La cinquena edició del programa ha comptat amb trenta activitats per a tots els públics i amb més d’una trentena d’institucions, organismes i entitats organitzadores i col·laboradores
S’emmarca en el Pla estratègic per a la valorització del sector de l’avellana promogut pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
L’última de les activitats del Temps d’Avellana 2022 ha estat la incorporació d’un fons especialitzat en l’avellaner cedit per Joan Gamundi a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus
El Temps d’Avellana, el programa que posa en valor la fruita seca de referència al territori, s’ha consolidat en la seva cinquena edició i ha comptat amb trenta activitats per a tots els públics, incloses jornades professionals i activitats a les escoles, i amb més d’una trentena d’institucions, organismes i entitats organitzadores i col·laboradores.
El programa, coordinat per l’Oficina Tècnica de l’Avellana que gestiona el centre tecnològic Eurecat, s’emmarca en el pla estratègic per a la valorització del sector de l’avellana promogut pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
En paraules de la nova directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona, Glòria Tibau i Guash, “el Temps d’Avellana teix una xarxa de complicitats entre els diferents agents del sector per fer visible l’avellana al territori i posar en valor la feina de la pagesia”. En aquest sentit, afegeix que “el Departament continuarà donant suport a aquesta i altres iniciatives amb la finalitat d’assolir una millor competitivitat dels nostres productes”.
El programa Temps d’Avellana s’ha consolidat “com l’esdeveniment més important de difusió i promoció de l’avellana i contribueix a millorar la presència del producte i al seu reconeixement social. Cada any hi ha noves activitats i una major participació d’agents”, assenyala el director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana i consultor en Turisme i Cultura d’Eurecat, Jaume Salvat.
El Temps d’Avellana 2022 ha ofert un programa consolidat que enguany ha incorporat com a novetat destacada la celebració de la primera Festa de l’Avellana, organitzada per la DOP Avellana de Reus amb la Cambra de Reus i l’Ajuntament de Reus, que ha distingit persones que han treballat per al futur del sector en diferents àmbits.
Per a les pròximes edicions, el repte a assolir “és millorar la participació de les empreses productores i elaboradores del país”, indica el director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana, Jaume Salvat.
Cessió d’un fons bibliogràfic especialitzat en l’avellaner
L’últim dels actes del Temps d’Avellana 2022 ha estat la cessió d’un fons bibliogràfic especialitzat en l’avellaner a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus que, després del seu tractament i processament, es posarà a disposició dels usuaris.
El regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, i el formador i divulgador Joan Gamundi van celebrar a mitjan desembre l’acte de signatura de cessió del fons que Gamundi, en l’exercici de la seva activitat professional i també a títol personal, ha anat compilant a l’entorn del cultiu de l’avellaner i també qualsevol aspecte de l’avellana, com ara el seu consum i gastronomia.
L’acte, organitzat per la Xarxa de Biblioteques de Reus, va comptar amb la participació de la investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Mercè Rovira i de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Glòria Tibau. També hi van assistir, en representació de la Cambra de Reus, Joaquim Brufau; la presidenta de la DOP Avellana de Reus, Ester Gomis, i el director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana, Jaume Salvat.
Joan Gamundi, nascut a Tortosa, ha estat un formador i divulgador agrícola que va iniciar-se els anys 60 a l’entorn de l’Extensió Agrària i va ser pioner a organitzar i fomentar la formació dels pagesos en el moment de l’auge del conreu de l’avellana al Baix Camp. Com que hi havia poc material editat al país, es va dedicar a traduir articles i llibres de fora, molts en italià, perquè els pagesos tinguessin coneixements moderns i innovadors.
