Cervera és un municipi de la província de Lleida, capital de la comarca del Segrià, i agrupa diverses entitats de pocs habitants com La Cardosa, Castellnou d’Oluges, Malgrat, La Preñanosa, i Vergós. Amb rellevants testimonis artístics (hi ha excel·lents mostres de romànic, gòtic, barroc i neoclàssic), la seva importància històrica té un punt d’inflexió important a principis del segle XVIII, quan al posar-se de part de Felip V a la Guerra de la Successió, va obtenir nombrosos privilegis acabada la contesa, el més rellevants dels quals va ser el trasllat de la Universitat de Barcelona durant més d’un segle.
“Hi ha un territori format per Cervera, Tàrrega i Mollerussa que en sí mateix és prou potent perquè tingui personalitat. Si fóssim capaços d’estructurar aquest conjunt de ciutats, podríem desenvolupar un potencia molt interessant”
“L’etern debat de Cervera és si som un poble o una ciutat. En general, la gent vol els beneficis del poble i els avantatges d’una ciutat, però és clar, sense pagar tant. I això no pot ser”
“El que la gent vol és feina i que la deixin tranquil·la. Llavors, hi ha neguits com un aparcament al centre, però en general la gent agraeix les petites obres. Els grans projectes són importants però no preocupen tant com ens pensem”
Pel que es veu llegint el seu currículum, el seu cas és el de tants protagonistes d’Alcaldes.eu: una gran implicació política i social des de ben jove.
Sí, el cert és que he estat implicat en política des dels 16 anys, però passa com tot: tens períodes més actius i d’altres que no ets tant. Havia estat a l’Assemblea de Catalunya, però també en temes socials, educació, cultura, en associacions de mestres, direccions de centres o en càrrecs de gestió i coordinació. I de fet vaig entrar a la política com a independent: va ser a través d’un amic que em va convèncer per anar a les llistes municipals amb el PSC. Així no és que tingui una militància històrica, senzillament, va anar venint.
Però ha acabat essent Alcalde.
Bé diguem que sóc alcalde d’una manera una mica curiosa, perquè en el meu equip de govern hi ha cinc grups polítics, i no crec que hi hagi cap alcalde de capital de comarca que tingui aquesta barreja. Hi tenim el PSC, ERC, PP, i els independents CIF i INSE. A les eleccions van obtenir representació totes les candidatures que es van presentar menys Iniciativa, però CiU va ser la que més vots va treure. Així que no estava clar qui seria l’alcalde i finalment vaig ser escollit per nou regidors, oferint un govern d’unitat.
Unir esforços amb partits tan diferents ha de costar.
La veritat és que des del principi vaig tenir clar que no podia ser alcalde sense una dedicació total, però una de les condicions que vaig posar és que estaria a l’Ajuntament amb el mateix sou que tindria treballant en educació, que és el que sempre he fet. Així que començo la meva jornada a un quart de nou del matí, però mai sé quan s’acaba.
Visitant Cervera, el que més destaca és el patrimoni.
Un patrimoni amb un pes important, sobretot històric. Sempre dic que tenim la densitat de patrimoni més alta de Catalunya perquè si dividíssim el nombre d’edificis històrics pel d’habitants, no sé si sortirien molts municipis amb un tant per cent tan elevat d’història. Només la universitat ja és una hectàrea de monument històric i si hi sumem el Sindicat, les muralles, l’Església de Santa Maria, i alguns edificis del carrer Major, la llista que surt és considerable.
És un gran actiu…
Sí, però que també és un repte perquè el que costa més diners a l’Ajuntament sense que doni un valor afegit tangible. Has de fer uns manteniments que potser d’altres poblacions s’estalvien.
Em sembla que tot i així, ha de valdre la pena.
Tenim un pla de barris que ens permet anar regenerant zones, però el que és important és que fem convenis amb el Departament de Cultura per ocupar-nos d’aquest patrimoni històric. Ara, això sí: hi ha molta feina en anar trucant portes, concertant reunions i mirant de materialitzar projectes, perquè és clar, quan truques a una porta tu també hi has d’invertir.
