Els magistrats donen la raó al Govern i recoden que els interessos del sector financer "no poden prevaldre sobre els generals"
Façana del Tribunal Constitucional.
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aixecat la suspensió que pesava sobre l’impost creat per la Generalitat per gravar els dipòsits bancaris, una taxa que havien de pagar les entitats i que va quedar paralitzada quan el govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat després de crear la mateixa figura impositiva. Els magistrats han adoptat la decisió després dels cinc mesos preceptius de suspensió, i hauran de resoldre ara el fons del recurs. A l’exposició de motius, donen la raó a la Generalitat i recorden a l’executiu espanyol que el Govern necessita recaptar per complir amb el dèficit, i que els interessos del sector financer "no poden prevaldre sobre els generals".
El govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost català el 28 de desembre del 2012, només dues setmanes després que la Generalitat de Catalunya aprovés la seva creació per decret amb l’objectiu de recaptar aproximadament 500 milions d’euros que havien d’anar a reduir el dèficit. L’executiu de Rajoy va acompanyar el recurs de la invocació de l’article 161.2 de la Constitució, que obliga a la suspensió per un termini de cinc mesos de qualsevol llei o decret autonòmic que recorri el govern espanyol.
Els magistrats van admetre el recurs el 15 de gener del 2013 i passats cinc mesos, després d’escoltar les parts personades -l’Advocat de l’Estat i les representacions legals del Parlament i de la Generalitat- han acordat aixecar la suspensió. A la seva exposició de motius, apunten que el govern espanyol no ha "demostrat o com a mínim raonar consistentment" l’existència dels suposats perjudicis greus que implicaria mantenir en actiu el decret, i per tant "preval la presumpció de legitimitat de la regulació catalana".
Els magistrats tampoc accepten les al·legacions de l’Advocat de l’Estat que pretenen provar que aquesta seria una taxa negativa per a la banca a partir de la documentació de la pròpia Associació Espanyola de la Banca, una entitat -recorda el TC- que està "directament afectada pel tribut", ni admeten els arguments respecte al perill que l’aprovació de l’impost a Catalunya pugui suposar una generalització del tribut per part de totes les comunitats autònomes.
A més, rebutgen les al·legacions sobre les necessitats de finançament de les entitats de crèdit i la possible afectació sobre la confiança del sector, perquè els arguments es presenten "desprovistos de cap dada que permeti la seva ponderació i es formulen de manera hipotètica".
"Els interessos del sector financer no poden prevaldre sobre els generals"
El TC recorda, a més, que els interessos del sector financer "no poden prevaldre sobre els generals", i menys quan la mateixa exposició de motius del decret de la Generalitat fa referència a la "necessitat extraordinària i urgent de trobar noves fonts de finançament amb la finalitat de complir amb els objectius de dèficit i d’endeutament fixats".
En aquest sentit, el propi TC recorda que el dèficit de Catalunya al 2011 va ser del 4,02% del PIB, segons les dades del propi Ministeri d’Hisenda, i de l’1,96% del PIB al 2012, i per tant els recursos que pretenia recaptar la Generalitat són "necessaris en un moment de fortes retallades pressupostàries obligades per afrontar les exigències de reducció del dèficit i de l’endeutament".
Els magistrats tampoc troben rellevant l’argument de l’Advocat de l’Estat sobre el suposat impacte de l’impost sobre l’accés al crèdit per a empreses i famílies, altre cop perquè considera que són arguments "hipotètics" i molt difícils de provar.
Els magistrats apunten també que no tenen perquè pronunciar-se encara sobre si ha de prevaldre l’impost estatal creat pel govern espanyol que té -de moment- un tipus del 0%. Segons el ple del TC, de moment no implica cap càrrega efectiva, i a més estan pendents de resoldre tres recursos d’inconstitucionalitat que les autonomies van presentar-hi en contra.
L’aixecament de la suspensió s’ha acordat en contra del criteri de l’Advocat de l’Estat, que va demanar que es mantingués adduint als "perjudicis irreparables" que pot crear l’entrada en vigor de l’impost, especialment si finalment és declarat inconstitucional i cal tornar els diners a les entitats que l’hagin pagat. A més, recordava que el sector financer està sotmès a una reestructuració que ha forçat la petició d’un crèdit a Europa i assegura que si s’activa l’impost a Catalunya el sector bancari perdria 866 milions d’euros.
Per contra, els representants del Parlament i de la Generalitat posen en dubte que l’impost pugui ser declarat inconstitucional quan és calcat al que es va posar en marxa a Extremadura al 2001 i ha funcionat des d’aleshores. El Govern preveia situar la taxa en el 0,28%, un llindar que segons les institucions catalanes no suposaria cap perjudici "greu o irreparable". El Govern argumenta a més que "no es pot negar a la Generalitat el dret a obtenir compensació" per part de l’Estat per l’eliminació d’aquest tribut
Malgrat que el govern espanyol va crear el seu propi impost inicialment a tipus 0, el Ministeri d’Hisenda ha admès que té intenció d’activar-lo en els pròxims mesos. El ministre d’Hisenda i Adminsitracions Públiques, Cristóbal Montoro, va assegurar que tindria un tipus "moderat" que es podria situar entre el 0,1% i el 0,2%. Aquests diners no anirien a les arques de l’Estat, sinó que serien per compensar les altres comunitats que el van posar en marxa abans que Catalunya i que el govern espanyol i que el van perdre: Extremadura, Canàries i Andalusia.
