ens preocupa el poder seguir gestionant bé un municipi com Vilanova, que el nostre estandart sigui la qualitat de vida i puguem seguir mantenint els serveis que s’han anat treballant i aconseguint durant anys. També cal tenir present que no tenim massa indústria, però que tot i així oferim uns 900 llocs de treball entre indústria, serveis i pagesia.

Però molta gent d’aquí deu anar a treballar fora
Fins i tot en el desenvolupament residencial dels darrers anys hi havia un equilibri importantíssim entre els llocs de treball que oferia la població i la gent que marxava fora. Hi havia una mobilitat de persones que anaven a fora i una altra que venien a Vilanova. Ara les coses han canviat: hi ha més persones que surten a treballar a fora que no pas que vénen. Això ha suposat un cert canvi estructural a Vilanova, però malgrat tot, segueix havent-hi un equilibri.

Aquesta rotació deu fer que la gent no conegui massa el poble…
És veritat. Molta gent no coneix Vilanova i molts vilanovins no coneixem Vilanova en profunditat. Fem moltes coses per a que se’ns conegui, i estem fent varies rutes per a vianants que et porten per l’entorn i donen un coneixement del territori. De fet, hi ha un programa de l’Ajuntament que vincula salut i esport i pretén que els metges recomanin caminades.

I a nivell cultural us heu mogut: heu obert una biblioteca, fa poc
Si, i en fa 15 que tenim un centre cultural. De fet, si ho pensem una mica, Vilanova va aconseguir la segregació gràcies al seu important moviment associatiu. I això va donar força i empenta, perquè un cop aconseguit l’Ajuntament, el primer edifici que es va construir, va ser el centre cultural.

Aquest sentiment identitari és molt important, doncs
És el que ha permès tenir la independència. Miri, fa dos anys vàrem celebrar el 25è aniversari i el tema no era nomès el de fer festa sinó també recuperar aquest arrelament i que la gent se senti del poble. La teoria és senzilla: tu només pots respectar una cosa si la coneixes i estimes. I això dóna equilibri al poble en temes tan quotidians com per exemple, els jardins públics de Vilanova, que m’agrada dir que són l’extensió dels jardins particulars.

Ja que ha mencionat els jardins, ¿com porten el tema del medi ambient?
Les poblacions de més de cinc mil habitants estem obligades a fer la recollida selectiva, especialment de l’orgànic, però nosaltres això ja ho feiem d’abans. Sempre hem apostat per aquestes estratègies: recordo fa uns vint anys que s’apostava per la recollida dels vidres i cartró, quan en aquell moment era una cosa insòlita. Som un municipi que té 15 quilòmetres quadrats, que el 80% del terme municipal és zona rústica i que d’aquest tant per cent un altre 80% és una massa forestal i espai protegit. Així que hem de tenir molta cura del medi ambient.

I a nivell d’estalvi, quines mesures concretes s’han proposat per Vilanova?
Totes les que puguem. Per exemple, la recollida d’escombraries, que ja no les recollim cada dia: si els contenidors no estan plens no cal buidar-los. L’enllumenat públic: és una despesa molt important i a més els preus de les factures de llum van a l’alça, i si tenim més equipaments encara més i, per tant, no és sostenible medi-ambientalment i econòmicament. Què hem de fer: doncs ho hem estudiat i hem fet tots els canvis de fluxe i de bombetes possibles i també es tanquen llums a carrers que hi ha fanals a ambós costats i a partir d’unes franjes horàries. Són dues mesures ben clares.

Retallades, doncs, també en fa. Si fos President de la Generalitat, quines mesures aplicaria més?
Doncs no ho sé, perquè no conec la realitat i la profunditat dels comptes. Suposo que a aquests nivells, ha de ser una situació preocupant i extremadament delicada perque a vegades els ciutadans podem dir “mira què fàcil, ens han pujat els impostos” o “en retallen prestacions”, però ara per ara, no és la solució més fàcil sinó la més difícil.

No són decisions populars
Evidentment, qualsevol polític en triaria una altra abans que aquesta. Suposo que no hi deu haver un altre remei. Les retallades de qualsevol tipus de servei naturalment no agraden a ningú, però jo poso un exemple: darrerament el Departament de Salut dels serveis territorials ens va convocar a una reunió a Montmeló, Montornès, Vilanova i Vallromanes. Resulta que Montornès i Montmeló tenien el servei 24 hores i el promig de persones assistides de 10 de la nit a 8 del matí, als dos centres, era d’una persona i d’una persona i mitja.

Sí, també ens hem passat aquests darrers anys
Miri com es miri, això no és sostenible: no pots tenir un metge una infermera i un administratiu per atendre una sola persona en vuit o deu hores. Evidentment que sí, era una comoditat i una avantatge, però segurament també un luxe que no ens podem permetre. Així que segur que hi ha d’haver un tipus de justificació per a fer les retallades allà on se’n fan.

I ara que estem en una crisi econòmica, però també política, creu que és un bon moment per canviar la imatge que el ciutadà té de la política?
Doncs, sí, naturalment. I en conceptes bàsics, com la paraula “oposició”, per exemple, que per ella mateixa està ja mal trobada. És veritat que tots pensem de manera diferent, i que hem de saber conviure amb la discrepància. Però també és veritat que a vegades uns remen cap a un costat i els altres cap al sentit contrari. D’això podríem prendre exemple d’altres, els americans, per exemple, que ens han donat mostres de que saben, malgrat les discrepàncies polítiques, que hi ha temes d’estat que no es toquen. D’això nosaltres no en sabem: som capaços de qualsevol per tal de desbancar l’adversari.