Prop del 60% dels enquestats creu que la democràcia està en perill.
Les fake news, l’extrema dreta i les desigualtats econòmiques és el que més amenaça la democràcia, segons l’electorat català.
Els homes menors de 25 anys són el grup més situat a la dreta, diferenciant-se significativament de les dones de la mateixa edat.
Aquesta tendència conservadora també s’expressa en altres temes com ara l’acord amb el feminisme.
12 de febrer
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha presentat avui a la seva seu les principals conclusions del sondeig 2024 sobre l’opinió de l’electorat català, el número 35 de la sèrie de sondeigs ininterrompuda des de 1989.
Una democràcia sota amenaça
Aquest any el sondeig ha dedicat una bateria de preguntes a testar l’estat de la democràcia. El 59% creu que la democràcia està amenaçada. Les fake news (83,7%), l’extrema dreta (81,7%) i les desigualtats econòmiques (79,2%) són vistes com les principals amenaces per a la democràcia.
D’altra banda, la situació econòmica, la inflació i els preus alts són considerats com la principal amenaça per a la forma de vida del 20,6% de les persones enquestades, seguits de la situació política (14,1%), la inseguretat ciutadana (8,1%), l’atur i la precarietat laboral (7%) i els problemes d’accés a l’habitatge (5,9%).
La democràcia segueix sent el sistema polític preferit per la majoria (81,6%), tot i que aquesta preferència és significativament inferior entre els menors de 25 anys, especialment entre els homes (61,8%), un 16% dels quals diu preferir un règim autoritari.
En aquest grup, només el 29% creu que viure en una democràcia és extremadament important per a ells. Ara bé, el 85% no està d’acord amb l’afirmació “la democràcia no serveix per resoldre els problemes”.
Bretxa de gènere entre els més joves
Com ja s’havia vist en el sondeig de 2023, aquest torna a constatar la deriva conservadora dels homes més joves de 25 anys. Aquest és el grup que se situa més a la dreta, diferenciant-se significativament de les dones de la mateixa edat. El 30% dels homes d’aquesta edat se situa en posicions de dreta, per menys del 10% entre les dones.
Els nois més joves també mostren tendències més conservadores en altres temes, com ara l’acord amb el concepte Feminisme. Si el 2023 un 57,7% dels menors de 25 anys s’hi mostraven d’acord, un any després han passat a ser el 40%, disminuint gairebé 18 punts.
Empitjora l’opinió sobre la immigració respecte a 2023
Segons el sondeig, l’opinió sobre la immigració empitjora respecte de l’any 2023, probablement pel fet que al llarg de l’any passat s’ha convertit en un tema de debat públic, tot i que les dades són millors que les de fa vint o trenta anys.
Les persones enquestades que es mostren d’acord amb aquest fenomen social passen del 59,7% el 2023 al 53,9% l’any passat i, a més, pugen els que es mostren més aviat en desacord, del 21,7 al 28,1%. També pugen les que consideren que cal limitar l’entrada d’immigrants al país, que passen del 44,4 al 54,1%.
Segons sexe i edat, els homes menors de 25 anys són els més contraris a la immigració (el 38%) i les dones de menys de 35, les més favorables (71%).
Per formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, el 100% dels enquestats d’Aliança Catalana estarien d’acord amb la limitació de l’entrada d’immigrants al país, seguits de Vox (85,7%), Junts (67,4%), PP (64,9%), PSC (50,2%), ERC (43,2%), En Comú Podem (20,6%) i CUP (17,2%). Cal destacar que es dispara l’opinió negativa vers la immigració entre l’electorat de Junts (puja 19,1 punts respecte 2023).
Disminueix la tensió política
Segons les dades aportades pel sondeig, els sentiments que desperta la política són cada cop més negatius. En els últims anys ha crescut la desconfiança (28% de les persones enquestades en 2024), la frustració (25,3%) o la irritació (12,2%).
D’altra banda, s’observa un menor interès en la política i una menor freqüència de discussió sobre la mateixa si es compara amb el període del procés. Cal destacar, com una tendència estable, l’existència d’una bretxa de gènere pel que fa a l’interès per la política (els homes s’interessen deu punts per damunt de les dones).
El sondeig també revela que, per primer cop des de 2011, hi ha empat entre la preferència per la independència (així ho asseguren el 31,3% de les persones enquestades) i per una comunitat autònoma (30,6%). Hi ha 20 punts de diferència a favor de seguir a Espanya (el 56,7% són partidaris front del 36,7% a favor d’un Estat independent) i cau la importància sobre el tema.
Menys del 5% de les persones enquestades creu que el procés acabarà amb la independència. Des de 2018 aquesta resposta ha retrocedit 16 punts entre els votants de Junts, 24 entre els d’ERC i 29 entre els de la CUP. Tanmateix, la majoria creu que el procés no s’ha acabat.
El canvi de conjuntura a Catalunya projecta la preferència de Salvador Illa (PSC) com a president, que creix 9 punts respecte de 2023 (de l’11,7 passa al 20,6%); les persones enquestades situen com a segona opció Carles Puigdemont (Junts), que perd 2,2 punts (del 16,7 passa al 14,5%), i com a tercera, Oriol Junqueras (ERC), que també retrocedeix 2,1 punt (del 12,8 al 10,7%).
Entre l’electorat del PSC, la preferència per Illa augmenta 20 punts respecte de 2023 (del 42 passa al 61,1%), mentre que Puigdemont és el que mostra major preferència entre els seus electors (74,1%).
Per a l’elaboració del Sondeig d’Opinió ICPS 2024, s’han portat a terme 1.200 entrevistes personals domiciliàries a la població de 18 i més anys de nacionalitat espanyola i empadronada en el municipi on es fa l’entrevista. El treball de camp, dut a terme per l’empresa GESOP, es va realitzar del 7 de novembre al 3 de desembre de 2024.
En els propers dies es penjaran al web de l’ICPS totes les dades del sondeig.
Aquesta acció de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 10 “Reducció de les desigualtats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
Font: Diputació de Barcelona