Parli’m més d’aquest pla de barris que abans mencionava.
Sí, ara amb aquest pla farem un carrer, però també refarem Sant Domènech on, només en la primera fase hi invertirem pràcticament 1.200.000 euros. Tots plegats voldríem tenir més diners per fer més coses, però hi ha el que hi ha. Hi ha uns límits econòmics i a ells ens hem de cenyir.
Però sembla que Cervera necessiti tenir bé aquest patrimoni per viure.
Bé, encara no es pot dir que Cervera visqui d’aquest patrimoni. Estem en una fase d’orientar-ho cap a aquest camí, però es necessita millorar el què hi ha i després es necessita oferir uns paquets turístics potents, que comportin una continuïtat.
Si es potencia això l’èxit podria estar assegurat.
Sí, si al capdavall ve força gent, però d’una manera bastant desorganitzada. Encara ara la millor promoció de la ciutat és el boca a boca que sempre és bo i acaba funcionant. A més, creiem que la ciutat té atractius molt importants: ja hem mencionat el patrimoni, però també té la música, un element molt important a la ciutat. I també el paisatge. Penso que hauríem de ser capaços de generar una oferta que fes funcionar aquestes tres potes.
Què proposa, doncs, de fer?
Estructurar-ho, articular-ho de manera que tot quedi més organitzat. Per això arribarem a acords puntuals. No sé, potser tot passa per crear un consorci de promoció turística que específicament es dediqui a això. Per exemple ara tenim el CAT que és el centre d’acollida turística, un element que ens força a coordinar més l’oferta, a centralitzar-la, a disposar d’uns tècnics que s’hi puguin dedicar més. I tot plegat, potser donarà peu a l’entrada de l’oferta privada, perquè la promoció turística no és o ha de ser només una cosa pública. Tots al capdavall hi sortim guanyant, oi?
I tenen un gran avantatge, també: estan ben comunicats.
Cada vegada hi ha més gent que es desplaça a treballar fora, a Lleida o a les rodalies de Barcelona, senyal que les distàncies són més properes. Cert és que les comunicacions han millorat molt perquè quan es passava per la Panadella era una altra història. I a mesura que l’oferta d’autobusos i de trens millori, cada vegada hi hauria més desplaçaments.
Hem parlat de turisme. Què tal la indústria?
La comarca té una tradició essencialment agrària, però en aquest moment qui genera més riquesa en aquest sentit és Guissona on hi ha la coperativa que té un procés més consolidat. A la ciutat tenim un sector industrial, però vaja, penso que el valor més gran que té Cervera és la seva situació: un important creuament de camins. I aquest és el valor més gran de futur que té, l’aprofitar el punt de creuament d’un eix transversal.
Un punt de creuament que pot ser un lloc potent, arribat el moment.
Jo tinc una idea, una intuïció, que em diu que una cosa és Lleida i l’àrea metropolitana de Barcelona, i una altra podríem ser nosaltres. Un sector format per Cervera, Tàrrega i Mollerussa que en sí mateix és prou potent perquè tingui personalitat. Si fóssim capaços d’estructurar aquest conjunt de ciutats, que sumen gairebé 50.000 habitants i que pràcticament estan unides, podem pensar que és un territori en creixement amb un potencial molt important que convé no perdre de vista.
Aleshores amb aquests municipis que comenta, hi ha sinèrgies?
Les hem de poder crear perquè molt abundants no són, ja que la tradició del nostre país ha estat, ja ho sap, de que cadascú va per ell, com a mínim, des del punt de vista econòmic. Però es podria crear un nucli de connexions on Tàrrega marqui el seu perfil i nosaltres el nostre, i treballar junts els punts comuns per ajudar-nos mútuament.
Pensar en gran, vaja.
Miri, aquí el debat que hi ha és si som un poble o una ciutat. En general, la gent vol els beneficis del poble i els avantatges d’una ciutat, però és clar, sense pagar tant. I això no pot ser.
I com van de serveis?
Els bàsics hi són tots aquí. Potser en temes sanitaris estem més pendents d’Igualada o Lleida, però a nivell educatiu, per exemple, hi ha escola, institut, un centre de la Universitat Internacional a distància, i oferta de Formació Professional. A nivell de serveis socials tenim el que ens pertoca. I pel que fa a instal·lacions esportives, tenim piscina coberta. Hi ha un bon nivell de serveis, que evidentment és millorable, però no es pot dir que hi hagi mancança.
El finançament és el que deu fallar.
És complicat. Miri, aquest anys ens han abaixat una aportació de més de 600.000 euros dels Fons de l’Estat. Però sort que no vàrem abaixar l’IBI tant com la gent voldria, sort que els sous no han crescut i sort del fons Zapatero. Ja veu com està el tema.
Ja ho veig, ja.
I és clar. Això és una cosa conjuntural d’un any, però l’any que ve haurem de tornar a fer els pressupostos. Aquí a l’Ajuntament, per exemple, tenim la plantilla congelada, no es contracta a ningú i com a molt se substitueix, però això no es pot fer indefinidament. Tenim 86 treballadors contractats i per tant, som una de les “empreses” més grans de Cervera. I tal i com està el tema, no pots eliminar uns serveis que la gent s’ha acostumat a rebre. Així que estem una mica atrapats entre les nostres obligacions i els diners que hi ha.
I d’atur?
S’ha duplicat. Tot i que estem una zona no massa important dedicada a la construcció, era una sector que donava feina, així que quan la cosa ha afluixat, tot s’ha acabat ressentint. A més, la primera empresa important que hi havia per aquí, que era Cubigel fa dos anys va anunciar que marxava perquè els números no li sortien. I les altres empreses aguanten, encara que els sous no són molt elevats. I no podem obviar la immigració, tenim gairebé un 22% de la població que ens ve de fora. És molt variada i són col·lectius que pateixen més l’atur que no pas la resta. Que el tema està difícil es veu els dimarts, quan hi ha el servei de banc d’aliments. Hi ha cues, una situació que feia anys que no es produïa.
I el ciutadà, a banda d’aquest problema, li demana altres coses?
Miri, el que la gent vol és feina i que la deixin tranquil·la. Llavors, hi ha neguits com un aparcament al centre, però en general la gent agraeix les petites obres. Els grans projectes són importants però no preocupen tant com ens pensem. Perquè potser el gran projecte d’una legislatura va lligat a la demanda d’aparcaments, però sempre es generen controvèrsies: que s’ha d’obrir el centre als vehicles, que si s’ha de tancar… som animals de costums i el fet d’introduir canvis sempre hi ha gent en contra.
I en grans obres encara més.
Evidentment, tancar el centre als vehicles, per exemple, vol dir crear més places d’aparcament però a una certa distància del centre. Fixi’s que vam fer un aparcament d’unes 80 places a l’alçada de la via del tren i ha trigat un any a utilitzar-se perquè la gent havia de caminar cent metres fins arribar al centre! Així que les grans obres poden vestir molt però costen molt de fer, i des que les comences fins que les acabes poden passar massa anys. I tots estem acostumats a una certa immediatesa, no volem que les coses s’eternitzin.
Però altres projectes sí que s’hauran acabat al final de la legislatura.
Sí, s’està acabant l’escola, i també l’ampliació del CAP. Hi ha també la inversió del pla de barris, i tot el tema del centre cívic i de Sant Domènech que són dues coses que s’haurien de fer fins a finals de legislatura. També tenim sobre la taula el tema de gestions per organitzar l’ús del patrimoni amb finalitats i ara suposo que acabarem la fase inicial del POUM.
Deu ser conscient que tot el que faci fins al maig de l’any que ve es veurà en clau electoral.
Ho sé, però, la gent hauria de ser conscient que és al final d’una legislatura quan es veuen els resultats de tot el que s’ha estat treballant durant anys. I d’altra banda, tampoc tinc clar si em tornaré a presentar, perquè tot plegat és molt dur. Tinc un govern molt complicat i, per tant, no penso actuar de manera diferent a com ho he fet ara. Ser alcalde és o hauria de ser més seriós, perquè hi dediques quatre anys de la teva vida i el sentit de la responsabilitat ha de prevaldre.
